dissabte, 28 de setembre del 2013

...DE L'ES POLLASTRE...A L'EXTREM COSTA BRAVA

A finals d'agost tenia una cita ineludible a Santa Cristina...La Marxa d'es Pollastre.

L'organització com sempre un 10, excel·lent!!! El circuit  molt i molt bé, amb algun corriol inèdit. Pot ser, per mi i que no se m'emprenyi en Pipo, hi va haver-hi un tram força llarg de pista, des de la baixada de la "V" fins a Sant Baldiri. Se'm va fer llarg, per la monotonia del terreny. Ep, però això no vol dir que no m'ho passés bé...en realitat vaig disfrutar molt.

Corriols que anàvem enllaçant per pista, en un corriol vaig quedar enganxat i l'Àngel que el portava darrera, se'm va posar a collbè, jajaja... el de més darrera no parava de riure.

Jo em sentia a gust, amb força a les cames, el fet de conèixer el terreny hi ajuda. Llàstima que, ja passada la Tita Negra, vaig fer un salt...carpat, amb tirabuxó i doble mortal...i al caure vaig picar amb el bessó esquerra i crash!!! Apa coix uns quants dies.

L'any vinent tornaré.






Ara una de llarga...l'Extrem Costa Brava, la seva 2ª edició, molt millor que la primera, amb més corriols i més dura. 90 km de pur plaer per terreny també conegut. És el que té fer molts i molts de kms pel voltant de casa.

A diferència de l'any passat, la pujada a Cadiretes se'm va fer dura, però vaig fer millor temps, qui ho entén? Pot ser era mental? No ho sé. Aquest any vaig anar de menys a més. La pujada a Can Mundet, espectacular...volàvem!

Una petita crítica a l'organització, no vàrem trobar el primer avituallament fins a Tossa, aprox. km 40. ui,ui,ui...a vigilar de cares a l'any vinent. Per la resta perfecta, molt ben marcat i circuit molt millor que la 1ª edició. Si aconsegueixen posar-hi més corriols, pot ser espectacular.






dissabte, 3 d’agost del 2013

TRANSALP 2013 8 ETAPA: ROVERETO – RIVA DEL GARDA



ROVERETO – RIVA DEL GARDA
40 Km  2h 46’
IBP Index: 158 




Últim dia. Això ja està. Avui una etapa “curta”, però amb un desnivell de 1300m. El perfil es d’una sola pujada de 10km, que va dels 200m als 1200m, 10% de desnivell. Serà dura. Doncs sí, carai de pujada, per ser l’última ens ha deixat cuits. Molta gent a peu, els kms acumulats es noten a les cames.

Es notava que la gent estava contenta, hi havien sonriures per sota el nas, s’enraonava més. Jo come m passa a moltes curses, quan arribo al final tinc aquell sentiment de això ja s’acava podré descansar i l’antítesi, merda això s’acava, tan bé que m’ho estic passant. Sempre, sempre, el segon és superior al primer.


Quan arribem al punt més alt, el Passo Bordala ja només ens queda planejar i fer una baixada divertideta que ens porta a la carretera que ens fa arribar a Riva del Garda final de la TransAlp.

Amb en Carlus ens mirem tot cofois i entrem a meta agafats amb els braços aixecats.  Segurament que molt satisfets, contents, agraïts, cansats, disfrutats…i com m’agrada dir, carregats amb una píndola de felicitat. Està clar que ens ho hem passat molt i molt bé, hem pedalat molt, no ens hem fet mal i la mecànica ens ha ajudat. Mèrit especial per en Carlus que als seus 54 anys encara aguanta i la corda que encara té.

Han estat 680 km amb 20.250m de desnivell positiu. Ens hem classificat en el lloc 98 de la nostra categoria i un temps total de 47h i 8 minuts pedalant. 





TRANSALP 2013 7 ETAPA: CRESPANO DEL GRAPPA - ROVERETO


CRESPANO DEL GRAPPA - ROVERETO
120 Km  8h 26’
IBP Index: 312

Quan en vaig inscriure a la TransAlp ho vaig fer mentalitzat de que hi havia molta pista, i trams de carretera…però no estava mentalitzat pel que hem fet avui d’inici.
60 km seguits d’asfalt!!!!!, els 20km primers en pelotón. Hem passat per pobles amb molta circulació i aquests italians conduint estan bojos. No m’ha agradat gens. Fins que no hem arribat al poble de Roana, ha estat un desastre, el pitjor d’aquesta TransAlp.



A Roana agafem camí de muntanya, molt semblant al camí que puja a les Salines prop de Maçanet de Cabrenys, amb un desnivell constant sense ser molt dur. Al cim, molts de prats, on ens han rebut encantades un ramat de vaques de color negre, semblaven torus, semblava que estiguèssim a Andalucia. Estem al punt més alt a 1.741m el Monte Verena, a partir d’ara quasi 50 km que van picant avall, però encara ens falta 1.000m de desnivell que no és moc de pav, i una pujada d’un 1km potent, cap al final



Aquesta zona ha estat entretinguda, en un constant puja i baixa. Arribem al 2AV on ens hem revifat una mica, fent un arreplegototelquepugui i  un necesitoemplenareldipósitdebetzinaquejavaigenreserva. Avui anem molt endarrerits. Està clar que l’asfalt no ens ha ajudat. Anem intercalant  trams de carretera i de camí,. Arribem a la pujada, que tot i ser forta, la superem sense problemes i a cavall de la bici. Ara només ens queda un tros fins a Serrada, on agafem ja el corriol de baixada, on com sempre, m’ha sortit la vena de senglar cassanenc…je,je,je...cap a baix que hi falta gent!!!!



-Pas, pas, pas…
-Crazy man again
-This is normal in Cassà, Catalonia
-Are you all crazy!!!
-Is possible

Arribem a Rovereto, amb molta calor, ha estat l’etapa que hem tardat més temps vuit hores i mitja. El cul ja es començava a queixar…també les cames. 

TRANSALP 2013 ETAPA 6: SAN MARTINO DE CASTROZZA – CRESPANO DEL GRAPPA


SAN MARTINO DE CASTROZZA – CRESPANO DEL GRAPPA
105 Km  7h 32’


Quin contrast avui!!! De dormir a 1.500m a fer-ho a 200m. De no tenir calor a tenir molta calor o el pitjor, molta xafogor.
Hem començat molt diferent a altres dies , durant uns 20km hem fet baixada i planer, ens ho hem agafat amb molta tranquilitat. Un cop al poble de Mezzano, el tema ja ha canviat. Port de muntanya molt tancat entre muntanyes, que deiem, com carai han pogut posar un caminet per aquí. Durant el trajecte hem passat 6 o 7 túnels petits, sempre sentint el soroll de l’aigua, feia fresqueta tot i pujant.


Arribem al refugi de Vederne, on ens despedim dels magnífics Dolomites. Que ens han acompanyat durant 4 dies amb els seus massissos de pedra, aixecant-se verticalment cap al cel amb formes retallades i de diferents relleus, situats al nord d’Itàlia i on hem constatat que el turisme esportiu per fer escalada o esquí hi té molta influència.

Hi havia un tram, on hi han hagut moltes rebentades de rodes, potser hem vist 25 ciclistes , ha estat estrany, nosaltres ens n’hem escapat. Després de baixar el port com sempre mariconlultim, em fet un enllaç per carretera d’uns 15km fins arribar al poble de Rocca d’Arsiè, que està al costat del llac di Corlo al peu de l’històric Monte Grappa.


El Monte Grappa va ser molt important durant la 1ª i 2ª guerra mundial, lloc de defensa dels austríacs primers i dels nazis després, per això està ple de coves a les parets de roca, i tot un seguit de tombes en memoria de soldats.

La pujada són uns 10 km descomunals, d’una exigència aclaparadora, rodejats de vegetació que ha fet que estiguèssim sempre a cobert. Hem fet un desnivell directe de 1200m, per tant la mitjana del 12%, els que sou ciclistes ja sabeu que suposa això. Gran suada. A la part de dalt i durant 5 km i teniem un camí amb dificultat tècnica pel terreny, que ens ha “ratllat” una mica.  Abans d’arribar al 2AV fem un petit corriol amigable, que ens ha deixa un bon sabor de boca.



Seguim fins arribar al Croce del Lebi a 1.577m i a partir d’aquí el històric i famós “Sentiero 155”, que era el corriol que feien servir els militars per pujar al Monte Grappa per la part sur. 10 km d’un corriol exitant, libidinós i eróticament maravellós, amb un constant de curva a dreta i curva a esquerra , que teniem que estar concentrats, un pas en fals a alguna curva i…daltabaix de l’estimberri... i ara no estaria escrivint aquest rotllo de crònica. Cap al final es suavitza per arribar a Crespano del Grappa amb una xafogor com la que tenim a la Costa Brava. Aixxxx…ja trobo a faltar els Dolomites.

divendres, 2 d’agost del 2013

TRANSALP 2013 5 ETAPA: ALLEGHE - SAN MARTINO DE CASTROZZA

ALLEGHE – SAN MARTINO DE CASTROZZA
77 Km  6h 57’
IBP Index:






Avui etapa reina. 3.300 de desnivell, sortint de 1.000m. Perfil de dents de serra. Iniciem per asfalt i una mica de baixada, això fa que no s’estiri el pelotón i al primer poblet, que es diu Vare, tenim el primer embús. Comencem la pujada, i s’estira, però no prou. La pujada per asfalt i lliure de vegetación fa que es puguin veure tots els 1.200 ciclistes pedalant junts, impressionant. Al poble de Celat, un embús monumental, com que no tenim pressa, ens ho agafem amb calma. Hem estat molt rato parats, hem necesitat fins i tot Desatascador Pato WC i també el Cillit  Bang, però fins que no ha vingut en Don Limpio que abans era en Mister Proper, no s’ha solucionat (je,je,je).


Un cop em deixat el poble, ja dins de bosc, semblava que l’embús s’havia solucionat però de cop el camí és converteix en corriol i apa tornem-hi. Amb tanta gent és normal, lo estrany era que no hi hagués hagut embussos fins avui. Fem uns 15 km de trencacames, un puja i baixa constant, sempre vorejant els 1.500m d’alçada, a prop del Passo San Pellegrino, tenim marcat al road book un tram de “push/carry”, que vol dir que s’ha de fer a peu. Jo, ho he intentat però realment ha estat impossible. M’hagués agradat veure els Pro’s com en Lakata, en Sauser, en Kauffman si ho feien a cavall de la bici, segons el gps tenia un 33% de desnivell. Al Refugi Flora Alpina fem el 1AV avui ens el mereixem, fins ara ha estat exigent. M’he atiborrat de tomates i coca alemanya de crema.


Estem a 1900m, sense sol i amb núvols amenaçadors. Baixem per carretera i ens comença a ploure…collons… per sort es poc. Durant la baixada hem arribat a 74 km/h, els discos de frens de tant calents fan pudor a cremat. En un trencant a l’esquerra ens endinsem en un magnífic bosc, d’uns avets altíssims i rodejats de salts d’aigua. La natura en el seu punt més àlgid.

Arribem al Passo Lusia a 2040m, amb la mala sort que quan comencem a baixar ens fot un ruixat de mil dimonis. Pluja, a aquesta alçada fa baixar la temperatura molt i comencem a tenir fred. Tinc les mans congelades i no puc parar de tremolar. Em fa pensar un cop baixant de Vallter 2000 amb la mateixa situació. No M’agrada gens, però gen sanar amb bici plovent d’aquesta manera. Em poso una mica de mala llet.


Després del 2AV, ens endinsem al Val Venigia, sembla que per molts està considerat la zona dolomítica més maca.  Que haig de dir jo…espeluznante, magnífica, estratosférico, grandioso… ens hem trobat davant d’una pantalla de casi 180º de pedres que s’enlairen cap al cel de més de 3000m d’alçada. La Cima Bureloni de 3.130m, Cima Della Vezzana de 3.192m, Cima Della Palla de 3.184m, il Nuvolo de 3075m…nohasefaltadecirnadamas


Ha estat una llàstima perquè durant aquest tram d’uns 10km ens ha tornat a ploure fort, i no l’hem pogut disfrutar del tot. Un cop a dalt, a 2.283m, ens espera una baixada de 8km fins als 1.500m, encara plou i fa fred, però al baixar tant ràpid la temperatura va pujant molt ràpid. En uns prats agraïts al final, en Carlus ha fotut una relliscada, sense consequències, però s’ha emprenyat molt, perquè se li ha estripat el seu millor culotte, de la marca Assos, la marca més pijeta, s’haurà de rascar la butxaca

Arribem a un altre magnífic poble, San Martino de Castrozza, deixant enrera aquesta magnífica etapa reina. Poble totalmente turístic, que a l’hivern deu estar a tope d’esquiadors

                                          Esmorzar estil TransAlp, sempre menjava Burro


dimecres, 31 de juliol del 2013

TRANSALP 2013 4 ETAPA: ST.VIGIL - ALLEGHE



ST.VIGIL - ALLEGHE
74 Km  6h 24’
Index IBP: 272




 Avui fot fred, 5ºC, anem per carretera, les dents em tremolen tant, que sembla que toqui les casteñueles, desitjo que arribi la pujada!! 10 km d’asfalt picant amunt. Quant arribem a Pederu, agafem cami d’alta muntanya, i comencem a enfilar fort. Terreny amb força pedra, es nota que estem als Dolomites. La gent no s’ho pensa gaire i molts baixen de la bici, jo com sempre intento no baixar, cosa que és impossible. Estem rodejats per cims com el Lavinores de 2462m, Monte Sella di Sennes de 2787m, el Ciaval de 2911m, el Lavarella de 3055m.... Som una merdeta al costat d’aquestes bésties.




Arribem al coll de Limojoch, ja hem fet 1.100m de desnivell. Avui a la baixada ens hem trobat una accidentada que s’han endut amb helicòpter. Extremem les precaucions. Després del 1 AV agafem una antiga via del tren molt ràpida que ens fa arribar a la famosa ciutat de Cortina d’Ampezzo. On a la sortida tenim el 2 AV .


Pugem el port de Falgazore, molt a prop de la Marmolada, coneguda pels que seguim el Giro. En un tram de terra molt i molt dret, aconsegueixo fer-ho tot a sobre la bici, a dalt he tingut aplaudiments, estan bojos aquesta gent, jo els deia…in Cassà next to Les Gavarres it’s normally…jajajaja.

Aquests dies ens anem coneixen els que estem sempre per les mateixes posicions i ja comencen a entendre el signicat de Senglar, o sigui: si fem trialera o corriol anar a tota óstia, sense caure evidentment, fent el màxim de salts possible, i n’ha cridant…pas, pas, pas…i a les pujades tècniques no abandonar mai, que posar el peu a terra sigui l’últim que et passi pel cap.



Arribem al refugi de Cinque Torri, després de fer una pujada inhumana. Aquests pedrots són impressionants. Estem fent un camí d’alta muntanya, que costa molt avançar, alguns troços hem de posar peu a terra…és com si pugéssim el Puigmal desde Queralbs en bici. Realment ha estat dur.

Un cop a dalt, al Refugi d’Averau..Aaaahhhhhh (com diu en Monegal), estem a 2.417m amb la bici!!! Vistes que t’hi cagues, els excursionistas ens miren amb cara de estanbojosaquestagent.

La primera baixada, tothom a peu, però intento fer-la a sobre, no és tècnica però té molta pendent. Ha estat el cop que he descontrolat més, per moments em veia a terra, bé a terra no, daltabaix del barranc. Per sort he pogut redreçar la traçada i només ha estat un sustu…però casi em cago a les calces!!!.



Fem corriol d’alta muntanya, amb moles pedres i barranc al costat, fins que arribem a uns prats, on hi havia un altre helicòpter recollint un accidentat. Avui ja en van dos.
Després d’aquests prats i sempre en baixada, 15km de corriols i més corriols…pas, pas, pas…que ve un senglar, fiuuu, fiuuu. Mentre esperava en Carlus, m’ha passat un Txec que baixava molt bé, je,je,je...arrenco, brrrum, brrrum i “ a por él”. He fet un búsqueda i captura del qui gosa treure’m el tron. Plis, plas, plis, plas, fiu, fiu, salt per aquí, salt per allà…i l’atrapo. És gira, em mira, com volguen dir va som-hi…i jo que sóc un tiu fàcil caic a la trampa. Fem una baixada descomunal.

-Uauuuu, good singletrack
-Yeahhh
-Nice job
-Nice

A baix ja només ens queda 5km de planer, passant per un poble que  es diu Montal (com una companya de feina…Eva no m’ho havies dit que tenies un poble a Itàlia!), fins arribar a un encantador poble al costat d’un llac a 1.000m d’alçada que es diu Alleghe. 

diumenge, 28 de juliol del 2013

TRANSALP 2013: ETAPA 3 BRIXEN - ST.VIGIL

BRIXEN – ST.VIGIL
57 Km  5h 43’
IBP Index: 309

Etapa trampa, pocs kms, però amb 2.950m de desnivell. De sortida  hem de fer de cop 1.900m de desnivell en 20 km, només puc dir que ha estat bestial!!! Tota la pujada a plat petit i els últims pinyons. Mai, però mai, havia pujat un port igual. Em estat 3 hores seguides pujant. D’inici per carretera fins al km 10, que hem anat pujant bé, però un cop hem agafat el camí de muntanya, el tema s’ha enfilat de valent. Serà així fins a dalt?? Doncs sí!!! Quin desnivell més bestial!

Les vistes acollonants. Tenim a prop el Plose de 2570m, el Geisler i varis cims superiors als 2.500m. Quan arribem a dalt ens espera una de les imatges que se’m quedaran gravades al meu diminut cervell...els Dolomites!!! Uns collons de pedrots bestials, vistes que no deixarem en tot el recorregut.





Avui estem situats a molta alçada, situats entre els 1.500m i els 2.400m, i crec que el mal de cap que he patit tot el dia ha estat l’alçada. Durant la baixada hem tornat a fer puntes de velocitat de vèrtic. Algun petit corriol senzill i un tros de trialera molt asequible. Tothom a peu excepte els senglars de Cassà. Els hi hauriem d’explicar el significat de “senglar”.

Tenim el 2 AV situat a 2.000m, com si fòssim a Vallter, baixem el port a l’espera de fer l’última pujada, repassant el perfil, aviso en Carlus que serà potent, ens anem mentalitzant. Quan hi arribem s’enfila de cop, però molt, puja molt i molt, començo a suar de valent. Com sempre en aquestes pujades només faig que passar gent. Suo encara més, suo a raig, collons com puja, la gent baixa de la bici i puja a peu, jo no, pormiscojones, segueixo pujant, sóc una regadora ambulant, UFFF, m’hi estic deixant quatre dies de la meva vida, sóc l’únic que pujo a cavall, la gent quan els passo m’apreten…danke, danke, thank you…Em falta aire, obro la boca, els nadius del nas, que com sabeu són tan grans com la boca, de tant suar, vaig deixant un rastre com els cargols, em començo a mentalitzar que hauré de baixar…va 50 m més, saps què….20m més…Edu, collons, pare ja!!!...i baixo de la bici.



Sento aplaudiments, dirigits a mi!!!!...estan bojos aquesta gent…o potser ho estic jo més. Mentre’s espero en Carlus, em recupero de l’esforç. Arriba en Carlus, a darrera de dues noies. Tot avui que quan em giro, sempre el veig darrera de noies…cuidadu Montse!!!

Aquest carai de pujada era el Munt da Riina, m’enracordarè molt de l’esforç que he hagut de fer. A la baixada, tenim un petit divertimento en forma de trialera. Atenzioni due senglari cassanenqui qui baixin a tota osti. Anava tan encigalat que en una arrel he hagut de saltar, i els picarols se m’han posat per corbata. Ha estat el primer sustu important de la Transalp…espero n’hi hagin més.

Agafem asfalt per acabar de fer la baixada i tornem a pujar suaument fins a St.Vigil al cor dels Dolomites. Avui si que hem hagut de pencar de valent, dos pujades molt però molt exigents. Dormim a 1300m, aquest en un petit pavelló, força acollidor.





dissabte, 27 de juliol del 2013

TRANSALP 2013: 2 ETAPA MAYRHOFEN - BRIXEN

MAYRHOFEN - BRIXEN
103 Km  6h 21'
IBP Index: 346

Mayrhofen, poble del Tirol austríac. Avui hem dormit en un palau de congressos de nivell. Com a curiositats a aquest poble hi va arribar una etapa del Giro al 2009. En Peter Habeler hi va néixer, és el primer alpinista, juntament amb en Messner, que van escalar l’Everest sense oxígen.

Comencem el dia, ja pujant un port de muntanya de 30 km, els primers per carretera, durant la pujada anem travessant alguns túnels, ho he trobat una mica perillós. La carretera no estava tallada al trànsit. He posat el piloto automático per pujades per carretera i cap a dalt. Com ahir estem rodejats de muntanyes acollonants, els rius porten una quantitat de m3 impensable als Pirineus, està ple de salts d’aigua i fot un fred que pela...l’exuberància de la natura.

(Accent americà)
-Hello!
-Ei, from United States?
-Yeahhh, Leadville, Tennesse
-Collons!
-What? Where are you?
-From Cassà, jejeje
-???
-Catalonia, Barcelona.
-Ahhhh.
-Nice!
-Have a nice day!
-See you!

Cap el km 16, deixem l’asfalt, agafem pista, que es va convertint en camí i després corriol, mira que bé! Dura poc i tornem a la carretera, que ens fa arribar al Schlegeis Speicher un pantà espectacular, immens, envoltat de glaciars, de cims com el Schönbichler Horn de 3133m, Furtschaglspitze de 3190m i els Möseler, el Grosser de 3479m, el Kleiner de 3405m i el Kopf 3389m.




Fem el 1AV al km 25, avui toca plum cake alemany amb síndria. Barreges gastronòmiques que ni en Ferran Adrià. Tornem a engegar, per la vall de Zamser, espectacular  vall a 1800m amb una visió panoràmica de tot un seguit de salts d’aigua, prats, cims, vaques…i la pastora, que per cert amb molta mala llet…amb tantes bicis li hem espantat les vaques i anava de cul recuperant-les. Estem fent un corriol molt tècnic, amb moltes pedres, amb un puja i baixa constant. Aquí he tret la meva vena de senglar…tots a peu i jo a cavall de la bici…pas,pas…no m’entenen…Ach so!! Bitte!! Sorry!!! Per favore!!!...en aquells moments semblava en Guardiola, un políglota en tota regla.


La pujada final, ens ha exigit molt, però les vistes ho compensen tot. Estem al Pfitscherjoch a 2232m. La frontera entre Àustria i Itàlia. Baixada típica d'alta muntanya, 10 km de pista ampla fins a St.Jakob in Pfitsch, municipi italià pertanyent al Tirol del Sud. Tenim uns 40 km de planer/baixada segons el perfil. Ens anem trobant de tot, corriol, pista, camí, carretera…és un tram que realment agafem velocitats típiques del Tour, hem arribat a 74 km/h amb la BTT!!!


Hem agafat un carril bici molt entretingut, ja que era un constant puja i baixa. A les pujades atrapàvem als carreterus i al planer ens passàvem esperitats, i així un bon tros. A 15 km del final port de muntanya de 4 km meitat corriol i meitat carretera.

Un cop a dalt…je,je,je la 1ª trialera de la TransAlp!!!! Quina il·lusió, tinc taquicàrdia !!! BANZAIIIIII!!! AL ATAQUE!!!!...tornem-hi…pas,pas,bitte,bitte,sorry,sorry...tots a peu, excepte els senglars de Cassà. No sé però potser hem passat a 40 ciclistes, per la dreta, per l’esquerra, per sobre el marge, per on fos, arribem a baix amb un somriure d'orella a orella, i una suada considerable.

Els últims 10 km, es fan bé, divertits, amb corriols tots tirant avall. Arribem a Brixen també del Tirol del Sud, en italià Bressanone, que ens rep amb una impressionant catedral. Sopem a l’aire lliure a la Piazza Domo a davant mateix de la catedral.

Demà menys kms però més desnivell, ui, ui, ui...








dijous, 25 de juliol del 2013

TRANSALP 2013: 1 ETAPA MITTENWALD – MAYRHOFEN



Mittenwald
Baviera-Alemanya 
111 km  5h 59´
IBP Index: 240


Comencem bé!!! Dormint en una caserna militar, rodejats de banquetes i helicòpters…sembla que segurs hi estarem…o no! La imatge del dia és sortir de la caserna vestit de ciclista i que un tiu amb cara de mala llet et faci la salutació militar…Arrr…


El primer dia sempre hi ha nervis, els nervis jo els mesuro amb el total de pipis que faig abans de la cursa, en faig  5, per tant…estic nerviós. No sóc jo sol, aquests alemanys, austríacs, holandesos, belgues… també ho estan, ens hem despertat a 2/4 de 6 i la sortida és a les 9h!!!! Nosaltres que venim de Cassà molt a prop del Mediterrani esperem fins l'últim moment, tot i així una hora abans ja estem al calaix de sortida.


A les 9h00’00’’, puntualitat alemanya evidentment, fem la sortida. Quasi 1.200 beteterus, ens sobtem de que no hi hagin aglomeracions. Els calaixos de sortida han anat bé, amb en Carlus, ens ho agafem amb tranquil·litat, ens queden 700 km per fer en 8 dies i 21.000 m de desnivell positiu!!


Mittenwald és un poble alemany de l’estat de Baviera a la frontera amb Àustria, per situar-lo és molt a prop de Garmisch-Parterkirchen, famós pels salts de trampolí del primer dia de l’any, ideal per fer passar la ressaca de la nit anterior. L’entorn és fantàstic estem dins el parc natural del Karwendel un cim de 2.840 m, rodejats d’altres cims tots superiors als 2.000 m, realment impressiona.


Fem uns 10 km de planer, així ens anem estirant, de cop... fiuuuuu cap amunt, una zona de pins immensos que després de 5 km desapareixen i comença el paisatge d’alta muntanya. La pujada és suau, però llarga, en total 25 km per arribar al coll de Hochalm a 1.800m. A dalt parem, descansem, pixem, mengem, ens fem fotos…


Primera baixada important i llarga, sense dificultat tècnica però amb molta grava que fa extremar les precaucions, tot i així , aquests homenots del nord baixen com una merda, i els 15 km de baixada és un continu de passar gent. Fem un tros excepcional, és un bosc d’aurons, collons quins arbres, per moments m’he transportat a Canadà.


Al km.45 el 1 AV, on mengem, jo vaig de síndria i galetes alemanyes que han entrat molt bé. Ens espera una altra pujada de 10km, aquí les pujades per menys kms no s'hi posen, molt diferent a les nostres estimades Gavarres.  Pugem en direcció al coll del Plumsjoch a 1.700m, faig tota la pujada amb una noia txeca que es deia Kazanovaz m’ha fet gràcia, m’ha fet pensar amb la Casanovas companya de feina i amiga.


Al cim mentre espero en Carlus, hi ha un llibre d’anotacions, que he aprofitat per fer un bon escrit cassanenc i en català.. 



 


Després de la pujada, doncs cap a baix 5 km de disfrutar, de passar gent, de fer alguns interiors, vaja he fet una mica el “tontu”, fins  el 2 AV al km 65…més síndria i galetes alemanyes d’aquelles que no porten gens de calories, però gens, en serio, no en porten gens…valeeee…però ja les cremaré.


Ara toca carril bici asfaltat o com ells en diuen “cyclepath”, inicialment per un llac espectacular al poble de  Pertisau, ...de postal...tot verd, gent parant el sol, el tren fent la volta al llac, algú fent windsurf, moltes embarcacions de vela... Tornem a fer una baixada divertida amb moltes esses on travessem molts petits túnels, ha estat curiós.

Un cop a baix, uffff, més carril bici, 35km planers per carril bici asfaltat...he hagut de tirar de cocu,  m’he passat tots els km tirant, per sort teniem el vent a favor. Realment ha estat avorridot, s'ha arreglat una mica fent el tram del voltant del llac i el tram resseguint el  riu Inn que és l’afluent més llarg del Danubi.

Arribem a un altre poble magnífic, Mayrhofen.