dimecres, 16 de maig del 2012

PROGRESSA ADEQUADAMENT....


...doncs sí.

Després de 10 dies yasevelaluzalfinaldeltúnel, ja m'han tret els punts externs. I això que vol dir??

Que he fet bondat!!!!  (El seny dels de més de 40 anys)
Que m'he fotut totes les pastilles que m'han dit!!!!  ("Julio amaba las pastillas, rojos, verdes y amarillas. lo encontraron frío dentro una farmacia..." Ilegales dixit!!!
Que m'he netejat la ferida, minuciosament cada dia!!!! (M'he convertit en un expert en curar ferides)
Que he anat al CAP a fer les cures!!!! (He ajudat a rebaixar la mitjana d'edat dels malalts)
Que m'he llegit 3 llibres i vaig pel quart!!! (Valeeeeee, dos ja els tenia començats)
Que he fet 3 cursets on-line!!!! (Ei, no és conya)
Que m'he llegit 7 magazines de La Vanguardia endarrerits!!!! (Quines coses que diu en Monzó)
Que he contestat totes les mostres de suport que he tingut!!!! Segur que m'he deixat algú.



Després d'uns 3-4 dies inicials difícils, de mal, molèsties, de no poder dormir, d'haver de molestar a tothom per tot, a partir del dijous passat ja vaig notar un canvi important. Tot i així, tornava a pendre antibiótic. Un punt suporava i no hi havia maneres de parar-ho. El diumenge em varen treure "a passejar", i la ferida/genoll es va carregar molt. Però a partir del dilluns, cosa fina!!! Em vàren treure la meitat dels punts i vaig poder començar a posar el peu a terra i fer un parell de passes, la cara ja se m'il.luminava. Ahir dimarts ja vaig caminar una mica més i avui m'han tret tots els punts!!!!

Estic començant a fer vida normal, la casa comença a caure'm a sobre, necesito sortir i segur que en els pròxims 2-3 dies ja podré. 

Tot arriba, la il.lusió no s'ha de perdre, heu vist que la ferida té forma de V de victòria??? Arribarà, com deia en l'anterior entrada...Tornaré.

Gràcies per tot a tots.



dimarts, 8 de maig del 2012

MARATÓ DEL CAP DE CREUS ACCIDENTADA



Avui una crónica diferent. M'hagués agradat explicar com ha anat la marató, però us explicaré el merder que vaig provocar.

Aquesta Marató havia de ser la última cursa a peu que feia, per ja dedicar-me exclusivament a preparar-me per la Transpyr de principis de juliol. I així ho havia comentat als companys de Caldes que vàrem pujar junts amb el cotxe, en Sergi, en Xavier i en Josep....mal fet!!!! No sóc superticiós, però no havia de dir res!!!!

Estava il.lusionat de fer aquesta Marató, sobretot pel lloc i per ser força tècnica, la setmana anterior i vaig venir a fer la Marató en BTT... vaja que era perfecte per mi, curses de les que m'agraden. Un començament tranquil per asfalt, fa que amb en Sergi ens situem entre 15-20, quan començava a tenir urticària per l'asfalt, comencem a enfilar cap al Pic de l'Àliga, primer suau, i al cap de poc tots a caminar, amb en Sergi recuperem alguns llocs. Comencem a baixar, baixada tècnica de les que m'agraden, ens avisen de la dificultat allà mateix i crec que en el briefing inicial també, passo a en Sergi, ja m'atraparà penso.

De cop, i ara ve lo bo, no sé com ensopego, crec que amb una arrel, caic posant la mà i braç dret per parar el cop, la baixada és forta i començo a caure bocaterrosa cap avall. En un instant sento un mal terrible  i noto que he quedat penjat. Òstia què passa, el mal no em deixa pensar, crido, m'adono que estic enganxat a una arrel. No sé com aconsegueixo desenganxar-me, el mal és terrible, suposo que els meus crits, es podien sentir de molt lluny.  Estic estirat a terra mirant el cel i el cap per avall. Recordo cridar molt, aconsegueixo aixecar-me una mica i veig la ferida...collons!!!!! Però si veig l'ós, veig el fèmur!!!!!(ara sé que no era ós, era greix) i tot de carn penjant. Ufff...una  imatge que la recordaré molt de temps.

El mal és terrible, com si m'estiguessin estripant. Ara hi ha un periode de temps confús per mi. Recordo molt bé que arriba en Sergi, que a part de ser un bon corredor, és una millor persona, ahhhhh i que per un animal com jo...és veterinari. Doncs ell aguanta la ferida i l'embolica, primer amb una estelada, Visca Catalunya, i després amb venes d'una corredora francesa. El mal comença a ser insuportable i provoca que em comenci a desmaiar, no veig res. Es va parant gent, que em fan preguntes, com em dic, on sóc... no sé ni si contesto bé, sé que hi ha molta gent, m'han dit que algun corredor al veure la ferida, s'ha marejat, recordo veure en Llorenç el del cap pelat i el pantaló independentista, recordo en David de Bici Oci  "pedal damm it", em segueixo desmaiant. El cos és savi, quan el mal passa a ser insuportable...desmai, recuperar i tornem-hi i així unes quantes vegades...potser 15...moltes. Moltes vegades intentant vomitar, em sembla però que al final no ho he fet. No es separen de mi en Sergi, en Xavier i en Sam. Tinc molta fred tremolo, alguns corredors porten manta tèrmica i em tapen, en Sam per sort porta un paravents de goretex, recordo notar escalfor quan me la posen, jo segueixo estant KO, desmaiant-me, però sé que estic ben acompanyat.



Arriben els primers bombers i els tècnics sanitaris, els demano calmants, però no en porten o no m'en poden donar. Amb una camilla em situen uns metres més enlaire, suposo que m'inspeccionen, descarten que tingui el fèmur trencat. Arriba l'helicòpter que fa una aproximació i baixa un bomber GRAE, que segurament devia ser metge. A partir d'aquí la cosa ja canvia, han obert una via i m'han injectat nosequè,  finalment el mal comença a tranquilitzar-se. A partir d'aquest moment ja tenia més conciència, no em marejava, hi veia perfectament i sabia què passava en tot moment. Començo a veure el merder que havia organitzat. El GRAE dominava la situació a la perfecció, ara només era qüestió d'"empaquetar-me" perquè l'helicòpter em  baixés al parc de bombers de Roses, que ja m'esperava una ambulància per anar cap a l'hospital de Figueres, després d'una mica més d'una hora d'espera.

Un cop a l'hospital ja us ho podeu imaginar, una mica de carnisseria, algun mareig més, i aclarir què tinc realment. Finalment, de tenir la cuixa destrossada i el fèmur trencat, ha quedat que tinc un magnífic esquinçament de carn a la cuixa esquerra, que per sort quasi no ha tocat el múscul i ossos, lligaments...estan perfectes. Els doctors i infermeres em van demanar si podien fer fotos d'aquesta magnífica ferida.

Us poso una foto d'un cop cosit, la que tinc amb la ferida oberta millor que no...això és un bloc esportiu i no un bloc gore.
 
Apartat molt important, els agraïments:
  • Sergi Bañeras: Tenir-te al costat en tot moment va ser un alleugeriment, sempre parlant-me, intentant que estigués el millor possible, patint amb mi. No deixant-me fins que vaig està cosit. Com he dit, bon corredor i millor persona. Aviat tornarem a quedar el dimarts. Mil Gràcies.
  • Xavier Bermúdez i en Sam Rodríguez: També vàren estar tota l'estona al meu costat, suposo que patint, fins que l'helicòpter se'm va endur. Gràcies pel paravents, no saps que bé que em va anar.  Gràcies.
  • Els Bombers de Roses i els Sanitaris: que van haver de pujar a peu amb la conseqüent suada, un plaer tenir-los a prop.  Gràcies.
  • Els GRAE: Qualitat, eficència, domini de la situació.  Gràcies.
  • L'Hospital de Figueres: que em vàren atendre ràpid i eficienment. La Dra.Ciudad i el Doctor que em va cosir que tenia un domini bestial. No us cobraré el copyright de les fotos que em vàreu fer.  Gràcies.
  • A tots els corredors que vàreu passar pel meu costat, i vàreu patir un moment per mi, que vàreu ajudar i em donàveu ànims us sentia...però poc...  Gràcies.
  • A tots els que em doneu ànims a través del correu, facebook, telèfon...  Gràcies.

Ufff...us he futut un rotllo, que si heu arribat fins aquí te mèrit...Gràcies a tots per tot.

Tornaré!!!!!




dimecres, 2 de maig del 2012

MARATÓ BTT DEL CAP DE CREUS

29.5.2012
Roses - Cap de Creus
80 km
web - classificacions




Comarca Daliniana del Cap de Creus, un món  a part, paisatges molt diferents als que estem acostumats...doncs el passat diumenge vaig fer la Marató en BTT del Cap de Creus, i ... perquè collons en diuen Marató si vàrem fer uns 80 km???? Un misteri per resoldre... haurem de trucar en Sebastià d’Arbó.


Aquesta marató ha estat com una “prova”  de la TRANSPYR que faré aquest juliol amb en Carlus. El fet d’haver d’utilitzar el GPS, el kilometratge i haver-ho de fer per parelles era idoni per anar-hi.


Vam començar neutralitzats pels carrers de Roses. Amb en Carlus com que no anàvem a competir sino a passar-ho bé i a “entendre’ns” , ja t’ho prens d’una altra manera... feia temps que no començava una cursa a ritme de veranoazul.  Direcció cap a les magníques cales de l'Almadrava i de Canyelles, ja per començar a pujar, i pujar, passant pel costat del'antiga zona militar de Punta Falconera, en direcció a Roques Altes, el Puig de la Malaterra, el Puig Rodó i vorejar Pedres Negres i Puig Alt (492m.). 


El dia s’ha aixecat collunut la nit anterior va ploure, i hi ha una netedad ambiental impresionant, amb un airet fresc que ens acarona i ens va d’alló més bé. Al guanyar alçada les vistes comencen a ser impresionants, tota la Badia de Roses s’ha aixecat radiant, esplèndida...ha estat una llàstima no portar la camàra de retratar. Un cop a dalt  cap avall per camí/corriol amb força pedra que ens porta directament a la Cala Montjoi, paradís del ex-restaurant El Bulli.


Agafem la pista, direció Cadaqués, passant per la Cala Pelosa, el Cap Norfeu, la Cala Jóncols, passant per la Font de la Regullosa i fer el coll de la Manyana abans de començar a baixar cap a Cadaqués, uuuuauuuuuu les vistes de Cadaqués mentre’s anàvem baixant, acollonants, un paradís!!!!. Arribem a Cadaqués, surrealiiiiiiiiisme en estat pur i anem a buscar la carretera per anar al Cap de Creus, passem per la zona de S’Alqueria, amb vistes de Port Lligat. Ja portem casi 40 km a prop de l’avituallament sólid, amb en Carlus, per ara, cap equivocació amb el GPS i un bon ritme, sense anar “apretats”, vaja, disfrutant. Al principi hem passat a molta gent, però a partir dels 20km ja ens hem situat al nostre lloc,. Hem anat un ratet amb els de l’Escoleta de BTT, que estan a tot arreu, i fins a Cadaqués amb un equip de Bici Oci. 


                                                         Foto feta pels escolaterus


Hem fet uns 5km per carretera, quan ja començava a tenir urticària, ens han fet sortir de l’asfalt, però.........on és l’avituallament??? Deien al km 40, però en portem 45!!!, finalment al 47 km els hem trobat. Parada i Fonda. Òstia xoriço!!!, Vinga a menjar tacus de xoriço, tacus de formatge, tacus de pernil, alguna barreta i  3 gots de coca cola, per netejar l’estómac. Un pet, un rot i tornem-hi. Seguim per un camí guapo, feréstec, rodejats de vaques, amb la visió constant del Puig Pení , amb els famosos collons dels americans.


“Està fuera de trayecto”, collons!! Carluuuuussss, que ens hem equivocat!!!!, segur???? Siiiiii. Doncs reculem. Ep Carlus cap aquí, segur?? això és un corriol força brut. El GPS ho marca doncs som-hi. Comencem un corriol llarg  i acollonant, sempre amb vistes el mar, tot i que si aixecaves gaire el cap et foties d’orus, que ens ha dut quasi a tocar del Port de la Selva, ja portem 55 km.Tornem a pujar fins al Puig de l'Oratori, per baixar per la trialera més guai de tot el recorregut, amb moltes pedres. Arribem a tocar de Selva de Mar, que hi arribem per la carretera. Avituallament.


Tornem a pujar, ens espera una pujada d'11 km suau però constant, amb ràfegues de vent importants, amb una trialera final de pujada que ens ha fet suar, per arribar al Puig Vidriera de 340m. Travessem la carretera de Cadaqués per agafar la carretera que va cap el Pení durant 2 km fem asfalt de pujada amb vent contra, fem el Pla de Can Causa.



Ja queda poc, i el poc quasi tot és baixada, anem cap al Puig Rodó, on agafem un tram, que ja havíem fet d'anada,però ara tot baixada fins arriba a la carretera de la Cala Montjoi, i d'aquí direcció cap al Dolmen de la Creu de Cobertella, per aquesta zona ens hem futut la pixaunliu, i hem perdut dues vegades el trajecte, el fet que estàvem molt a prop de l'arribada hem tirat pel dret.Arribem amb 5h 18' a la posició 11. Contents.


Hem de millorar o concentrar-nos més en el GPS, sobretot a les baixades. Dinar i cap a casa. Organització correcte, potser jo començaria a les 8h i el primer avituallament una mica lluny, en positiu, els pocs controls que hi havien molt ben situats, el circuit, tot i ser molt pisteru, molt recomanat. El dinar correcte i l'obsequi també. Circuit per repetir.


I el pròxim diumenge al mateix lloc Marató del Cap de Creus, aquest cop a peu. Potser sí, acabaré empaltat de surrealisme.