diumenge, 29 de juny del 2014

TERRA DE MAQUIS 2014

Castellnou de Bages
250 Km voltant per Bages
14 i 15 de juny de 2014
Quasi 23 hores sobre la bici
Classificacions
www

Cursa espectacular, la més dura de totes...els participants i l'organització parlen de "l'actitud Maqui", no sé realment el que volen dir, però el que si sé, és que fer el Terra de Maquis no tothom està capacitat, importantíssim la capacitat física, moltes hores d'entrenament i encara més important, la capacitat mental.

El coco hi juga un paper especial, són moltes hores sobre la bici, pedalant a un ritme molt lent, degut a les característiques del terreny, amb molta calor, amb pedregades, tenint cura del menjar, de la hidratació que és imprescindible.

Terra de Maquis és especial, per la duresa, pels kms, pels interminables corriols, alguna trialera, per l'organització impecable, pels voluntaris, pels corredors que saben que estan fent una cursa especial, pel bon rotllo, per l'estada a la casa de colònies, per la fideuà, per...

Segon any que la faig, l'any passat vaig tenir la pàjara més bèstia que he tingut mai, aquest any m'ho he agafat amb més calma. Del club hi vaig anar amb en Jaume Freixas i de Cassà també hi havia en Xavier Gruart i en Robert Matamala.

1ª Etapa  145 km  13h 9'

Pammmmm!!!!....vinga sortida, som-hi... un espavilat s'equivoca amb el track i el comença al revés i tots com xais al darrera. Collons comencem bé. Un cop recuperat el camí ja més tranquils, anem fent amb en Jaume. La gent surt a tota òstia, com si fos una carrera de 30kms. He perdut en Jaume, ha rebentat i no m'ha avisat.

Els primers 30 kms són un bon trencacames de corriols, amunt i avall per la mateixa zona i fins a Santpedor. Qui'ls va parir de Castellnou a Santpedor hi han 7 km!!!!! Nosaltres n'hem fet 30km!!!  Hi ha hagut el primer i últim embús, que he aprofitat per parlar amb la Ada Xinxó.

L'únic embús de TdM, parlant amb l'Ada

De Santpedor cap a Sant Fruitós i pujar per fer tota la zona dels corriols prop de Navarcles. Ja fot un sol de mil dimonis, ja estem a 28º, patirem. 32º...34º...37º!!!! i no feia gens de vent. Corriols i més corriols i sempre cap amunt, amb un trencacames constant.

El punt més alt és a prop de Moià al km 90 i ja amb quasi 8h de pedalar. Per sort ja no fa sol, s'ha tapat, sentim els trons molt a prop. Fa estona que he fet un trio, no penseu malament!!! Vaig amb en Marc Gutés, que semble que portem el mateix ritme i en Ginés, aquest a la força perquè s'ha quedat sense GPS.


Direcció cap a Calders, al pantà de Vilagonella, ens trobem una pujadeta cabroneta que em fa treure el fetge, he hagut de baixar de la bici, que si no m'hi quedo. El trio arribem a Calders, cap Artés on fem una mica de bucle i un cop travessem la carretera, en cau un xàfec de mil dimonis. Per sort estem al costat d'una casa de pagès on aixopluguem...i descansem.

Km 125, en falten 20 i jo estic bé, he menjat he begut i ara només queda pujar cap a Castellnou, però abans, catacrac i catacrec...m'he quedat sense pastilles de fre!!!! Com que sóc un veteranu, portava recanvi, canvi de pastilles i reiniciem el camí. Durant els últims kms anem recollint uns quants cadàvers.

Arribo a Castellnou satisfet i amb molta sort, perquè als 5 minuts cau un tromba d'aigua impressionant.

2ª Etapa  102 km  9h 34'

A la sortida som menys, ahir l'etapa va fer mal i van abandonar uns 60 corredors. Torna a fer sol, el terreny està collonut. Els primers kms. per la zona de la Torre del moro, intercalant pista amb corriol, vaig amb en Jaume, que torna a tenir problemes amb la roda.


Amb l'Oscar i l'Àlex que farem l'Ironbike

Tenim unes vistes impressionants de la serralada de Montserrat que ens acompanyaran durant molts kms. Als corriols ens ho passem bé. El recorregut no és gaire tècnic, hi han molts de corriols, però són de bon fer. De tant en tant ens trobem amb alguna trialera on demostrem que som senglars de Cassà.

En Jaume trenca la cadena, per sort estem a prop d'un avituallament. El deixo, l'abandono, i vaig tirant, és jove, quan arregli ja m'atraparà. Ja ens havien avisat, un tram de la cursa coincideix amb una cursa a peu. De cop em trobo al gran Just Sociats corrent que se les pela, anava com una moto. Quina putada per ells trobar-se tantes bicis.

Avui, no sé perquè ningú em vol, vaig sol com un mussol, he començat molt tranquil i endarrerit, només vaig que passar gent però ningú s'enganxa. Fa calor. Estic cansat. crec que he arribat a Terra de Maquis passat de voltes. Avui no em trobo tan bé com ahir.

Estic per la zona de Rajadell, ja de camí de Castellnou. Ui, avui costarà. ja m'hi veig a venir, arribo a Sant Joan de Vilatorrada, després de pujar Collbaix, m'en falten 25. Vaig amb una parella, que em fan anar de putu cul, a cada trencant s'equivoquen i es passen hem de recular cada vegada, sembla que el tema GPS no el porten gaire bé. Decideixo frenar i que tirin, que m'estic posant nerviós. Més endavant els trobo darrera meu, evidentment s'han equivocat, jajaja. Segur que al seu track els hi ha sortir 10km més!!!

De Sant Joan cap a Santpedor, uff!!! ara si que veig que costarà, falten 20km i les estic passant putes!!!. M'enganxo amb la gent de Palafrugell, però apreten massa i jo no puc les pujades són dures i haig d'administrar el poc que em queda.

A l'últim avituallament estic desfet, faig un agafototelquepucimés, descanso se que queden 5 km, però seran durs en la situació que estic. Collons!!! Em tornem a passar la parella que no en tenen ni idea de seguir el GPS!!! Realment quin patir per ells, aquesta vegada però s'estaven insultant:
.
-Iván cabrón!!! a ver si miras bien el Garmin.
-Tu callate, pedala.

Cap al final m'atrapa en Marc Gutes, el que ahir vaig fer tota l'etapa, el tiu està acabant fortíssim...és jove.
L'últim km el vaig amb un somriure permanent. Arribo a meta amb una gran satisfacció. M'abraço amb en Raúl de l'organització donant-li les gràcies per fer una cursa d'aquesta magnitud.

Resumint: L'any vinent torno!!!!






dissabte, 7 de juny del 2014

TRACKS DEL DIABLE + LA TRAMUN EN EL MATEIX CAP DE SETMANA

Dissabte 31.5.2014                                           Diumenge 1.6.2014
Torelló                                                              Salt
Tracks del Diable Non Stop                              La Tramun
105 km                                                             68 km
6h 55'                                                               6h 3'


Cap de setmana collonut!!!!

Dissabte vaig anar a fer la Tracks del Diable Non Stop Silver. Tota la setmana plovent, mentalització  important, segur ens trobarem fang, vaja seguríssim. Només arribar a Torelló ruixat...collons comencen bé. Per sort, es va aclarir.

Sortim amb tranquil·litat, jo també força tranquil, controlant-me, demà tinc una altra cursa. Cares conegudes, a aquestes curses sempre som els mateixos. Ja és el tercer cop que la faig, i el recorregut sempre és el mateix. No em cal ni el GPS.

Els corriols inicials sempre són molt agradables de fer, sense cap dificultat, són molt nets. Anem direcció a L'esquirol, i direcció al sector de La Foradada, el fangueig a aquesta zona és considerable sumat a les pedres molles fa exprimir-mos al màxim. De Cantonigrós fins a Tavertet, passem per una zona de moltes pedres, que ens fan estar alerta.


Amb el noi que anava, ha "comprat una parcel.la", sort que només ha estat xapa i pintura. A Tavertet no ens hem parat a l'avituallament...anem sobrats...ja,ja,ja. El tram fins a Rupit, és impressionant. Les cingleres estan magnífiques, ara fa sol i hi ha boira a la plana, una boira tan densa, que sembla cotó fluix.

A Rupit, anem cap a Sant Joan de Fàbregues i el Salt de Sallent que està a tope d'aigua i ens acolloneix una mica al passar per sobre. Enfilem cap a La Devesa, passem per la zona dels llimacs, aquest any no n'hi gaires, però l'any passat...ens empaitàven!!!

Comencem a pujar cap a Pixanúvies, zona tècnica de pujada que ens exigeix. Jo estic molt bé, les cames responen bé, mentalment estic fort, he menjat i begut correctament.Vaig passant corredors.


Per la zona de Sant Andreu de la Vola sempre hi ha una pujadeta cabrona, que és curta però cada any se m'entravessa una mica. Comença a ploure. Arriba la "pujada de la mort", és dura i forta, però no per posar-li aquest nom. Comença molt tranquil, però cap a la meitat veig que tinc cames i apreto una mica més. Passo algun "cadàver" que ha de baixar de la bici. A la baixada em quedo sense fre del darrera!!!! A 50 km/h i sense fre, je,je,je ha estat divertit.

Agafo el GR que passa al costat del riu Ges, fem l'única trialera que hi ha en tot el recorregut, vaig sol com un mussol. Només queden 15 km que faig amb pluja. Arribo a meta al moment que cau un ruixat important.

Content. Recorregut sense dificultat tècnica però molt i molt recomanable, per les vistes, paisatges, per la zona.

...i diumenge... La famosa Tramun

M'he aixeca't bé. Estic una mica tocat però suportable. De Cassà som en Berna, en Rabionet, en Badosa, l'Enric i jo. N'han fallat 4 d'importants (Sacot, McCaskill, Purito i en Jaume).


Uffff...la pujada a Xenacs, m'ha costat molt i molt, tenia les cames com dos pals de fusta. Un cop hem agafat els corriols, la cosa no ha millorat gens. Em sentia molt patós a les baixades, i a algunes pujades he hagut de baixar de la bici, el fang i el fet que estava molt endarrerit hi havia molt gent. No aconseguia sentir-me còmode.

Com sempre els corriols impressionants, espectaculars, per disfrutar. Baixant cap a Sant Esteve, he començat a ser jo. A l'avituallament m'he refet, i a començat una cursa diferent. Les cames funcionaven i el coco també. A partir de l'Hostal del Fang ha estat un continu de passar a ciclistes, ells anàvem a menys i jo tot just començava.

Quin fart de passar a gent!!! Alguns estaven "meditant", altres amb rampes...i jo com una moto. A diferencia de l'any anterior, aquesta zona estava perfecte. M'he futut un sustu baixant la cinglera....tornava a anar sense fre de darrera, com ahir!!!!!! He fet un recte en una curva...esgarrinxades i tornen-hi.


Un cop al planer, la sorpresa del dia...la pujada dels ànecs...no me l'esperava, he aprofitat per passar-ne a un parell mes. Pel que he vist aquesta pujada alguns punyeterus se l'any saltat i han passat pel planer!!!! Els havia passat feia molta estona i han arribat abans que jo, aixxxx.

Arribo a Salt content, satisfet. Ha estat un molt bon cap de setmana. M'ha sobrat el fang del dissabte. Crec que estic preparat per fer Terra de Maquis, tot i que no se n'està mai preparat.