diumenge, 22 de maig del 2011

Marató Pirata de la Badia de Roses

Roses-Santa Margarida
El dia de les eleccions
41 km 3h 55
'




Doncs Sí. Feia vuit mesos que no feia una marató. La meva primera marató totalment plana, tan plana que fins i tot uns metres he anat per sota el nivell del mar.

Ens hem trobat uns quants frikies, totalment enganyats pel vellmarí. El grup molt sa i molt heterogeni, alcaldes de poble surrealista, caiaquistes de mar, atletes olímpics heptalonians, un dels millors mosquiters (de mosquit, no de mosqueter) conegut arreu de les contrades catalanes, beteterus que han tastat el desert marroquí...i tots per fer uns quants kms.

Comencem amb la fresca del matí, passant per la Rovina i per l'estany del Tec, per arribar a Empuriabrava. Travessem Empuriabrava, arribem a la Muga, estem de ple als Aiguamolls de l'Empordà. Desde l'inici que el mosqueter mosquiter, s'ha tornat com una mallarenga...que si això és tal, que si aquest ocell es qual, que si aquest soroll és de, que si l'aigua està barrejada...realment és un plaer anar corrent i que algú et vagi "formant" en tot lo relacionat amb la natura i la fauna. Llàstima que jo vegi tots els ocells iguals.



Tot passant per camins i corriols ens anem dirigim cap el Cortalet, centre neuràlgic dels Aiguamolls. Comença un tram esplèndid, magnífic, per un moment semblava que estigués fent l'Embardissada de la Garrotxa, hem passat per corriols plens de vegetació, per passeres de fusta, les plantes encara humides del matí ens refrescaven, els ocells piulaven, les cigonyes aixecaven el vol, les vaques ens miraven de reüll esquerre i els cavalls de reüll dret.

Corrent a un ritme suau, potser una mica lent per mi, però la bona companyia s'ho mereix, anem xerrant, alguns més que altres parlem de les eleccions amb uns, de les olimpíades amb altres, de caiacs amb altres...

Arribem al punt àlgid del dia, travessar el Fluvià nedant...però...

-Ei,ei,ei..senyooorrrrr de la barcaaaaaa.
-Digueu-me
-Que ens podria travessar a l'altre vora del riu?
-Vinga som-hi pujeu.

Mi gozo en un pozo, jo que volia tirar-me a l'aigua, el Sr.Agustí, àlies el senyor del Llobarro, ens ha fet, ho potser millor, ha fet el favor a l'Imma, de travessar-nos a l'altra costat de riu.



Un cop travessat el Fluvià, fem un tram arran de platja, amb algun tros per sobre la sorra, anem passant càmpings, el sol comença a fer-se notar, anem sentin el run run de l'aigua, uns kms més avall tornem a anar cap a l'interior a agafar la carretera que arriba a Sant Martí d'Empúries, passant pels grans càmpings de Las Dunas i La Ballena Alegre, per arribar al destí final dels companys, el meu és tornar cap a Roses.

Doncs Sant Tornem-hi i ara tot sol, he desfet el camí, a un ritme diferent. El sol ja està més alt, la gent dels càmpings sembla que s'han despertat i els mosquits també. Arribo al Fluvià, senyor Agustíiiiiiiii, senyor del Llobarruuuuuuuuuu, res de res crec que em tocarà mullar-me. Dit i fet, vestit m'he fotut a l'aigua i com la Gemma Mengual en els jocs olímpics, amb els braços enlaire per no mullar les wambes m'he dirigit a l'altra vora del riu, resseguint-me tot de mirades incrèdules de pescadors....de Llobarrus, suposo. Puc dir que he fet una marató amb uns metres per sota el nivell del mar.

Fresc i moll, faig l'avituallament, aigua encara fresca i un PowerGel, recullo les deixalles i torno a córrer. Patric-patrac-patric-patrac-tralarin-tralaran cullonsesticdisfrutantcomunanimal. Arribo a la zona principal dels Aiguamolls, quasi no puc córrer, hi ha molta gent gaudint de la natura, passejant, fent fotos, això fa que fins i tot algun tros l'hagi de fer a peu. Un cop deixo el Cortalet enrera, puc tornar a córrer a un bon ritme, vaja el que puc, ja porto 35 km i es comencen a notar.

Arribo a Empuriabrava, fa calor, l'haig de travessar, som-hi, paro, ve un cotxe, rotonda, més cotxes...-ei que això és un pas de vianants, collons!! Se'm fa llarg. Ha estat quasi 2 km que n'han semblat 5. M'he hagut de parar i arrencar a cada encreuament i a aquestes alçades fa pupa.



Salvat!!!!! Ja l'he atrevessat, desfaig el camí de la Rovina i...collons qui és que aplaudeix, óstia si són els companys que m'han esperat que arribés. Potser es pensaven que no arribaria, potser patien, potser volien veure que no feia trampes, no ho sé. El que si sé, és que m'ha agradat veure'ls allà.

Gràcies companys l'any vinent hi tornem.

El recorregut excel.lent, totalment pla, el segon parcial, que anava sol, el ritme era de 4'30''/4'40'', hi han uns trams lents com la desembocadura del Fluvià, el tram del Cortalet fins el càmping Almata i travessar Empuriabrava. Els últims 2-3 kms abans d'arribar a Sant Martí d'Empúries, el podríem fer per la platja i així evitar l'asfalt (proposta per l'any vinent). Físicament m'he trobat molt bé, el ritme suau del primer parcial hi ha ajudat, tot i així 41 km es noten i els genolls ja cridaven auxili.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1720075

dijous, 5 de maig del 2011

Puig d'Arques i Puig de Cadiretes

Un dia qualsevol
75km 4h40'
Index IBP:154


Puig d'Arques

El dia d'avui ens trobem reunits, per celebrar la unió del Puig d'Arques amb el Puig Cadiretes, gràcies per llegir-me.

En primer lloc agraïr els camins per on he passat, agraïr les fonts que m'han regalat aigua pura i agraïr als animalons que tot i molestar-los, segueixen estant allà a on han d'estar.

Agraïr també a la bicicleta, dita Specialized s'works, pel seu fenomenal comportament i no deixar-me tirat.

Agraïr-me a mi mateix, haver tingut seny i agafar unes quantes barretes energètiques i uns gels.

Un dia d'aquesta setmana, del qual no m'enracordo, me vestit amb el conjunt cilista més nou, i net i polit, me dirigit cap al Puig d'Arques, gran amic de tota la vida, que sempre que el busques sempre hi és. Després d'una hora i mitja, un cop a dalt (535m)li he fet els honors. El vent i la pluja (ja és mala sort que el dia d'un casament es foti a ploure), m'ha fet dirigir-me cap a l'altra mitja taronja. Tot xinu-xanu i passant pel GR-92, m'he dirigit cap a la Vall del Ridaura, que he recorregut en la seva totalitat, per començar a pujar, i pujar, i pujar fins a Can Cabanyes, i d'aquí ja en més planer cap al Puig cadiretes.
Puig Cadiretes 515m li he fet els honors, li he agraït que sempre hi sigui i hem començat l'enllaç/unió/casament/parella de fet. L'enllaç ha estat de 30 km exactes, i que ho hem celebrat amb magnífica aigua del bidó, amanit amb unes barretes de cereals i amb les fotos de rigor dels comensals.

Visca el pa, visca el vi i visca la mare que em va parir!!!! (amb tantes celebracions l'aigua del bidó m'ha pujat al cap)

I recordeu: l'únic que podem deixar al bosc són les petjades.


Puig Cadiretes

Ruta: