divendres, 21 de juny del 2013

TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 2


Després de la patacada del dia anterior, el diumenge al matí vaig fer una sessió d'intel.ligència emocional amb mi mateix...i vaig decidir continuar. Amb dos condicions...a cada avituallament havia de decidir si abandonava i sobretot evitar forçar, que volia dir totes les pujades a plat petit i pinyó gran...

Etapa 2
Castellnou de Bages - Santpedor
105 km
9h20'

A la sortida es nota que ahir, va ser un dia molt dur, aprop dels 90 abandonaments. Comencem el dia amb pujada, jo a lo meu tranquil·litat absoluta, per sort les cames responen bé. Després d'uns corriols de baixada tornem a pujar fins a La Torre de Castellnou.

Arribo a l'avituallament de Sant Cugat del Racó. Em trobo bé i segueixo. Sóc un senglar. M'integro en la natura, em sento camuflat entre corriols i alguna pinedes. Disfruto.

Arribo a l'avituallament de Balsareny. Cames bé, braços cap problema, cor fort com un roure, i el cap funciona a la perfecció. Segueixo. M'hidrato molt constantment, cada 15 min. xupadeta al Camelback. Jo sóc de beure poc i quan ho faig, doncs un bon trago. Noto que el cos m'ho demana.

Avui en Xevi ha decidit no sortir, segons comenta amb ahir en va tenir prou. Ho tenia molt clar, això que amb en Joan hem insistit, però quan tens una cosa tan clara ningú et fa canviar. En Joan ha acabat.


A diferència d'ahir el circuit és més puja i baixa sense grans pujades, trobo encara més corriols que la 1ª etapa. Això és bestial, tenen corriols per tot arreu. Pensant en tonteries, pensant amb el que em va passar ahir, pensant que he estat tot l'hivern entrenant per aquesta cursa, doncs arribo a l'avituallament de Cornet.
Hidrato i menjo i tornem-hi. Fa estona que anem un grup de 5-6 on hi ha l'Ada Xinxó la primera noia. Aquest grup ja no el deixaré fins al final, de tant en tant vaig fent la goma, a les pujades em deixen una mica en canvi a les baixades els atrapo de seguida.


Estem al pic de la calor, arribem a Artés, parada i fonda. Ara sí que ja tinc clar que arribaré sense problemes, bé...arribaré... però cuit com un calçot el mes de febrer. Segueixo mantenint el ritme "verano azul" .

Creuem una riera, que anava força plena...em trec el casc i em poso a dins, l'aigua està fresca i m'ajuda, segueixo, collons potser m'hi hauria d'haver tirat tot sencer.  Mig km més i el tornem a travessar....je,je,je...tot, m'hi he fotut sencer, amb sabates i vestit. Anava amb el grup de l'Ada que m'han deixat, però jo, en aquells moments estava en un moment de felicitat!!!!!

Ara ve potser la pujada més exigent del dia, un camí que es va convertint en corriol i cada cop més tècnic, que a la part final hi havia molta vegetació. Hi havien alguns trams que hem baixat de la bici, i és on he tornat a atrapar el grup.

Ens queden 30 km per acabar. Estem a la zona de Navarcles, molts anys enrere, potser 20, hi havia vingut a fer alguna Copa Catalana de BTT, tinc mig record dels corriols. I tant!!! potser hem fet 15 km seguits de corriols, enganxant un rera l'altre, impressionant.

Un cop arribo a Navarcles, ara només queda fer quasi tot pista per anar arribant a Santpedor.

Arribo content, destrossat sí, però molt content. Pensant que l'any vinent tornaré. Tot i el que em va passar ahir he disfrutat molt, però molt. Toca menjar fideuà. Em convé.




UFFF...això sí que és un repte majúscul. No tothom pot fer-ho. Has de preparar-te molt físicament però també mentalment. Aquests de Terra de Maquis, ho han organitzat molt i molt bé, vaja un excel.lent en tot. Recorregut bestial, avituallaments correctes (potser faltava una mica de salat), les coca-coles eren fresques!!!, estaven tots molt ben situats, en punts conflictius. Sempre tenies algú que et demanava si necessitaves alguna cosa, hi havia servei de mecànica, a l'arribada del primer dia t'explicaven què havies de fer. La Joana, una noia molt trempada, et guiava...has de fer això, anar cap allà, i després allà, bla,bla,bla... i creieu-me que en aquells moments el cap no estava per pensar i si algú et guia, doncs com els xais, tu cap allà. Gràcies per tot, sobretot per l'ajuda del primer dia amb l'assistència de la Creu Roja. Tornaré!!!

Ser un Maqui és una Actitud.


dimecres, 19 de juny del 2013

TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 1

Corriols, corriols, corriols, corriols....
Dur, molt dur, extremadament dur...
Calor, molta calor...insolació....

Aquestes paraules defineixen el Terra de Maquis, però també podria possar-hi: esforç, sacrifici, companyerisme, divertiment, patiment....

Però la millor seria: SENSACIONAL

La millor cursa que he fet mai!!!!

1ª Etapa
Santpedor-Castellnou de Bages
134km (abandonament al km 110)
9h 24'

Despertador a 2/4 de 5 del matí, el senyor que posa els carrers encara estava dormint, esmorzo fort i cap a Santpedor. Recullo dorsal, que és de fusta!!!!, i ja vaig cap a la Plaça on es dona la sortida. M'hi trobo amb gent coneguda l'Àlex, l'Òscar, els de la Bisbal, els de Palafrugell, els d'Olot,en Narcís, en Bosch, en Xevi i en Joan.


Sortim a tota óstia, com si fos una cursa de 30 km...i en queden 134!!!!. Fa calor, de bon matí ja estem a 18ºC. Sortida divertida, amb ja algun primer corriol, i passant pel costat d'una sèquia. Fins a Sant Joan de Vilatorrada anem com locus. Comença ja alguna pujada exigent, jo baixo el ritme, només portem 20 km!!!

Em trobo amb l'Ada Xinxó, va quedar primera, i el seu company en Santi:

-Hola Ada
-Hola.
-M'agrada el teu bloc
-Gràcies
-Feu més kms que en Correcaminos
-Jajajaja
-Esteu bojos, enganxar el Rally de Romagna i la Tracks del Diable, sense quasi dormir.
-Sí, va ser guai.
-Vinga ens veiem.

El tema ja es comença a complicar, per la zona del Castell de Castellfollit, hi ha una corriol de pujada que el vaig trobar súper exigent, aproximadament km 48, encara ens faltava arribar fins al Cogulló de Cal Torre a 860m alçada i km 55. Avituallament. Avui toca hidratar-se molt, la calor ja és insuportable i no estem ni a la meitat.

Tenim una baixada agradable, que ens porta fins a la zona de Sant Amanç on travessem la carretera, i hi ha avituallament/dinar. Intento menjar un plat de pasta, però no m'entra res. Només aconsegueixo menjar el de sempre, plàtans i fruits secs. Segueixo hidratant-me molt, la calor m'emprenya, aquest any encara no estàvem acostumats.

Quedi clar que la densitat de corriols és impressionant. Després de l'avituallament, i de fer algun corriol, com no, ens ve una pujada forta sense cap ombra i amb la cleca de sol del migdia. Els braços em cremen, la crema solar ja ha desaparescut. Arribem al següent avituallament, a prop de Fonollosa cap al km 82. Tinc un "amago" de rampes. Que estrany, és massa aviat. M'hidrato encara més.


Ens dirigim cap a la famosa pujada "Matapijus", hi arribo i tinc una rampa al bessó bestial, ui,ui,ui. No ho entenc, m'he begut 1 camelback i mig que són 3 l. aigua, 3 bidons, 1 l. més i a cada avituallament 2/3 gots de coca-cola o aquarius....uns 5 litres de líquid + gels GU i Powerbar.

Faig la pujada inicial a peu, amb la rampa emprenyant-me, aquí em trobo amb en Xevi. El sol és asfixiant. Pujo sobre la bici, es veu el Castell, deuen quedar uns 2 kms, m'ha passat un grupet i m'he quedat sol. De cop i volta...una forta punxada a l'estómac i PUAGGGGGGG....vomitera bestial. Semblava un sortidor. Collons, collons. Baixo, bec, em tranquil·litzo. 1 minut i torno a pujar a la bici, dos pedalades i...PATAPUM... se m'ha anat l'olla!!!! Una lipotímia!!!!

En aquest moment estic sol, sé que algú aviat arribarà i em podrà ajudar. No veig res. No tinc força. Per sort he caigut a un bon lloc. Aconsegueixo agafar el bidó i tirar-me l'aigua...en realitat era Aquarius... per sobre. Quan sento que em criden, és quan començo a recuperar-me. Arriba un company i m'ajuda. Em comenta que l'avituallament està a 1 km, al Castelltallat. 5 minuts pujo a la bici i després d'un km etern arribo a l'avituallament.

Jo m'he espantant, però els de l'avituallament també. Sembla que la meva cara demacrada ja deia que estava cuit. Torno a tenir ganes de vomitar. En Xevi em dóna ànims, arriba en Narcís, en Joan, i els dic que no puc, que abandono. Han avisat als de la Creu Roja, que en un moment són allà. El diagnòstic sembla que és una insolació o cop de calor. Estic cuit i emprenyat!!!!. M'estic molt de rato intentant recuperar, cap a una hora.

Ja mig recuperat, i veient el perfil de l'etapa, he fet allò que NO havia d'haver fet. Continuar!!!! Per al pròxim  avituallament quedaven 21 km (del 88 al 109) i amb un perfil de baixada. El noi i noies de l'avituallament, els hi agraeixo molt la seva ajuda, crec que quan m'han vist marxar han pensat "aquest tiu està locu... però si fa una hora estava mort!!!".  He arrencat amb els de Palafrugell, en Josep, un altre històric com jo, però ràpidament m'han deixat.



Per arribar al següent avituallament...les he PASSAT MÉS PUTES QUE CAÍN !!!!!! Sort que a mig camí m'he posat de caps a la Font del Ferro, i m'he revifat una mica. Sortint de la font m'he trobat amb un altre ciclista estirat a terra en la mateixa situació que estava jo una hora abans. Sembla que avui caurem com mosques.

Aconsegueixo arribar a l'avituallament d'Antius i aquí sí que abandono. S'acaba Terra de Maquis...o no.

Em porten a Castellnou, on puc dutxar-me amb tranquil·litat, i vaig a fer-me un massatge que em va perfecte. Ens trobem amb en Xevi i en Joan i petem la xerrada. Vaig hidratant el cos. Sopar...macarrons + espirals amb botifarra. Per sort entra bé. Realment estic molt dèbil però el cocu comença a funcionar. Què faré demà??? Crec ho tinc clar, però ho decidiré al matí.

Després de sopar, una mica de xerrada i cap a les 10h ja estava dormint, ho necessito.

Faré la 2ª etapa....Si????....No!!!!!......Sí!!!!!!!!.....No???????



diumenge, 2 de juny del 2013

TRACKS DEL DIABLE NON STOP

Torelló
1.6.2013 a les 6 a.m.
105 km 3000m D+

Un cop vaig acabar la ruta en dos dies de la Tracks del Diable, l'organitzador, en Jordi, em va comentar que  al cap de poc, organitzava la Non Stop. I jo que sóc un tiu fàcil, truco en Carlus li comento i diu que sí...però que farem la curta. Ok perfecte!!!!. Té collons dir-li curta a una cursa de 105km.

Que diferent és fer una ruta on el temps no compta per res i per contra fer el mateix recorregut en cursa. El primer vam tardar quasi 9h i la cursa 6h15', amb 15km afegits.

No m'enrotllaré amb els punts geogràfics, ja ho vaig explicar en l'altre entrada al bloc de la Tracks del Diable. hem fet el mateix recorregut excepte al final que abans d'arribar a Vidrà hem agafat el corriol del Forat Micó.

A les 4 a.m. sonava el despertador, arribem un quart abans de la sortida. Feia fresca 6º, comencem ja, que s'em glaçaran els picarols!!!! Alguns coneguts a la sortida. Sortim neutralitzats i sortim com si fos uns cursa de 30km. La sortida no m'agrada, planer i baixada, fins que no arribem a les primeres rampes i corriols, no agafo ritme, el fred també ha fet que hagi tardat més.

Aquests primers corriols m'agraden molt, es fan ràpid i no tenen cap complicació, no cal estar gaire concentrat. Això fa que els km's passin ràpid. L'esquirol, Cantonigrós, Tavertet, Rupit...sense adonar-me ja estem al km 50. Ja fa uns kms que vaig amb la companyia d'en David, un senglar dels del Sendicat del Pedal. Hem parlat una mica de tot, 40 kms junts donem molt de si.


Passem La Davesa i anem cap al Coll de Pixanúvies, com m'agrada aquest nom!!!, el que va posar aquest nom, en que devia estar pensant!!!. És una pujada molt tècnica, on fa 4 setmanes em vaig trencar el dit del peu. Hem fet la pujada amb en Carles que és de Sant Esteve d'en Bas i ens ha ben demostrat que estem al seu terreny. Jo crec que el dia abans hi va anar-hi per col.locar pedres en el lloc precís per pujar!!!Sabia ben bé on havia de posar la roda.

Voregem Cabrera i baixem cap a La Vola, sempre amb en David. Baixada on deixem els companys, som com senglars, i ens quedem en David i jo. Ja a baix, el cap comença a pensar amb la "pujada de la mort"...Eduard guarda't una mica...guarda...guarda....A l'avituallament de la pujada he menjat força i begut. Mentalment és bo. Començo a un ritme que he intentat no deixar en tota la pujada, intentant a la zona emporlanada aixecar-me de la bici. Plis, plas, plis, plas... noto que puc més, però... guarda...guarda.

Durant la pujada he deixat en David, gràcies noi ha estat un plaer!!! i he passat a 4 ciclistes, que anàven rostits. De cop...collons!!!! ja estic a dalt!!! però si se m'ha fet curta!!! tinc les cames senceres!!! M'ha entrat un neguit, de no haver-me exprimit al màxim, jo na guardant, na guardant. He fet la baixada a sacopaco, fins a l'encreuament de la volta curta i la llarga. Hem agafat un corriol que ens porta a Sant Pere, que ja havia fet per la Duatló de Bellmunt. Sensacional, quines pedres, he hagut de baixar de la bici 3 vegades per collons, que si no, no arribo. Aquí m'he polit a un parell més de ciclistes.

Vaig com una moto, les cames estan lleugeres, tot i portar 90km ara tot pica avall i és planer, excepte el mur de Sant Pere. He passat uns quants cadàvers. Ja vorejant el riu Ges érem un grup de 5 que jo anava estirant, jo solet, con un par..., M'he saltat un trencant i fiu m'he quedat sol, collons!!! Arribo a Torelló una mica caòtic per poder seguir el GPS i hem fet una mica de visita turística, jejejeje.

Al final crec he fet 12è de la general i 3r veterà, si no m'hagués equivocat al final hagués fet 6è o 7è. Molt content, sobretot per les sensacions. 105 km amb 6h15' i 3000m D+

Correcta organització, sortir a les 6 del matí...no té preu. El circuit perfecte, per mi potser massa pista, però ja sabia al que venia. El terreny estava perfecte, només ens hem trobat un tram d'uns 200 m amb molt de fang. Els avituallaments ben situats, i per mi hi havia que el necessitava. Únicament crec que per l'any vinent, l'arribada a Torelló s'hauria de marcar amb cintes/guix.

Pot ser ja estic preparat per Terra de Maquis.

Salut i km's.