La Pera
14.4.2013
35 km
Per mobbing familiar, vaig fer el 1r Raid dels Bombers de La Pera (Memorial Sergi Cuevas). Era per parelles i jo i el meu germà Enric en formàvem una i el meu germà David amb en Teixi una altre.
La situació inicial va ser estil pel.lícula "No me chilles que no te veo", l'Enric arrastrava un problema físic i jo un altre. No estem dins el grup d'esportistes hipocondríacs, aquells que sempre et trobes a les curses i sempre han estat malalts, han dormit malament, estan encostipats, que surten d'una lesió...je,je,je. Nosaltres calladets així que "con un par de..." ens posem a primera línea de sortida i a disfrutar.
El Raid era 10 km bike - 7km kayak - 8km run - 10km bike.
Sortida ràpida per entrar al camí a davant i evitar algun possible tap , ja en el 1km ens situem en primera posició. Realment m'ha sobtat el circuit, tot i ser curt, em creia que seria molta pista, doncs ha estat força divertit, amb corriols i poc tram de pista. Nosaltres ens hem mantingut juntets com bon germans, altres han passat de tot i han deixat la parella. El fet d'anar junts ens ha beneficiat respecte a altres parelles.
Arribem a la transició, molt ben indicat amb molts de controls ajudant, ens posem les bambes i els xalecos, fem un tram corrents per arribar al riu i agafar el kayak. Ui ara!!! Anem primers i amb un bon marge sobre el segons, però...collons això del kayak sembla que no és lo nostre. Els inicis han sigut una mica còmics, amb descoordinació total, anant en diagonal, fins i tot un moment ens hem quedat clavats en una zona en poc cabdal, que hem hagut de treure peus i mans i sortir d'allà. Un parell de km més avall sembla que ens hem estabilitzat. Ja tenim a sobre els segons i per darrera en venen molts més.
Collons com costa remar, els braços comencen a fer figa, no estem acostumats ni jo ni l'Enric, i anem perden posicions, la situació comença a ser dramàtica, catastròfica, espeleluznante....estem cuits!!!! Per sort ja veiem el final. D'anar primers amb força avantatge a sortir del kayak en 8ena posició.
Sortim del kayak l'hem de carregar uns metres, ens traiem el xaleco, avituallament... i a córrer. Tot pista, envoltats de camps de conreus, hem anat fent amb un trote cochinero, però sempre mantenint el mateix ritme, la lesió de l'Enric ha fet no poder augmentar el ritme. Tot i així no hem perdut cap posició. El fet d'anar per pista se m'ha fet una mica avorridot, he trobat a faltar algun tram per fer el senglar.
Arribem a la transició, canvi de bambes agafem la bici i fiuuuuuuu. Quasi el mateix recorregut d'anada ara el fem de tornada, i hem reitero, que ha estat una sorpresa agradable. Tinc l'Enric una mica cuit, però és masell hi aguanta, hem fet tot el recorregut amb una altra parella, que al final, als últims metres,...zàs...hatxassu...som veteranus, i entrem a meta per davant d'ells, creiem en 7ena posició.
Contents perquè ens hem divertit, el kayak ha estat un fart de riure, els trams de bici molt aconseguits, el córrer per mi, senglar de mena, molt avorrit. L'organització se la de felicitar, ha estat perfecte, constantment et trobaves controls per tot el recorregut, els avituallaments correctes. La botifarrada final perfecte. Els obsequis standards. Per ser el primer cop que es fa, felicitar a tota l'organització.
I ara bike, bike, bike.... m'esperen uns quants reptes importants: Tracks del Diable, Terra de Maquis i Transalp i entremig d'aquestes segurant la Tramunbike, potser l'Esperxada i potser el repte del Ter.
Salut i kms