dimecres, 31 de juliol del 2013

TRANSALP 2013 4 ETAPA: ST.VIGIL - ALLEGHE



ST.VIGIL - ALLEGHE
74 Km  6h 24’
Index IBP: 272




 Avui fot fred, 5ºC, anem per carretera, les dents em tremolen tant, que sembla que toqui les casteñueles, desitjo que arribi la pujada!! 10 km d’asfalt picant amunt. Quant arribem a Pederu, agafem cami d’alta muntanya, i comencem a enfilar fort. Terreny amb força pedra, es nota que estem als Dolomites. La gent no s’ho pensa gaire i molts baixen de la bici, jo com sempre intento no baixar, cosa que és impossible. Estem rodejats per cims com el Lavinores de 2462m, Monte Sella di Sennes de 2787m, el Ciaval de 2911m, el Lavarella de 3055m.... Som una merdeta al costat d’aquestes bésties.




Arribem al coll de Limojoch, ja hem fet 1.100m de desnivell. Avui a la baixada ens hem trobat una accidentada que s’han endut amb helicòpter. Extremem les precaucions. Després del 1 AV agafem una antiga via del tren molt ràpida que ens fa arribar a la famosa ciutat de Cortina d’Ampezzo. On a la sortida tenim el 2 AV .


Pugem el port de Falgazore, molt a prop de la Marmolada, coneguda pels que seguim el Giro. En un tram de terra molt i molt dret, aconsegueixo fer-ho tot a sobre la bici, a dalt he tingut aplaudiments, estan bojos aquesta gent, jo els deia…in Cassà next to Les Gavarres it’s normally…jajajaja.

Aquests dies ens anem coneixen els que estem sempre per les mateixes posicions i ja comencen a entendre el signicat de Senglar, o sigui: si fem trialera o corriol anar a tota óstia, sense caure evidentment, fent el màxim de salts possible, i n’ha cridant…pas, pas, pas…i a les pujades tècniques no abandonar mai, que posar el peu a terra sigui l’últim que et passi pel cap.



Arribem al refugi de Cinque Torri, després de fer una pujada inhumana. Aquests pedrots són impressionants. Estem fent un camí d’alta muntanya, que costa molt avançar, alguns troços hem de posar peu a terra…és com si pugéssim el Puigmal desde Queralbs en bici. Realment ha estat dur.

Un cop a dalt, al Refugi d’Averau..Aaaahhhhhh (com diu en Monegal), estem a 2.417m amb la bici!!! Vistes que t’hi cagues, els excursionistas ens miren amb cara de estanbojosaquestagent.

La primera baixada, tothom a peu, però intento fer-la a sobre, no és tècnica però té molta pendent. Ha estat el cop que he descontrolat més, per moments em veia a terra, bé a terra no, daltabaix del barranc. Per sort he pogut redreçar la traçada i només ha estat un sustu…però casi em cago a les calces!!!.



Fem corriol d’alta muntanya, amb moles pedres i barranc al costat, fins que arribem a uns prats, on hi havia un altre helicòpter recollint un accidentat. Avui ja en van dos.
Després d’aquests prats i sempre en baixada, 15km de corriols i més corriols…pas, pas, pas…que ve un senglar, fiuuu, fiuuu. Mentre esperava en Carlus, m’ha passat un Txec que baixava molt bé, je,je,je...arrenco, brrrum, brrrum i “ a por él”. He fet un búsqueda i captura del qui gosa treure’m el tron. Plis, plas, plis, plas, fiu, fiu, salt per aquí, salt per allà…i l’atrapo. És gira, em mira, com volguen dir va som-hi…i jo que sóc un tiu fàcil caic a la trampa. Fem una baixada descomunal.

-Uauuuu, good singletrack
-Yeahhh
-Nice job
-Nice

A baix ja només ens queda 5km de planer, passant per un poble que  es diu Montal (com una companya de feina…Eva no m’ho havies dit que tenies un poble a Itàlia!), fins arribar a un encantador poble al costat d’un llac a 1.000m d’alçada que es diu Alleghe. 

diumenge, 28 de juliol del 2013

TRANSALP 2013: ETAPA 3 BRIXEN - ST.VIGIL

BRIXEN – ST.VIGIL
57 Km  5h 43’
IBP Index: 309

Etapa trampa, pocs kms, però amb 2.950m de desnivell. De sortida  hem de fer de cop 1.900m de desnivell en 20 km, només puc dir que ha estat bestial!!! Tota la pujada a plat petit i els últims pinyons. Mai, però mai, havia pujat un port igual. Em estat 3 hores seguides pujant. D’inici per carretera fins al km 10, que hem anat pujant bé, però un cop hem agafat el camí de muntanya, el tema s’ha enfilat de valent. Serà així fins a dalt?? Doncs sí!!! Quin desnivell més bestial!

Les vistes acollonants. Tenim a prop el Plose de 2570m, el Geisler i varis cims superiors als 2.500m. Quan arribem a dalt ens espera una de les imatges que se’m quedaran gravades al meu diminut cervell...els Dolomites!!! Uns collons de pedrots bestials, vistes que no deixarem en tot el recorregut.





Avui estem situats a molta alçada, situats entre els 1.500m i els 2.400m, i crec que el mal de cap que he patit tot el dia ha estat l’alçada. Durant la baixada hem tornat a fer puntes de velocitat de vèrtic. Algun petit corriol senzill i un tros de trialera molt asequible. Tothom a peu excepte els senglars de Cassà. Els hi hauriem d’explicar el significat de “senglar”.

Tenim el 2 AV situat a 2.000m, com si fòssim a Vallter, baixem el port a l’espera de fer l’última pujada, repassant el perfil, aviso en Carlus que serà potent, ens anem mentalitzant. Quan hi arribem s’enfila de cop, però molt, puja molt i molt, començo a suar de valent. Com sempre en aquestes pujades només faig que passar gent. Suo encara més, suo a raig, collons com puja, la gent baixa de la bici i puja a peu, jo no, pormiscojones, segueixo pujant, sóc una regadora ambulant, UFFF, m’hi estic deixant quatre dies de la meva vida, sóc l’únic que pujo a cavall, la gent quan els passo m’apreten…danke, danke, thank you…Em falta aire, obro la boca, els nadius del nas, que com sabeu són tan grans com la boca, de tant suar, vaig deixant un rastre com els cargols, em començo a mentalitzar que hauré de baixar…va 50 m més, saps què….20m més…Edu, collons, pare ja!!!...i baixo de la bici.



Sento aplaudiments, dirigits a mi!!!!...estan bojos aquesta gent…o potser ho estic jo més. Mentre’s espero en Carlus, em recupero de l’esforç. Arriba en Carlus, a darrera de dues noies. Tot avui que quan em giro, sempre el veig darrera de noies…cuidadu Montse!!!

Aquest carai de pujada era el Munt da Riina, m’enracordarè molt de l’esforç que he hagut de fer. A la baixada, tenim un petit divertimento en forma de trialera. Atenzioni due senglari cassanenqui qui baixin a tota osti. Anava tan encigalat que en una arrel he hagut de saltar, i els picarols se m’han posat per corbata. Ha estat el primer sustu important de la Transalp…espero n’hi hagin més.

Agafem asfalt per acabar de fer la baixada i tornem a pujar suaument fins a St.Vigil al cor dels Dolomites. Avui si que hem hagut de pencar de valent, dos pujades molt però molt exigents. Dormim a 1300m, aquest en un petit pavelló, força acollidor.





dissabte, 27 de juliol del 2013

TRANSALP 2013: 2 ETAPA MAYRHOFEN - BRIXEN

MAYRHOFEN - BRIXEN
103 Km  6h 21'
IBP Index: 346

Mayrhofen, poble del Tirol austríac. Avui hem dormit en un palau de congressos de nivell. Com a curiositats a aquest poble hi va arribar una etapa del Giro al 2009. En Peter Habeler hi va néixer, és el primer alpinista, juntament amb en Messner, que van escalar l’Everest sense oxígen.

Comencem el dia, ja pujant un port de muntanya de 30 km, els primers per carretera, durant la pujada anem travessant alguns túnels, ho he trobat una mica perillós. La carretera no estava tallada al trànsit. He posat el piloto automático per pujades per carretera i cap a dalt. Com ahir estem rodejats de muntanyes acollonants, els rius porten una quantitat de m3 impensable als Pirineus, està ple de salts d’aigua i fot un fred que pela...l’exuberància de la natura.

(Accent americà)
-Hello!
-Ei, from United States?
-Yeahhh, Leadville, Tennesse
-Collons!
-What? Where are you?
-From Cassà, jejeje
-???
-Catalonia, Barcelona.
-Ahhhh.
-Nice!
-Have a nice day!
-See you!

Cap el km 16, deixem l’asfalt, agafem pista, que es va convertint en camí i després corriol, mira que bé! Dura poc i tornem a la carretera, que ens fa arribar al Schlegeis Speicher un pantà espectacular, immens, envoltat de glaciars, de cims com el Schönbichler Horn de 3133m, Furtschaglspitze de 3190m i els Möseler, el Grosser de 3479m, el Kleiner de 3405m i el Kopf 3389m.




Fem el 1AV al km 25, avui toca plum cake alemany amb síndria. Barreges gastronòmiques que ni en Ferran Adrià. Tornem a engegar, per la vall de Zamser, espectacular  vall a 1800m amb una visió panoràmica de tot un seguit de salts d’aigua, prats, cims, vaques…i la pastora, que per cert amb molta mala llet…amb tantes bicis li hem espantat les vaques i anava de cul recuperant-les. Estem fent un corriol molt tècnic, amb moltes pedres, amb un puja i baixa constant. Aquí he tret la meva vena de senglar…tots a peu i jo a cavall de la bici…pas,pas…no m’entenen…Ach so!! Bitte!! Sorry!!! Per favore!!!...en aquells moments semblava en Guardiola, un políglota en tota regla.


La pujada final, ens ha exigit molt, però les vistes ho compensen tot. Estem al Pfitscherjoch a 2232m. La frontera entre Àustria i Itàlia. Baixada típica d'alta muntanya, 10 km de pista ampla fins a St.Jakob in Pfitsch, municipi italià pertanyent al Tirol del Sud. Tenim uns 40 km de planer/baixada segons el perfil. Ens anem trobant de tot, corriol, pista, camí, carretera…és un tram que realment agafem velocitats típiques del Tour, hem arribat a 74 km/h amb la BTT!!!


Hem agafat un carril bici molt entretingut, ja que era un constant puja i baixa. A les pujades atrapàvem als carreterus i al planer ens passàvem esperitats, i així un bon tros. A 15 km del final port de muntanya de 4 km meitat corriol i meitat carretera.

Un cop a dalt…je,je,je la 1ª trialera de la TransAlp!!!! Quina il·lusió, tinc taquicàrdia !!! BANZAIIIIII!!! AL ATAQUE!!!!...tornem-hi…pas,pas,bitte,bitte,sorry,sorry...tots a peu, excepte els senglars de Cassà. No sé però potser hem passat a 40 ciclistes, per la dreta, per l’esquerra, per sobre el marge, per on fos, arribem a baix amb un somriure d'orella a orella, i una suada considerable.

Els últims 10 km, es fan bé, divertits, amb corriols tots tirant avall. Arribem a Brixen també del Tirol del Sud, en italià Bressanone, que ens rep amb una impressionant catedral. Sopem a l’aire lliure a la Piazza Domo a davant mateix de la catedral.

Demà menys kms però més desnivell, ui, ui, ui...








dijous, 25 de juliol del 2013

TRANSALP 2013: 1 ETAPA MITTENWALD – MAYRHOFEN



Mittenwald
Baviera-Alemanya 
111 km  5h 59´
IBP Index: 240


Comencem bé!!! Dormint en una caserna militar, rodejats de banquetes i helicòpters…sembla que segurs hi estarem…o no! La imatge del dia és sortir de la caserna vestit de ciclista i que un tiu amb cara de mala llet et faci la salutació militar…Arrr…


El primer dia sempre hi ha nervis, els nervis jo els mesuro amb el total de pipis que faig abans de la cursa, en faig  5, per tant…estic nerviós. No sóc jo sol, aquests alemanys, austríacs, holandesos, belgues… també ho estan, ens hem despertat a 2/4 de 6 i la sortida és a les 9h!!!! Nosaltres que venim de Cassà molt a prop del Mediterrani esperem fins l'últim moment, tot i així una hora abans ja estem al calaix de sortida.


A les 9h00’00’’, puntualitat alemanya evidentment, fem la sortida. Quasi 1.200 beteterus, ens sobtem de que no hi hagin aglomeracions. Els calaixos de sortida han anat bé, amb en Carlus, ens ho agafem amb tranquil·litat, ens queden 700 km per fer en 8 dies i 21.000 m de desnivell positiu!!


Mittenwald és un poble alemany de l’estat de Baviera a la frontera amb Àustria, per situar-lo és molt a prop de Garmisch-Parterkirchen, famós pels salts de trampolí del primer dia de l’any, ideal per fer passar la ressaca de la nit anterior. L’entorn és fantàstic estem dins el parc natural del Karwendel un cim de 2.840 m, rodejats d’altres cims tots superiors als 2.000 m, realment impressiona.


Fem uns 10 km de planer, així ens anem estirant, de cop... fiuuuuu cap amunt, una zona de pins immensos que després de 5 km desapareixen i comença el paisatge d’alta muntanya. La pujada és suau, però llarga, en total 25 km per arribar al coll de Hochalm a 1.800m. A dalt parem, descansem, pixem, mengem, ens fem fotos…


Primera baixada important i llarga, sense dificultat tècnica però amb molta grava que fa extremar les precaucions, tot i així , aquests homenots del nord baixen com una merda, i els 15 km de baixada és un continu de passar gent. Fem un tros excepcional, és un bosc d’aurons, collons quins arbres, per moments m’he transportat a Canadà.


Al km.45 el 1 AV, on mengem, jo vaig de síndria i galetes alemanyes que han entrat molt bé. Ens espera una altra pujada de 10km, aquí les pujades per menys kms no s'hi posen, molt diferent a les nostres estimades Gavarres.  Pugem en direcció al coll del Plumsjoch a 1.700m, faig tota la pujada amb una noia txeca que es deia Kazanovaz m’ha fet gràcia, m’ha fet pensar amb la Casanovas companya de feina i amiga.


Al cim mentre espero en Carlus, hi ha un llibre d’anotacions, que he aprofitat per fer un bon escrit cassanenc i en català.. 



 


Després de la pujada, doncs cap a baix 5 km de disfrutar, de passar gent, de fer alguns interiors, vaja he fet una mica el “tontu”, fins  el 2 AV al km 65…més síndria i galetes alemanyes d’aquelles que no porten gens de calories, però gens, en serio, no en porten gens…valeeee…però ja les cremaré.


Ara toca carril bici asfaltat o com ells en diuen “cyclepath”, inicialment per un llac espectacular al poble de  Pertisau, ...de postal...tot verd, gent parant el sol, el tren fent la volta al llac, algú fent windsurf, moltes embarcacions de vela... Tornem a fer una baixada divertida amb moltes esses on travessem molts petits túnels, ha estat curiós.

Un cop a baix, uffff, més carril bici, 35km planers per carril bici asfaltat...he hagut de tirar de cocu,  m’he passat tots els km tirant, per sort teniem el vent a favor. Realment ha estat avorridot, s'ha arreglat una mica fent el tram del voltant del llac i el tram resseguint el  riu Inn que és l’afluent més llarg del Danubi.

Arribem a un altre poble magnífic, Mayrhofen.