ALLEGHE – SAN MARTINO
DE CASTROZZA
77 Km
6h 57’ IBP Index:
Arribem a un altre magnífic poble, San Martino de
Castrozza, deixant enrera aquesta magnífica etapa reina. Poble totalmente turístic,
que a l’hivern deu estar a tope d’esquiadors
Esmorzar estil TransAlp, sempre menjava Burro
Avui etapa reina.
3.300 de desnivell, sortint de 1.000m. Perfil de dents de serra. Iniciem per asfalt
i una mica de baixada, això fa que no s’estiri el pelotón i al primer poblet, que es diu Vare, tenim el primer embús.
Comencem la pujada, i s’estira, però no prou. La pujada per asfalt i lliure de vegetación
fa que es puguin veure tots els 1.200 ciclistes pedalant junts, impressionant.
Al poble de Celat, un embús monumental, com que no tenim pressa, ens ho agafem
amb calma. Hem estat molt rato parats, hem necesitat fins i tot Desatascador Pato WC i també el Cillit Bang, però fins que no ha vingut en Don Limpio
que abans era en Mister Proper, no s’ha solucionat (je,je,je).
Un cop em deixat el
poble, ja dins de bosc, semblava que l’embús s’havia solucionat però de cop el
camí és converteix en corriol i apa tornem-hi. Amb tanta gent és normal, lo estrany
era que no hi hagués hagut embussos fins avui. Fem uns 15 km de trencacames, un puja
i baixa constant, sempre vorejant els 1.500m d’alçada, a prop del Passo San
Pellegrino, tenim marcat al road book un tram de “push/carry”, que vol dir que
s’ha de fer a peu. Jo, ho he intentat però realment ha estat impossible. M’hagués
agradat veure els Pro’s com en Lakata, en Sauser, en Kauffman si ho feien a
cavall de la bici, segons el gps tenia un 33% de desnivell. Al Refugi Flora
Alpina fem el 1AV avui ens el mereixem, fins ara ha estat exigent. M’he atiborrat
de tomates i coca alemanya de crema.
Estem a
1900m, sense sol i amb núvols amenaçadors. Baixem per carretera i ens comença a
ploure…collons… per sort es poc. Durant la baixada hem arribat a 74 km/h , els discos de
frens de tant calents fan pudor a cremat. En un trencant a l’esquerra ens
endinsem en un magnífic bosc, d’uns avets altíssims i rodejats de salts d’aigua.
La natura en el seu punt més àlgid.
Arribem al Passo
Lusia a 2040m, amb la mala sort que quan comencem a baixar ens fot un ruixat de
mil dimonis. Pluja, a aquesta
alçada fa baixar la temperatura molt i comencem a tenir fred. Tinc les mans
congelades i no puc parar de tremolar. Em fa pensar un cop baixant de Vallter
2000 amb la mateixa situació. No M’agrada gens, però gen sanar amb bici plovent
d’aquesta manera. Em poso una mica de mala llet.
Després del 2AV, ens
endinsem al Val Venigia, sembla que per molts està considerat la zona dolomítica
més maca. Que haig de dir jo…espeluznante, magnífica, estratosférico,
grandioso… ens hem trobat davant d’una pantalla de casi 180º de pedres que
s’enlairen cap al cel de més de 3000m d’alçada. La Cima Bureloni de 3.130m, Cima
Della Vezzana de 3.192m, Cima Della Palla de 3.184m, il Nuvolo de 3075m…nohasefaltadecirnadamas…
Ha estat una
llàstima perquè durant aquest tram d’uns 10km ens ha tornat a ploure fort, i no
l’hem pogut disfrutar del tot. Un cop a dalt, a 2.283m, ens espera una baixada
de 8km fins als 1.500m, encara plou i fa fred, però al baixar tant ràpid la
temperatura va pujant molt ràpid. En uns prats agraïts al final, en Carlus ha
fotut una relliscada, sense consequències, però s’ha emprenyat molt, perquè se
li ha estripat el seu millor culotte, de la marca Assos, la marca més pijeta, s’haurà
de rascar la butxaca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada