dilluns, 14 de novembre del 2011

Travessa en BTT del Massís de Cadiretes - Ardenya

91 km
6h 15'
1.700m D+
Index IBP: 177


Doncs...no sabia que fer i he fet una bona travessa. De punta a punta del Massís de Cadiretes.




Començo a Caldes, amb la fresca del matí, direcció a Vidreres, de Vidreres cap a Can Cartellà passant per la Riera de Cabanyes, que he tingut problemes a passar-la. Amb les últimes plujes tot està a tope d'aigua. Em plantejo modificar una mica la ruta per evitar trams amb molta aigua. Travesso la N-II, passo pel costat dels bombers de Maçanet, direcció a l'Urb. del Molí. Baixo cap a la Torderola, que també va molt plena. Mentalment torno a modificar el recorregut, no només penso en no mullar-me els peuets, sino també amb la mecànica. Començo a pujar suaument, va bé per escalfar les cames, arribo al Turó d'en Grau i d'aquí fins al Restaurant Cal Coix per tornar a travessar la N-II. L'olor a sofregit em fa aixecar el cap.

Ja estem al Massís de Cadiretes. Podia haver començat una mica més avall, prop de Blanes, però les moltes urbanitzacions que hi han aquesta zona, m'ha fet canviar l'opinió.

Un cop passada la N-II, pujo cap el Pi Revexí, després direcció cap a la Urb.Montbarbat, però uns 200m abans d'arribar, giro a mà dreta i segueixo baixant fins a travessar la Riera Valldemaria (apa més aigua...). Comença la primera exigència física...una pujadeta cabrona que a l'estiu és imposible de fer pel terreny, avui amb l'aigua ha estat més fàcil, tot i així són 570m de pujada amb un desnivell de 120m...si fem càlculs...una mitjana aproximada del 25% de desnivell. Suada important. Un cop a dalt segueix pujant però amb un desnivell suau, fins arribar a a tocar del cim del Terme Gros a 330m, que és on hi ha el poblat ibèric de Montbarbat. (Atenció no confondre...el Poblat Ibèric de Montbarbat està al Terme Gros i el cim de Montbarbat està en direcció SE a uns 300m). La gran afluencia de homusboletairus m'ha fet decidir de no pujar fins a dalt.

Doncs direcció cap a Lloret, passant a tocar del Turó del Vilar, molt a prop del Santuari del Vilar (molt famós per la zona de Blanes i que any rera any hi fant passar la mitja marató Mar i Murtra de Blanes) i fent una parada a Sant Pere del Bosc. Un antic monestir benedictí, que fou adquirit posteriorment per el Comte de Jaruco i ara convertit en restaurant i un lloc per a fer-hi xefles.



Arribo a la depuradora de Lloret, agafo aire i sense respirar la deixo enrera, es veu però que sense aire, he quedat estabornit i m'he equivocat de camí, reculo i ara sí, travesso la carretera de Vidreres, passo a tocar de l'Ermita de les Alegries, per agafar el camí vell de Tossa.

Un cop direcció a Tossa, haig de passar 3 rieres que he hagut de baixar de la bici, començo ha estar una mica fastiguejat i moll. Enfilo cap al coll de Sa Palomera, i baixo cap a Tossa passant pel càmping Can Samada, passo per darrera el Sant Eloi i vaig cap al Poliesportiu, començant a mentalitzar-me de la propera pujada.



Volia para un ratet ja portava 42 km amb 2h 30', però no estava ni a la meitat i anava molt bé de cames i res que he començat a pujar cap al puig de Cadiretes. Sempre he dit que de tota la pujada, la rampa més dura és la primera i realment ho és, després el % de desnivell disminueix i ja tens les cames més acostumades a pujar. Fins al Coll del Sastre exigència física, després baixa l'exigència, passant pels pins del Bisbe, per la Mare de Déu de Gràcia i tot seguint el GR arribant a la placeta dels pins. A dalt fotia un vent que els picarols m'han quedat glaçats, no pujo fins el cim i em dirigeixo cap a la carretera de Sant Grau, tot seguint el GR.

Travesso la carretera, passo a tocar de les antenes, situades al cim de Montagut, on hi ha el Castell de Montagut, bé el que queda d'ell...un tros de mur. Vaig cap a Can Cabanyes de Montagut, totalment abandonat que ara serveix per a fer-hi raves. No us ho he dit però fa uns km que estic baixant, direcció cap a Sant Baldiri, a aquest tram, hi ha un munt de formacions de roques granítiques que en molts casos formen un modelat molt artístic.

A l'encreuament per anar a Sant Baldiri, vaig cap a Can Codolar, magnífica pista amb vistes al mar, arribo a la Creu d'en Barraquer. Cagada!!! Megacagada!!! He gafat el corriol que arriba fins el coll de l'Escorpí, tot de pujada, he hagut de baixar de la bici dos cops. Un cop a dalt he agafat el corriol que passa per la font de La Guilla. El camí inicialment estava bé, però de cop i volta, aigua, pedres, esvorancs...vaja que he hagut de fer molt de tros a peu...en realitat m'ho he passat molt bé, però ja portava 60 km pedalant i fer aqiest tros ha estat dur...els quadríceps cremaven. He arribat a la Urb.Casa Nova i decideixo arribar fins a Sant Feliu, passant per l'ermita de Sant Amanç.


Els Carcaixells d'en Dalmau

Faig parada i fonda al Mercadona, per menjar...donuts+aquarius=caloríes. La caixera del Mercadona quan m'ha vist entrar a dins amb la bici i jo fins al coll de fang, de poc que no crida al segurata i em fot al carrer, ha estat benevolent. Descanso i paro el solet una estona.

De Sant Feliu a Sta. Cristina passo per Treumal, el camping, el Molí d'en Tarrés i el golf. A Santa Cristina agafo el carril bici i fins a Llagostera. Se m'ha fet llarg i avorrit. També feia estona que la cadena, de tanta aigua, ja no hi quedava oli. nyic...nyac...nyic...nyac. L'únic alicient d'aquest tram és anar passant els "dominguerus", ep!! de bon rotllo. A Llagostera deixo el carril bici i agafo el camí típic per arribar a Caldes(Can Gascons, Mas Matetas i Sant Maurici).

Arribo a Caldes, content, satisfet, cansat i amb una gana de mil dimonis.

A tenir en compte:

-El 90% és pista i camí de bosc.
-A l'estiu s'ha de portar aigua, hi han molt poques fonts.
-Es pot arribar a Blanes i començar pujant l'Ermita del Vilar i enllaçar a prop de Montbarbat(Us perdreu la pujada cabrona de la riera Valldemaria).
-Eviteu el tram del coll de l'escorpí i el corriol de la Font de la Guilla, està molt malmès. Us podeu arribar fins a Sant Benet i baixar a Sant feliu pel camí Romà.
-La tornada eviteu el carril bici, és molt avorrit. La solució és passar per Solius, tirar cap a Roca Ponça, abans d'arribar a l'abocador, girar a ma dreta un camí us portarà fins al Ridaura a prop de can Pata, feu la pujada que us portarà fins el restaurant Mas Roura.
-La ruta sense tanta aigua i evitant el corriol de La Guilla, crec es pot fer en 5h15'

dimarts, 1 de novembre del 2011

Duatló de Tona

Tona (Osona)
30 d'octubre de 2011
8,5km + 17km + 4km
Classificacions



S'acaba la betzina....

Doncs si, sembla que les reserves que tenia en el córrer ja s'han acabat, les reserves de la bici segueixen intactes.

A Tona, com a tota la plana de Vic hi havia una boira quenoseveiaunpijo, l'humitat m'afecta, o potser és psicològic, je ne c'est pas. És una llàstima, sempre m'agrada fer una mini visita al poble, i les vistes, el paisatge per mi són molt important. Avui res, boira i molta humitat.

Un començament força dolent, uns primers km de baixada i planer, que em vàren matxacar molt, fins que no va arribar la pujada, va ser un continu de perdre posicions, amb la pujada cap al Serrat de Sant Valentí de 860m i la baixada cap a meta, he recuperat però molt poc, tot i anar a tope i amb les pulsacions que em sortien per la boca. Arribo a la T1 el 55. Ja us ho deia la betzina s'ha acabat.

Inici de bici prometedor, ja que m'enganxo a un tiu que tinc clar que és carreteru per com anava, així passo 2 kms a rebufu, arribem a una zona molt técnica, amb moltes pedres humides i fang, un bon lloc per mi i que aprofito, tothom posa peu a terra i jo segueixo a sobre la bici, en 3-4 km he passat a potser 25 duatletes. Ha estat un xute de moral. El punt més alt era el Roc de la Guàrdia de 890m. Ara una bona baixada tècnica i torno a passar un altre grup de 5, però...s'ha acabat. Fins el km 10 ha estat un circuit molt guapo i força tècnic que m'ha beneficiat, però els últims km han estat planers!!!Ens hem recorregut tot el pla de Vilajeliu, arrrggggg, buuufffff...doncs vinga plat gran i intentar enganxar roda, aquest tram m'ha cremat una mica. Arribo a la T2 en posició 25 però força tocat.

Començo el segon tram de córrer, fatal, amb males sensacions, tocarà patir i així ha estat. Aquest tram hem pujat al Castell de Tona, un tram molt interessant, de força, d'escalons, un desnivell positiu de 100m en només 420 metres, vaja potent, potent, en altres condicions m'hagués anat molt bé, però avui...estava cadàver, igual que en Michael Jackson ballant el thriller. Finalment he arribat el 41 de la general, en l'últim tram he fet el 75è temps, ja ho dic...cadàver.

Duatló que, o per les meves condicions, o potser per la boira, o potser pels circuits, o potser per la humitat...no ha estat del meu agrat. Reconeixo que l'organització ha estat bé, molt correcta, amb un bon avituallament final. Com sempre considero però, que el preu és excessiu.