CAMPIONAT DE CATALUNYA DUATLÓ DE MUNTANYA - TAVÈRNOLES (OSONA)

Tavèrnoles (Osona)
29.01.2012
Nevada de 3 cm.
Temperatura cursa 0ºC (Ni fred ni calor)
Classificacions

Ja tinc a la butxaca el meu primer Campionat de Catalunya de Duatló de Muntanya. Hem tingut la visita inesperada de la neu, en tingut boira tancada a les zones altes, normal per aquestes contrades i sobretot fang, molt de fang.

A la sortida gent important, avui s'hi havia de ser, jo com és habitual ben col.locat...a la sortida (no penseu malament, que de porros no en fumo). Avui eren 5 km a peu + 19 km amb BTT + 3 km a peu. Ja ens han avisat que els primers 300 m eren els més forts i collons si ho éren he quedat ben enganxat. La gent em passava per tots els costats, algun fins i tot pel damunt, per mi era un voler i no poder, de respiració i de cap estava bé, però les cames no reaccionàven. Potser poc escalfament, potser aquesta setmana he fet sortides massa fortes, ja veieu tants anys "escoltant" el meu cos i encara no el ser "sentir".

M'he autoanimat, tipus Kilian...que vènen els indiiiiiisssss, corre o et clavaran una fletxa....o... aquests que ara passen, je,je,je a la baixada els fotaré un pal....Doncs més o menys ha estat així, arribo a dalt que devia anar cap al 80 i a la baixada, flis, flas, flis, flas...finalment arribo el 63. És molt mal resultat però vist la situació inicial més que content.

Transiciono molt bé, agafo la meva estimada, la munto i a pedalar. He sortit força animat, ja des dels inicis hi ha molt de fang, això m'imposibilita poder passar a la gent, tots hem de seguir la traçada bona. Uns kms més avall tinc una zona amb menys fang i aprofito i vaig passant ciclistes, alguns degut al fang baixen de la bici, jo que sóc massell no vull i apreto, pateixo, apreto encara més i pateixo més, de cop, ja ens havien avisat, apareix la neu, uns 3 cms.



Hem fet uns quants kms amb neu, curiós i divertit. M'ha agradat. No cal dir que era tot pujada, i pocs planers. Arribem cap als 750m. i a part de la neu ens trobem una boira, que noseveunpiju, i a més era en baixada. Per moments he pensat que estava a La Dimensió Desconeguda, ja que en aquest moment anava sol. Finalment he vist una ombra i he sortit del Mecanoscrit del Segon Orígen.

Sabeu que m'ha passat...fàcil...3,2,1,...no?...M'HE PERDUT!!! Les últimes quatre curses m'he perdut. Em faig gran? M'haig de posar ulleres? cagoentodoloquesemenea. Paro, miro, giro...je,je,je no he sigut l'únic, ens hem trobat 3 perduts i hem decidit anar pel dret. Per sort crec que només hem perdut uns 3-4 minuts.

Els últims corriols abans d'arribar han estat molt divertits, de fet tot el recorregut ha estat molt bé, amb molt de corriol, pujada força tècnica, pedres, neu, fang, molt de fang. Arribo a baix a la posició 39. aquest cop transiciono fatal.

El segon tram de córrer era idèntic al primer retallat a la meitat...ufff...tornem a fer la pujada endimoniada, estic fos, només són 2,5 km. meitat de pujada i meitat de baixada. Vaig fatal. M'han passat 7 corredors a la pujada i a la baixada només n'he pogut recuperar 1.

Finalment arribo el 45è de la general i 4t de la meva categoria, caaaaaaaaaaaasi faig podium del Campionat de Catalunya de Duatló de Muntanya. Estic content, perquè m'he divertit i m'ho he passat bé, he tingut una altra píndola de felicitat.

DUATLÓ DE VILADEMULS

Vilademuls-Galliners
22 de gener de 2012
17km+4km+6km
Classificació



Viladasens, Vilafreser, Viladamat, Viladecavalls, Vilanant...anem a Vilademuls!!!!! On és aquest poble???? Si home, a la carretera N-II, direcció nord passat Can Maret hi ha un rétol. Doncs cap allà.

Aquest cop m'acompanya l'Enric, que si ve, vol dir que s'ha posat en forma, i així ho ha demostrat. Duatló diferent amb més BTT.

Patapum!!!! Comencem suaus, portem un 1km i la moto ens passa i ens fa aturar...Ens hem equivocat!!!!! ja hi som. Almenys ens hem equivocat tots. Faltava un control. D'anar amb els de davant a anar amb els de darrera, toca remontar. Flic flac flic flac i amb un ras ras ja em situo a la meva posició, els Pros ja ni els veig.
Uns 17 km asfixiants, molta pista sempre amb el ganxo posat. On es feia evident que la bici de carretera ni l'ensumo. Em passat per la zona del Puig d'en Llavanera, resseguint a vegades el Rec Ramirol arribant fins a Orfes. Tornem cap a Galliners. Molt de pedalar, el plat petit invisible, el 80% ha estat plat gran. Sort de fer algun relleu amb l'Enric. Ofegat!!! Oxígen!!! Oxígen!!!

Avui a diferència d'altres dies faig una transició molt ràpida, venen 4km a peu...per pista, per la zona del Puig Baldiri. M'he trobat les cames carregades. Els dos que tinc davant no he tingut collons d'atrapar-los i per darrera no veia a ningú...en tierra de nadie...perillós. Les cames cada vegada les tenia més agarrotades.


Ja us ho dic...oxígen...oxígen...

Arribo al canvi, btt i fot-li, diviso als dos de davant, en Pep i un del Banyoles, jo vaig sol i no tinc res a fer. Més pista i més pista, passem pel mateix circuit de córrer, però ens fan arribar casi a Parets d'Empordà. Arribo 8è de la general

Resum: ...molta pista...molt de plat gran... El genoll sembla que em dona una tregua i el dissabte vaig aprofitar per anar a córrer cap a 20km per muntanya i estava una mica rostit, això i l'excessiu plat gran d'avui he quedat amb les cames garrativades.

Diumenge que ve cap a Tavèrnoles.

DUATLÓ DE PORTOU

Portbou
15 de gener de 2012
4km + 14km + 2km
Classificacions



...doncs havia d'anar a un casament hippy a Vilajuïga...això és a l'empordà nord, segur que els de Diversport fan alguna cursa... i mira per on...duatló a Portbou!!!

Bon lloc, totalment desconegut esportivament, arran d'aigua, sortirà el sol...doncs cap allà. Som poca gent, uns 40, un parell de "professionals", i els altres del "montón", alguns coneguts, en Narcís, en Lluís que les fa totes, etc...

Patapum!!!! Sortida asfixiant, 50 metres i pujada forta, algunes escales, pica amunt, amb 1,5 km passem de 0 m a 160 m d'altitud,en concret al Coll de Belitres, que és el límit fronterer amb França, ha estat bé. Baixem per la carretera asfaltada (ja hi som amb l'asfalt!!!)i passat la betzinera agafem corriol guai, guai, amb pedra suelta i que baixa de cop fins arran d'aigua, on agafem el camí de ronda que va desde el cap de Portbou fins a la Platja de Portbou passant per la Platja del Pi (famosa platja nudista). En un tram, com no, ens en equivocat jo i un altre corredor i apa a recular, ha estat un instant però toca els collons... Aquest primer tram m'ha agradat molt pujada forta, baixada forta i tècnica, vaja el que m'agrada, potser per les meves característiques masses pocs kms. la tornada pel camí de ronda arran d'aigua espectacular. La situació de cursa era que hi havien 3 primers molt endavant i uns 5 o 6 palatrekus que els hi anàvem al darrera

EL tram de bici hem resseguit la Riera de Portbou durant uns 2 km planers, que se m'han entravessat molt, però tot seguit ha vingut pujada,i ja m'he animat, durant uns 6 km ha estat pujada constant, hem anat fins el Coll de Falcó i desde allà molt a prop del Puig de l'Ossetera, hem arribat als 435m, ep...que veniem de 0m. Alguna rampa hem hagut de baixar de la bici, la major part de la pujada he feta amb en Joan Roura. Estàvem situats en 7 i 8 posició. Arriba la baixada, molt ràpida sense cap complicació gens tècnica, només anar en compte amb les pedres sueltes. A la baixada atrapo a en Ferrer Jr. que a la pujada m'havia passat com si fos en Chiapucci, i arribem junts a la transició.

El segon tram de córrer un rollo 2 km, per la Riera de Portbou.



M'he trobat bé, venia d'estar unes setmanes una mica sedentari, amb l'excusa del genoll, he acabat a gust, amb ganes de més. Aquests duatlons populars per les meves característiques no em convencen, a mi m'agraden sobretot llargs i molt tècnics i són al revés curts i explosius i sense cap dificultat. Pels duatletes que s'inicien són ideals, els recomano, llàstima de la poca gent que hi havia. Al final he quedat 6è de la general.

Avui, el primer tram de córrer m'ha agradat molt, curt però intens, i el circuit de bici tot i no ser gens tècnic ha estat bé. A l'avituallament final ens han donat caldo, que amb la risca que fotia ha entrat superbé.

Salut

Resum 2011

Faré uns quants numbrus de com ha anat l'any:

Dels 365 dies, 240 he fet alguna activitat, amb un total de 388 hores suant la cansalada, he fet 6.093 km dels quals 939 corrent i 5.154 en BTT, bici de carretera res de res ja fa 6 anys que no en tinc i que només em venen ganes de comprar-ne una quan miro el Tour...je,je,je. He fet 9 duatlons, 7 curses de BTT i una cursa a peu, molt diferent al 2010 que només vaig fer curses a peu i una sola cursa en BTT.

Però el més important és que: He disfrutat molt i molt, he rigut, he patit, he caigut, m'he aixecat, he cridat, m'he trobat bé, he cantat, he xiulat, he saltat, he suat i m'he cansat. El genoll em segueix donant pel cul, però em deixa anar fent, puc anar en bici sense problema i em deixa córrer uns quants kms.

A destacar fer la Tramunbike corrent, realment una molt bona experiència, vaja acollonant, i també la primera posició de la general del duatló de Porqueres, tot i l'experiència, els anys i que quedar en una posició o una altre ja ni en ve ni en va, arribar primer és un subidón d'adrenalina bestial.

Sempre intento fer curses diferents, a llocs diferents, obrir nous horitzons, però tinc clar que haig de repetir el Duatló de Bellmunt. Magnífic duatló, magnífic paisatge i magnífica organització.

Bon Any!!! ...i que el futur sigui millor que el present!!!

Duatló Maçanet de Cabrenys

11 de desembre de 2011
Maçanet de Cabrenys
Territori de Senglars
18km bike + 4 run + 8 bike
Classificacions

Per Mobbing familiar m'he decidit a anar a Maçanet, amb l'Enric i l'Emili.

La cursa m'ha decebut. Amb el terreny tan ben parit que tenen per aquestes contrades, tot el circuit de bici ha estat per pista, i excepte uns 3 kms la resta totalment conegut per mi.

La história ha estat sencilla, sortida a davant, rodant entre els tres primers fins al començament de pujada, que m'he situat en cinquè lloc. Un cop a dalt ens hem perdut, no em vist/o no hi havia marques, hi hem fet algun km de més, un cop ja hem trobat el circuit pssssssssssssssssssss... he rebentat. El líquid no ha sellat, paro inflo a tope i arrenco, i res, el líquid s'escapa. Torno a baixar i poso càmara. De possibilitat de podi a estar cap al 30. Com que hem vingut a passar-ho bé no m'hi capfico i tiro avall. 3 km de baixada, on he recuperat 3-4 posicions, faig transició i a córrer, aquí m'he trobat bé i lleuger, llàstima que ha estat curt. He recuperat 5-6 posicions. Al segon tram de bici ja estava una mica cuit, només he pogut recuperar 2 posicions. He acabat àgil amb ganes de més.

Duatló organitzada per l'empresa Diversport, que se'ls ha de reconeixer la bona feina que fan, en quan a les moltes curses que fan. Per triar i remenar. Tot i així he trobat que el circuit no estava prou ben marcat, que els avituallaments s'havien de fer veure, que no hi ha esmorzar final i que el preu de l'inscripció és cara.

Ara toca descansar...un parell de setmanes intentant no fer gaire res

BTT Copa Gironina a Serinyà - Territori Bora

Serinyà
4 de desembre de 2011
31 km 900 D+
Classificacions



No havia fet cap cursa de la Copa Gironina de BTT, o per mandra, o pel lloc...però a Serinyà era una zona "verge" per mi, i m'hi he arribat.

No m'ha decebut gens...tot al contrari. Un circuit de collons, trialeres i corriols a dojo, pujades tècniques, poc planer i recorregut superior a les 2 hores...BTT pur del de veritat. Últimament ens havíem tornat una mica afeminats...amb circuits "suaus", amb molta pista, cau una mica d'aigua i l'anul.len...

Després de més de 20 anys de BTT que porto a les cames, la paraula màgica per definir un bon circuit és: DIVERTIT!!! Si és divertit la gent s'ho passa bé i en queda satisfeta.

Doncs a Serinyà s'ho han currat, també tenen un bon terreny. La cursa ha començat, per mi, una mica perillosa. Sense temps per estirar ja ens hem trobat amb un corriol de baixada, després hem anat a la zona de La Boscarra. Hem fet una primera pujada cabrona plena de fang, que pel que vist a les fotos tothom a peu, els bons també. Aquesta zona l'hem feta per tots costats, de dalt a baix, de nord a sud, de la dreta a l'esquerra, de sota a dalt, pel davant i pel darrera.... collons quin mareig... però agradable, molt de corriol...divertit, divertit.

Després de recollir tots els bolets d'aquesta zona, ens han fet travessar el Ser, un parell de vegades, tot le fang que haviem recollit, l'he tret de cop, així com una neteja/dutxa de les extremitats inferiors. Hem anat cap a Budellers, on hi havia un tiu simpàtic tocant la gralla, que ho fotia fatal, però que m'ha alegrat el dia. Tocava amb barretina i aquell moment el seu repertori era en "Joan petit com balla" i el "Gegant del Pi". Bona idea per part dels organitzadors. A curses de montanya a peu m'hi havia trobat, però en una cursa de BTT no.



Baixant cap al Ser, en un corriol amb algunes lloses....patapum...m'he fotut un pinyu que he hagut de sentar-me. Per un moment m'ha semblat haver-me trencat un dit, tot i que ara el tinc inflat i em fot mal, allà res... m'he aixecat i tornem-hi. Tornar a passar el Ser i començar a pujar cap el Puig Hortós. Pujada exigent cap al final ja convertida en corriol, un cop a dalt ha vingut el millor, un corriol de baixada exquisit sense gaires complicacions técniques i molt divertit.

Un cop a baix ens han fet fer un bucle que se'l podien haver estalviat i ja hem anat direcció al poble, pujant cap al cementiri...i...collons que ja em pensava que estàvem, doncs, ens han fet tornar a baixar i una última pujada suau per arribar a meta.

Feia temps que no estava tant satisfet d'una cursa de BTT. Un molt bon circuit, dels millors, exigent, ajudat pel fang. A l'avituallament final bon esmorzar... cansalada+llom amb pa amb tomata... i m'han deixat repetir. Per ser la primera dels organitzadors (o no, ho desconeixo) se'ls ha de felicitar. Evidentment sempre hi han coses a millorar (avituallaments del circuit mal situats...en baixada!!!! i marcar amb spray verd) però que no fan variar el resultat final.

Travessa en BTT del Massís de Cadiretes - Ardenya

91 km
6h 15'
1.700m D+
Index IBP: 177

Doncs...no sabia que fer i he fet una bona travessa. De punta a punta del Massís de Cadiretes.




Començo a Caldes, amb la fresca del matí, direcció a Vidreres, de Vidreres cap a Can Cartellà passant per la Riera de Cabanyes, que he tingut problemes a passar-la. Amb les últimes plujes tot està a tope d'aigua. Em plantejo modificar una mica la ruta per evitar trams amb molta aigua. Travesso la N-II, passo pel costat dels bombers de Maçanet, direcció a l'Urb. del Molí. Baixo cap a la Torderola, que també va molt plena. Mentalment torno a modificar el recorregut, no només penso en no mullar-me els peuets, sino també amb la mecànica. Començo a pujar suaument, va bé per escalfar les cames, arribo al Turó d'en Grau i d'aquí fins al Restaurant Cal Coix per tornar a travessar la N-II. L'olor a sofregit em fa aixecar el cap.

Ja estem al Massís de Cadiretes. Podia haver començat una mica més avall, prop de Blanes, però les moltes urbanitzacions que hi han aquesta zona, m'ha fet canviar l'opinió.

Un cop passada la N-II, pujo cap el Pi Revexí, després direcció cap a la Urb.Montbarbat, però uns 200m abans d'arribar, giro a mà dreta i segueixo baixant fins a travessar la Riera Valldemaria (apa més aigua...). Comença la primera exigència física...una pujadeta cabrona que a l'estiu és imposible de fer pel terreny, avui amb l'aigua ha estat més fàcil, tot i així són 570m de pujada amb un desnivell de 120m...si fem càlculs...una mitjana aproximada del 25% de desnivell. Suada important. Un cop a dalt segueix pujant però amb un desnivell suau, fins arribar a a tocar del cim del Terme Gros a 330m, que és on hi ha el poblat ibèric de Montbarbat. (Atenció no confondre...el Poblat Ibèric de Montbarbat està al Terme Gros i el cim de Montbarbat està en direcció SE a uns 300m). La gran afluencia de homusboletairus m'ha fet decidir de no pujar fins a dalt.

Doncs direcció cap a Lloret, passant a tocar del Turó del Vilar, molt a prop del Santuari del Vilar (molt famós per la zona de Blanes i que any rera any hi fant passar la mitja marató Mar i Murtra de Blanes) i fent una parada a Sant Pere del Bosc. Un antic monestir benedictí, que fou adquirit posteriorment per el Comte de Jaruco i ara convertit en restaurant i un lloc per a fer-hi xefles.



Arribo a la depuradora de Lloret, agafo aire i sense respirar la deixo enrera, es veu però que sense aire, he quedat estabornit i m'he equivocat de camí, reculo i ara sí, travesso la carretera de Vidreres, passo a tocar de l'Ermita de les Alegries, per agafar el camí vell de Tossa.

Un cop direcció a Tossa, haig de passar 3 rieres que he hagut de baixar de la bici, començo ha estar una mica fastiguejat i moll. Enfilo cap al coll de Sa Palomera, i baixo cap a Tossa passant pel càmping Can Samada, passo per darrera el Sant Eloi i vaig cap al Poliesportiu, començant a mentalitzar-me de la propera pujada.



Volia para un ratet ja portava 42 km amb 2h 30', però no estava ni a la meitat i anava molt bé de cames i res que he començat a pujar cap al puig de Cadiretes. Sempre he dit que de tota la pujada, la rampa més dura és la primera i realment ho és, després el % de desnivell disminueix i ja tens les cames més acostumades a pujar. Fins al Coll del Sastre exigència física, després baixa l'exigència, passant pels pins del Bisbe, per la Mare de Déu de Gràcia i tot seguint el GR arribant a la placeta dels pins. A dalt fotia un vent que els picarols m'han quedat glaçats, no pujo fins el cim i em dirigeixo cap a la carretera de Sant Grau, tot seguint el GR.

Travesso la carretera, passo a tocar de les antenes, situades al cim de Montagut, on hi ha el Castell de Montagut, bé el que queda d'ell...un tros de mur. Vaig cap a Can Cabanyes de Montagut, totalment abandonat que ara serveix per a fer-hi raves. No us ho he dit però fa uns km que estic baixant, direcció cap a Sant Baldiri, a aquest tram, hi ha un munt de formacions de roques granítiques que en molts casos formen un modelat molt artístic.

A l'encreuament per anar a Sant Baldiri, vaig cap a Can Codolar, magnífica pista amb vistes al mar, arribo a la Creu d'en Barraquer. Cagada!!! Megacagada!!! He gafat el corriol que arriba fins el coll de l'Escorpí, tot de pujada, he hagut de baixar de la bici dos cops. Un cop a dalt he agafat el corriol que passa per la font de La Guilla. El camí inicialment estava bé, però de cop i volta, aigua, pedres, esvorancs...vaja que he hagut de fer molt de tros a peu...en realitat m'ho he passat molt bé, però ja portava 60 km pedalant i fer aqiest tros ha estat dur...els quadríceps cremaven. He arribat a la Urb.Casa Nova i decideixo arribar fins a Sant Feliu, passant per l'ermita de Sant Amanç.


Els Carcaixells d'en Dalmau

Faig parada i fonda al Mercadona, per menjar...donuts+aquarius=caloríes. La caixera del Mercadona quan m'ha vist entrar a dins amb la bici i jo fins al coll de fang, de poc que no crida al segurata i em fot al carrer, ha estat benevolent. Descanso i paro el solet una estona.

De Sant Feliu a Sta. Cristina passo per Treumal, el camping, el Molí d'en Tarrés i el golf. A Santa Cristina agafo el carril bici i fins a Llagostera. Se m'ha fet llarg i avorrit. També feia estona que la cadena, de tanta aigua, ja no hi quedava oli. nyic...nyac...nyic...nyac. L'únic alicient d'aquest tram és anar passant els "dominguerus", ep!! de bon rotllo. A Llagostera deixo el carril bici i agafo el camí típic per arribar a Caldes(Can Gascons, Mas Matetas i Sant Maurici).

Arribo a Caldes, content, satisfet, cansat i amb una gana de mil dimonis.

A tenir en compte:

-El 90% és pista i camí de bosc.
-A l'estiu s'ha de portar aigua, hi han molt poques fonts.
-Es pot arribar a Blanes i començar pujant l'Ermita del Vilar i enllaçar a prop de Montbarbat(Us perdreu la pujada cabrona de la riera Valldemaria).
-Eviteu el tram del coll de l'escorpí i el corriol de la Font de la Guilla, està molt malmès. Us podeu arribar fins a Sant Benet i baixar a Sant feliu pel camí Romà.
-La tornada eviteu el carril bici, és molt avorrit. La solució és passar per Solius, tirar cap a Roca Ponça, abans d'arribar a l'abocador, girar a ma dreta un camí us portarà fins al Ridaura a prop de can Pata, feu la pujada que us portarà fins el restaurant Mas Roura.
-La ruta sense tanta aigua i evitant el corriol de La Guilla, crec es pot fer en 5h15'

Duatló de Tona

Tona (Osona)
30 d'octubre de 2011
8,5km + 17km + 4km
Classificacions



S'acaba la betzina....

Doncs si, sembla que les reserves que tenia en el córrer ja s'han acabat, les reserves de la bici segueixen intactes.

A Tona, com a tota la plana de Vic hi havia una boira quenoseveiaunpijo, l'humitat m'afecta, o potser és psicològic, je ne c'est pas. És una llàstima, sempre m'agrada fer una mini visita al poble, i les vistes, el paisatge per mi són molt important. Avui res, boira i molta humitat.

Un començament força dolent, uns primers km de baixada i planer, que em vàren matxacar molt, fins que no va arribar la pujada, va ser un continu de perdre posicions, amb la pujada cap al Serrat de Sant Valentí de 860m i la baixada cap a meta, he recuperat però molt poc, tot i anar a tope i amb les pulsacions que em sortien per la boca. Arribo a la T1 el 55. Ja us ho deia la betzina s'ha acabat.

Inici de bici prometedor, ja que m'enganxo a un tiu que tinc clar que és carreteru per com anava, així passo 2 kms a rebufu, arribem a una zona molt técnica, amb moltes pedres humides i fang, un bon lloc per mi i que aprofito, tothom posa peu a terra i jo segueixo a sobre la bici, en 3-4 km he passat a potser 25 duatletes. Ha estat un xute de moral. El punt més alt era el Roc de la Guàrdia de 890m. Ara una bona baixada tècnica i torno a passar un altre grup de 5, però...s'ha acabat. Fins el km 10 ha estat un circuit molt guapo i força tècnic que m'ha beneficiat, però els últims km han estat planers!!!Ens hem recorregut tot el pla de Vilajeliu, arrrggggg, buuufffff...doncs vinga plat gran i intentar enganxar roda, aquest tram m'ha cremat una mica. Arribo a la T2 en posició 25 però força tocat.

Començo el segon tram de córrer, fatal, amb males sensacions, tocarà patir i així ha estat. Aquest tram hem pujat al Castell de Tona, un tram molt interessant, de força, d'escalons, un desnivell positiu de 100m en només 420 metres, vaja potent, potent, en altres condicions m'hagués anat molt bé, però avui...estava cadàver, igual que en Michael Jackson ballant el thriller. Finalment he arribat el 41 de la general, en l'últim tram he fet el 75è temps, ja ho dic...cadàver.

Duatló que, o per les meves condicions, o potser per la boira, o potser pels circuits, o potser per la humitat...no ha estat del meu agrat. Reconeixo que l'organització ha estat bé, molt correcta, amb un bon avituallament final. Com sempre considero però, que el preu és excessiu.

Marxa BTT Porqueres

12 octubre 2011 Dia de "res a celebrar"
Porqueres
34 km 1h54'10''
Classificacions



Feia anys que no la feia i com que començava a les 9h m'hi he arribat.(Ja veieu l'horari afecta en les competicions que faig) Avui ha vingut l'Enric, que pel que entrena ha fet una molt bona posició. Érem els únics del C.C.Cassà.

Cursa de menys a més, amb una pujada inicial de casi 9km. He començat una mica agarrotat però ja m'he posat a to a meitat pujada. Hem arribat quasi a dalt de Sant Patllari, després cap a Pujarnol.

Sempre he anat amb un 3 corredors que ens hem anat passant, jo els atrapava a les pujades i ells m'atrapaven a les baixades.

A meitat recorregut hem fet un corriol de baixada força llarg i amb alguna pedra traïdora, que ha estat deliciós. A partir d'aquest corriol quasi tot era molta pista i camí de bosc. Amb una pujada forta cap al Turó de Can Ramió.

Per aquesta zona, ens hem trobat els caçadors, i jo fill de caçador, he pensat que avui amb tantes bicis per aquesta zona, no caçarien cap senglar...doncs mira que de cop un caçador em fa senyals...que fot aquest...collons!!! Un senglar mort al mig del camí. Casi li paso per sobre.



Al final uns kms de planer per acabar baixant cap a Miànigues. Durant la cursa m'havien "cantat" un parell de cops que anava el 10, segons la classificació he quedat el 13è...bon número.

Doncs res, un bon matí, un circuit agradable, el preu de l'inscripció molt bé, 8€ amb butifarrada, camiseta tècnica, fruita i beguda...que n'aprenguin!!! els que cobren 15€ i 20€, la senyalització del circuit correcte, tot i avisar que només hi hauria un avituallament, ho trobo escàs. Per cert la Coca Cola era calenta...puuuaaaagggg...els perdono perquè fotia una calor de collons.

N'ha fent kms per llocs diferents...

Duatló del Bandoler de Taradell

Taradell (Osona)
2 octubre de 2011
10km + 22km + 3km
Classificacions



Un altre duatló al sac. Amb uns recorreguts exigents, és demostra amb el temps final que ha estat de 2h21'.

El primer tram de córrer, m'he arrastrat com un cargol...m'ha costat molt agafar el ritme la primera pujada m'he mort. Un planer abans de pujar el castell de Taradell m'ha fet recuperar una mic. Un cop al castell, baixar i tornar a pujar cap a l'Enclusa a 868m, pujant m'he refet. Un cop a dalt 4 km de baixada. Està clar que en pujades suaus i planer sóc home mort, en canvi en pujades de força, d'escalons, vaja de patir i les baixades técniques m'hi trobo més a gust. Suposo que ho fa entrenar poc el córrer. Al castell de Taradell m'han cantat 46, amb la última pujada i la baixada he recuperat arribant al 36 a la T1.



El tram de bici després d'un inici asfixiant, per asfalt, me anat trobant cada de vegada millor, ajudat per molts de corriols, alguns força técnics, he passat molts duatletes, fins un moment que m'he trobat sol durant molts kms, i crec que m'ha fet baixar el ritme. He fet uns bons 22 kms, de menys a més i acabant amb ganes de més. He fet el 14è millor temps.

El segon tram a peu, m'ha agradat molt. 3 km realment divertits, amb dos pujades, després resseguint el curs de la riera i fent un cap aquí cap allà, pel mig del poble. M'he divertit.

Finalment he arribat en el lloc 19 de la general i 2n de veterà.

L'organització hauria de millorar. És difícil organitzar una competició i que tot surti bé, ho sé per experiència. Però no pot ser que estiguem tanta estona fent cua per recollir els dorsals, crec va ser excessiu, si tenim en compte que ja estàvem inscrits!!! El tema de la samarreta, hi han duatletes alts com un Sant Pau i de petits com en Patufet, doncs també hi haurien d'haver talles de samarreta i segueixo insistint 20€ l'inscripció és excessiu. Per contra felicitar pels circuits, m'ho vaig passar molt bé i per l'avituallament final.

Duatló de Bellmunt

Sant Pere de Torelló
18 setembre de 2011
8km+11km+12km
classificacions



Com sempre espectacular!!!! Només per fer els últims metres de bici per arribar al Santuari de Bellmunt ja val la pena. Gent, molta gent animant, per un moment penses, on estic? al Tour? al Mortirolo??? de tanta gent que hi ha no veus el camí, la gent es va obrint quan passes tú. Igual que l'Angliru, je,je,je... Et sents important, o potser millor...impressionat!!!

Doncs res un altra any he anat a la Duatló de Bellmunt, una talaia perfecte a 1.246m amb unes vistes collonudes de la plana de Vic. Com sempre gent important a la sortida, és el que té quan hi han premis en metàl.lic pels primers.

La sortida s'ha retardat mitja hora, sembla ser que hi havia tanta gent al Santuari que hi havia un kaos bestial. Doncs res a esperar. A les 10h patapum!!! Sortida amb la BTT amb baixada pel mig del poble, realment perillós, molt perillós, tots anem a sacu per agafar posicions...bufff...comença la pujada, millor, els nervis de la sortida desapareixen i em concentro, queden 3km de terra i 5 km d'asfalt. El terreny està molt bé, tot el dissabte va ploure, passo aquests primers kms amb suficiència , arribo a l'asfalt, aquí cada any em passa igual. Tinc un baixón, i fins que no agafo el meu ritme no em recupero, els últims 2km els faig molt bé i recupero posicions fins arribar a dalt en la posició 27. Ufff...és espectacular la gent que hi ha, tothom animant, és d'agraïr!!!

Transició ràpida, els de l'organització et porten al lloc i t'ajuden amb el que poden, és al.lucinant. Em poso les wambes i cap avall, una mica acollonit, sé que m'espera un recorregut dur, més llarg que altres anys, amb pujades fortes i baixades fortíssimes. Començo suau, pendent del meu genoll, no vull que pateixi...gaire, he dit suau? Doncs en un tres i no res, ja he passat a 6 duatletes...collons vaig massa ràpid? Estan cuits? que passa? Res... cabòries de les meves. Jo cap avall, ara si que ja passo de tot, ni genoll, ni res, a trencar-ho tot...banzaaaaaaiiiiiii.... arribo a baix i comença pujada...buff...doncs, canvi ritme i ara si que ja em poso un control, fa mesos que no vaig gaire a córrer i avui tocarà patir. Passem per uns corriols extraordinaris, passem per la Tosca dels Degollats, im-presionante!!!!



El dia està boirós, i hi han trams del córrer que noseveunpijo, pel mig del bosc, seguint un corriol, tot blanc de boira, només escoltant el teu esbufec constant...com si fos a una peli de por... uuuuuuuuuu... sento una veu, serà un fantasma, no, un avituallament. Paro bec, bec més, bec encara més, m'ho bec tot!!!! i torno a engegar, ara ve la última pujada, em sento bé, cómode, vaig al màxim però no forçat, vaja que em guardo un petit cartutxo. Començo a pujar, m'atrapa un grup de tres i m'enganxo i arriben junts a dalt.

Transició, aquest cop molt ràpida, i cap avall, els controls ja van avisant que està molt enfangat i moll, que anem en compte...jo ni cas...en paso uns quants arribo, al famós camí de les fulles i m'emporto dos sorpreses, la primera...òstia al canto...impossible baixar a sobre la bici, fang relliscós-arrels-aigua és un cóctel perillós. La segona sorpresa ha estat una amable i agradable abella m'ha fotut una picada al cul, que encara avui em rasco. El collons de picada m'ha fet oblidar el molt mal que em fotien les cames, nohaymalqueporbiennovenga, o serà nohaybienquepormalnovenga, o serà elbienyelmalvanivienen.......




Baixada una mica descontrolada, però crec ràpida, he perdut molt temps amb la caiguda, en les passeres he anat molt en compte, anys enrera hi havia caigut, ja entro a Sant Pere, per fer el mur final a pas de puça, que el cor ja no dona per més i entro a meta molt satisfet amb mi mateix

Destacar l'organització, amb la boira era un dia ideal per no trobar el camí, doncs res de res hi havien cintes cada 30-40 m, una feinada bestial, els avituallaments posats a on calien i quantitat ideal, obsequi molt guai, traçat immillorable, ambient espectacular sobretot al arribar a Bellmunt, vaja...Perfecte. Va, per trobar-hi quelcom negatiu...el retard en la sortida, s'ha de preveure.

Duatló molt recomanable, aquest juntament amb el de Vilallonga de Ter, els millors.

BTT Trenkacames d'Anglès

Diada Nacional de Catalunya
Anglès
30 km
Classificacions


Aquesta setmana ha estat una mica descafeïnada, he sortit poc, un dia en bici i un altre a corre. Vaja que necesitava un petardu al cul, i he decidit fer alguna competició. M'era igual quina. Sobretot que comencés aviat. Un caldenc m'havia recomanat la Trenkacames i en un ras ras m'he plantat a Anglès.



Bon matí, amb fresca de poca durada, ja s'entreveia que el sol picaria. M'he trobat amb dos més del club, en Pep i en Sisu, xerrada, una mica d'escalfament i cap a la sortida.

Patapumxinpum!!!!! Sortim per la carretera, situat en els llocs capdavanters, xupant roda, per evitar enganxades a la primera curva vaig 4-5, a partir d'aquí ja és un campiquipugui. Gent coneguda, dels inicis del BTT a Girona...fa més de 20 anys...veteranillus/elefants/dinosaures com jo i que em quedat tots en situacions davanteres.

Exacte!!! Trenkacames!!!, els 20 km inicials ha estat això, un puja i baixa constant, de principi pels voltants de la Riera de Sant Pere, ara amunt ara avall, ara corriol ara camí, fins arribar a l'ermita de Sant Pere Sestronques, d'aquí ens dirigim cap al Puig Ventós quasi a tocar d'Anglès, tornem a deixar el poble enrera fins a travessar la carretera de Santa Coloma, per un tubo per anar cap l'ermita de Sant Amanç. Ermita on antigament i passava el camí ral, que el bandoler Serrallonga coneixia molt bé i aprofitava per fer de les seves. A prop de l'ermita hi ha Can Planella on hi vivia un parent d'en Serrallonga i a vegades s'hi refugiava.

Tot i no ser bandoler, el terreny per on estem, és força conegut per mi, molts anys d'entrenaments amb els de Bescanó per tota la muntanya de Santa Bàrbara és luqueté, no hem arribat fins al santuari però casi. Ara sí que pujades d'infart, de plat petit, de les de patir, vinga amunt i amunt, per sort de tant en tant teníem algun descansillo, de sobte en trobo que a davant i tinc un trio...de corredors...en Pep, en radikal i un tercer, doncs res a exprimir-me, agggg, uffff, arrrggg, atrapo el tercer, més agggg, uffff, arrrggg, en Pep s'en va, i en radikal el tinc a punt, però arriba la baixada i com sé que no hi tinc res a fer, sempre han baixat més bé que jo, afluixo una mica el ritme.



Doncs com deia...baixadaaaaaaaaaaaaaaa.... quasi 5 km...la part inicial no la coneixia, he tingut algun sustu. La part final si, i m'he deixat anar del tot, tant que m'he fotut una òstia de les bones, d'aquelles de volar, i pensar, collons encara no caic, i segueixes volant, i penses collons quan toqui a terra veuré les estrelles...doncs no!!! he caigut sobre un magnífic i polit bruc i no m'he fet res de res, recullo la bici i tornem-hi que no ha estat res, em torno a encigalar, i... quielsvaparir... han fotut una rampa per saltar, que faig, salto, no salto, salto, no salto... he tingut cagaleres i he passat pel costat. Em trobo amb en Rodri, antic beteteru que s'ha passat a les curses de nuntanya i que ha guanyat la cursa a peu i pel que m'ha semblat, sobrat. Arribo a la meta satisfet en el lloc 11.

Circuit molt maco, amb una mica de tot, trenkacames i amb el gust d'acabar-la amb uns 5 km de baixada, arribes a meta i ja hi tornaries. La part inicial ha estat més divertida i la part final ha estat més de patir. L'organització s'ho ha currat molt amb el circuit i és d'agraïr, el marcatge perfecte. Avituallaments correctes. Inscripció 10€ amb butifarrada, begudes el que volíem, samarreta, gorra, és el preu adequat. Felicitats.

Duatló Sant Feliu Sasserra

Sant Feliu Sasserra (Bages)
4.9.2011
7km - 22km - 3km
Classificacions



Tenia ganes de fer algun duatló. Fa uns quants dies que el genoll es porta bé, i jo el cuido, i puc fer 6-7 km sense tenir molèsties. Això m'ha animat i, tot i que, m'hagués agradat anar al duatló de Vilallonga de Ter, el seny m'ha fet canviar d'opinió i m'he arribat a un poble que no hi havia estat mai, 1 hora de camí i cap a Sant Feliu Sasserra, poble de bruixes i bandolers.

Resum de la cursa...males sensacions.

El primer tram de córrer, les baixades i pujades bé, però els trams de planer, ufff, semblava que enlloc de portar wambes, portés esclops. Se m'ha fet una mica llarg. He arribat a la T1 i m'he futut la pixaunliu, vaja com si fos un novatillu...que si no em puc treure la wamba, el casc no es corda, la sabata se m'ha posat malament la plantilla, casi em deixo els recanvis...vaja de pena!!!

El tram de bici, creia que aniria millor, però res de res. Em sentia molt agarrotat. Molta pista de pedalar fort, els corriols no eren gens tècnics, només hi havia una sola trialera, molt de plat gran. Ideal pels carreterus. He recuperat 4-5 posicions i n'esperava recuperar més. Felicitar l'organització, tot i no ser un circuit de les meves característiques, era força divertit. Respecte a l'organització, els avituallaments molt bé, el de l'arribada perfecte. Els corriols estaven molt nets, es notava que havien passat la desbrossadora, pot ser no calia tant. Pàrquing al costat mateix de la sortida, dutxes correctes... només una cosa negativa els 20€ d'inscripció, són excessius.

L'últim tram de córrer, je,je,je....pilotoautomàtico, o sigui al màxim, però sense cap excés. El circuit molt aconseguit, 1km de baixada forta i 1km de pujada forta, en altres situacions m'hagués anat perfecte, avui no.



Tot i aquestes males sensacions...he quedat 1r classificat veterà, m'han donat un trofeiu que anirà molt bé per aguantar llibres i també m'han fet una afotu al podium de bales palla...vaja duatló popular-rural dels que m'agraden a mí.

Ara la pregunta és, vaig al duatló de Bellmunt??? El genoll aguantarà 12 km durs de córrer???...Bellmunt sí, Bellmunt no...Bellmunt sí, Bellmunt no...

Sant Llorenç de la Muga - Bassegoda

Sant Llorenç de la Muga
Del 15 de juliol al 24 de juliol

Les meves mini vacances han donat molt de sí. He fet sortides de les bones, amb uns paisatges espectaculars. Molts kms a les cames i molt de desnivell. He pujat al Bassegoda per quasi totes les parts possibles, em faltava pujar per la tartera, però amb bici impossible. M'he recorregut tota la zona entre Sant Llorenç de la Muga, el pantà de Boadella i Maçanet de Cabrenys (Serra de Sant Jordi, Serra Mitjana, Serra de Ferrerós) on hi han varis cims/Puigs entre 500 i 800 metres. Realment és un lloc espectacular per fer BTT i córrer per muntanya...per cert, de córrer res de res, faig bondat a veure si acabo de recuperar el genoll.

He penjat algunes de les rutes que he fet, al Wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?name=Cabarrocas3

La ruta més interessant que he fet és la que puja al Bassegoda, passant per el sofert coll de Pincaró, es baixa a Sant Bartomeu de Pincaró, tot ressegint la Muga, amb pujes i baixes arribem a l'Hostal de la Muga que fa frontera amb França, segueixo en direcció a Ribelles però abans d'arribar-hi giro a mà esquerra (ull amb l'indicador del centres BTT, us pot confondre)per baixar al Torrent de la Comella, per tot seguit enfilar cap a la creu del Principi, a prop del Puig Salarsa, uns 450m D+ sense descans per arribar al Coll de Bassegoda, a partir d'aquí fiuuuuuuuuuuuuuuu baixada de la bona cap a a Sant Miquel de Bassegoda, Albanyà i per acabar a Sant Llorenç de la Muga.



El Bassegoda 1.373m

Albanyà i al fons la Badia de Roses, sota un núvol amenaçador

Maçanet de Cabrenys i Les Salines desde el Puig de la Creu


La Trilla i al darrera el majestuós Bassegoda

Triatló de Relleus de Banyoles

Dissabte 2 de juliol de 2011
Parc de la Draga. Banyoles




Una bona tarda de dissabte. Divertida. Diferent. En família.

Doncs vaig anar a fer el Triatló de relleus de Banyoles amb els meus germans. Aquest any l’Enric nadava, jo corria i en David anava en bici a diferencia de l’any anterior que l’Emili va nadar jo vaig còrrer i l’Enric va fer la bici.

El tram de córrer consisteix en fer la volta a l’estany, uns 6,5 km, o sigui que és com un sprint llarg, sempre amb el ganxo posat. Després d’un inici de sprint-sprint, de fer els dos primers kms a ritme de 3’35’’, passo a un ritme de 4’ - 4’10’’, ufff...necesito l’avituallment aiguaaaa, aiguaaaa.

Un moment per baixar el ritme, però tornem-hi asacopaco que són pocs kms. Al ser una compe popular fa que hi hagi gent més ben preparada i d'altre super ben preparada, això fa, i referint-me en el tram de córrer, que en els 6,5 km he passat 36 corredors i me n’ha passat 1, aquest el posariem en el club dels moooolt bons. El fet d’anar passant a gent et va animant a córrer més i a donar una mica més de les teves possibilitats...és que portem la competitivitat a la sang!!!!

Al final tots tres molt contents, per haver disfrutat junts, la classifcació ha estat dels 86 de la general i els 5 dels equips familiars, l'any passat vàrem quedar segons...els anys no perdonen, je,je,je.

Al final una bona butifarrada amb la família, gaudint de l'ambient que hi havia.

L'organització bona, l'única queixa (com totes les compes que es fan a Banyoles) és el preu de l'inscripció 40€ ho trobo excessiu.

Iron Trail Les Medes

L'Estartit
12 de juny de 2011
Classificacions



Feia temps que no tenia un mal dia, esportivament parlant.

A les 10 en punt, s'ha donat la sortida del Trail, primers metres per dins l'Estartit, i arribem a les famoses escales...arrggg ...buffff ....arrggg ...bufff...interminables!!!
En 15min ja hem arribat a la Torre Moratxa, el punt més alt de la cursa, 193 m.
Per terreny totalment Mongrinenc, pedres, pedres, i més pedres, hem baixat cap a les basses de la Torre Ponça. Ben situat en el Topten, però uns planers de 5 km, que se m'han fet molt i molt llargs, m'han aixafat molt (potser encara no estic recuperat de la Tramunbike), i m'han passat molts corredors...jo diria uns 15. Vaja que anava com un cargol per la muntanya, desitjava que arribessin les pujades i baixades.

Han arribat!!!uff!!! Baixada técnica cap a la Cala Pedrosa i tot seguit la corresponent pujada. Baixada més técnica cap a la Cala Ferriol i tornar a pujar, fa uns km que tornat a recuperar posicions, però m'he perdut, culpa meva. Tornem-hi a recuperar, pujada i baixada técnica cap a Cala Calella, tornar a pujar.

Fem els últims planers per la Muntanya Gran, i tot seguit baixada per asfalt per arribar a l'Estartit, ziga-zigues pels carrers i arribada a la Platja.



El tram de bici, ha començat molt bé. 4 km d'asfalt i planer, ha fet que ens estiréssim i al davant hem quedat "els més forts". Els següents 3 km he estat sempre en el TopFive fins que al km 7, pssssssssssssssssssssssss... mecaguentóloquesemenea,estripada de cuberta. Doncs res cap a casa. Desfer el camí 3km a peu amb la bici, fins que he trobat un control, que amb la furgo m'han baixat a l'Estartit.

Les males sensacions incials de la cursa Trail i l'abandó de la bici, ha fet que hagi marxat de l'Estartit amb un mal regust de boca.

Després de moltes bones sortides i curses...ja tocava un mal dia...això em fa veure que és el moment de baixar el ritme i recuperar el genoll que les últimes setmanes no he fet gaire bondat.

Tramunbike for runners

5 de juny de 2011
Les Preses - Constantins
52 km 6h 15'


Uns quants tocats del bolet, en el seu moment vàrem decidir de fer la Tramunbike corrents. Avui és el dia!!! Pels que no ho saben la Tramunbike és una de les millors curses de BTT de llarga distància de Catalunya (i pot ser fins i tot de l'estat espanyol), consta de 65 km i el que la fa veritablement excepcional és que, a part dels últims 12 km que són planers, els altres són per corriols/trialeres molt tècniques que fan les delícies de tothom.

Els tocats del bolet

Abans de començar, fem una posada en comú, i es decideix que en lloc de fer tot el recorregut (65 km), deixarem de fer tot el planer final ( en farem 52 km), i vés per on, que per unanimitat hi hem estat tots a favor, je,je,je, ui si ens dediquéssim a la política!!! L'Artur Mas (guapuuuuu) hauria de plegar.

Comencem a Les Preses cap a l'àrea de Xenacs al costat del Puig Rodó 936m., les BTT pugen per l'asfalt, a nosaltres l'asfalt ens fa venir urticària als collonets, i per no haver de rascar tot el dia, pugem per corriol. 450m de desnivell en 3km, res que ens hem despertat de cop...avui ens hem despertat de les 5h30' quan encara havíen de posar els carrers.

Si hem pujat fort doncs, baixem fort i arribem a Coll de Bas, girem a mà esquerra i cap a la carretera que va cap a Sant Iscle de Colltort. Dels 9 que som ja s'han fet 2 grupets 5+4, ens anem esperant.

Travessada la carretera ens dirigim cap el volcà del Traiter, els corriols són molt entretinguts, anem molls, xops, la pluja d'ahir fa que al tocar les branques ens caigui una petita pluja individual a sobre, que no cal dir ens va de perles.

De volcà a volcà i corro perquè em va...de collons, arribem a prop del volcà de Llacunagra, passant pels prats de les Medes, i l'ermita de Sant Joan de Les Medes i d'aquí cap a Sant Aniol de Finestres, sense entrar al poble enfilem cap a la Masia La Sala, allà ens espera un magnífic avituallament. Ja tenim 23 km, amb dos grups ja definits, els que van davant i els que van darrera, els molt bons i els bons, etc... fins ara he aguantat força bé.


Els pros també fan pipí

Donar les gràcies al Club BTT Fornells i en Fidel, per deixar-nos fer el recorregut i fer servir els avituallaments destinats als BTTerus, ens ha anat molt bé...gràcies.

Tornem-hi, pugem un petit Mortirolo, pel Serrat de la Coma, dirigint-nos cap Els Arcous, cap a Penjabocs i arribant a Les Encies. Aquí ja he passat a ser el dolent del grup dels bons, els meus 41 anys plens de seny, han decidit que si seguia aquest ritme fotaria un pet com un aglà, i he posat el pilotoautomático.

Ara ja tot sol amb un ritme que m'ha servit, per arribar a l'Hostal del Fang on hi havia l'avituallament. Molta gent esperant els BTT, alguns coneguts, que s'enfotien de mi...Cabarrocas que t'has deixat la bici!!!! Estàs boig!!!

A partir d'aquest punt, el terreny ja el coneixo força, de les moltes curses de BTT que he fet sortint d'Amer. Passem pels voltants del Bruguer, per la zona de Santa Brígida. M'han començat a passar els primers BTT, el primer no el coneixia, en Collados, l'Almendros, en Pertu, en Miquelet, en David, a part del primer que anava molt separat, els altres força junts i a uns 5 minuts en Sacot, cassanenc de pura raça, que està molt i molt fort, això de ser pouer li deu anar molt bé (que no es perdi l'ofici).

Arribo a prop del Puigdalí on hi ha un avituallament. Parada i fonda. Descansar una mica que les xarneres de les cames comencen a grinyolar. Ja porto 42 km, una marató de muntanya. Els asfalterus diuen que cap al km 30 hi ha el "mur", jo el mur l'he trobat al km.0, al km.8, al km.15, al km.24, etc...vaja que ja tindria una casa feta. A part de menjar fruita, veure aigua, coca-cola,...m'he menjat un donut que m'ha entrat com si em mengés una expatlla de xai al forn amb les seves patatetes.


El cingle de Sant Roc

El cos ha reaccionat molt bé al menjar, juntament a que sabia que s'acostava el final, uns 10km i que la majoria eren en baixada, m'ha entrat una alegria i una lleugeresa de cames sublim, cap avall doncs. Passo per la Roca Ballera, vistes espectaculars dels cingles de Sant Roc, faig fotos i tornem-hi. Arribo a Sant Climent d'Amer (46 km), avituallament d'aigua, i segueixo, el final arriba. Ara comença aquell sentiment de òstia ja s'acaba que bé podré descansar o...òstia ja s'acaba quina putada amb lo bé que m'ho estic passant.


Sant Climent d'Amer

Cabarrocaaasss que t'has deixat la biciiii!!!! Home, fa gràcia que t'ho diguin, però que t'ho digui sis o set corredors, al final t'emprenyes i desitges que Déu els castigui amb un atac d'afonia temporal, je,je,je de bon rotllo. Res jo a lo meu, fent els últims corriols, gaudint-ne molt...però molt...més que molt. Arribo a la Mare de Déu de Calders i tot seguit Constantins...52 km amb una mica més de 6h.

ESPECTACULAR. Pels corriols, pel paisatge, per l'aigua, per la boira, per les vistes, pels companys, pel desnivell, per les pedres mullades, per les rieres plenes d'aigua, pel fang,...

Marató Pirata de la Badia de Roses

Roses-Santa Margarida
El dia de les eleccions
41 km 3h 55'



Doncs Sí. Feia vuit mesos que no feia una marató. La meva primera marató totalment plana, tan plana que fins i tot uns metres he anat per sota el nivell del mar.

Ens hem trobat uns quants frikies, totalment enganyats pel vellmarí. El grup molt sa i molt heterogeni, alcaldes de poble surrealista, caiaquistes de mar, atletes olímpics heptalonians, un dels millors mosquiters (de mosquit, no de mosqueter) conegut arreu de les contrades catalanes, beteterus que han tastat el desert marroquí...i tots per fer uns quants kms.

Comencem amb la fresca del matí, passant per la Rovina i per l'estany del Tec, per arribar a Empuriabrava. Travessem Empuriabrava, arribem a la Muga, estem de ple als Aiguamolls de l'Empordà. Desde l'inici que el mosqueter mosquiter, s'ha tornat com una mallarenga...que si això és tal, que si aquest ocell es qual, que si aquest soroll és de, que si l'aigua està barrejada...realment és un plaer anar corrent i que algú et vagi "formant" en tot lo relacionat amb la natura i la fauna. Llàstima que jo vegi tots els ocells iguals.



Tot passant per camins i corriols ens anem dirigim cap el Cortalet, centre neuràlgic dels Aiguamolls. Comença un tram esplèndid, magnífic, per un moment semblava que estigués fent l'Embardissada de la Garrotxa, hem passat per corriols plens de vegetació, per passeres de fusta, les plantes encara humides del matí ens refrescaven, els ocells piulaven, les cigonyes aixecaven el vol, les vaques ens miraven de reüll esquerre i els cavalls de reüll dret.

Corrent a un ritme suau, potser una mica lent per mi, però la bona companyia s'ho mereix, anem xerrant, alguns més que altres parlem de les eleccions amb uns, de les olimpíades amb altres, de caiacs amb altres...

Arribem al punt àlgid del dia, travessar el Fluvià nedant...però...

-Ei,ei,ei..senyooorrrrr de la barcaaaaaa.
-Digueu-me
-Que ens podria travessar a l'altre vora del riu?
-Vinga som-hi pujeu.

Mi gozo en un pozo, jo que volia tirar-me a l'aigua, el Sr.Agustí, àlies el senyor del Llobarro, ens ha fet, ho potser millor, ha fet el favor a l'Imma, de travessar-nos a l'altra costat de riu.



Un cop travessat el Fluvià, fem un tram arran de platja, amb algun tros per sobre la sorra, anem passant càmpings, el sol comença a fer-se notar, anem sentin el run run de l'aigua, uns kms més avall tornem a anar cap a l'interior a agafar la carretera que arriba a Sant Martí d'Empúries, passant pels grans càmpings de Las Dunas i La Ballena Alegre, per arribar al destí final dels companys, el meu és tornar cap a Roses.

Doncs Sant Tornem-hi i ara tot sol, he desfet el camí, a un ritme diferent. El sol ja està més alt, la gent dels càmpings sembla que s'han despertat i els mosquits també. Arribo al Fluvià, senyor Agustíiiiiiiii, senyor del Llobarruuuuuuuuuu, res de res crec que em tocarà mullar-me. Dit i fet, vestit m'he fotut a l'aigua i com la Gemma Mengual en els jocs olímpics, amb els braços enlaire per no mullar les wambes m'he dirigit a l'altra vora del riu, resseguint-me tot de mirades incrèdules de pescadors....de Llobarrus, suposo. Puc dir que he fet una marató amb uns metres per sota el nivell del mar.

Fresc i moll, faig l'avituallament, aigua encara fresca i un PowerGel, recullo les deixalles i torno a córrer. Patric-patrac-patric-patrac-tralarin-tralaran cullonsesticdisfrutantcomunanimal. Arribo a la zona principal dels Aiguamolls, quasi no puc córrer, hi ha molta gent gaudint de la natura, passejant, fent fotos, això fa que fins i tot algun tros l'hagi de fer a peu. Un cop deixo el Cortalet enrera, puc tornar a córrer a un bon ritme, vaja el que puc, ja porto 35 km i es comencen a notar.

Arribo a Empuriabrava, fa calor, l'haig de travessar, som-hi, paro, ve un cotxe, rotonda, més cotxes...-ei que això és un pas de vianants, collons!! Se'm fa llarg. Ha estat quasi 2 km que n'han semblat 5. M'he hagut de parar i arrencar a cada encreuament i a aquestes alçades fa pupa.



Salvat!!!!! Ja l'he atrevessat, desfaig el camí de la Rovina i...collons qui és que aplaudeix, óstia si són els companys que m'han esperat que arribés. Potser es pensaven que no arribaria, potser patien, potser volien veure que no feia trampes, no ho sé. El que si sé, és que m'ha agradat veure'ls allà.

Gràcies companys l'any vinent hi tornem.

El recorregut excel.lent, totalment pla, el segon parcial, que anava sol, el ritme era de 4'30''/4'40'', hi han uns trams lents com la desembocadura del Fluvià, el tram del Cortalet fins el càmping Almata i travessar Empuriabrava. Els últims 2-3 kms abans d'arribar a Sant Martí d'Empúries, el podríem fer per la platja i així evitar l'asfalt (proposta per l'any vinent). Físicament m'he trobat molt bé, el ritme suau del primer parcial hi ha ajudat, tot i així 41 km es noten i els genolls ja cridaven auxili.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1720075

Puig d'Arques i Puig de Cadiretes

Un dia qualsevol
75km 4h40'
Index IBP:154


Puig d'Arques

El dia d'avui ens trobem reunits, per celebrar la unió del Puig d'Arques amb el Puig Cadiretes, gràcies per llegir-me.

En primer lloc agraïr els camins per on he passat, agraïr les fonts que m'han regalat aigua pura i agraïr als animalons que tot i molestar-los, segueixen estant allà a on han d'estar.

Agraïr també a la bicicleta, dita Specialized s'works, pel seu fenomenal comportament i no deixar-me tirat.

Agraïr-me a mi mateix, haver tingut seny i agafar unes quantes barretes energètiques i uns gels.

Un dia d'aquesta setmana, del qual no m'enracordo, me vestit amb el conjunt cilista més nou, i net i polit, me dirigit cap al Puig d'Arques, gran amic de tota la vida, que sempre que el busques sempre hi és. Després d'una hora i mitja, un cop a dalt (535m)li he fet els honors. El vent i la pluja (ja és mala sort que el dia d'un casament es foti a ploure), m'ha fet dirigir-me cap a l'altra mitja taronja. Tot xinu-xanu i passant pel GR-92, m'he dirigit cap a la Vall del Ridaura, que he recorregut en la seva totalitat, per començar a pujar, i pujar, i pujar fins a Can Cabanyes, i d'aquí ja en més planer cap al Puig cadiretes.
Puig Cadiretes 515m li he fet els honors, li he agraït que sempre hi sigui i hem començat l'enllaç/unió/casament/parella de fet. L'enllaç ha estat de 30 km exactes, i que ho hem celebrat amb magnífica aigua del bidó, amanit amb unes barretes de cereals i amb les fotos de rigor dels comensals.

Visca el pa, visca el vi i visca la mare que em va parir!!!! (amb tantes celebracions l'aigua del bidó m'ha pujat al cap)

I recordeu: l'únic que podem deixar al bosc són les petjades.


Puig Cadiretes

Ruta:

Llançà-Sant Pere de Rodes-Llançà

Llançà
24 km 3h.




Ruta amb unes vistes bestials, sempre de cara el mar, que et crea un bon rotlloooooooo....

Començo desde el port de Llançà, la intenció inicial era agafar el GR-11 que va cap al Coll de Perer, aquí deixar-lo i baixar fins el poble de la Vall de Santa Creu, per ja enfilar cap a Sant Pere de Rodes, doncs no. Feia tan bon dia, que he decidit agafar el camí de Ronda (a la vegada GR-92) fins a Port de la Selva, quan arribo al Camping de la Vall travesso la carretera i ja vaig direcció al poble de La Vall de Santa Creu.

Fins al poble, el camí ha estat de corriol, amb molta vegetació, la riera de La Vall i el rec de Boets anàven a tope. Realment el camí m'ha sobtat, l'esperava més sec i abrupte, vaja una sorpresa per mi. El corriol sempre tira amunt, poc, però va fent. Un cop al poble, visita, 2 minuts i fet, té quatre cases comptades, i una font que l'aigua brollava de per tot arreu.



Amunt, amunt, surto del poble i el corriol ara sí que s'enfila, tot i que puc seguir corrent, ja costa i cada vegada comencen a haver-hi més escalons, a mig camí, faig una aturada per "jugar" un ratet amb una serp, que m'ha fututunsustuquecasiemcaguasobre, hem compartit mirades, quan l'he agafada se m'ha emprenyat i ha decidit acabar el joc.

Arribo al monestir, no m'aturo, i segueixo pujant fins al Castell de Sant Salvador i a pocs metres el cim més alt del Cap de Creus de 670m. cim de Sant Salvador Saverdera. Fotos de rigor, canvi d'impressions amb excursionistes francesos, mengar i beure una mica i avall que fot fred i plou una mica. Les vistes, com diuen els gavatxus...Merveilleux.



Torno al monestir, segueixo un tros de GR-92 direcció a mar, fins a un pàrquing. Aquí agafo el corriol marcat amb línea groga de Itinerannia, que em portarà fins al poble de Selva de Mar. Espectacular en 2 km he baixat 400 m de desnivell, per moments em creia l'home ocell...volando voy...volando vengo... del temps que he estat saltant sense tocar terreny.

Selva de Mar, una bona opció per passar-hi unes vacances. És el lloc on he menjat el millor arrós caldós amb cabra de mar. Passejada pel poble, torna a ploure, i torno a còrrer, ara pel carril bici que arriba fins al Port de la Selva. Desfaig el camí de ronda, per retornar cap al Port de Llançà.

Ruta de les bones...merveilleux...merveilleux plus!!! Tot i que, seria millor començar pel GR11...tot i que, seria més dur...tot i que, seria encara més merveilleux...tot i que, ja m'està bé aquesta ruta...