BRIXEN – ST.VIGIL
57 Km 5h 43’ IBP Index: 309
Etapa trampa, pocs
kms, però amb 2.950m de desnivell. De sortida
hem de fer de cop 1.900m de desnivell en 20 km , només puc dir que ha
estat bestial!!! Tota la pujada a plat petit i els últims pinyons. Mai, però
mai, havia pujat un port igual. Em estat 3 hores seguides pujant. D’inici per
carretera fins al km 10, que hem anat pujant bé, però un cop hem agafat el camí
de muntanya, el tema s’ha enfilat de valent. Serà així fins a dalt?? Doncs
sí!!! Quin desnivell més bestial!
Les vistes acollonants.
Tenim a prop el Plose de 2570m, el Geisler i varis cims superiors als 2.500m.
Quan arribem a dalt ens espera una de les imatges que se’m quedaran gravades al
meu diminut cervell...els Dolomites!!! Uns collons de pedrots bestials, vistes
que no deixarem en tot el recorregut.
Avui estem situats a
molta alçada, situats entre els 1.500m i els 2.400m, i crec que el mal de cap
que he patit tot el dia ha estat l’alçada. Durant la baixada hem tornat a fer
puntes de velocitat de vèrtic. Algun petit corriol senzill i un tros de
trialera molt asequible. Tothom a peu excepte els senglars de Cassà. Els hi
hauriem d’explicar el significat de “senglar”.
Tenim el 2 AV situat
a 2.000m, com si fòssim a Vallter, baixem el port a l’espera de fer l’última
pujada, repassant el perfil, aviso en Carlus que serà potent, ens anem
mentalitzant. Quan hi arribem s’enfila de cop, però molt, puja molt i molt,
començo a suar de valent. Com sempre en aquestes pujades només faig que passar
gent. Suo encara més, suo a raig, collons com puja, la gent baixa de la bici i
puja a peu, jo no, pormiscojones,
segueixo pujant, sóc una regadora ambulant, UFFF, m’hi estic deixant quatre
dies de la meva vida, sóc l’únic que pujo a cavall, la gent quan els passo
m’apreten…danke, danke, thank you…Em falta aire, obro la boca, els nadius del
nas, que com sabeu són tan grans com la boca, de tant suar, vaig deixant un
rastre com els cargols, em començo a mentalitzar que hauré de baixar…va 50 m més, saps què….20m
més…Edu, collons, pare ja!!!...i baixo de la bici.
Sento aplaudiments,
dirigits a mi!!!!...estan bojos aquesta gent…o potser ho estic jo més. Mentre’s
espero en Carlus, em recupero de l’esforç. Arriba en Carlus, a darrera de dues
noies. Tot avui que quan em giro, sempre el veig darrera de noies…cuidadu Montse!!!
Aquest carai de
pujada era el Munt da Riina, m’enracordarè molt de l’esforç que he hagut de
fer. A la baixada, tenim un petit divertimento en forma de trialera. Atenzioni due senglari cassanenqui qui
baixin a tota osti. Anava tan encigalat que en una arrel he hagut de
saltar, i els picarols se m’han posat per corbata. Ha estat el primer sustu important de la Transalp…espero
n’hi hagin més.
Agafem asfalt per
acabar de fer la baixada i tornem a pujar suaument fins a St.Vigil al cor dels
Dolomites. Avui si que hem hagut de pencar de valent, dos pujades molt però
molt exigents. Dormim a 1300m, aquest en un petit pavelló, força acollidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada