Dissabte 26 de juny de 2010
...sensacional...
És el resum de la cursa en una sola paraula, per tot, per l'organització, pel recorregut, per l'ambient, pels corredors, pels avituallaments, pel bon temps, per la senyalització, pel patiment, pel mal d'alçada, per quedar-me sense aigua i posar-me de peus al riu, per la pujada del Comapedrosa, per les baixades que no s'acaben mai, per haver-me equivocat quan faltaven 3 km per acabar, per la informació rebuda durant la cursa, pel companyerisme entre els participants, per les magnífiques vistes, per haver quedat 4t de la meva categoria i 27è de la Cursa, per estar content tot i haver pogut acabar 3r de la categoria i 21è de la cursa, pel nivell de forma que estic, per haver passat un cap de setmana en familia, per l'hotel,....
El dissabte un autobús ens recollia a Ordino, per portar-nos cap el Coll de la Botella, més amunt de l'estació d'esquí de Pal. Les nervis comencen a fer presència, com ho sé? doncs perquè en mitja hora, potser vaig fer 10 pixarades. Les montanyes que ens envolten m'intimiden, fan patxoca, i a la vegada m'atrauen, tinc ganes de començar, necesito començar, tant, que a la sortida estic a primera línia.
5,4,3,2,1, amunt!!!!!!! a les 9 sortim uns 300 corredors, camí asfaltat de pujada durant un km, que va situant a la gent, Eduard tranquil, quedem moltes km, però tot i baixar el ritme, tinc la sensació d'estar en un núvol, i estic situat entre el 25-30, comencem a enfilar cap el Pic Negre de 2520m. 400 metres de desnivell en 4 km...és dur...per corriol molt ben perfilat, poc tècnic, que permet veure les espectaculars vistes i fins i tot fer fotos, un cop a dalt cap a la Portella de Sanfons i tot seguit baixada molt maca per arribar al Refugi del Comapedrosa, al costat de l'Estany de les Truites, on hi ha el primer control, 13 km he tardat 52'.
Pujant el Pic Negre 2.520m.
Ara bé lo fort, pujar al Comapedrosa, som-hi!!!, patric-patrac-patric-patric, collons com puja, hi ha neu, òstia i encara més neu, buff, buff, comencem a grimpar, passant per tota la cresta,...espectacular!!!!, res a la dreta, res a l'esquerra, només un sol camí... la cresta, vaig amb un grup, un noi de Campevànol, que la casualitat fa que la seva mare visqui a Llagostera i dos francesos, jo els miro i em dic... Eduard que aquests tius estant com catxes i tú ets un xitxarel.lo, crec que hauries de posar una mica el fre...
Arribem a dalt...el Comapedrosa 2942 m...,he tardat desde el refugi 59', ja porto 1h51' , tothom va que se les pela, jo em paro trec la càmera i li dic al controller que em faci una foto...i cap abaix, per una tartera molt tècnica, passo per clapes de neu, pel costat de l'Estany Negre, per enllaçar el mateix camí, ara per retornar cap al refugi. Control de temps, 27' per baixar, 2 cokes, un energix, i tornem-hi que fa baixada.
Cim del Comapedrosa 2.942 m.
Baixem pel GR, al costat del riu Comapedrosa, que l'anem travessant constantment fins arribar a Aigües Juntes a 1.700m. D'una tirada he passat de 2.942m a 1.700m...tot i baixar suau les orelles molesten i tinc una mica de mal de cap. Començo a pujar cap al Pla de l'Estany, i hem trobo una magnífica font, la Font del Moixí...òstia, òstia, l'aigua és freda de collons, i hi poso tot el cap a dins i aprofito per veure i refrescar-me abans de començar a fer la pujada, pujada que crec va ser la més dura psicológicament, el fet de ser una pista de montanya va fer que anés una mica tocat de moral, a més feia molt de sol, vaig posar-me la gorra, però el collons de pista no s'acaba mai, per sort, als 2km vàrem agafar corriol, que em va portar fins a un magnífic Pla, amb un circ/olla espectacular. El Pla de L'Estany (res a veure amb la comarca).
Aquí teníem el refugi, parada menjar, veure, carregar el camelback, i tornem-hi, juntament a un francés, en Marcel Elgart. Tot just estem a la meitat. Ens esperem 3 km molt guais de fer, planers per dintre bosc i atravessant rierols que no salto, sino que m'hi foto de peus a dins, tot i el cansament, m'ho passo bé.
Comença l'última pujada forta, molt forta, per arribar a 2.620m, primer per dins bosc i després sense vegetació, això fa que vagi veient als corredors, uff es fa dur, veure que encara has de pujar fins allà dalt, poso la reductora, el cap mirant a terra, i amb el cap en blanc, pujo, pujo,pujo,pujo i passo a gent i jo pensava que ja estava cuit, algun corredor està....cadàver...amb rampes...demanant aigua...demanant menjar...dono un energix a un francés, que en dona les gràcies 30 vegades, merci, merci, merci,...i jo penso que sí vale, però la pròxima s'ha de ser més previsor, que el tiu només portava un bidó!!!.
Arribo a dalt, vistes espectaculars, s'ha girat vent, fa fred, no em paro gaire i cap a baix, només queda baixada, 5 km de baixada forta, els genolls comencen a fer figa, i a molts llocs no puc ni còrrer, em passa la 1 noia, que baixa que se les pela, jo vaig tirant xilin-xilin, falta poc per arribar a baix, i òstia en vènen dues per darrera que van a saco, són la 2 i la 3 noia, ho saben i van molt ràpides la 3 és la Olga Gasset, que va guanyar la Costa Brava Extrem.
Arribo a Llorts, la civilització, travesso la carretera i ens fan passar pel camí ral, ara és planer tirant a baixada, poso el "piloto automàtico" i funciona, en passo un de cadàver, passo la noia que anava 2ª, passo el francés, en Marcel, i al fons veig un grup de tres...ja els tinc, arribo a l'ultim control només queden 3km, estic eufòric, porto un trote que t'hi cagues, i encara li dono corda, ... a l'anar encigalat i no tenir les facultats cerebrals al 100%, m'equivoco en un trencant, faig 1km...òstia i reculo ràpidament i torno un altre km...he perdut 5 posicions...però i què? He fet una cursa molt bona, arribo a Ordino, falten 100 m la gent anima, i molt, m'esperen la Marta, l'Ona i en Max, em paro els faig un petó als tres i arribo content i satisfet a meta. 6h.05'30''.
Estic emocionat.
Us deixo dos videos de un corredor:
PD1: Quin rotllo us he fotut!!! Si ho heu llegit tot, vol dir que us interessa i si interessa feu-la 100% recomanable.
PD2: Cap problema de peus, les noves Salomon Speedcross, lleugeresa, comoditat i la seguretat de tenir el turmell ben collat
