diumenge, 9 de desembre del 2012

MARXA PER PARELLES BTT LLAGOSTERA

-Què Enric anem-hi?
-Deixam-ho pensar.
...
-Eduard, sóc jo. Anem demà a Llagostera?
-Collons, avui he fet tirada llarga!
-i?
-Va fet! Demà a les 9 a Llagostera.

El Cabarrocas Team en acció!!!!  Veteranus power!!!!


Llagostera 9.12.12
-2ºC
30 km
Web  -  Classificacions


M'aixeco al matí, un fred que pela, em fa mandra carregar la bici al cotxe, i decideixo anar a Llagostera amb bici. Plis, Plas, Plis, Plas, amb les mans sota les aixelles i els peus congelats, en mitja horeta i 10 km arribo a Llagostera.

Inscripció, xerrem ara amb un ara amb l'altre, em calento els peus i les mans al foc, a veure si entro en calor. Fem sortida neutralitzada desde el pavelló fins passat el pont de la carretera, ens situem, vés per on, a primera línea, toma ya!!! Si ens volen guanyar,que ens passin!!!!jajajaja.

Patapum, som-hi, comencem a davant, per planer, ens fan fer una volta per estirar una mica el grup, que crec que no s'aconsegueix, anàvem tots junts, massa junts!!!  Crack!!!Crash!!! He rebut!!! S'han enganxat un parell a davant meu i jo a sobre d'ells, comencen els nervis. Ens desenganxem i fot-li que hem perdut posicions, tres-cents metres més endavant...paf!!! i ras!!!... que vol dir que me l'he fotut, m'aixeco i tornem-hi. A l'Enric ni el veig. Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!!

He quedat endarrerit, fem un corriol de baixada fins a Can Pata, on he perdut força temps, hi havia caravana, ritme "verano asul", naná, naná, nananá, naná, naná... Un cop a baix, ens hem salvat de travessar el Ridaura ...gràcies, moltes gràcies, fa fred i ara mullar-nos els peuets millor que no.


Primera pujada, cap  al Puig Sellers, agggghhhh, aggghhhh...Enriiiiiiiic!!! collons de germà, m'ha deixat i pasa de mi, si no fos perquè és més gran que jo. Un cop a dalt, un descansillu i tornem-hi cap a BanyaCroua, d'aquí cap avall a buscar el Ridaura. Ui, ui, ui crec que ens mullarem...xof,xof...ens hem mullat!, i no serà el primer cop.

Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!!  no hi és!


Resseguint i travessant el Ridaura, arribem a la pujada del Puig Moner, que un cop a dalt, com no, el tornem a baixar, ja tornem a estar al Ridaura, saps què?...va travessem-lo. Ens espera una altra pujada, que ens porta per la zona de La Sella. Ep!!! Bona aquesta, fem un corriol desconegut per mi, macu, fantàstic...els corriols desconeguts ja ho tenen això, el primer cop que els fas són excel.lents. M'enganxo a un parell del Matxacuca,  durant una estona, però més endavant els deixo. Amb un corredor d'Olot anem fent la goma, l'atrapo a les baixades i al planer-pujada em deixa, aquest si que no l'he pogut deixar.

Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!!  no hi és!

Tornem a estar al costat del Ridaura, ja anem tornant cap a Llagostera, però....que cabroncets aquests del Llagostera, ens fan fer una altra pujada, comencem la pujada i acabem la baixada per allà mateix!!!!, ara sí que ja anem tirant cap al final, però saps?  vinga tornem a travessar el Ridaura que ho trobàvem a faltar. Ho fem per a Can Pata, només ens queda l'última pujada, vaig amb en Jaume, del club i el seu company en Sergi. No sé en quin moment, que els he deixat, desfem el corriol inicial de baixada que ara fem de pujada, i passant per sota el pont, al tantu el cap!!! arribo a meta satisfet.

He fet la meva primera cursa per parelles...sense la meva parella....Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!! ja,ja,ja ha estat culpa meva per haver quedar-me enganxat primer i caure després. Finalment hem quedat 6ens.

Recollim l'obsequi, mengem la butifarra i apa adéu que haig de tornar en bici cap casa, que estic una mica cuit, ahir vaig fer casa 70km i avui en sortiran més de 50km, toca fer una mica de sofing.

Bona feina, la que han fet, els del BTT Llagostera, el marcatge correcte, forces controls, el circuit molt distret, la majoria ja el coneixia, un corriol nou, bé!!, passar el Ridaura aquests dies, que fot aquesta fred és una putada, però som senglars i els senglars també és mullen. La butifarra era boníssima...tenia molta gana. Obsequi de samarreta tècnica, un parell de barretes, un caldo Aneto i la bossa. Felicitats per ells

Salut i km's





dimarts, 6 de novembre del 2012

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA

Girona  4.11.2012
12 km. 58'49''
7è general i 2n veterà


La primera cursa a peu després de l'accident del Cap de Creus...estic molt content, vaja contentíssim, per moltes coses però la principal és que  no m'ha fet mal la ferida!!!! oeeee, oé, oé, oeeeeeee...

Content per les sensacions, content per començar a perdre la por a les baixades tècniques, content pel resultat inesperat, content per tenir agulletes a tot el cos i caminar com en Robocop.




De la cursa destacar el recorregut, molt de divertit, molts de corriols, recorregut força tècnic. Ens han fet arribar fins el Puig Estela, pels típics corriols de la zona sortint de Sant Daniel. L'organització perfecte, aquests de Klasmark ho foten molt bé. Avituallaments molt bé, el del final perfecte amb beguda a dojo i molta cosa per triar.

En quan a mi, com sempre he sortit amb els de davant, per fer la primera pujada i baixada a tope, un cop a l'asfalt i planer, uffff, he baixat molt el ritme, i m'he situat entre 20-25, però un cop he entrat al corriol, ja m'he animat i he anat de menys a més, passant a molts asfalterus. Al punt més alt ja devia anar 7-8, després ha vingut un tros de planer, que hem anat fem amb en Joan (antic company del Valvi de bàsquet) i un altre corredor.

Després del 2n avituallament , teniem un petit repetxonet, que l'he passat com he pogut, i ara sí, ho esperava, arriba la baixada fins a Sant Daniel. Ara és el moment de provar com estic de la cuixa, de la inestabilitat que he anat arrossegant a veure si desapareix.

Uns primers metres dubitatius, però res, ja he vist que la cosa funcionava, i tiropabajoconuncoheteenelculo. He atrapat en Joan i l'altre corredor que m'havien deixat, en Joan se m'ha enganxat i l'altre l'hem deixat. Durant la baixada he tingut un subidón de moral bestial, la cuixa no em feia mal, anava a tope, em tornava a sentir bé, disfrutant. Tot just fa un mes que torno a còrrer amb constància i no m'esperava tenir aquestes sensacions.

Un cop arribem a l'asfalt, en Joan m'ha deixat sense problema, i jo he anat disfrutant  fins a la meta. L'anècdota ha estat que just a l'arribada em diuen..cap avall...doncs jo cap avall i no!!!! me colat i he entrat a meta per la dreta i havia d'haver-ho fet cap a l'esquerra.

Feia temps que no anava curses i molts corredors encara no m'havíen vist després de l'accident, agraïr als que m'han vingut a veure, per saber com estava i donar-me ànims, i als que no ens coneixíem, però que al veure la cicatriu (visible de 2kms lluny) han sabut qui era i hem petat la xerrada.

Tinc mono de fer duatlons....

diumenge, 21 d’octubre del 2012

CURSA BTT AMER

30 km
2h 40'
Classificacions
web

Je,je,je,je....Amer....Aigua...Fang...Pluja....Sant Martí Sacalm...Corriols....Més corriols...je,je,je,je...masses variables per deixar passar aquesta oportunitat!!!!

Doncs ja sóc a Amer. Desde els inicis del BTT de Girona fa uns...25 anys aproximadament, que Amer sempre, sempre, ha estat un dels meus llocs preferits, ja sigui a la vessant de Sta. Brígida i Sta. Elena o la vessant de Sant Martí, que és la que hem fet avui.


Pur Mountain Bike, el que trobem sempre a Amer i avui amb la climatologia que em tingut doncs mountain bike del de veritat. (Vaig a poques curses, però algunes que he anat, sembla que ens hem tornat una mica "finolis", amb circuits molt pisterus). A Amer sempre ha estat un circuit dur, llarg, amb trams a peu i amb durades superiors a les dues hores.

Feia un mes i mig que no competia i es nota, com també noto molt la falta d'explosivitat, entenc que el tipus d'entrenament que faig, de tirades llarges de 50-70 km fa que guanyi en fondu i perdi explosivitat...però ja em va bé, tot té coses a favor i d'altres en contra.

Els d'Amer avui ens han fet anat cap a la zona del Colomer, on ha començat la pujada forta, que ens ha portat fins a dalt de tot a Sant Martí Sacalm, jo abans ja he tastat un marge, que m'ha deixat distret!!!, també m'ha deixat un bon trau a la cama. La pujada a Sant Martí dura i dura i molt dura, amb molt de fang, costava agafar el ritme. Amb la caiguda he tingut una bajón, però a la pujada m'he recuperat.

Com a curiositat, hi havia un ciclista que fotia uns crits de mil dimonis, cagant-se amb tot...pero porqué se me chupa la cadena!!!! òstia puta, la madre que la parióooo!!!, i així durant tota la pujada. Jo n'estava fins els daixonses de sentir-lo. Je,je,je porqué se me chupa la cadena...collons!!, doncs perque tenim fang fins i tot al forat del cul!!!!!

Un cop hem arribat a dalt hem fotut un corriol  "Pata Negra" molt llarg que he disfrutat com un xai, estava disfrutant de la cursa,  hem començava a trobar molt bé, vaja disfrutant. Hem arribat a Sant Agustí, i toca pujar. He passat en pero porqué se me chupa la cadena!! però per sort m'ha tornat a passar i m'ha deixat. Pels voltants tenia un altre elefant com jo en Lluís Mas, que com sempre, està fort com un toru i sentia el seu alè al clatell.

Les pujades fortes no s'han acabat, queden uns 8 km, i les cames comencen a notar l'esforç d'avui i el de la semana que ha estat considerable, per això alguna que en condicions hagués fet sense problemes avui l'he fet a peu. Tornem a baixar, corriolet macu i som-hi que pugem. Crec que és l'última pujada, aquí passo en Bautista (que de tant en tant li robo alguna foto com avui, gràcies!!! el teu pare fa bona feina)  i un parell de corredors més, vaig molt bé em sento fort, ara és aquell moment que desitges que la cursa duri 20 o 30 o 40 kms més...no és pot tenir tot.

Per acabar ens fan agafar el divertit "corriol de sempre",  per arribar al carrilet i meta a pocs metres.

La decisió de venir a Amer ha estat encertada, ens ha plogut, ha fet sol, hem passat per enmig de núvols, el fang no ens ha abandonat i l'aigua l'hem tingut sempre. Els d'Amer han fet un molt bon recorregut, és una llàstima per ells que el temps ha fet que molts ciclistes s'hagin acollonit, no s'ho mereixen. Els avituallaments correctes, el de l'arribada també, on podies triar entre botifarra o embotit, és una bona idea. Els obsequis sempre van bé tot i tenir-los repetits.

És curiós, he fet 2n de veterans. No sé si donen trofeiu, si el donen, encara em deuen està cridant, tenia un  dinar i he marxat volant. Tindrant un trofeiu per l'any vinent. Sembla que alguns veteranus s'han tornat pijus i l'aigua els espanta, je,je,je

I ara vaig a treure'm el fang de les orelles i del forat del cul....

dimecres, 12 de setembre del 2012

COSTA BRAVA BTT EXTREM

Blanes 9.9.2012
90 km
5h 2' 16''
Classificacions


Estava clar...claríssim que una cursa llarga hi havia d'anar. Quan la vaig veure anunciada no m'ho vaig pensar i ho vaig tenir clar. Vaig repassar el track per veure per on passava i en un 90% eren camins que ja coneixia. Llàstima. Saber el circuit té coses bones...que saps el que et trobaràs i dolentes... tornar a fer camins que ja saps. El circuit era estil Transpyr, llarga...90 km, desnivell important...2.000D+, molta pista i intercalant algun corriol.

Tota la setmana treballant a Blanes, i com qui és boig, el diumenge doncs cap a Blanes. Vaig a recollir el dorsal, una mica caòtic...a la mateixa taula hi havia la taula 1, la 2, la 3 i la 4, i estàvem tots apilonats sense saber a quina fila posar-nos. L'any vinent es pot solucionar amb un indicador.

 freebike


Escalfo una mica...bé de mica res, no escalfo gens...m'esperen 90 km i tinc moooolt de temps. M'ha fet gracia que al blog de Freebike han penjat una proposta d'escalfament, per curses de llarga a distància, que dura 60 minuts...1 hora escalfant!!!! jo a vegades arribo a les curses 10 minuts abans de començar!!! Escalfant/passejant abans de començar em trobo a gent del club (Ramon Vilagran, Albert Serra, Marc Bravo i en Toni Duran, també la cassanenca Sandra Fusté que va guanyar la cursa curta. Felicitats!!!! Conec el sentiment de guanyar la primera cursa, és la millor motivació per continuar), molts corredors importants, corredors de llarga distància, algun de la Transpyr (en Quim de Llagostera, l'Àlex de Sant Cebrià...), corredors de curses de 24hores non stop, molta gent d'Osona, en Roberto Heras, i fins i tot uns de Madrid que vingueren (...però de casa no ens tragueren...) expresament a fer la cursa...o sigui que hi eren tots els que hi havien que ser

Patapum!!!! No fotis, no fotis, no fotiiiiiiiissss!!!! Però si falten 90km!!!! Colloooooonnnnsss!!!!!!! Fem la sortida com si fèssim un Caixa Girona (vale, vale, Open tàctic...no m'hi acostumo), per sort és pista i no hi ha gaire merder. Anem fent puges i baixes, tot per pista excepte el petit tros de GR92, prop del Santuari del Vilar, corriol de baixada agradable...un...dos...tres....quatre...potser 10 bidons per terra ui,ui,ui quan s'enterin que no porten el bidó, que avui és llarga i farà calor.

Arribem al Mas Mora, ens equivoquem però reaccionem de seguida, reculem i no ha estat res, fem el primer avituallament, no paro agafo aigua i tira cap amunt, pista ampla ideal pels carreterus. Coneixent, més o menys, el circuit li vaig demanar al meu germà que em deixés la 29, amb tanta pista amb la 26 uffffff vaaserqueno. Tot i el mal d'esquena i que a les baixades anava de putu cul, crec que va ser un encert. M'hauré d'anar acostumant, ja que tinc la 29 en camí, ve d'Alemanya, però deu anar amb carro, perquè tarda molt en arribar.

La sortida, a segona fila.

Passem El Turó d'en Font i anem cap a Montbarbat, el puig, no el poblat ibèric, per seguir cap al Turó del Vilar i baixar per pista ampla molt sorrenca i a velocitats de més de 50km/h ui,ui,ui...com he dit amb la 29 vaig molt insegur sobretot a les curves. Trobem un accidentat, hi ha força gent parada, bé per ells, per sort una moto ens venia al darrera, seguim uns quants i a pocs metres hi ha avituallament amb ambulància, que els avisem de l'accident. Perfecte!.

Passem per la depuradora de Lloret...l'olor m'embriaga, una nebulosa m'envolta de fragancia pura, pura...pura merda vaja. Per travessar la carretera ens fan passar per un pont amb sorra que no pots pedalar, pugem i agafem el camí vell de Tossa, fins el Coll de la Palomera, per el Camping Tossa, el corriol del Sant Eloi, encara amb guiris, i fins al pavelló de Tossa on hi ha avituallament. No paro agafo aigua i cap amunt que ara bé lo bo.

Pujada a Cadiretes per la Ruta BTT, que crec és una mica més suau que pel GR. Aquest any de ben segur que l'he fet com a mínim unes 20 vegades, tenim poques pujades llargues i s'ha d'aprofitar aquests quasi 6 km de pujada. Tot i els kms que ja portava a les cames uns 40km, l'he pujat molt ràpida, passant a uns quants cadàvers. Avituallament a dalt, aquest cop m'aturo i bec coca-cola. Empleno el bidó i tornem-hi. Voregem Cadiretes i baixem per Montllor Gran i Montllor Petit, vaig fatal baixant amb la 29, per contra als planers voloooo. Un cop a baix, he fet el tram que m'ha costat més, uns 6 km per la zona del Puig Pollastre, amb puges i baixes constants, tècnics i que a vegades s'havien de fer a peu. Ha estat el tram més pur de Mountain Bike i el que m'ha anat pitjor o així m'ho ha semblat. M'he prés un gel...amb cafeïna, dopping, dopping!!!

Travessem la carretera de Tossa, ara toca pujar fins a Can Mundet, cap a 8 km de pujada, amb un descansillu quasi a dalt. Avituallament, ara sí que paro, menjo plàtans, un altre gel...més dopping, bec coca-cola fresca (Un punt per l'organització), i som-hi que bé baixada llarga, cap El Pi de la Lliura, per Can Barraquer, tornem a agafar el camí vell de Tossa, travessem la carretera de Lloret, la depuradora, amb la fragancia excepcional eau du merde i avituallament. Vaig una mica cuit i començo a tenir algun amago de rampes.

Per sort no agafem l'asfalt i ens fan pujar per un corriol a ma esquerra, a dalt ens equivoquem, reculem i tornem-hi, fins al Golf, fem el corriol típic de la cursa de Lloret, ja queda poc, però encara hem de suar. Fem l'última pujada, a dalt ens tornem a equivocar, ens hem perdut, amunt o avall, ens hem futut la pixa un liu, que fem???, Em coneixo la zona i decideixo tirar, porto el track i estem molt a prop, l'enganxem. Potser no hem retallat en kms, però si amb temps.  Jo tenia a tocar en Xevi Garzón, que m'ha passat a Can Mundet i he arribat uns 3 min. abans que ell. He avisat a l'àrbitre de la retallada. Finalment he quedat 4t de la meva categoria i 26 de la general

Arribo a meta content, després de 5h de pedalar, de passar-m'ho bé, de disfrutar amb la bici i amb mal d'esquena, anar amb la bici d'un altre haver-la fet servir només un dia, és el que té. Tot i la molta pista, crec hem fet un molt bon circuit, molta combinació, ha estat dur, però és fa bé, ideal pels que fan molta carretera. L'organització correcta, el circuit molt ben marcat amb les cintes, el guix però ens ha fet liar una mica, el preu de l'inscripció per ser una de llarga distància molt correcte amb esmorzar/dinar al final i els avituallaments complets i la beguda fresca!!! D'obsequi hem tingut uns mitjons.

Tornaré l'any vinent.




diumenge, 19 d’agost del 2012

"NA FENT I NA TIRANT"

Ep!!!!!!!

No per no escriure...vol dir que estigui parat!!!


Al contrari, estic atope  amb la BTT. He deixat de banda el córrer fort, només surto 1 o 2 dies per setmana a correr suau i planer màxim 10 km. La ferida a la cuixa  quan corro fa que em senti inestable, fins i tot débil, sobretot quan faig baixades, per tant..piano piano, i he decidit que fins a l'hivern res de curses a peu. A veure si recupero les sensacions.

Per contra, estic fent moltes sortides amb la bici, sortides de tota mena, llargues, curtes, tècniques , més pisteres. Per les vacances vaig fer un "stage" com sempre a Sant Llorenç fent sortides diàries de 3-4 i 5 hores, amb desnivells mínims de 1000m D+ Vaig anar a fer la cursa de BTT d'Agullana, i vaig quedar 2n darrera en Baserba, aniré a fer la cursa del Pollastre a Santa Cristina i segurament aniré a fer la Costa Brava BTT Extrem.



En resumides cuentes començo a tenir pamats tots els camins de Cadiretes, aquests dies estic obrint nous horitzons per dues zones...Tordera enllà i Argimon enllà... que divertit és aventurar-te i perdre't i tornar enrera...




dimecres, 11 de juliol del 2012

TRANSPYR 2012 (9 de 9)

REFLEXIONS GENERALS

Ha estat una molt bona experiència, un repte important, repte que és necesari estar preparat físicament i mentalment. Aixecar-te cada dia a les 6 del matí i pensar que t'esperen 90km o 100 km o 130 km, espanta a molta gent. Si hi sumem que dormim a sobre un matalàs a poliesportius amb 200 persones més, i que mai hem dormit 7 hores seguides.

Tinc clar que durant 8 dies hem estat uns privilegiats, ha estat un luxe fer el que hem fet. L'única feina del dia era pedalar i pedalar.


La Transpyr Camp dona caliu, les interrelacions dels ciclistes, els comentaris constants entre nosaltres, les coneixenses que hem fet, gent de tot arreu desde Sudàfrica, Holanda, Polonia, Portugal, Anglaterra, Italia.... de totes parts de l'estat espanyol, però els que hi havien més, són catalans i bascos. En 8 dies pots arribar a conèixer una persona, i n'hem conegut moltes, algunes molt agradables, altres no tant, simpàtiques, altres pedants,... igual com la vida del dia a dia.

Els paisatges ha estat espectaculars, veure com els Pirineus van canviant, de la zona més àrida, a la més pedregosa i fins a la més verda. Veure el contrast del clima Mediterrani, amb el del clima Atlàntic. Els canvis de la Natura, arbres robustos i secs, fins a arbres més baixos i més verds, veure un sotabosc de bruc i veure un sotabosc de falgueres. Hem palpat sobre el terreny els canvis de la Natura.


No m'han agradat gens els trajectes. M'explico. Pels llocs on hem passat crec han estat els adequats, amb bones rutes i bons paisatges, buscant ports de muntanya...però...nosaltres que som senglars, que les pistes de terra només les fem servir per anar de corriol a corriol, doncs ens hem trobat que hi han excessius kms per carrtera asfaltada i pista sense cap complicació tècnica. Es pot entendre pel fet que per fer gran volum de kms diaris es necesiten aquest tipus de terreny, però jo sóc del parer que si hem de tardar 3 hores més per fer passar el recorregut per llocs més tècnics, fem-ho.

Els avituallaments fluixos, al final t'acostumes, però crec que la beguda fresca no hauria de faltar mai, vaja ho trobo indispensable. Si us plau Coca-Cola!!!! Crec que també hi haurien d'haver barretes i gels energètics.

M'ha agradat l'organització, molt bé, tot super control.lat i sempre molt amables amb els ciclistes.

La pregunta final...ho tornaria a fer???  No, però.......

TRANSPYR 2012 (8 de 9)

ETAPA 8  7.7.2012
ELIZONDO - DONOSTIA
85KM  2100 D+ 7h 10'
IBP: 277

Última etapa!!! En el briefing ja ens varen avisar que no era de transició. Avui els temps oficials es paren al km.56 en el AV2...però hem d'arribar al final.


Comencem amb la fresca del dia, amb una pujada de 10km i de 600m desnivell. Si algú encara dormia s'ha despertat de cop. 7 km per asfalt i la resta enganxem el GR11. Quan arribem a dalt baixada tècnica amb moltes pedres tothom per l'esquerra...menys nosaltres que som de Cassà i passem per la dreta. Pim, pam, pim, pam, en un tres i no res em passat a...40 ciclistes!!! Ja ens hem escalfat. Tot seguint el GR11 anem fent per camins verds, verds i més verds, pujant i baixant fins cap al km 18 que enganxem una pista de baixada pronunciada prop de Orizki, que ens porta a gran velocitat fins l'AV1 de Etxalar. Avui tenim Coca-cola fresca!!!!

Sortim i com no, petit port de muntanya, mentre pugem parlem amb uns bascos i anem cantant alguna cançó dels Kortatu ...gazte bat drogaz ilte dat atrakoak paperetam terrorista bat, denak, denak, paperetan daute, zu, zu atrapatu arte... els tius s'animen veient que un gironí els canta en basc tot i que no tinc ni idea del que vol dir la cançó.

Arribem a baix i enganxem carretera asfaltada que ressegueix el riu Bidasoa, fem uns 10 km de planer, planer...impensable!!!! Prop del poble de Vera de Bidasoa, agafem corriol a l'esquerra, amb uns rampots de mil dimonis i que durant 5 km ens exigeixen molt. Paratges fantàstics, falgueres a tutiplen, verd, verd i més verd. Un cop a dalt baixada suau cap a l'embassament de Endara, on comença pujada amb moltes pedres, exigent, com totes les d'avui, de 4 km que ens porta fins al 2AV situat prop de les ruïnes del Castell Anglès. No queda res de menjar, només aigua i taronges, ui,ui,ui lleig, molt lleig. Sort que sempre portem provisions com barretes i gels.


Fins aquí marquen el temps final, a nosaltres com que això del temps no ens ve ni ens va, parem poc i seguim que encara ens queden 30km per arribar al final. Acabem de pujar fins al cim de 530m ara ja per carretera i comencem una baixada de 10km que combinem pista, algun corriol i carretera que ens porta fins a Errenteria. Les vistes són magnífiques, veien Donostia al fons, el mar Cantàbric, ja olorem la sal marina.

Un cop a baix, ens enganxem amb un grupet, que anem junts passant per Lezo i arriban a Pasaia. Aquí hem de travessar el port de Pasaia amb una barca on carreguem les bicis i que molt amablement el patró ens porta a l'altre costat.


Comencem a enfilar-nos per el monte Ulia i per carretera arribem fins el Far de la Plata on ens espera el 3 AV, avui amb xistorra i una copa de Sidra. Ens afanyem i agafem el corriol per acabar de fer el cim i començar a baixar cap a la Platja de Zurriola on hi ha l'arribada. Entrem contents i satisfets. Ho hem aconseguit. 825km en 8 dies, de Roses a Donostia, del Mediterrani al Cantàbric.


TRANSPYR 2012 (7 de 9)

ETAPA 7   6.7.2012
ISABA - ELIZONDO
100 KM 2300 D+  7h 26'
IBP: 292

Magnífica etapa, disfrutant de la natura, amb molt de verd!!!

Per començar fem 5km de carretera fins al poble de Uztarroze, on agafem pista que puja 1km i tot seguit agafem un corriol de bestiar, força tècnic i que ens portarà a 1.260m a uns prats que fan les nostres delícies, poden passar per on vulguem. No cal seguir el track, la visibilitat és total i pots agafar varis camins per arribar allà mateix.

Fem una baixada per pista per arribar al Port de Laza, on ja agafem carretera per seguir baixant, fins agafar trencant a la dreta per enfilar cap al port de Pikatea on hi ha una antigua aduana i el nostea AV1 situat al km 27.

Ha partir d'ara entrem a la famosa Selva d'Irati, frondosos boscos, arbres alts, grands...vius!!! Estem incomunicats, no tenim senyal de móbil, m'agrada, durant 25 km disfrutant d'aquesta natura exhultant, impassible al pas dels ciclistes. Passem per l'embassament de Irabia i anem resseguint el curs del riu Irati. Anem intercanviant corriol amb pista.


Un cop sortim de la Selva d'Irati agafem carretera i als pocs kms ens trobem amb el 2 AV situat al km 57 i al costat de l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaitzeta, que encara manté les parets, curiosa imatge. Agafem pista de muntanya i anem pujant, el desnivell és suau i el camí agradable, quan arribem a dalt ens creuen amb una parella de ciclistes i el seu fill que ens saluden en català....collons, estem a per tot arreu. Fem una petita baixada sense problema per arribar al famós poble de Roncesvalles, punt d'inici de molts peregrins.

Per carretera seguim pujant fins al Port d'Ibañeta, agafem trencant a l'esquerra per enfilar-nos encara més, quasi a dalt de tot tenir una potent rampa del 22% de desnivell que ens fa suar de valent, arribem a 1200m, un cop al Collado Burdinkurutx, comencem a baixar i ens endinsem a França amb un paisatge espectacular. Baixada divertida, perdent desnivell ràpidament, uns bons frens es necesiten, enganxem carretera francesa, passant pel mig d'una Vall molt agraïda, pel poble de Urepel i el poble de Aldudes on hi tenim el 3AV.


Segons diuen ens espera la pujada més forta de la Transpyr. Agafem forces i comencem a enfilar, carai de cop una rampa impressionant, vinga plat petit i pinyó gran i força, molta gent a peu...jo a sobre, vaig descansat i l'haig de fer, són 3 km aprox. al 32%, la meitat per carretera i l'altre per pista, supero la carretera, fem esses, estic a la pista, estic suant a xorro, em comença a faltar l'aire, tots a peu, jo a sobre, un basc de Altza, em segueix i arribem a dalt tots dos, l'hem feta!!!! Ens felicitem. Ha estat criminal, ens hem posat a prova, però hem reduït dos dies la nostra vida pel gran esforç que hem fet. Estem a 726m ara queda tot de corriols puja i baja, entre mig de falgueres verdes, molt verdes i espectaculars. A 5 km de meta comencem a baixar bruscament, arribem a Elizondo. La millor etapa de la Transpyr.


Per celebrar-ho anem a pendre un entrepà de truita amb pernil al casino del poble, ens avisen i només demanem un entrepà pels dos, bestial lo gran que era, preu 4€. Això a Catalunya mínim 8€. Estant bojos aquests navarresos!!! Per Tutatis!!!

dimarts, 10 de juliol del 2012

TRANSPYR 2012 (6 de 9)

ETAPA 6  5.7.2012
JACA - ISABA
85 KM   2700 D+ 8h 19'
IBP:  242

A les 5 de la matinada tots drets...ha fotut una tormenta que hem quedat tots acollonits. Això ha fet que la sortida enlloc de les 8 del matí, passés a les 9h. La gran tromba d'aigua ha fet modificar el recorregut i com era de preveure han tret la part més tècnica (ja té conya) i faran passar el trajecte per...carretera (encara més conya).

Hem començat el dia  amb 8km de carretera neutralitzats, després pista amb un pujada collunuda....tothom a peu!!! Molt de fang que feia impracticable pujar la pujada amb bici. Qüestió de carregar la bici a coll i cap a munt...45' patejant que m'han sentat molt bé. Per primer cop m'he trobat amb els de davant.

Un cop a dalt, mentre espero en Carlus, faig fotos, i vaig petant la xerrada amb altres ciclistes. Avui hi han molts llocs intercanviats, alguns de davant estan al darrera i a l'inversa. Fem la baixada amb pedres molles i fang = a divertida i disfrutable. Fem una mica d'asfalt per arribar fins a Sinués al km.23 per fer el AV1. La gent està muda, no parla, l'esforç de la pujada a peu es nota...tant que m'ha agradat a mí.


Comença un tram idoni, corriol i trialera de pedres. Baixant la gent va a peu nosaltres a sobre la bici i cap avall, je,je,je,je a les pujades tothom a peu nosaltres com sempre intentem fer-ho a sobre la bici. Moltes vegades ens és imposible pedalar i hem de baixar, però sempre ho intentem. Plou, les pedres es mullen i cada cop rellisquen més, fem un corriol/camí de baixada, plou molt, el camí ha desaparescut i ha aparegut una riera...doncs a seguir la riera. Arribem a Urdués on hi ha l'AV2. Xops fins al moll de l'ós, però satisfets, per primera vegada hem fet vertader mountain bike.

Agafem una carretera que ens portarà a Hecho al km.45, aquí ens desviem del recorregut i ens fan passar per carretera fent un port de muntanya, que se'ns fa llaaaaaaaaaaaaaarg. Empalmem amb el port de Zuriza, que tot i ser per carretera és molt agradable de fer, carretera estreta vorejant el Riu Veral. Ara el temps acompanya amb bona temperatura. Un cop a la part més alta 1300m. anem baixant per corriol inicialment, després carretera i finalment pista per arribar a Isaba, poble típic Navarrés.

                                 Avui tots ens hem hagut de rentar la roba

Avui sopem de buffet d`hotel i el tema millora. Fins ara hem dormit en poliesportius, avui en un  frontó. Llàstima que s'ha anul.lat el tram més tècnic, segur que ens ho haguèssim passat molt bé.

TRANSPYR 2012 (5 de 9)

ETAPA 5  4.7.2012
AINSA - JACA
100KM 2000 D+ 7h 27'
IBP: 227

Comencem inicialment per pista i després per carretera, pla, però guanyant alçada suaument, uns 20 km. Començar d'aquesta manera...ens mata. Nosaltres som senglars!!! La carretera ens fa al.lèrgia!!! El GPS no em funciona, no acaba d'agafar el track, per sort el d'en Carlus funciona a la perfecció.


Deixem la carretera i passem per dins el poble abandonat i fantasmagóric de Jánovas, després Ligüerre de Ara, Sant Juste, Borrastre i Fiscal on hi ha l'AV 1, tornem a estar per asfalt i ara ja comença a pujar, arribem a Bergua, on passem a pista de muntanya. Fins ara la dificultat tècnica és: zero.

Aquesta pista ens portarà sense cap complicació fins al Santuari de Santa Orosia a 1650m. on hi tenim l'AV2. Avui macarrons. Mengem tot el que podem i sant tornem-hi o com diu en Carlus ...Si s'ha de fer...ho farem...que encara hem de pujar fins a casi 1800m. vorejant el cim Oturia de 1.921m.

Planegem una mica envoltats de vaques, que a diferencia de les que ens haviem trobat fins ara, no s'apartavem ni que les toquéssis. El terreny és molt pedregós, i la baixada no és difícil però si exigent pels braços, sobretot per mi que sóc un mindundi en aquest sentit. En Carlus està més catxes. A la baixada ens hem trobat amb una parella de guiris que a totes les etapes sempre ens hem anat passant, estàven assentats al costat amb el meu superanglès els hem preguntat si tot bé...no problem...it's allright...carai sort, el tiu tenia la clavícula trencada.


Hem enganxat un corriol....iiiuuuujjjjjuuuuu...curt però intens que ens ha fet arribar al poble de Senegué, per sort ha estat curt, en Carlus estava començant a quedar-se sense frens. A partir d'aquí 25km de planer amb petites pujadetes...idoni pels carreterus. Pedalar, pedalar i pedalar. Passant pel l'AV3 per refrescar-nos i tornar-hi. Passem per Larrés, Pardinilla, Ulle i ja veiem Jaca. Ens fan fer una volta "turística" pel poble per arribar a la Ciutadela de Jaca.

Sense voler ser pedant aquesta etapa que, tot i tenir el seus 100 kms, ha estat de recuperació. A l'arribada he hagut d'anar amb la doctora, a la ferida de la cuixa m'han sortir un parell de puntets que em feien patir, per sort no ha estat res.

TRANSPYR 2012 (4 de 9)

ETAPA 4   3.7.2012
EL PONT DE SUERT - AINSA
100 KM  2530 D+  8h 33'
IBP: 322

Avui deixem el Pirineu Català per entrar a l'Aragonès.

Comencem amb una pujada que ens fa treure la son de les orelles molt ràpidament. Per sort aquesta nit ha estat la primera que he dormit 6 hores seguides i es nota molt. Amb pocs metres agafem alçada, arribem a Bonansa a 1256m. aquí enganxem la carretera asfaltada i baixem el port que ens portarà fins al primer AV situat a 20 km al poble d'Espés. Avui la Fina, la senyora encarregada d'aquest avituallament, ens ha donat mango deshidratat, que m'ha agradat molt. Carreguem forces i cap amunt.

Tenim el pic del Turbon a prop de 2492m. Nosaltres l'anem vorejant fins a una alçada màxima de 1627m, amb alguna pujadeta de pit i collons. Un cop a dalt  20km de baixada, que no vol dir baixar i baixar, sino anar perdent alçada, però amb alguna pujadeta. Arribem a Seira on agafem una carretera espectacular, amb un rocam de por, passant pel costat del riu Esera. 



A la presa del riu comencem a pujar camí de l'avituallament que aquest cop està situat a Senz. Mengem espirals, bevem molt, torna a fer calor, posem el cap sota la font i tornem a engegar. Seguim per asfalt fins al poble de Viu, on ja agafem pista que ens portarà a 1540m havent fet algunes pujadetes de cremar-ho tot, amb un desvinell del 22%. Suada de les fortes. Si seguim aquest ritme acabarem amb els ossos i la pell...això si que és una operación bikini com Déu mana. Arribem a dalt a uns prats magnífics plens de bestiar, hi ha una font/abeurador que sense pensar-ho ens hi fotem de caps, només 5 segons no podem aguantar més de tant freda que està.

Durant uns 10 kms estem a 1500m per corriols de muntanya i camins fem una punta de 1564m, el terra és pedregós, els braços s'en ressenteixen. Sempre tenim visible la Peña Solana un cachu roc que fa por de lo gran i alt que és. Ja anem baixant. De cop en un canvi de direcció sobtat, queda a la nostra vista la Peña Montañesa una roca encara més espectacular que l'altre de 2291m.

                                                               Peña Montañesa 2.291m

A partir d'aquí comença l'alegria, un corriol de casi 6 km espectacular, a cops més tècnic, altres no tant, que fa que ens esgarrinxem!!!!!! Fins avui encara no ho havíem fet. 6 km de felicitat, alegria i joia... fa que no m'enrecordi de tot l'asfalt que ens hem "menjat" el dia d'avui. Cantant i xiulant, content com un senglar hem arribat a Oncins, AV 3, on dos entrepans de Nocilla ens estàven esperant. "Només" ens queden 18km.

Sortim tips, per carretera que anem combinant amb corriol, fins i tot un moment hem passat per un circuit de BTT, amb els seus pertinents salts que no hem desaprofitat, ja veiem Ainsa, arribem al poble però hem de pujar fins al casc antic, i té una pujadeta de mil dimonis i el fet que hem arribat amb una altra parella, hem apujat el ritme i ens hem castigat una mica més les cames.


A Ainsa m'esperava la dona i els nens. Hem anat a sopar a fora...macarrons + entrecot. S'ha posat molt bé.

TRANSPYR 2012 (3 de 9)

ETAPA 3   2.7.2012  (Etapa Reina)
LA SEU D'URGELL - EL PONT DE SUERT
130 KM  4000 D+  9h 48'
IBP: 370

La primera etapa calor extrema, la segona tempesta d'aigua i fred i la tercera...averia mecànica!!!

Comencem l'etapa amb 15 km de bon fer, per pista planera i baixada, de cop agafem carretera...asfaltada i comencem a enfilar amunt, ens esperen 21 km i 1000m de desnivell. Quan portem uns kms...catacric...catacrec...catacric....catacrec... cagumdallonses i més... en Carlus acaba de trencar el buje de la roda de darrera. després d'uns quants renecs per treure allò que tenim a dins. Parem, inicialment ens pensem que és el canvi, ens ajuda en Pere Guinó de Llagostera (Gràcies Pere), canviant la posició de la patilla del canvi, sembla que podrem continuar aduraspenas.

                                             El Pedraforca desde prop La Guàrdia d'Ares

De l'etapa anem últims o casi. Fem els enganxosos 21 km de pujada i arribem a Guàrdia d'Ares on hi ha el AV 1 a casi 1600m. Entrem en un tram molt inhóspit, sempre vorejant els 1600m durant 25km per pista de terra passem per dos poblets: Taús i Els Castells i...hi viu gent!!!! no tenen, ni carretera asfaltada, ni rotonda, ni semàfors!!!!! Vaig sentint en Carles renegar pels seus catacrics i catacrecs del canvi. Arribem a Sant Sebastià de Buseu km.55 i  1575m. Comencem la baixada pronunciada, per pista, inicialment després una mica d'asfalt i finalment corriol/trialera...iiiuuuuuuujuuuuuu...una trialera!!!!!! Banzaiiiiiiiiii....... aparteu-vos que voyyyyyyyyyy!!!!!!. Poques trialeres que trobem, quan en tinc una davant em transformo. Finalment arribem a Gerri la Sal .

AV 2 en un lloc preciós. Espaguettis calents!!! amb tomata, tenim un bar i demanem una coca-cola que se'ns posa d'allò més bé. A 1600m no feia calor, però 600m ja en fa i estem al migdia. Ens hi estem un bon ratet, tenim parasols, estem al costat del Noguera Pallaresa, bon menjar i coca-cola...costa tornar arrencar. Va que segons el perfil només queden dos pujades.

Fem la carretera direcció La Pobla de Segur i a prop del congost de Collegats, carai quines roques, sembla que et caiguin a sobre, just al Monument dels Raiers comencen a pujar cap a un poble molt nacionalista...Pujol!!! Pujada dura, sense ombra i en ple migdia...suada de les bones. Aquí coneixem a la parella de Ainsa, que els hi hem posat el motiu dels "puja i baixa", doncs quan van a menys de 6 km/hora baixen de la bici, això equival a que a totes les pujades molts trams els fan a peu, uff quin pal.



Després de Pujol anem cap a Cortscastell, d'aquí ja per carretera asfaltada fins al cim de Serrat del Bosc de 1150m. Fem baixada fins a Senterada on hi ha l' AV 3, on fem parada i fonda. Fa calor i l'etapa és molt llarga. Després agafem, com no, carretera de pujada, no puja molt però s'enganxa i a més a mig camí hi han camions i màquines que l'estan reasfaltant, fa calor són 12 km de pujada. Aquí les pujades no són com a les Gavarres o Cadiretes de 1,2 o 3 km aquí quan s'hi posen, s'hi posen de veritat. Arribem a la part més alta a 1353m ara toca anar baixant, però amb repetxonets constants. Quan arribem a Adons tornem a agafar carretera asfaltada, fins a Viu de Llevata i d'aquí fins al Pont de Suert.


Ja tenim l'etapa reina al sac, per mi no era tan reina com em pensava. la he passat molt bé sense cap dificultat. En Carlus l'averia li ha fotut l'etapa enlaire.

TRANSPYR 2012 (2 de 9)


ETAPA 2  1.7.2012
CAMPRODON - LA SEU D'URGELL
114 KM  3100 D+ 8h 42'
IBP: 289

Al briefing d'ahir es va dir que avui tocava pluja/tempesta a partir del migdia, collons de temps, passem dels 40º d'ahir als 12º d'avui.

Hem dormit fatal, jo només he pogut dormir 2 hores seguides. La resta entre els sorolls, la llum, els pets i els rots, res de res. Cap a les tres de la matinada...cloc... cop de cap a terra, tenia el matalàs totalment desinflat, rebentat? No, sembla que ahir a l'inflar-lo no vaig tancar-ho bé i perdia aire...no oli.




Comencem per la carretera que va a parar a Vallter, passem per Llanars, a la Roca girem i enfilem cap a Abella, ara puja i força. Per sort està núvol i es suporta bé. Arribem a la Collada Verda al costat mateix del Puig Rodó i el Refugi de Pla de Sotllo. Baixada ràpida fins Pardines, magnífic poble, i avituallament a Ribes de Freser km.27.

Sortim en direcció a Campelles, fem 6km de pujada forta per asfalt (collons d'asfalt!!) Ens queden 6km més de pujar per pista envoltats de magestuosos pins. Agafem alçada molt ràpid. Comença a ploure i ens posem el chubasqueru, anem passant colls, de l'Erola, de Prat de Jou, de Roig a sota mateix del Cim de Pla de Pujalts (2.056m). A parat de ploure, però fa fred i seguim amb el chubasqueru. Passem pels plans de la muntanya del Nevà, prats verds amb xais pasturant, vigilats d'aprop d'un gran Sant Bernardo, que al veure's molestat de la seva migdiada, a començat a perseguir ciclistes amb no gaires bones intencions. Portem uns 20 km entre 1700m i 1800m. Fem el punt més alt de la Transpyr  1.836m.

Tot arrossegant la bici per un corriol que només es pot fer a peu. Fem el Collet de les Fontetes al costat del cim de Pedra Picada (2010m) i comencem a baixar per agafar la carretera...asfaltada!!! de Castellar de n'Hug,  veiem el poble però no hi passem, llàstima uns croissants ens anirien bé. Anem en direcció al Coll de La Crehueta. Fem 9 km i agafem un tram de pista d'esquiar de La Molina per arribar a la mateixa estació.

- Que tal, com anem?
- Bé, disfrutant.
- Per cert, el senyor que va amb tú quants anys té?
- En Carlus? Doncs 53!!
- Carai!!
- Si noi, ja m'agradaria arribar a la seva edat amb aquest estat de forma.


Avituallament 2, Km.60 macarrons + caldo, fot fred, tremolo. Hem de marxar sino quedarem glaçats. Baixant per la carretera ens trobem en Joan Antoni Flecha que puja...com una flecha...ja,ja,ja festival de l'humor. Fem un corriol fins a Alp, que ens satisfà d'alló més. Ens queden 45 km que piquen cap avall, anem passant poblets de la Cerdanya. Estoll, Porrodon, Prats, Baltarga, Coborriu, Vilella, Pi, Santa Eugènia, Sant Martí i fins a Martinet. Tempesta!!! Està caient molta aigua, anem totalment molls. I jo sóc de secà!!! 'caguentoloquesemenea!!

Fem AV 3 al km 89...entrepà de Nocilla, repetixo dos cops. Nocilla o Nutella? Jo per descomptat Nocilla...leche...cacao...avellana...i...azúcar....nocilla!!  Sortim de Martinet amb tempesta, per un corriol molt bonic, amb molt de verd d'aproximadament 8 km, llàstima de l'aigua que queia, s'hauria pogut disfrutar molt més. Passem pel Pont de Bar i tot seguit agafem la carretera de La Seu fent uns 10 km, per girar a a esquerra cap Alàs que tot resseguint el segre arribem a La Seu d'Urgell , molls, xops, fastiguejats d'aigua, i enfangats, amb ganes d'agafar la dutxa que...llei de Murphy...no hi havia aigua calenta. Casumdena



TRANSPYR 2012 (1 de 9)

ETAPA 1  30.6.2012
ROSES - CAMPRODON
120 KM  3000 D+ 9h 45'
IBP: 273

Roses ens rep amb boira matinera. Ahir divendres ja vam fer el check in, avui només era arribar deixar la bossa i cap a la sortida. Nervis? Sí. A la sortida hi ha el meu germà Emili que ens ha portat, visita inesperada del president del club, en Quim i el cosí de la Marta, en Lluís. Moltes cares conegudes de corredors de Girona.
Collons...que comenci ja!!!...ja porto tres pipis!!! ...Música de Coldplay...petard...i som-hi!!!!
Ja estem en marxa, amb en Carlus ens esperen 8 dies de només pensar en pedalar, pedalar i pedalar.

Sortim de la Ciutadella de Roses, fem volta pel poble, ens dirigim cap a Vilaüt, després a Marzà, d'aquí cap a Peralada, Cabanes i Pont de Molins on hi ha el primer avituallament km.31 tot planer i molta pols. Portàvem l'equip nou que és negre i ha quedat blanc. Tocarà netejar-lo. En Carlus es queda al planer...ai. Després de repostar una mica hem començat a agafar alçada paulatinament, no molta, però amb algun repetxonet interessant, agafem un corriol que ens porta a Llers. Comença a fer calor...molta calor. Passem per Cistella, per Lladó on ens parem a refrescar-nos a la font de la plaça...en Carlus està blanc...ai. Fa molta calor. Agafem la carretera que puja a Mare de Déu del Mont, fem 3km i la deixem a mà esquerra.

Carretera de Mare de Déu del Mont

Fa molta calor, fem camins sense cap ombra, en Carlus es va quedant, que estrany... km.58... KO anatómic d'en Carlus, ui,ui,ui està blanc, blanc, blanc. Ens posem a la poca ombra que hi ha, realment està cuit. Un cop de calor? Segur. Aigua-Isotónic-Un gel-Una barreta-Un ibuprofé-Un altre gel-Més aigua-Descans. Estem parats més de mitja hora, en Carlus es recupera una mica...és masell...és de Cassà. Ha estat un moment difícil, i el primer dia.

Resseguint el GR-2, molt tranquis arribem a Beuda on hi ha el segon avituallament al km.64. Aquí tenim la visita de la meva família. Parem mitja hora més per intentar que la recuperació d'en Carlus sigui l'adequada. Fa molta calor. Mengem, bevem, ens fem fotos i quan en Carlus decideix continuem.

                                                             Avituallament de Beuda

Per pista i carretera anem cap a Tortellà i fins el magnífic Pont del Llierca. Fem parada. Agafem carretera, passant per davant del Camping Montagut, i al bar del Mas El Pi, ens parem...necesitem una Coca-Cola freda i amb molt de gel, darrera nostra també es parem uns quants ciclistes. Sembla que el que li ha passat a en Carlus, ha passat a molts altres.

Tot seguint la carretera asfaltada, ens incorporem a la carretera que arriba fins a Oix. Anem agafant alçada a poc a poc. Arribem al 3 AV, km.92  Tothom està molt cuit, veig les primeres vomiteres i cagaleres. Fa molta calor...però molta!!! Mengem molt i bevem, m'he pres 3 gels i 2 barretes a aquest ritme en quatre dies m'acabo les existències. Iniciem la marxa, fem un corriol de baixada cap a Oix, la gent ho fa a peu nosaltres a sobre la bici. Arribem a Oix...ara ve lo bo. Comencem a pujar ens esperen 5 km de pujada forta, el sol apreta molt, un ciclista ens diu que estem a 38º, les poques ombres que hi ha a la pujada estan ocupades per ciclistes descansant i rebifant-se, nosaltres anem fent fins que necesitem una ombra...aquesta...no, està ocupada...aquesta, també ocupada...collons!!...afanyat que hi ha una ombra lliura. Descansem-bevem-mengem-bevem-bevem-bevem-bevem....Per un moment m'ha semblat estar en un pel.lícula d'en Hitchcok..."Cadàvers a l'ombra de la carretera"...starring...Transpyr cyclist...co-starring...SUN.

Finalment arribem al Coll de Salomó, on deixem la carretera i agafem camí de muntanya, aquest cop amb ombra però exigent tècnicament, al haver-hi moltes pedres. Ens enfilem cap al punt més al del dia a 1.160m a tocar del Mont del Llor, d'aquí cap al Pla de Resclusanys i ara si que planer i baixada cap a Camprodon, pel coll d'Arrencafels, el coll de la Bau, coll de Canemar, camp de la Teula, Creixenturri i resseguint el Ter fins al destí final. Passant pel famós pont de Camprodon.


Banyada merescuda al Ter, sota el pont, no som els únics.

Han vingut la dona d'en Carlus i el Presi i la dona anem a sopar a fora...Macarrons + Entrecot...ens ho mereixem.






dijous, 7 de juny del 2012

HE TORNAT !!!!!!!!!!!!




...1 mes després de l'accident...

...15 km bici ...

...3 km corrents...

...sensacions negatives...

...però, la moral pels núvols...

...definitivament, aniré a fer la Transpyr...





...això ja està fet...

...10 dies més i totalment recuperat...

...tot arriba...

...segueixo fent steeps...

dimecres, 16 de maig del 2012

PROGRESSA ADEQUADAMENT....


...doncs sí.

Després de 10 dies yasevelaluzalfinaldeltúnel, ja m'han tret els punts externs. I això que vol dir??

Que he fet bondat!!!!  (El seny dels de més de 40 anys)
Que m'he fotut totes les pastilles que m'han dit!!!!  ("Julio amaba las pastillas, rojos, verdes y amarillas. lo encontraron frío dentro una farmacia..." Ilegales dixit!!!
Que m'he netejat la ferida, minuciosament cada dia!!!! (M'he convertit en un expert en curar ferides)
Que he anat al CAP a fer les cures!!!! (He ajudat a rebaixar la mitjana d'edat dels malalts)
Que m'he llegit 3 llibres i vaig pel quart!!! (Valeeeeee, dos ja els tenia començats)
Que he fet 3 cursets on-line!!!! (Ei, no és conya)
Que m'he llegit 7 magazines de La Vanguardia endarrerits!!!! (Quines coses que diu en Monzó)
Que he contestat totes les mostres de suport que he tingut!!!! Segur que m'he deixat algú.



Després d'uns 3-4 dies inicials difícils, de mal, molèsties, de no poder dormir, d'haver de molestar a tothom per tot, a partir del dijous passat ja vaig notar un canvi important. Tot i així, tornava a pendre antibiótic. Un punt suporava i no hi havia maneres de parar-ho. El diumenge em varen treure "a passejar", i la ferida/genoll es va carregar molt. Però a partir del dilluns, cosa fina!!! Em vàren treure la meitat dels punts i vaig poder començar a posar el peu a terra i fer un parell de passes, la cara ja se m'il.luminava. Ahir dimarts ja vaig caminar una mica més i avui m'han tret tots els punts!!!!

Estic començant a fer vida normal, la casa comença a caure'm a sobre, necesito sortir i segur que en els pròxims 2-3 dies ja podré. 

Tot arriba, la il.lusió no s'ha de perdre, heu vist que la ferida té forma de V de victòria??? Arribarà, com deia en l'anterior entrada...Tornaré.

Gràcies per tot a tots.



dimarts, 8 de maig del 2012

MARATÓ DEL CAP DE CREUS ACCIDENTADA



Avui una crónica diferent. M'hagués agradat explicar com ha anat la marató, però us explicaré el merder que vaig provocar.

Aquesta Marató havia de ser la última cursa a peu que feia, per ja dedicar-me exclusivament a preparar-me per la Transpyr de principis de juliol. I així ho havia comentat als companys de Caldes que vàrem pujar junts amb el cotxe, en Sergi, en Xavier i en Josep....mal fet!!!! No sóc superticiós, però no havia de dir res!!!!

Estava il.lusionat de fer aquesta Marató, sobretot pel lloc i per ser força tècnica, la setmana anterior i vaig venir a fer la Marató en BTT... vaja que era perfecte per mi, curses de les que m'agraden. Un començament tranquil per asfalt, fa que amb en Sergi ens situem entre 15-20, quan començava a tenir urticària per l'asfalt, comencem a enfilar cap al Pic de l'Àliga, primer suau, i al cap de poc tots a caminar, amb en Sergi recuperem alguns llocs. Comencem a baixar, baixada tècnica de les que m'agraden, ens avisen de la dificultat allà mateix i crec que en el briefing inicial també, passo a en Sergi, ja m'atraparà penso.

De cop, i ara ve lo bo, no sé com ensopego, crec que amb una arrel, caic posant la mà i braç dret per parar el cop, la baixada és forta i començo a caure bocaterrosa cap avall. En un instant sento un mal terrible  i noto que he quedat penjat. Òstia què passa, el mal no em deixa pensar, crido, m'adono que estic enganxat a una arrel. No sé com aconsegueixo desenganxar-me, el mal és terrible, suposo que els meus crits, es podien sentir de molt lluny.  Estic estirat a terra mirant el cel i el cap per avall. Recordo cridar molt, aconsegueixo aixecar-me una mica i veig la ferida...collons!!!!! Però si veig l'ós, veig el fèmur!!!!!(ara sé que no era ós, era greix) i tot de carn penjant. Ufff...una  imatge que la recordaré molt de temps.

El mal és terrible, com si m'estiguessin estripant. Ara hi ha un periode de temps confús per mi. Recordo molt bé que arriba en Sergi, que a part de ser un bon corredor, és una millor persona, ahhhhh i que per un animal com jo...és veterinari. Doncs ell aguanta la ferida i l'embolica, primer amb una estelada, Visca Catalunya, i després amb venes d'una corredora francesa. El mal comença a ser insuportable i provoca que em comenci a desmaiar, no veig res. Es va parant gent, que em fan preguntes, com em dic, on sóc... no sé ni si contesto bé, sé que hi ha molta gent, m'han dit que algun corredor al veure la ferida, s'ha marejat, recordo veure en Llorenç el del cap pelat i el pantaló independentista, recordo en David de Bici Oci  "pedal damm it", em segueixo desmaiant. El cos és savi, quan el mal passa a ser insuportable...desmai, recuperar i tornem-hi i així unes quantes vegades...potser 15...moltes. Moltes vegades intentant vomitar, em sembla però que al final no ho he fet. No es separen de mi en Sergi, en Xavier i en Sam. Tinc molta fred tremolo, alguns corredors porten manta tèrmica i em tapen, en Sam per sort porta un paravents de goretex, recordo notar escalfor quan me la posen, jo segueixo estant KO, desmaiant-me, però sé que estic ben acompanyat.



Arriben els primers bombers i els tècnics sanitaris, els demano calmants, però no en porten o no m'en poden donar. Amb una camilla em situen uns metres més enlaire, suposo que m'inspeccionen, descarten que tingui el fèmur trencat. Arriba l'helicòpter que fa una aproximació i baixa un bomber GRAE, que segurament devia ser metge. A partir d'aquí la cosa ja canvia, han obert una via i m'han injectat nosequè,  finalment el mal comença a tranquilitzar-se. A partir d'aquest moment ja tenia més conciència, no em marejava, hi veia perfectament i sabia què passava en tot moment. Començo a veure el merder que havia organitzat. El GRAE dominava la situació a la perfecció, ara només era qüestió d'"empaquetar-me" perquè l'helicòpter em  baixés al parc de bombers de Roses, que ja m'esperava una ambulància per anar cap a l'hospital de Figueres, després d'una mica més d'una hora d'espera.

Un cop a l'hospital ja us ho podeu imaginar, una mica de carnisseria, algun mareig més, i aclarir què tinc realment. Finalment, de tenir la cuixa destrossada i el fèmur trencat, ha quedat que tinc un magnífic esquinçament de carn a la cuixa esquerra, que per sort quasi no ha tocat el múscul i ossos, lligaments...estan perfectes. Els doctors i infermeres em van demanar si podien fer fotos d'aquesta magnífica ferida.

Us poso una foto d'un cop cosit, la que tinc amb la ferida oberta millor que no...això és un bloc esportiu i no un bloc gore.
 
Apartat molt important, els agraïments:
  • Sergi Bañeras: Tenir-te al costat en tot moment va ser un alleugeriment, sempre parlant-me, intentant que estigués el millor possible, patint amb mi. No deixant-me fins que vaig està cosit. Com he dit, bon corredor i millor persona. Aviat tornarem a quedar el dimarts. Mil Gràcies.
  • Xavier Bermúdez i en Sam Rodríguez: També vàren estar tota l'estona al meu costat, suposo que patint, fins que l'helicòpter se'm va endur. Gràcies pel paravents, no saps que bé que em va anar.  Gràcies.
  • Els Bombers de Roses i els Sanitaris: que van haver de pujar a peu amb la conseqüent suada, un plaer tenir-los a prop.  Gràcies.
  • Els GRAE: Qualitat, eficència, domini de la situació.  Gràcies.
  • L'Hospital de Figueres: que em vàren atendre ràpid i eficienment. La Dra.Ciudad i el Doctor que em va cosir que tenia un domini bestial. No us cobraré el copyright de les fotos que em vàreu fer.  Gràcies.
  • A tots els corredors que vàreu passar pel meu costat, i vàreu patir un moment per mi, que vàreu ajudar i em donàveu ànims us sentia...però poc...  Gràcies.
  • A tots els que em doneu ànims a través del correu, facebook, telèfon...  Gràcies.

Ufff...us he futut un rotllo, que si heu arribat fins aquí te mèrit...Gràcies a tots per tot.

Tornaré!!!!!




dimecres, 2 de maig del 2012

MARATÓ BTT DEL CAP DE CREUS

29.5.2012
Roses - Cap de Creus
80 km
web - classificacions




Comarca Daliniana del Cap de Creus, un món  a part, paisatges molt diferents als que estem acostumats...doncs el passat diumenge vaig fer la Marató en BTT del Cap de Creus, i ... perquè collons en diuen Marató si vàrem fer uns 80 km???? Un misteri per resoldre... haurem de trucar en Sebastià d’Arbó.


Aquesta marató ha estat com una “prova”  de la TRANSPYR que faré aquest juliol amb en Carlus. El fet d’haver d’utilitzar el GPS, el kilometratge i haver-ho de fer per parelles era idoni per anar-hi.


Vam començar neutralitzats pels carrers de Roses. Amb en Carlus com que no anàvem a competir sino a passar-ho bé i a “entendre’ns” , ja t’ho prens d’una altra manera... feia temps que no començava una cursa a ritme de veranoazul.  Direcció cap a les magníques cales de l'Almadrava i de Canyelles, ja per començar a pujar, i pujar, passant pel costat del'antiga zona militar de Punta Falconera, en direcció a Roques Altes, el Puig de la Malaterra, el Puig Rodó i vorejar Pedres Negres i Puig Alt (492m.). 


El dia s’ha aixecat collunut la nit anterior va ploure, i hi ha una netedad ambiental impresionant, amb un airet fresc que ens acarona i ens va d’alló més bé. Al guanyar alçada les vistes comencen a ser impresionants, tota la Badia de Roses s’ha aixecat radiant, esplèndida...ha estat una llàstima no portar la camàra de retratar. Un cop a dalt  cap avall per camí/corriol amb força pedra que ens porta directament a la Cala Montjoi, paradís del ex-restaurant El Bulli.


Agafem la pista, direció Cadaqués, passant per la Cala Pelosa, el Cap Norfeu, la Cala Jóncols, passant per la Font de la Regullosa i fer el coll de la Manyana abans de començar a baixar cap a Cadaqués, uuuuauuuuuu les vistes de Cadaqués mentre’s anàvem baixant, acollonants, un paradís!!!!. Arribem a Cadaqués, surrealiiiiiiiiisme en estat pur i anem a buscar la carretera per anar al Cap de Creus, passem per la zona de S’Alqueria, amb vistes de Port Lligat. Ja portem casi 40 km a prop de l’avituallament sólid, amb en Carlus, per ara, cap equivocació amb el GPS i un bon ritme, sense anar “apretats”, vaja, disfrutant. Al principi hem passat a molta gent, però a partir dels 20km ja ens hem situat al nostre lloc,. Hem anat un ratet amb els de l’Escoleta de BTT, que estan a tot arreu, i fins a Cadaqués amb un equip de Bici Oci. 


                                                         Foto feta pels escolaterus


Hem fet uns 5km per carretera, quan ja començava a tenir urticària, ens han fet sortir de l’asfalt, però.........on és l’avituallament??? Deien al km 40, però en portem 45!!!, finalment al 47 km els hem trobat. Parada i Fonda. Òstia xoriço!!!, Vinga a menjar tacus de xoriço, tacus de formatge, tacus de pernil, alguna barreta i  3 gots de coca cola, per netejar l’estómac. Un pet, un rot i tornem-hi. Seguim per un camí guapo, feréstec, rodejats de vaques, amb la visió constant del Puig Pení , amb els famosos collons dels americans.


“Està fuera de trayecto”, collons!! Carluuuuussss, que ens hem equivocat!!!!, segur???? Siiiiii. Doncs reculem. Ep Carlus cap aquí, segur?? això és un corriol força brut. El GPS ho marca doncs som-hi. Comencem un corriol llarg  i acollonant, sempre amb vistes el mar, tot i que si aixecaves gaire el cap et foties d’orus, que ens ha dut quasi a tocar del Port de la Selva, ja portem 55 km.Tornem a pujar fins al Puig de l'Oratori, per baixar per la trialera més guai de tot el recorregut, amb moltes pedres. Arribem a tocar de Selva de Mar, que hi arribem per la carretera. Avituallament.


Tornem a pujar, ens espera una pujada d'11 km suau però constant, amb ràfegues de vent importants, amb una trialera final de pujada que ens ha fet suar, per arribar al Puig Vidriera de 340m. Travessem la carretera de Cadaqués per agafar la carretera que va cap el Pení durant 2 km fem asfalt de pujada amb vent contra, fem el Pla de Can Causa.



Ja queda poc, i el poc quasi tot és baixada, anem cap al Puig Rodó, on agafem un tram, que ja havíem fet d'anada,però ara tot baixada fins arriba a la carretera de la Cala Montjoi, i d'aquí direcció cap al Dolmen de la Creu de Cobertella, per aquesta zona ens hem futut la pixaunliu, i hem perdut dues vegades el trajecte, el fet que estàvem molt a prop de l'arribada hem tirat pel dret.Arribem amb 5h 18' a la posició 11. Contents.


Hem de millorar o concentrar-nos més en el GPS, sobretot a les baixades. Dinar i cap a casa. Organització correcte, potser jo començaria a les 8h i el primer avituallament una mica lluny, en positiu, els pocs controls que hi havien molt ben situats, el circuit, tot i ser molt pisteru, molt recomanat. El dinar correcte i l'obsequi també. Circuit per repetir.


I el pròxim diumenge al mateix lloc Marató del Cap de Creus, aquest cop a peu. Potser sí, acabaré empaltat de surrealisme. 

divendres, 27 d’abril del 2012

CURSA DE LES PEDRERES DE GIRONA

22 d'abril de 2012
Girona
21 km
Classificació




Aquest diumenge volia fer l'Open tàctic de BTT, però una vaeria mecànica el dissabte, va fer que hagués de canviar d'opció i vaig anar a parar a la Cursa de Les Pedreres de Girona.

Tres de Caldes estàvem a la sortida, jo, en Sergi i en Josep, dia ennuvolat, però bona temperatura per exprimir-te i suar la cansalada. El recorregut ja sense fer-lo, segur que ens agradarà, és el que té que l'hagi fet en Toti.

Comencem pujant cap a l'Universitat, la pujada s'enganxa força, agafem el corriol per anar a Sant Daniel, he començat bé, situat entorn el 20è, passem la font d'en Fita, em passen uns quants asfalterus, també la Louise la primera fèmina, en Sergi i en Josep ni els veig, han volat,  anem resseguint la Riera de Galligants i... fot-li fort que comença pujada forta.

Començo tranquil, però no gaire i vaig guanyant terreny als que tinc al davant, el tram que passem és conegut per mi, els havia fet en BTT a l'època que vivia a Girona fa....casi 15 anys. Anem en direcció cap al Puig Estela, que el rodegem i passem per Cal Dineret (Sempre em fa pensar amb el conte d'en Patufet...ja veus). He recuperat força, ara em sento millor i les cames van lleugeres. Avituallament i toca fer planer i baixar.

Arribem a la ctra. dels Àngels i pel costat passem per Can Pol, comencem a baixar, i baixant recupero. Comença un tram que està fora dels meus paràmetres...pista ample planera...però cap al final comença a baixar i m'animo. Atrapo en Josep que com bon enrampat de la montanya, això de la pista planera tampoc li va bé, a la baixada el deixo, perquè en veig un parell a davant i he decidit que...a por ellos...per Tutatis.

A baix tornem a resseguir el Galligants però per l'altre costat, fem una pujada "puta" km 17, i que notar els bessons, a dalt atrapo els dos de davant, travessem la variant de Girona, a les baixadetes els deixo de molt, però als planers m'atrapen. A sota el Pirulí hi ha una pujada a quatre grapes, que m'ha servit per deixar-los enrera i atrapar a un altre corredor.  A dalt ja només queda planer i la zona de Les Pedreres. Passem pels Caputxins i la Torre Gironella per enfilar cap a La Torre Alfons XII, a sobre mateix de Les Pedreres.

M'ha passat un asfalteru amb pinta de triatleta, però el vaig veient, el tros final és un puja i baixa, amb unes escales finals, que he tingut la sensació de volaaaaaaar, els veig a davant, salto i salto i salto,...però res... m'ha tret 2 segons.

Arribo a meta content, bon circuit, bon lloc, temps idoni, he quedat 3r veteranillu i 13è de la general, amb bones sensacions i el genoll sencer.

El millor de la cursa: l'speaker!!!!!! Sabeu qui és la mare del Puput......la puputamare!!!!!

Ara tocarà anar cap a l'espai surrealista d'en Dalí, el Cap de Creus. El 29 faré la marató en BTT del Cap de Creus 75km i el 6.5 el Trail Cap de Creus 42 km a peu, a veure si m'enganxa al surrealisme histriónic de monsieur Dalí