dilluns, 28 de juny del 2010

Andorra Ultra Trail 35 km

Dissabte 26 de juny de 2010
Ordino Andorra
35 km 2500 m D+ 6h 05' 30''
web classificacions





...sensacional...



És el resum de la cursa en una sola paraula, per tot, per l'organització, pel recorregut, per l'ambient, pels corredors, pels avituallaments, pel bon temps, per la senyalització, pel patiment, pel mal d'alçada, per quedar-me sense aigua i posar-me de peus al riu, per la pujada del Comapedrosa, per les baixades que no s'acaben mai, per haver-me equivocat quan faltaven 3 km per acabar, per la informació rebuda durant la cursa, pel companyerisme entre els participants, per les magnífiques vistes, per haver quedat 4t de la meva categoria i 27è de la Cursa, per estar content tot i haver pogut acabar 3r de la categoria i 21è de la cursa, pel nivell de forma que estic, per haver passat un cap de setmana en familia, per l'hotel,....

El dissabte un autobús ens recollia a Ordino, per portar-nos cap el Coll de la Botella, més amunt de l'estació d'esquí de Pal. Les nervis comencen a fer presència, com ho sé? doncs perquè en mitja hora, potser vaig fer 10 pixarades. Les montanyes que ens envolten m'intimiden, fan patxoca, i a la vegada m'atrauen, tinc ganes de començar, necesito començar, tant, que a la sortida estic a primera línia.

5,4,3,2,1, amunt!!!!!!! a les 9 sortim uns 300 corredors, camí asfaltat de pujada durant un km, que va situant a la gent, Eduard tranquil, quedem moltes km, però tot i baixar el ritme, tinc la sensació d'estar en un núvol, i estic situat entre el 25-30, comencem a enfilar cap el Pic Negre de 2520m. 400 metres de desnivell en 4 km...és dur...per corriol molt ben perfilat, poc tècnic, que permet veure les espectaculars vistes i fins i tot fer fotos, un cop a dalt cap a la Portella de Sanfons i tot seguit baixada molt maca per arribar al Refugi del Comapedrosa, al costat de l'Estany de les Truites, on hi ha el primer control, 13 km he tardat 52'.


Pujant el Pic Negre 2.520m.

Ara bé lo fort, pujar al Comapedrosa, som-hi!!!, patric-patrac-patric-patric, collons com puja, hi ha neu, òstia i encara més neu, buff, buff, comencem a grimpar, passant per tota la cresta,...espectacular!!!!, res a la dreta, res a l'esquerra, només un sol camí... la cresta, vaig amb un grup, un noi de Campevànol, que la casualitat fa que la seva mare visqui a Llagostera i dos francesos, jo els miro i em dic... Eduard que aquests tius estant com catxes i tú ets un xitxarel.lo, crec que hauries de posar una mica el fre...


Arribem a dalt...el Comapedrosa 2942 m...,he tardat desde el refugi 59', ja porto 1h51' , tothom va que se les pela, jo em paro trec la càmera i li dic al controller que em faci una foto...i cap abaix, per una tartera molt tècnica, passo per clapes de neu, pel costat de l'Estany Negre, per enllaçar el mateix camí, ara per retornar cap al refugi. Control de temps, 27' per baixar, 2 cokes, un energix, i tornem-hi que fa baixada.


Cim del Comapedrosa 2.942 m.
Baixem pel GR, al costat del riu Comapedrosa, que l'anem travessant constantment fins arribar a Aigües Juntes a 1.700m. D'una tirada he passat de 2.942m a 1.700m...tot i baixar suau les orelles molesten i tinc una mica de mal de cap. Començo a pujar cap al Pla de l'Estany, i hem trobo una magnífica font, la Font del Moixí...òstia, òstia, l'aigua és freda de collons, i hi poso tot el cap a dins i aprofito per veure i refrescar-me abans de començar a fer la pujada, pujada que crec va ser la més dura psicológicament, el fet de ser una pista de montanya va fer que anés una mica tocat de moral, a més feia molt de sol, vaig posar-me la gorra, però el collons de pista no s'acaba mai, per sort, als 2km vàrem agafar corriol, que em va portar fins a un magnífic Pla, amb un circ/olla espectacular. El Pla de L'Estany (res a veure amb la comarca).


Aquí teníem el refugi, parada menjar, veure, carregar el camelback, i tornem-hi, juntament a un francés, en Marcel Elgart. Tot just estem a la meitat. Ens esperem 3 km molt guais de fer, planers per dintre bosc i atravessant rierols que no salto, sino que m'hi foto de peus a dins, tot i el cansament, m'ho passo bé.


Comença l'última pujada forta, molt forta, per arribar a 2.620m, primer per dins bosc i després sense vegetació, això fa que vagi veient als corredors, uff es fa dur, veure que encara has de pujar fins allà dalt, poso la reductora, el cap mirant a terra, i amb el cap en blanc, pujo, pujo,pujo,pujo i passo a gent i jo pensava que ja estava cuit, algun corredor està....cadàver...amb rampes...demanant aigua...demanant menjar...dono un energix a un francés, que en dona les gràcies 30 vegades, merci, merci, merci,...i jo penso que sí vale, però la pròxima s'ha de ser més previsor, que el tiu només portava un bidó!!!.


Arribo a dalt, vistes espectaculars, s'ha girat vent, fa fred, no em paro gaire i cap a baix, només queda baixada, 5 km de baixada forta, els genolls comencen a fer figa, i a molts llocs no puc ni còrrer, em passa la 1 noia, que baixa que se les pela, jo vaig tirant xilin-xilin, falta poc per arribar a baix, i òstia en vènen dues per darrera que van a saco, són la 2 i la 3 noia, ho saben i van molt ràpides la 3 és la Olga Gasset, que va guanyar la Costa Brava Extrem.

Arribo a Llorts, la civilització, travesso la carretera i ens fan passar pel camí ral, ara és planer tirant a baixada, poso el "piloto automàtico" i funciona, en passo un de cadàver, passo la noia que anava 2ª, passo el francés, en Marcel, i al fons veig un grup de tres...ja els tinc, arribo a l'ultim control només queden 3km, estic eufòric, porto un trote que t'hi cagues, i encara li dono corda, ... a l'anar encigalat i no tenir les facultats cerebrals al 100%, m'equivoco en un trencant, faig 1km...òstia i reculo ràpidament i torno un altre km...he perdut 5 posicions...però i què? He fet una cursa molt bona, arribo a Ordino, falten 100 m la gent anima, i molt, m'esperen la Marta, l'Ona i en Max, em paro els faig un petó als tres i arribo content i satisfet a meta. 6h.05'30''.


Estic emocionat.


Us deixo dos videos de un corredor:



PD1: Quin rotllo us he fotut!!! Si ho heu llegit tot, vol dir que us interessa i si interessa feu-la 100% recomanable.

PD2: Cap problema de peus, les noves Salomon Speedcross, lleugeresa, comoditat i la seguretat de tenir el turmell ben collat



dijous, 24 de juny del 2010

Montseny GR 5.2


El Turó de l'Home 1.707m desde Les Agudes 1.705m


S'acosta el Trail d'Andorra...hauria de fer alçada...hauria de fer montanya, montanya...sortida mínim de tres hores...a on puc anar?....Doncs el lloc més aprop de casa...El Montseny!!!!




Fa uns dies vaig pujar el Matagalls, ara toca el Turó de l'Home passant per Les Agudes, sortint de Sant Marçal del Montseny.

Diumenge a les 8h del matí cel clar, net, blau a 7º de temperatura, començo desde Sant Marçal direcció a El Puig, seguint el GR 5.2, GR que no deixaré en tot el camí. (Aquest GR fa la volta al Montseny enllaçant el Turó de l'Home i el Matagalls passant pel poble del Montseny, vaja uns 38 km, amb un desnivell de collons....cap a 5 hores...aquest estiu el provaré, algú s'apunta?.) Fins el Puig baixada suau per camí de bosc ideal per escalfar i per veure unes vistes sensacionals de Les Agudes, un cop al Puig, començo a agafar alçada suaument i em començo a endinsar per magnífiques fajedes humides, ja porto uns 4 km fins ara les senyals del GR molt ben marcades, no te pèrdua...però com sempre em perdo...que seria una sortida sense l'aventura de perdre's, m'emmerdo, m'esgarrinxo, passo per un salt d'aigua petit, paro, bec...haig de tornar enrera!!! Reculo per retrobar el camí, veig on m'he equivocat...esta clar quan si no saps el camí, s'ha de vigilar!!!! i no fer el badoc admirant el pasisatge, es el que té.


M'he equivocat al començament del corriol que ja enfila, de veritat, cap a Les Agudes, començo a pujar, primer correns, bé, amunt, amunt, sembla fàcil, sempre envoltat de faigs, amb el terra ple de fulles, la traça es veu molt bé, i si no sempre hi han els humanus excursionistus caritativus que van deixant senyals en forma de fites de pedres, óstia la cosa es comença a aclarir, els faigs van desapareixen i les tarterres fan presencia, ara de còrrer res de res, magnífiques vistes del Matagalls, vinga a fer escalons, ep i en compte que les pedres encara estan humides, cap amunt.



El Matagalls 1697m

Estic a punt d'arribar a dalt, i em dic...i si pujo pels escalons de Castellets...va som-hi, deixo el GR, i pujo i óstia, ara ja haig de grimpar, i encara més, i ara comença a ser tot molt aeri, i ara ja estic...escalant!!!, collons Eduard t'has emmerdat!!! ...i reculo per segona vegada, reagafo el GR i fins al cim de Les Agudes.

Desde el corriol fins a les Agudes he fet 1.5km amb un desnivell de 500m+ i he tardat 35min!!!


Vistes sensacionals, fa vent, m'haig d'abrigar, encara no hi ha gent, el silenci es desfà amb la presència d'algun corb. Descanso, l'ambient m'embriaga, faig fotos, veig l'inconfudible Bassegoda, el Castell de Montsoriu...


-Hola Bon dia
-Bon dia
-Has pujat desde Sant Marçal?
-Si d'allà en vinc
-Com esta el camí.
-Bé, perfecte, nomes s'ha d'anar en compte a les dues tarterres per les pedres humides
-Ui, pedres humides, deuen patinar? i podem caure?
-Doncs sí!
-Gràcies, doncs no baixem.
-Salut


...aquests eren una altra espècia dels humanus excursionistus, no eren els caritativus, sino els capullus.


Som-hi, el camí fins el Turó de l'Home és sensacional, perfecte, tot planejant i carenejant passant pel Puig Sa Carbassa i Turó de l'Home Mort, arribo amb uns 2 km... aquí si que hi han molts humanus excursionistus, ep també n'hi ha un de la meva espècia humanus corredorus tocatus de l'ala.


Vistes espectaculars, hi ha boirina pero es divisa perfectament Montserrat, el pantà de Santa Fe, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, Arbúcies.......



M'arribo fins el Turó Gros 1651m passant per el Puig de Sesolles 1689m...i desfaig el camí recorregut per tornar al punt de sortida, aquest cop, peró, sense equivocacions i amb una baixada que em provoca un petit estat d'exitació controlada.


Molt bona ruta, perfectament marcada, amb vistes espectaculars, que ha estat el primer pas, per fer aquest estiu tot el GR5.2





dimarts, 1 de juny del 2010

Stage al Collsacabra


Cingles del Collsacabra amb el Far al fons


...3 dies pel Collsacabra...3 dies de turisme...3 dies de família...3 dies de running...


Magnífics paratges, impressionants vistes, la natura en la seva plena dimensió, els núvols flonjos del pantà de Sau, el soroll relaxant de l'aigua caient per tot arreu, la flora creixent i verda, la fresca del matí, la bona companyia, ...etc...etc...fa que còrrer no suposi res més, que una aleació entre l'home i la natura.

4 rutes per disfrutar:

  • La Foradada

El torrent de la Rotllada ha creat una forma curiosa a la roca, coneguda amb aquest nom. Al costat, una cascada es precipita per l'engorjat del torrent. Tot envoltat d’altes parets en forma d’amfiteatre. Realment és un lloc d’interés natural.

La Foradada de Cantonigrós

  • Rupit-Salt de Sallent-Cingles

Ruta sortint de Rupit direcció Sant Joan de Fàbregues, acostament a l'Agullola, per retornar cap al Salt de Sallent, després ressegueixo els cingles fins a la Torre, per enfilar i anar girant per tornar a Rupit. Ruta amb pèrdua inclosa...je,je,je... i què, sino, seria l'aventura.

L'Agullola

  • Roques Encantades-Santuari de la Salut
Fascinant rocatam dins d'una fajeda, i prop del Santuari de La Salut i el barranc de l'Infern. La Llegenda diu que hi habitava el dimoni, i quan s'avorria llençava les roques barranc avall cap al poble de Sant Feliu de Pallarols, els habitants cansats de la situació, es van encomanar a un angel del cel, que va lligar les roques amb cadenes, fet que provocar que el dimoni no pogués moure les roques, i que el va obligar a buscar raons a altres paranys.


Raigs de llum entre les Roques Encantades

De tornada fem una aturada al Santuari de La Salut les veure les magnífiques vistes de la Garrotxa, del Bassegoda , les Medes...

  • Pruit
Ruta tot vorejant el torrent del Pinós, per arribar a Pruit, poble annexat a Rupit. Al voltant del poble hi ha un habitatge en forma de cúpula que pertany o pertanyia al director de teatre Boadella, i que fa o feia servir per iniciar les seves obres.



Pruit


Aquestes rutes han suposat fer 39 km, temps?...molt... la voluptuositat de la natura m'ha provocat fer el badoc molt vegades, i el temps per moments ha estat a favor meu, sense preocupar-me d'ell, sino d'aprofitar les sensacions. Carpe Diem.

Em nego a posar els tracks... si algú te ganes d'anar pel Collsacabra...que s'hi perdi.