LA TRAMUN 2013

19.5.2013

Les Preses - Salt

69 km

Feia uns quants anys que no feia la Tramun en bici, sempre per una tema o altre no podia. Fa dos anys uns quants la vam fer corrents i vaig al.lucinar dels corriols que s'anaven incorporant. Aquest any tenia els astres en línia i a última hora m'hi vaig inscriure. Com a senglar que sóc una cursa senglanera a Girona no s'hi pot fallar.

-Ei, Eduard, vas fer algo diumenge?

-70 km en bici, de Les Preses a Salt.

-Quant vares trigar?

-Quasi 6 hores

-Collons! Si que estàs cardat! És tot carril bici i pica avall!!

-JAJAJAJAJAJAJA

-Què rius?

-És molt llarg d'explicar

Mira que n'estem de malalts poguent  fer 50 km per carril bici, en fem 70 km i sense un putu planer, poguent tardar 2 hores en tardem 6 hores....l'espècia humana és així!!!

Som-hi!!!! Sortida des de Les Preses, una mica de carretera per començar a pujar a Xenacs, uns quants km per estirar el grup i per escalfar les cames. Mira que és estrany, tot i la meva al-lèrgia a l'asfalt, m'ha anat molt bé, hem fet un grup els del club, Dani, Berna, Jaume, Joan i jo, tots junts semblava que féssim tàctica d'equip.

Un cop a dalt, comença La Tramun de veritat, comencen els corriols eterns, trialeres, passeres, lloses, pedres.... BANZAAAAAAIIIIIIIIIIIII. Estic espitat, excitat, il.lusionat...és l'edat!!! Cada cop més d'aquestes curses les vull disfrutar al màxim i ho faig, ja no tinc aquella pressió d'intentar fer el millor lloc, tot i que segueixo sent competitiu. Això et fa veure les curses d'una altra manera. Evidentment m'agrada quedar com més endavant millor, però culmipixu si quedo 15 o 25 o 35. 

Primer corriol fins a Coll de Bas, amb algun sustu, però cap problema, encara hi ha algun ciclista de nerviós...PAS...PAS...PAS... collons!!! tan fàcil que és dir: Em deixes passar si us plau o Atenció que passo per l'esquerra (per la dreta no, que ja tenim els del PP). Després d'aquí pujadeta cabroneta i torne-mi amb corriol cap a travessar la carretera de Sant Iscle.

Enfilem direcció el Volcà del Traiter (no confondre amb en Marc Trayter, jejeje), no hi arribem i girem en direcció cap a Les Medes (no confondre amb les Illes Medes, jejeje...festival del humor...). És una zona que sempre m'ha agradat, suposo que deu ser per les vegades que hi he vingut. 

Un cop a Les Medes, baixada impressionant d'uns 5 km fins a Sant Aniol. Aquest corriol m'ha fet ballar la padrina. La traçada estava superclara, doncs jo, sempre per fora. Vinga Eduard concentrat!!! Posa't a la traçada bona...futut burru, tornem-hi, quin desastre. No sé que carai m'ha passat. Potser ha sigut el forat al quadre de la bici? potser ha sigut les lletres de Club Ciclista Cassà al maillot? el forat a les sabates? el llimac que he aixafat sense voler? el cop de cap a un tronc? que m'estic pixant?....va, cabories!!!

A Sant Aniol parada i fonda. Menjo...bec...menjo...bec...bec...i torno a menjar i bec. Enfilo a la bici i...POR TUTATIS...que bé que m'ho estic passant. M'atrapa en Dani, i anem junts un ratet. Jo suposo que després de la baixada desastrosa que he fet deuria estar un pel cuit i li dic:

-Dani, tira que jo afluixo una mica

-No home, enganxat.

-Vés, ves.

-Va Eduard, ens necessitem mútuament (Conversa mode homosexual)

-Val, doncs en poso jo al davant i tu al darrera...jajajajajaja

Hem anat junts, ara ell davant ara jo. Un cop a Dalt del Coll del Portell, en no sé quin tram del corriol, se m'enganxa la roda del davant i surto disparat "tal com un fletxa del seu arc", per sort me pogut abraçar a un arbre, gràcies, i no ha passat res. Pujo a la bici i a la búsqueda i recerca d'en Dani, jejeje. L'atrapo, passem la carretera de Les Encies, un petit planer i ara sí baixada agradable fins al famós Hostal del Fang. 

On faig l'avituallament juntament amb en Dani, però ostres el tiu menja una merda i se'n va ràpid. Jo amb el donut a la boca, a perseguir-lo. Quilvaparir. És que sóm competitius fins a la mèdula!!! Ens posem un dorsal  i maricón l'últim....

Es fot a ploure. Aigua=fang, Molta aigua=Molt fang. I a més fang asquerosillu, d'aquell que s'enganxa la roda...però deixeu-m'ho dir...és més divertit!!!.

Anem cap a la zona del Bruguer, plou molt, a diferencia d'altres anys ens desviàvem cap a PuigDalí i Roca Ballera, l'any passat i aquest ens fan passar cap a La Barroca i Santa Lena. És un terreny diferent al primer tram, però m'ho segueixo passant igual de bé. Arriba la puta pujada (perdoneu) de les pedres, on ho he passat malament, aquí sí que he donat el 120%. Costava molt traccionar la roda de darrera, constanment patinava. Tot moll i les pedres tant llises...és lu que té. 

Direcció a passar el cingle de Sant Roc...aaggggghhhh....com he disfrutat aquesta zona, he hagut de posar peu a terra un parell de cops, perquè ufff, no ho veia clar. Fa molts km que vaig sol i això m'emprenya, vulguis o no, sempre baixes una mica el ritme. Ja estem cap al km 50 km, en queden 10 de na fent amb un corriol i la resta planer.

L'últim corriol estava fet un fàstic, el corriol era una riera, la roda patinava, ja comences ha estar cansat, puaff, m'ha anat fatal, i a més he tornat a caure, me enganxat amb unes bardisses, que m'han fet un tall a la ferida de la cuixa. M'ha entrat un mal rotllo quemecagoentoloquesemenea. En aquells moments per sort m'ha passat un ciclista i l'intent de seguir-lo m'ha fet espavilar. Espavilar només un poc, perquè ha estat arribar al planer, que he fet una desconnexió i he posat el piloto automático a ritme verano azul.

Tot i aquest ritme, jejeje, en tenia un parell a davant que m'han ajudat a accelerar-lo, però quan he volgut atrapar-los no m'ha estat possible. En aquest planer final, rebaixant la concentració en la cursa, i començant a pensar altres coses, m'ha vingut aquell sentiment friki de: que bé m'ho estic passant, vull que no s'acabi i l'altre de: que bé que s'acaba, necessito un dutxa. Per majoria unàmine meva ha guanyat el vull que no s'acabi....i... si un cop a Bescanó...fem mitja volta i tornem a fer La Tramun al revés!!!! Al.lucinant!!! Jo m'hi apuntaria. 

Fidel i organitzadors de La Tramun...ja teniu una proposta: Sortir de Salt anar fins a Les Preses i tornar...us estalviareu els autobusos i els camions per les bicis. jajajaja.

Arribo a meta molt, i molt satisfet, durant el recorregut molts cops he estat xiulant i cantant/taralalajant, crec que no he estat l'únic. Pel meu nivell crec he fet un bon temps 5h 45' si hi trec totes les excuses, hagués pogut rebaixar-ho en 15', però aquestes excuses les té tothom: caure, fang, massa rato a l'avituallament...M'he trobat molt millor a partir de l'Hostal del Fang, i m'he quedat amb la sensació de voler-ne més. Podria dir que avui ha estat un dia que he tingut una magnífica Píndola de Felicitat.

L'organització....cada cop ho foten més bé, es nota que es una cursa feta per ciclistes que s'estimen el BTT de veritat, el de sempre. Tot molt bé els avituallaments perfectes, el recorregut extraordinari...un 11!!!! 

Va, una crítica...la recollida de dorsals. Els que van anar el dissabte a buscar-lo, el diumenge vam haver de tornar a fer cua per agafar el xip.

Ep, els macarrons en botifarra perfectes

Res, que m'ho he passat de collons!!!!

Ara si em perdoneu vaig a dutxar-me que encara tinc fang a les orelles i al forat del cul!!!!!!jajajajajaja

M'espera Terra de Maquis.