ST.VIGIL -
ALLEGHE
Avui fot fred,
Arribem al coll de
Limojoch, ja hem fet 1.100m de desnivell. Avui a la baixada ens hem trobat una
accidentada que s’han endut amb helicòpter. Extremem les precaucions. Després del
1 AV agafem una antiga via del tren molt ràpida que ens fa arribar a la famosa
ciutat de Cortina d’Ampezzo. On a la sortida tenim el 2 AV .
Pugem el port de
Falgazore, molt a prop de la Marmolada, coneguda pels que seguim el Giro. En un
tram de terra molt i molt dret, aconsegueixo fer-ho tot a sobre la bici, a dalt
he tingut aplaudiments, estan bojos aquesta gent, jo els deia…in Cassà next to Les Gavarres it’s normally…jajajaja.
Aquests dies ens
anem coneixen els que estem sempre per les mateixes posicions i ja comencen a
entendre el signicat de Senglar, o sigui: si fem trialera o corriol anar a tota
óstia, sense caure evidentment, fent el màxim de salts possible, i n’ha cridant…pas,
pas, pas…i a les pujades tècniques no abandonar mai, que posar el peu a terra
sigui l’últim que et passi pel cap.
Arribem al refugi de
Cinque Torri, després de fer una pujada inhumana. Aquests pedrots són
impressionants. Estem fent un camí d’alta muntanya, que costa molt avançar,
alguns troços hem de posar peu a terra…és com si pugéssim el Puigmal desde
Queralbs en bici. Realment ha estat dur.
Un cop a dalt, al
Refugi d’Averau..Aaaahhhhhh (com diu en Monegal), estem a 2.417m amb la bici!!!
Vistes que t’hi cagues, els excursionistas ens miren amb cara de estanbojosaquestagent.
La primera baixada,
tothom a peu, però intento fer-la a sobre, no és tècnica però té molta pendent.
Ha estat el cop que he descontrolat més, per moments em veia a terra, bé a
terra no, daltabaix del barranc. Per sort he pogut redreçar la traçada i només
ha estat un sustu…però casi em cago a les calces!!!.
Fem corriol d’alta
muntanya, amb moles pedres i barranc al costat, fins que arribem a uns prats,
on hi havia un altre helicòpter recollint un accidentat. Avui ja en van dos.
Després d’aquests
prats i sempre en baixada, 15km de corriols i més corriols…pas, pas, pas…que ve
un senglar, fiuuu, fiuuu. Mentre esperava en Carlus, m’ha passat un Txec que
baixava molt bé, je,je,je...arrenco, brrrum,
brrrum i “ a por él”. He fet un búsqueda i captura del qui gosa treure’m el
tron. Plis, plas, plis, plas, fiu, fiu, salt per aquí, salt per allà…i l’atrapo.
És gira, em mira, com volguen dir va som-hi…i jo que sóc un tiu fàcil caic a la
trampa. Fem una baixada descomunal.
-Uauuuu,
good singletrack
-Yeahhh
-Nice job
-Nice
A baix ja només ens
queda 5km de planer, passant per un poble que es diu Montal (com una companya de feina…Eva
no m’ho havies dit que tenies un poble a Itàlia!), fins arribar a un encantador
poble al costat d’un llac a 1.000m d’alçada que es diu Alleghe.