dimarts, 28 de maig del 2013

ESPERXADA 2013


Porqueres 26.5.2013
70 km
3000 D+


Collons, collons, collons...com se les gasten els Sendicalistes del Pedal (altrament dit... sindicalistes del pàdel...jajaja). Sembla que comencem a tenir curses interessants, curses de BTT pur i dur, el de tota la vida, aquelles que si s'ha de baixar de la bici...es baixa, aquell que si hi ha fang, o plou, o neva, o un tsunami...no passa res. L'Esperxada, segons la meva humil opinió, tinc clar que la poso al mateix nivell que La Tramun i la Guilleries Extrem. Ben col.locadeta a l'arxiu de curses "Pata Negra"


Sensacional!!! Quin circuit ens van preparar, uff, uff,uff, corriols i més corriols, pujades fortes a plat petit, travessar riu... molt bé, molt bé i molt bé. Per repetir l'any vinent.

A la sortida som pocs, però hi ha molt de nivell. El fet que durant tota la setmana hagi estat plovent i que la setmana anterior hi va haver La Tramun, em suposo que ha fet minvar l'assistència...ells s'ho han perdut. Del Cassà només hi he anat jo!!! Són uns cagadets i ja els he obert un expedient disciplinari!!!



Sortida neutralitzada cap a Camós, comencem pujant cap a La Bora per asfalt, va bé per estirar. El perfil de la cursa, fa tremolar, la primera pujada és directa cap a Rocacorba. Tram que feia temps no hi passava, m'anava recorda'n a mesura que hi passava, sobretot la zona de les lloses. Un cop a dalt 17km amb 1h15'.

Comencen els corriols salvatges, humits, plens de fang, lents, fantàstics. Fem una zona molt maca, fins el Coll Saposa. Baixem cap a Pujarnol, i tot fent una mica de volta pugem a Sant Patllari. Macu,macu...El ritme ja és més lent he fet 13km dels quals 7 de baixada també amb 1h 15'...aixó vol dir...pujades fortes i baixades tècniques!!!!! Que bé ens ho estem passant!!!!


Fins aquí, més o menys, el recorregut força conegut per mi, a partir d'ara i fins Serinyà tot nou, no en tinc ni fava del terreny, dels corriols, de les pujades...lo desconegut, la novetat...m'excita!!!

Ens fan passar pel Bosc de Can Ginebreda, travessem la carretera de Sant Miquel de Campmajor i pugem per la zona de la Serra de Ginestar, que molt de tros anem seguint la carena. Ens fan baixar un tram descomunal i divertit, fins a Can Pla on travessem El Ser amb aigua fins els genolls...je,je,je ens hem refrescat una mica i m'ha anat molt bé.

Aquesta zona érem tres que fèiem "la puta i la ramoneta". Un, a les baixades em deixava, però a les pujades l'atrapava, i l'altra jo el deixava a les baixades i m'atrapava a les pujades. Collons nois ens aclarim o què!! Al final els he deixat a tots dos, i això que eren força jovenets. Ja ho dic veteranus power!!!


Travessat El Ser... territori conegut. Pugem cap a la Creu d'Hortós, ja portem 45km i 3h 44'. Ui,ui,ui...o apreto una mica més o no arribo al dinar de Festa Major de Cassà. Aquesta zona sempre m'ha agradat, sobretot el corriol de baixada, ràpid, de fàcil fer i revirat és al-lucinant, tot i tenir algun sustu. Tornem a travessar El Ser,sense mullar-nos, i fem una pujadeta cabroneta, que vàrem fer per la Territori Bora.

Em sento molt bé, les cames em responen, tinc la sensació que puc apretar més i ho faig, deu ser el dinar de Festa Major...ummmm...Canelons amb tomata de la Mare i vedella amb esbergínies ummmm.... uff que se m'en va l'olla.


Fem una pista de pujada fins a una urbanització, crec es deia Caselles, on hi ha avituallament. Recordo que n'hi m'he parat. Ja portem 60km, només en falten 10km. Queda poc. A l'avituallament s'ha posat a roda un ciclista que hem anat junts, bé, en realitat, que ha xupat roda, aquests últims kms, fins a la pujada de la Canova. On no sé si ha sigut la pujada, o l'espant del mig senglar penjat d'un arbre, que l'he deixat.

Ja feia uns kms que estava anant a més, l'arribada ha estat pletòrica, forçant, potser 30 km més m'haguèssin anat millor, jejeje... i entro a meta amb un sonriure...de 70km..i de 5h25'...i 14è classificat.

Pel que he "palpat" aquests Sendicalistes, estan una mica tocats, són senglars,senglars...com jo!!!! Molt bé per ells, el recorregut extraordinari, avituallaments moooolt correctes, classificacions penjades el mateix dia, fotos penjades el mateix dia, preu de la inscripció correcta. Per ser la primera, una felicitació de veritat.
...tot i així...sempre hi han coses a millorar...je,je,je...Jo començaria la cursa a les 8 del matí, és molt subjectiu i l'altra, en algun tram el marcatge era fluix... tot i que, entenc que marcar 70km ha de ser una currada bestial.

Salut i km's

















dimarts, 21 de maig del 2013

LA TRAMUN 2013

19.5.2013
Les Preses - Salt
69 km

Feia uns quants anys que no feia la Tramun en bici, sempre per una tema o altre no podia. Fa dos anys uns quants la vam fer corrents i vaig al.lucinar dels corriols que s'anaven incorporant. Aquest any tenia els astres en línia i a última hora m'hi vaig inscriure. Com a senglar que sóc una cursa senglanera a Girona no s'hi pot fallar.

-Ei, Eduard, vas fer algo diumenge?
-70 km en bici, de Les Preses a Salt.
-Quant vares trigar?
-Quasi 6 hores
-Collons! Si que estàs cardat! És tot carril bici i pica avall!!
-JAJAJAJAJAJAJA
-Què rius?
-És molt llarg d'explicar

Mira que n'estem de malalts poguent  fer 50 km per carril bici, en fem 70 km i sense un putu planer, poguent tardar 2 hores en tardem 6 hores....l'espècia humana és així!!!

Som-hi!!!! Sortida des de Les Preses, una mica de carretera per començar a pujar a Xenacs, uns quants km per estirar el grup i per escalfar les cames. Mira que és estrany, tot i la meva al-lèrgia a l'asfalt, m'ha anat molt bé, hem fet un grup els del club, Dani, Berna, Jaume, Joan i jo, tots junts semblava que féssim tàctica d'equip.

Un cop a dalt, comença La Tramun de veritat, comencen els corriols eterns, trialeres, passeres, lloses, pedres.... BANZAAAAAAIIIIIIIIIIIII. Estic espitat, excitat, il.lusionat...és l'edat!!! Cada cop més d'aquestes curses les vull disfrutar al màxim i ho faig, ja no tinc aquella pressió d'intentar fer el millor lloc, tot i que segueixo sent competitiu. Això et fa veure les curses d'una altra manera. Evidentment m'agrada quedar com més endavant millor, però culmipixu si quedo 15 o 25 o 35. 

Primer corriol fins a Coll de Bas, amb algun sustu, però cap problema, encara hi ha algun ciclista de nerviós...PAS...PAS...PAS... collons!!! tan fàcil que és dir: Em deixes passar si us plau o Atenció que passo per l'esquerra (per la dreta no, que ja tenim els del PP). Després d'aquí pujadeta cabroneta i torne-mi amb corriol cap a travessar la carretera de Sant Iscle.


Enfilem direcció el Volcà del Traiter (no confondre amb en Marc Trayter, jejeje), no hi arribem i girem en direcció cap a Les Medes (no confondre amb les Illes Medes, jejeje...festival del humor...). És una zona que sempre m'ha agradat, suposo que deu ser per les vegades que hi he vingut. 

Un cop a Les Medes, baixada impressionant d'uns 5 km fins a Sant Aniol. Aquest corriol m'ha fet ballar la padrina. La traçada estava superclara, doncs jo, sempre per fora. Vinga Eduard concentrat!!! Posa't a la traçada bona...futut burru, tornem-hi, quin desastre. No sé que carai m'ha passat. Potser ha sigut el forat al quadre de la bici? potser ha sigut les lletres de Club Ciclista Cassà al maillot? el forat a les sabates? el llimac que he aixafat sense voler? el cop de cap a un tronc? que m'estic pixant?....va, cabories!!!


A Sant Aniol parada i fonda. Menjo...bec...menjo...bec...bec...i torno a menjar i bec. Enfilo a la bici i...POR TUTATIS...que bé que m'ho estic passant. M'atrapa en Dani, i anem junts un ratet. Jo suposo que després de la baixada desastrosa que he fet deuria estar un pel cuit i li dic:

-Dani, tira que jo afluixo una mica
-No home, enganxat.
-Vés, ves.
-Va Eduard, ens necessitem mútuament (Conversa mode homosexual)
-Val, doncs en poso jo al davant i tu al darrera...jajajajajaja

Hem anat junts, ara ell davant ara jo. Un cop a Dalt del Coll del Portell, en no sé quin tram del corriol, se m'enganxa la roda del davant i surto disparat "tal com un fletxa del seu arc", per sort me pogut abraçar a un arbre, gràcies, i no ha passat res. Pujo a la bici i a la búsqueda i recerca d'en Dani, jejeje. L'atrapo, passem la carretera de Les Encies, un petit planer i ara sí baixada agradable fins al famós Hostal del Fang. 

On faig l'avituallament juntament amb en Dani, però ostres el tiu menja una merda i se'n va ràpid. Jo amb el donut a la boca, a perseguir-lo. Quilvaparir. És que sóm competitius fins a la mèdula!!! Ens posem un dorsal  i maricón l'últim....


Es fot a ploure. Aigua=fang, Molta aigua=Molt fang. I a més fang asquerosillu, d'aquell que s'enganxa la roda...però deixeu-m'ho dir...és més divertit!!!.

Anem cap a la zona del Bruguer, plou molt, a diferencia d'altres anys ens desviàvem cap a PuigDalí i Roca Ballera, l'any passat i aquest ens fan passar cap a La Barroca i Santa Lena. És un terreny diferent al primer tram, però m'ho segueixo passant igual de bé. Arriba la puta pujada (perdoneu) de les pedres, on ho he passat malament, aquí sí que he donat el 120%. Costava molt traccionar la roda de darrera, constanment patinava. Tot moll i les pedres tant llises...és lu que té. 

Direcció a passar el cingle de Sant Roc...aaggggghhhh....com he disfrutat aquesta zona, he hagut de posar peu a terra un parell de cops, perquè ufff, no ho veia clar. Fa molts km que vaig sol i això m'emprenya, vulguis o no, sempre baixes una mica el ritme. Ja estem cap al km 50 km, en queden 10 de na fent amb un corriol i la resta planer.


L'últim corriol estava fet un fàstic, el corriol era una riera, la roda patinava, ja comences ha estar cansat, puaff, m'ha anat fatal, i a més he tornat a caure, me enganxat amb unes bardisses, que m'han fet un tall a la ferida de la cuixa. M'ha entrat un mal rotllo quemecagoentoloquesemenea. En aquells moments per sort m'ha passat un ciclista i l'intent de seguir-lo m'ha fet espavilar. Espavilar només un poc, perquè ha estat arribar al planer, que he fet una desconnexió i he posat el piloto automático a ritme verano azul.

Tot i aquest ritme, jejeje, en tenia un parell a davant que m'han ajudat a accelerar-lo, però quan he volgut atrapar-los no m'ha estat possible. En aquest planer final, rebaixant la concentració en la cursa, i començant a pensar altres coses, m'ha vingut aquell sentiment friki de: que bé m'ho estic passant, vull que no s'acabi i l'altre de: que bé que s'acaba, necessito un dutxa. Per majoria unàmine meva ha guanyat el vull que no s'acabi....i... si un cop a Bescanó...fem mitja volta i tornem a fer La Tramun al revés!!!! Al.lucinant!!! Jo m'hi apuntaria. 

Fidel i organitzadors de La Tramun...ja teniu una proposta: Sortir de Salt anar fins a Les Preses i tornar...us estalviareu els autobusos i els camions per les bicis. jajajaja.



Arribo a meta molt, i molt satisfet, durant el recorregut molts cops he estat xiulant i cantant/taralalajant, crec que no he estat l'únic. Pel meu nivell crec he fet un bon temps 5h 45' si hi trec totes les excuses, hagués pogut rebaixar-ho en 15', però aquestes excuses les té tothom: caure, fang, massa rato a l'avituallament...M'he trobat molt millor a partir de l'Hostal del Fang, i m'he quedat amb la sensació de voler-ne més. Podria dir que avui ha estat un dia que he tingut una magnífica Píndola de Felicitat.

L'organització....cada cop ho foten més bé, es nota que es una cursa feta per ciclistes que s'estimen el BTT de veritat, el de sempre. Tot molt bé els avituallaments perfectes, el recorregut extraordinari...un 11!!!! 
Va, una crítica...la recollida de dorsals. Els que van anar el dissabte a buscar-lo, el diumenge vam haver de tornar a fer cua per agafar el xip.
Ep, els macarrons en botifarra perfectes

Res, que m'ho he passat de collons!!!!

Ara si em perdoneu vaig a dutxar-me que encara tinc fang a les orelles i al forat del cul!!!!!!jajajajajaja

M'espera Terra de Maquis.



dimarts, 14 de maig del 2013

TRACKS DEL DIABLE


Feia temps que volia fer la Tracks del Diable. La zona per on passa sempre m’ha agradat, i fer-ho en dos dies era un bon repte. Així que m’esperàven 96km el primer dia i 122 km el segons, el desnivell, pufffff…..3000+3000. Casi res amb un ras ras està fet.

Una de les coses bones del “feisbuc” es que pots estar en contacte amb altres ciclistes amics, coneguts i saludats...un d’aquests és l’Alex, que també va fer la Transpyr i desde llavors estem en contacte. Ell em va comentar que ho volien fer, i jo que sóc un tiu fácil…m’hi vaig apuntar de seguida.

Pos re…el dijous passat com un clau estaba a Torelló a 2/4 de vuit. En Jordi de SherpaTours, l’organitzador d’aquestes rutes, ens fa una mica de briefing dels dos dies…ejem…al cap de cinc minuts ja m’havia perdut .

Dia 1: Torelló - Vidrà 96 km 2.970 D+

Va som-hi, l’Alex, el seu company Oscar i jo, pugem sobre les bicis i a fotre-li que ens queden unes quantes hores…  8??? 9??? 10????  Que al.lucinant és pensar que estaràs tot el dia pedalant!!!.


Passem a prop de Sant Pere de Torelló, anem a travessar el riu, i ens acollonim. Baixa molta aigua, i tot just portem uns kms…ens hem de mullar els peus?, doncs No! Sabates i mitjons fora i a passar, que l’aigua està molt fresca. Aquí menció especial per l’Alex, que va voler ensenyar-nos que sap nadar, i va fer unos largos de picina, jajajajaja. ..va caure i va quedar xop com un ànec!!. Llàstima que al caure es va fer mal al dit de la mà. Collons comencem bé.

Per mi, ara bé el millor tram de tota la ruta, anem agafant corriol rera corriol, de pujada, de baixa, planer…impressionant i així fins a L'Esquirol, passem per la famosa Foradada. Arribem a Cantonigrós i fem parada i Fonda, mai més ben dit, entrem a Can Colom, ens ho havien recomenat de l'organització. La senyora molt amable va començar a treure embotits i formatge...haviem de fer un tastet, i vam sortit tips com uns porcs!!!! Impressionant la senyora no parava de xerrar i de tallar embotit, i vinga nosaltres na li fotent, fins i tot vam fer servir el porró de vi. Si ens haguèssin fet control antidòping, donem positiu segur!!!.


Fins a Tavertet també tram impressionant igual que el tram fins a Rupit.
Abans d’arribar a Rupit… averia mecánica  de l’Alex, collons noi avui has trepitjat merda!!!. Per sort falta poc per arribar al poble. Truquem a en Jordi, l’organitzador, i li diem que necesitem una roda 29”…i ens l’ha portada…ens hem esperat quasi dues hores, però hem pogut seguir la ruta. Molt bé per l’organitzador!!! Portem 50 km. Hem aprofitat per menjar i veure rodejats de guiris francesos.



De Rupit baixem cap a Sant Joan de Fàbregues, per resseguir el penyasegat, passem pel Salt de Sallent, mentre’s pedalem  l’Agullola que ens vigila i el Far que ens il.lumina de molt a prop.
Deixem el penyasegat i anem cap a l’interior direcció a La Davesa, quan ens comença a ploure. Per sort només a estat uns kms/15 minuts. El tram següent és el mateix que vaig fer per la ruta de Volcanolimits, amb molts de corriols de pujada, alguns força tècnics, que t’exprimeixen  més del 100% i que arriben fins al Puig de la Bastida.

Durant la pujada he picat contra una pedra, i m’he enviat el dit petit del peu a pendre pel cul. Heu pedalat totalment marejats i que tot et doni voltes, sense caure? Doncs ho vaig aconseguir! És una tècnica nova, com la dels borratxos, que són els únics capaços de percebre el moviment giratori de La Terra...jejejeje.

Passem molt de tros per la Serra de Cabrera, un cop a dalt comencem a baixar, que ja toca, passem a prop de Sant Andreu de la Vola, tornem a fer un corriol dels bons, fins arribar al Castell.

Ara bé lo bo, “la subida de la muerte”, res un repetxonet de casi 5km, i algún tram del 23%. Realment es fa bé, però clar, ja portem 80 kms a les cames i es noten. De tant en tant anem divisant el Santuari de Bellmunt, una magnífica talaia amb vistes a la plana de Vic. Ja comencem a olorar Vidrà, el nostre final d’etapa, baixem un bon ratet i fem una mica de Dragon Khan per arribar al poble. Que ens rep amb una vaca morta al costat del matí, ui,ui,ui mal presagi, a veure si els vilatans ens esperen amb aixades i xerracs estil Matança de Texas.

Per sort no ha estat així i a la Fonda Serrasolsas ens han atès molt bé. Després d’un bon sopar cap a dormir aviat que el dia següent ens espera una altra bona etapa.

Dia 2: Vidrà-Torelló 122km 2940 D+

Comencem el dia amb boira espesa i amb pluja, puaggg!!!, quina merda, la boira si que em fot, no veure el paisatge m’emprenya. Després d’un planer ens enfilem i fem la pujada més llarga del dia. Això si que és un bon començament, arribem prop del Castell de Milany auns 1.350m d'alçada. Passem per un tram força famós per la gran quantitat de fang que hi ha, i si que n’hi ha si i molt!!!! És un tram que es fa molt lent i és emprenyador.

Estem en un terreny de molt pedra i comença la baixar…i em fa mal el dit del peu. Després del cop d’ahir una vegada a Vidrà es va inflar molt i estava tot morat, semblava que tenia cangrenat, durant la pujada el notava, però no em molestava, però baixant i amb els cops de les pedres, ufff, he estat a punt de fer un forat a la sabatilla per treure el dit petit i així evitar-me els cops. Per sort no ho he fet, finalment he trobat la manera de posar-me sobre la bici perquè em fés el menys mal possible.

La Baixada ens portara fins a Santa Maria de Besora i tot seguit Sant Quirze de Besora, havent passat a cavall de la bici com a mínim 10 vegades la Riera de la Foradada. A Sant Quirze esmorzem...donut + croissant de xocolata, per carregar de sucre.

Tram feixuc, molta pista i anar fent pujadetes, ens ha plogut una mica, el cami està enfangat, passem a propr de Sora i fem baixada per arribar a Alpens, on parem un ratet per esmorzar/dinar que ja toca, però marxem ràpid perquè comença a fer una fred que pela, anem cap a Sanya Eulàlia de Puig-Oriol, passant per la Roqueta.

Direcció a Perafita, amb parada al Forn Franquesa, molt coneguts per les seves reixes de crema, xocolata, cabell d'àngel....que vam tastar evidentment!!!!

Portem molts kms que anem per pista, amb algun corriol de tant en tant, pistes amb molts de tobogans. Arribem i passem Sant Boi de Lluçanès, ja "només" ens queden uns 40 km, anem direcció cap a Bajalou, ara només ens queda...baixada...pujada...baixada...planer. Això s'acaba!!!! Ens agafa un "rampell" i després de casi 190 km a les cases, a la pujada ens fotem un "hatxassu", per quedar encara més baldats.


Ara ja més tranquils anem arribant a Torelló, passant per Sant Pere i Sant Vicens, i posant com a punt i final el local de Sherpatours.

Han estat dos dies fantàstics, de pur MountainBike, amb dos bons companys, l'Alex i l'Oscar, que ens hem entès molt bé. una ruta inmillorable, amb un primer dia estratosfèric. Tot Perfecte. Llàstima dels dits.

Ja m'estic pensant fer la Tracks del Diable non-stop.

Salut i Kms.