divendres, 8 d’agost del 2014

IRONBIKE 2014

Quina bestiesa!!! lamarequilsvaparir, quin patiment!!! Dur, dur i molt dur. He anat a fer l'IronBike a Itàlia. Cursa que es fa a la regió del Piemonte, a la zona dels Alps Marítims. La duresa m'ha fet abandonar un parell d'etapes però he arribat fins al final.

La cursa és una bestiesa de les que enganxen. No hem d'estar preocupats dels kms que fem, si no del desnivell positiu de cada etapa. Cada dia hem fet ports de muntanya de més de 20 km de pujada, alguns de 3h seguides de pujada. I la majoria el tram final, per arribar al cim, a peu i carregant la bici...entre 1h i 2h "patajant".

L'organització de l'IronBike es basa amb la filosofia dels Rallys París Dakar dels inicis. Aventura...etapes dures, que no es saben fins l'últim dia, tothom dormint en tenda a l'aire lliure i una classificació en base a punts i no temps, tot i que el temps computa per aconseguir com menys punts possibles millor. L'organització és bona, els avituallaments molt correctes, igual que els sopars. L'únic que els hi retrec és que el roadbook, difereix molt de la realitat, només ens podíem refiar de l'alçada on havíem d'arribar. Sempre sortien més kms, més desnivell i més pujades...això si que em tocava els collons!!! Com deia en Fabrizio, el director de cursa, el perfil era estil IronBike!!



Aquesta vegada he sigut l'únic de Cassà, m'he "divorciat" d'en Carles, el meu company en la Transpyr i la TransAlp, aquest cop, hi he anat amb un grup de Catalunya, l'Àlex, l'Òscar, en Ferran, en Jero, en Joan, en Miquel "el matxu", els supermecànics Francesc i Gerard i amb l'ajuda de la Fàtima i la Vera. Hem llogat una furgoneta i cap allà. Ens ho hem passat bé, hem rigut molt, hem patit conjuntament, ens hem criticat, ens hem tirat rots i  pets pudents, alguns amb una nebulosa perenne tant bèstia, que fins i tot el podíem mastegar!!!!jajajajaja....és el que té, menjar cada dia pasta "al dente".








Dissabte 26. Pròleg Limone Piemonte

Pròleg curt de 1,5 km que hem de fer dues voltes, en un circuit urbà pel poble. Com que quedo entre els 30 primers, haig de fer una segona eliminatòria. És molt explosiu, m'ha fet treure la "carbonilla". Ha estat divertit, si més no curiós. Realment no servia per res, però la gent que estava pel poble ha estat entretinguda...o putejada.
En Fabrizio fent el briefing.



Diumenge 27. Limone Piemonte - Vinadio  78km  6h34' 3600D+

Ara comencen de veritat!!!! Fot fred, ahir va ploure molt i estem a 1000m. Sortim junts, comencem a pujar el Colle di Prarrosso de 5 km. Ritme alegre, però sense passar-me, vaig amb l'Oscar. A l'avituallament del km 25, una signora di setanta anni, ens ofereix truites de carbassó i de d'espinacs i també cargols arrebossats... comencem bé!!!!! una mica de Coke i cap avall. Fem una baixada ràpida fins Valdieri per encara la pujada de 26 km que ens portarà al Colle di Valscura de 2.520m. Fins l'avituallment cap problema, asfalt i camí. Després el caminet comença a empedrar-se i és força tècnic, arribem al refugi de Valasco a 1763m, amb una vista impressionant d'un circ d'alta muntanya.
Em falten 700m de D+ potents que es fan en 5 km, dels quals els 2 últims a peu amb la bici a coll...per moments he retornat a les curses de muntanya a peu. Ho he passat malament, tenia molt mal de cap suposadament a l'alçada. Des de l'accident que no havia pujat a aquesta alçada.
Un cop al Colle baixa impressionant, amb trams de neu, que m'he fet cagarrines i he anat a peu. Moltes zigues-zagues. Tots els que m'han passat a la pujada en un tres i no res els he avançat. Collons a meitat de baixada un altre tros a peu amb la bici a coll. Quins farts de caminar ens fotarem!!!! Voltegem el Lago di Riofredo, encarem l'última pujada per arribar al magnífic poble de Vinadio, sense abans voltejar el seu llac artificial. Dormint amb les tendes dins una fortalesa.

Imatge habitual a l'IronBike

Dilluns 28. Vinadio - Cavour (Abandonament) 61 km 7h28' 4100D+

Ens hem aixecat a les 4h del matí hem de sortir a les 6h i a més dormim en tendes. Dur i difícil. Comencem per carretera per començar a pujar port  per entre uns pins majestuosos, sembla que estiguem al Canadà. Veiem sortir el sol. Arribo a dalt al Colle Salsas Blancias de 2.454m, una mica cuit. He hagut de baixar de la bici. Pedalem durant 6km per sobre els 2.400m, fins al Passo Gardetta, on comença baixada estratorfèrica fins el Rifugio Viviere. Vaparir com disfruto a les baixades!! Avituallament estil arreplegototelquepucimésquetincmoltaganaised, baixem un ratet més i comencem a pujar al Monte Bellino 20 km de rampes inhumanes, hauria d'haver posat un plat del 22, vaig amb el 24 i en necessitaria més. Vaig fent amistat amb la gran quantitat de marmotes que hi ha, aquí dalt hi tenen un reialme. Començo a tenir mal de cap, estic als 2.500 m., encara falta molt, algunes rampes h
aig de baixar de la bici, tinc molt mal de cap, estic a 2.700m de cop començo a tenir taquicardia!!! La sensació és que el cor em volia sortir per la boca. Collons quin putusustu, vaparir si sóc un mindundi, a 2.700 m. sense ningú que vingui per darrera i els de davant estan massa lluny. M'assec, estic espantat, no sé que fer. Decideixo arribar fins a dalt. Em costa faig els 300 m. de desnivell quasi tots a peu. Els explico al control el que m'ha passat i em deuen haver vist tan malament, que m'han fet entrar al cotxe a esperar a que em baixin. Tinc les pulsacions que van de putucul. Tocarà fer un dia de festa.



Dimarts 29. Cavour - Torre Pellice  No surto.

Dimecres 30. Torre Pellice - Pramollo 77 km 8h35' 4800D+

A les 8h ja estem en marxa, m'ajunto amb l'Àlex i l'Òscar, el primer tram de camí està molt humit i costa avançar, l'Òscar se'n va. Agafem port de muntanya d'asfalt, 6 km de pujar, amb rampes del 19%. Pujo bé tranquil, deixo a l'Àlex i atrapo a l'Òscar a l'avituallament al Rifugio Barbara a 1.756 m. on comença camí de muntanya. Arribem a 2.373 m. al Rifugio Barant. Baixada de pista ampla, d'aquelles que si et fot una òstia no ho expliques. De cop, crackkkk...fiuuuuuuuuuuu, he trencat el suport de la GoPro, per sort ho he vist i la he pogut recollir. Arribem al començament de l'altre port, una pujada molt agradable, amb vistes impressionants, i molt de verd. Anem fent esses per agafar altitud amb rapidess, arribem als 2.457 m. al Col Giulian, evidentment carregant la bici a coll un bon ratet. Ens en emmerdat de merda de vaca, fins meitat de la cama, no hi havia lloc més per passar, després al carregar la bici a l'esquena, apa!!! tota l'esquena i la motxilla, plena de merda!!!...sort que la merda de la muntanya no fa pudor!



La baixada, molt tècnica he hagut de baixar de la bici, però res...una mica i prou. Una de les coses que he après a l'Ironbike, és a baixar i pujar el seient sense baixar de la bici. El que fa la pràctica! La baixada s'han encigalat molt i al final ha estat divertida. Arriben al Telecadira que ens pujarà...sense pedalar... fins als 2.520 m. que s'aprofita molt bé per descansar, menjar, badar...i pixar. Si, si...he pixat des de el telecadira...a aquest món s'ha de provar tot. A dalt, a carregar la bici per arribar al Passo Cialancia de 2.683 m. Baixem...o millor dit...volem fins el  Lago Lauson. Aquí agafem per mi el millor tram de l'IronBike, el Sentiero 203, un corriol de puges i baixes supertècnic, molt exigent, que m'ha agradat molt, i hi he disfrutat molt, moltes pedres, sempre tirant avall, he passat molta gent, fins i tot algun Pro. Un cop a la Costa L'Azzarà, baixada kamikaze fins al final, al poble de Pramollo. Avui molt bona etapa.
Amb els companys hem decidit sopar de restaurant, hem menjat de collons, pasta (com no) + carn a la llosa + Panacota = 15€ = Pets pudents!
La curiositat és que a la nit Pramollo estava plena de cuques de llum, feia temps que no en veia tantes de juntes.
Pujant el telecadira


Una cuca de llum que m'ha fet companyia a la nit

Dijous 31. Pramollo - Rifugio Selleries

Que bé que m'he trobat avui. Sortim ja directe pujant port  de 5km fins el Col Azzarà de 1.600 m., baixada ràpida sense complicacions fins al poble de Chiotti, on comença el segon port. M'esperen 16 km de pujada. Com que vaig perdre'm una etapa, a l'estar molt endarrerit a la classificació a mitja pujada inicial m'he posat primer, hem sortit cada 30' començant per l'últim. Avui he anat sol com un mussol durant 50 km fins que m'han atrapat els Pros. La pujada, doncs com sempre 1-Asfalt, 2-Camí, 3-Corriol i 4-Carregar la bici i patajar. Arribem a 2.140 m. al Colle Raccias. Baixada divertida, tècnica. Hem passat per un camí romà que m'ha deixat els braços destrossats, però que he disfrutat com un cabró...no s'acabava mai. Un cop a Roreto hem començat a pujar primer fins el Forte Fenestrelle, on demà baixarem les famoses 4.000 escales. Després pujada a peu de 2km i tot seguit 6 km per arribar al Rifugio Selleries a 2.040 m. mirant la classificació avui he quedat 22 de la general. He tingut el millor dia. Hem dormit, com sempre en tendes, teniem unes vistes impressionants, hi havien un parell de llacs, ens hi hem banyat...bé, hem aguantat 20 segons.

Vistes des de la tenda a 2.040m.

Divendres 1. Rifugio Selleries - Sestriere (Abandonament)

Fa fred. Hi ha molta boira.Comencem en baixada 10 km fins al Fort Fenestrelle. Una de les causes de venir a l'IronBike era per baixar les famoses escales...4.000 escalons!!!! Hem de portar llum, ja que les escales estan a l'exterior i a l'interior. Baixo el seient, encenc la llum, respiro fort...començo...BANZAI!!! taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca....Attenzioni è periculoso!!!! Haig de baixar de la bici, un tros d'escales bestials, vaig uns 100 m a peu, Torno a pujar...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca, uff els braços comencen a fer figa...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca...PATAPUM!! ostiot, sense conseqüències...m'ajuda a descansar els braços. Pujo...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca...PATAPUM!! un altra ostiot, els escalons exteriors tots són diferents, curts, llargs, més i menys amples, posats en punxa, alguns es mouen. Tornem-hi...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca...ja s'acaben les últimes rampes són esses fins arribar a baix. He tardat 16', tot i els dos ostiots, ha estat un bon temps.

Anem direcció a Sestriere on agafem telecabina que ens porta fins a 2.107m, baixem pista d'esquí, a velocitats inhumanes, els frens comencen a fer pudor a cremat, però de cop pugem pista d'esquí, criminal!!! un desnivell del 26% que em fa posar peu a terra. Un altre telecabina que ens porta fins a 2.707 m., això del telecabina és divertit i a la vegada ens va bé per descansar. Baixem fins al poble de Fenils, que és on comença la famosa pujada cap al Mont Chaberton de 3.126 m. M'espera una pujada de mínim 3 hores. Faig avituallament, hi ha l'Àlex, que ahir va caure  i té un ull a la virulé i avui no ha pogut sortir. Començo a pujar estic al principi i ja porto el pinyó gran, faig un repetxó i haig de baixar de la bici, segueixo, faig 1km, dur, faig 2 km, molt dur, faig 3km....plego. Estic cuit i encara em falten per pujar 1.800 m. de desnivell. Decideixo plegar al km 60, no arribaria a dalt i si hi arribo serà com al Monte Bellino, arrastrant-me com els cargols. El seny dels 44 anys em fa recular. Em faig gran. jajajajaja.

Pujant amb el telecabina
Dissabte 2. Sestriere - Sauze d'Oulx

Ciutat Olímpica, hem dormit al pavelló, teníem mooooltes dutxes i mooolts caganers, no hem hagut de fer cua. Ja estem a la civilització.
Hem començat agafant el Telecabina que ens porta a 2.707 m. d'alçada Avui futarem una baixada inicial de les bones. A dalt em donem la sortida...Allàaaaaa vaig!!!!! m'esperen 9 km de baixada, per les pistes d'esquí. Flis-flas-flis-flas, estic disfrutant com un cabró.Vistes impressionants, baixades collonudes, pedaltes espectaculars...collons...un Bike Park... ufff, quina baixada, òstia, òstia, quina rampa, ara taulons de fusta, ai,ai,ai...crec que estic fora de la ruta. Paro. No ve ningú, no veig ni cintes ni marques. Arriba algú:

-Perdonare, el percorso è corretto
-Vai,Vai
-...això vol dir que sí

Doncs cap avall. Segueixo baixant i torno a arribar a Sestriere...El percorso no era correcte. Som uns 15-20 corredors que ens hem equivocat. L'organització decideix que tornem a pujar el telecabina i tornent a començar. Òstia ni fet expréss!!!! Tornaré a fer la baixada, jajajajaja...ho necesitava, jajajajajaja.
Tornem a baixar, aquest cop veig el lloc on ens hem equivocat, agafo la ruta bona...casumlóspedrer...he rebentat!!!! Inflo amb una bombona de CO2 i cap avall. Amb l'equivocació avui vaig dels últims. Començo a pujar la Cima Bosco de 2.376 m. magnífica pujada de 9 km entre vegetació exuberant, pins grandiosos i molta aigua. La baixada és per corriol molt marcat i sense complicació que ens porta a Fenils, que és on comença la segona pujada d'avui. Vaig bé, vaig fort, ahir només (?!?!?) vaig fer 60 km i 1.800 m de D+. Haig d'anar parant a inflar la roda cada 5-6 km, tot i així no m'afecta. Passo en Ferran que avui va una mica cuit, ahir va acabar l'etapa i serà finisher (els que han acabat totes les etapes), molt bé per ell, jo no ho podré ser...hi hauré de tornar. Cada cop apreto més a la pujada, passo a molta gent, a la baixada, ídem, estic onfire. A partir d'Amazas, ens queden dues pujadetes cabronetes, que les faig a plat. Collons que passa avui les cames van de perles, l'última pujada del poble és descomunal, però el fet de tenir l'arribada a prop la passo sense problemes. Arribo content, alegre, feliç i...pensant que hi tornaré. Una cursa tan, tan dura s'ha de fer i repetir tantes vegades com sigui possible.