dissabte, 3 d’agost del 2013

TRANSALP 2013 8 ETAPA: ROVERETO – RIVA DEL GARDA



ROVERETO – RIVA DEL GARDA
40 Km  2h 46’
IBP Index: 158 




Últim dia. Això ja està. Avui una etapa “curta”, però amb un desnivell de 1300m. El perfil es d’una sola pujada de 10km, que va dels 200m als 1200m, 10% de desnivell. Serà dura. Doncs sí, carai de pujada, per ser l’última ens ha deixat cuits. Molta gent a peu, els kms acumulats es noten a les cames.

Es notava que la gent estava contenta, hi havien sonriures per sota el nas, s’enraonava més. Jo come m passa a moltes curses, quan arribo al final tinc aquell sentiment de això ja s’acava podré descansar i l’antítesi, merda això s’acava, tan bé que m’ho estic passant. Sempre, sempre, el segon és superior al primer.


Quan arribem al punt més alt, el Passo Bordala ja només ens queda planejar i fer una baixada divertideta que ens porta a la carretera que ens fa arribar a Riva del Garda final de la TransAlp.

Amb en Carlus ens mirem tot cofois i entrem a meta agafats amb els braços aixecats.  Segurament que molt satisfets, contents, agraïts, cansats, disfrutats…i com m’agrada dir, carregats amb una píndola de felicitat. Està clar que ens ho hem passat molt i molt bé, hem pedalat molt, no ens hem fet mal i la mecànica ens ha ajudat. Mèrit especial per en Carlus que als seus 54 anys encara aguanta i la corda que encara té.

Han estat 680 km amb 20.250m de desnivell positiu. Ens hem classificat en el lloc 98 de la nostra categoria i un temps total de 47h i 8 minuts pedalant. 





TRANSALP 2013 7 ETAPA: CRESPANO DEL GRAPPA - ROVERETO


CRESPANO DEL GRAPPA - ROVERETO
120 Km  8h 26’
IBP Index: 312

Quan en vaig inscriure a la TransAlp ho vaig fer mentalitzat de que hi havia molta pista, i trams de carretera…però no estava mentalitzat pel que hem fet avui d’inici.
60 km seguits d’asfalt!!!!!, els 20km primers en pelotón. Hem passat per pobles amb molta circulació i aquests italians conduint estan bojos. No m’ha agradat gens. Fins que no hem arribat al poble de Roana, ha estat un desastre, el pitjor d’aquesta TransAlp.



A Roana agafem camí de muntanya, molt semblant al camí que puja a les Salines prop de Maçanet de Cabrenys, amb un desnivell constant sense ser molt dur. Al cim, molts de prats, on ens han rebut encantades un ramat de vaques de color negre, semblaven torus, semblava que estiguèssim a Andalucia. Estem al punt més alt a 1.741m el Monte Verena, a partir d’ara quasi 50 km que van picant avall, però encara ens falta 1.000m de desnivell que no és moc de pav, i una pujada d’un 1km potent, cap al final



Aquesta zona ha estat entretinguda, en un constant puja i baixa. Arribem al 2AV on ens hem revifat una mica, fent un arreplegototelquepugui i  un necesitoemplenareldipósitdebetzinaquejavaigenreserva. Avui anem molt endarrerits. Està clar que l’asfalt no ens ha ajudat. Anem intercalant  trams de carretera i de camí,. Arribem a la pujada, que tot i ser forta, la superem sense problemes i a cavall de la bici. Ara només ens queda un tros fins a Serrada, on agafem ja el corriol de baixada, on com sempre, m’ha sortit la vena de senglar cassanenc…je,je,je...cap a baix que hi falta gent!!!!



-Pas, pas, pas…
-Crazy man again
-This is normal in Cassà, Catalonia
-Are you all crazy!!!
-Is possible

Arribem a Rovereto, amb molta calor, ha estat l’etapa que hem tardat més temps vuit hores i mitja. El cul ja es començava a queixar…també les cames. 

TRANSALP 2013 ETAPA 6: SAN MARTINO DE CASTROZZA – CRESPANO DEL GRAPPA


SAN MARTINO DE CASTROZZA – CRESPANO DEL GRAPPA
105 Km  7h 32’


Quin contrast avui!!! De dormir a 1.500m a fer-ho a 200m. De no tenir calor a tenir molta calor o el pitjor, molta xafogor.
Hem començat molt diferent a altres dies , durant uns 20km hem fet baixada i planer, ens ho hem agafat amb molta tranquilitat. Un cop al poble de Mezzano, el tema ja ha canviat. Port de muntanya molt tancat entre muntanyes, que deiem, com carai han pogut posar un caminet per aquí. Durant el trajecte hem passat 6 o 7 túnels petits, sempre sentint el soroll de l’aigua, feia fresqueta tot i pujant.


Arribem al refugi de Vederne, on ens despedim dels magnífics Dolomites. Que ens han acompanyat durant 4 dies amb els seus massissos de pedra, aixecant-se verticalment cap al cel amb formes retallades i de diferents relleus, situats al nord d’Itàlia i on hem constatat que el turisme esportiu per fer escalada o esquí hi té molta influència.

Hi havia un tram, on hi han hagut moltes rebentades de rodes, potser hem vist 25 ciclistes , ha estat estrany, nosaltres ens n’hem escapat. Després de baixar el port com sempre mariconlultim, em fet un enllaç per carretera d’uns 15km fins arribar al poble de Rocca d’Arsiè, que està al costat del llac di Corlo al peu de l’històric Monte Grappa.


El Monte Grappa va ser molt important durant la 1ª i 2ª guerra mundial, lloc de defensa dels austríacs primers i dels nazis després, per això està ple de coves a les parets de roca, i tot un seguit de tombes en memoria de soldats.

La pujada són uns 10 km descomunals, d’una exigència aclaparadora, rodejats de vegetació que ha fet que estiguèssim sempre a cobert. Hem fet un desnivell directe de 1200m, per tant la mitjana del 12%, els que sou ciclistes ja sabeu que suposa això. Gran suada. A la part de dalt i durant 5 km i teniem un camí amb dificultat tècnica pel terreny, que ens ha “ratllat” una mica.  Abans d’arribar al 2AV fem un petit corriol amigable, que ens ha deixa un bon sabor de boca.



Seguim fins arribar al Croce del Lebi a 1.577m i a partir d’aquí el històric i famós “Sentiero 155”, que era el corriol que feien servir els militars per pujar al Monte Grappa per la part sur. 10 km d’un corriol exitant, libidinós i eróticament maravellós, amb un constant de curva a dreta i curva a esquerra , que teniem que estar concentrats, un pas en fals a alguna curva i…daltabaix de l’estimberri... i ara no estaria escrivint aquest rotllo de crònica. Cap al final es suavitza per arribar a Crespano del Grappa amb una xafogor com la que tenim a la Costa Brava. Aixxxx…ja trobo a faltar els Dolomites.

divendres, 2 d’agost del 2013

TRANSALP 2013 5 ETAPA: ALLEGHE - SAN MARTINO DE CASTROZZA

ALLEGHE – SAN MARTINO DE CASTROZZA
77 Km  6h 57’
IBP Index:






Avui etapa reina. 3.300 de desnivell, sortint de 1.000m. Perfil de dents de serra. Iniciem per asfalt i una mica de baixada, això fa que no s’estiri el pelotón i al primer poblet, que es diu Vare, tenim el primer embús. Comencem la pujada, i s’estira, però no prou. La pujada per asfalt i lliure de vegetación fa que es puguin veure tots els 1.200 ciclistes pedalant junts, impressionant. Al poble de Celat, un embús monumental, com que no tenim pressa, ens ho agafem amb calma. Hem estat molt rato parats, hem necesitat fins i tot Desatascador Pato WC i també el Cillit  Bang, però fins que no ha vingut en Don Limpio que abans era en Mister Proper, no s’ha solucionat (je,je,je).


Un cop em deixat el poble, ja dins de bosc, semblava que l’embús s’havia solucionat però de cop el camí és converteix en corriol i apa tornem-hi. Amb tanta gent és normal, lo estrany era que no hi hagués hagut embussos fins avui. Fem uns 15 km de trencacames, un puja i baixa constant, sempre vorejant els 1.500m d’alçada, a prop del Passo San Pellegrino, tenim marcat al road book un tram de “push/carry”, que vol dir que s’ha de fer a peu. Jo, ho he intentat però realment ha estat impossible. M’hagués agradat veure els Pro’s com en Lakata, en Sauser, en Kauffman si ho feien a cavall de la bici, segons el gps tenia un 33% de desnivell. Al Refugi Flora Alpina fem el 1AV avui ens el mereixem, fins ara ha estat exigent. M’he atiborrat de tomates i coca alemanya de crema.


Estem a 1900m, sense sol i amb núvols amenaçadors. Baixem per carretera i ens comença a ploure…collons… per sort es poc. Durant la baixada hem arribat a 74 km/h, els discos de frens de tant calents fan pudor a cremat. En un trencant a l’esquerra ens endinsem en un magnífic bosc, d’uns avets altíssims i rodejats de salts d’aigua. La natura en el seu punt més àlgid.

Arribem al Passo Lusia a 2040m, amb la mala sort que quan comencem a baixar ens fot un ruixat de mil dimonis. Pluja, a aquesta alçada fa baixar la temperatura molt i comencem a tenir fred. Tinc les mans congelades i no puc parar de tremolar. Em fa pensar un cop baixant de Vallter 2000 amb la mateixa situació. No M’agrada gens, però gen sanar amb bici plovent d’aquesta manera. Em poso una mica de mala llet.


Després del 2AV, ens endinsem al Val Venigia, sembla que per molts està considerat la zona dolomítica més maca.  Que haig de dir jo…espeluznante, magnífica, estratosférico, grandioso… ens hem trobat davant d’una pantalla de casi 180º de pedres que s’enlairen cap al cel de més de 3000m d’alçada. La Cima Bureloni de 3.130m, Cima Della Vezzana de 3.192m, Cima Della Palla de 3.184m, il Nuvolo de 3075m…nohasefaltadecirnadamas


Ha estat una llàstima perquè durant aquest tram d’uns 10km ens ha tornat a ploure fort, i no l’hem pogut disfrutar del tot. Un cop a dalt, a 2.283m, ens espera una baixada de 8km fins als 1.500m, encara plou i fa fred, però al baixar tant ràpid la temperatura va pujant molt ràpid. En uns prats agraïts al final, en Carlus ha fotut una relliscada, sense consequències, però s’ha emprenyat molt, perquè se li ha estripat el seu millor culotte, de la marca Assos, la marca més pijeta, s’haurà de rascar la butxaca

Arribem a un altre magnífic poble, San Martino de Castrozza, deixant enrera aquesta magnífica etapa reina. Poble totalmente turístic, que a l’hivern deu estar a tope d’esquiadors

                                          Esmorzar estil TransAlp, sempre menjava Burro