Feia temps que volia fer la Tracks del Diable. La zona per on passa sempre m’ha agradat, i fer-ho en dos dies era un bon repte. Així que m’esperàven 96km el primer dia i 122 km el segons, el desnivell, pufffff…..3000+3000. Casi res amb un ras ras està fet.
Una de les coses bones del “feisbuc” es que pots estar en contacte amb altres ciclistes amics, coneguts i saludats...un d’aquests és l’Alex, que també va fer la Transpyr i desde llavors estem en contacte. Ell em va comentar que ho volien fer, i jo que sóc un tiu fácil…m’hi vaig apuntar de seguida.
Pos re…el dijous passat com un clau estaba a Torelló a 2/4 de vuit. En Jordi de SherpaTours, l’organitzador d’aquestes rutes, ens fa una mica de briefing dels dos dies…ejem…al cap de cinc minuts ja m’havia perdut .
Dia 1: Torelló - Vidrà 96 km 2.970 D+
Va som-hi, l’Alex, el seu company Oscar i jo, pugem sobre les bicis i a fotre-li que ens queden unes quantes hores… 8??? 9??? 10???? Que al.lucinant és pensar que estaràs tot el dia pedalant!!!.
Passem a prop de Sant Pere de Torelló, anem a travessar el riu, i ens acollonim. Baixa molta aigua, i tot just portem uns kms…ens hem de mullar els peus?, doncs No! Sabates i mitjons fora i a passar, que l’aigua està molt fresca. Aquí menció especial per l’Alex, que va voler ensenyar-nos que sap nadar, i va fer unos largos de picina, jajajajaja. ..va caure i va quedar xop com un ànec!!. Llàstima que al caure es va fer mal al dit de la mà. Collons comencem bé.
Per mi, ara bé el millor tram de tota la ruta, anem agafant corriol rera corriol, de pujada, de baixa, planer…impressionant i així fins a L'Esquirol, passem per la famosa Foradada. Arribem a Cantonigrós i fem parada i Fonda, mai més ben dit, entrem a Can Colom, ens ho havien recomenat de l'organització. La senyora molt amable va començar a treure embotits i formatge...haviem de fer un tastet, i vam sortit tips com uns porcs!!!! Impressionant la senyora no parava de xerrar i de tallar embotit, i vinga nosaltres na li fotent, fins i tot vam fer servir el porró de vi. Si ens haguèssin fet control antidòping, donem positiu segur!!!.
Fins a Tavertet també tram impressionant igual que el tram fins a Rupit.
Abans d’arribar a Rupit… averia mecánica de l’Alex, collons noi avui has trepitjat merda!!!. Per sort falta poc per arribar al poble. Truquem a en Jordi, l’organitzador, i li diem que necesitem una roda 29”…i ens l’ha portada…ens hem esperat quasi dues hores, però hem pogut seguir la ruta. Molt bé per l’organitzador!!! Portem 50 km. Hem aprofitat per menjar i veure rodejats de guiris francesos.
De Rupit baixem cap a Sant Joan de Fàbregues, per resseguir el penyasegat, passem pel Salt de Sallent, mentre’s pedalem l’Agullola que ens vigila i el Far que ens il.lumina de molt a prop.
Deixem el penyasegat i anem cap a l’interior direcció a La Davesa, quan ens comença a ploure. Per sort només a estat uns kms/15 minuts. El tram següent és el mateix que vaig fer per la ruta de Volcanolimits, amb molts de corriols de pujada, alguns força tècnics, que t’exprimeixen més del 100% i que arriben fins al Puig de la Bastida.
Durant la pujada he picat contra una pedra, i m’he enviat el dit petit del peu a pendre pel cul. Heu pedalat totalment marejats i que tot et doni voltes, sense caure? Doncs ho vaig aconseguir! És una tècnica nova, com la dels borratxos, que són els únics capaços de percebre el moviment giratori de La Terra...jejejeje.
Passem molt de tros per la Serra de Cabrera, un cop a dalt comencem a baixar, que ja toca, passem a prop de Sant Andreu de la Vola, tornem a fer un corriol dels bons, fins arribar al Castell.
Ara bé lo bo, “la subida de la muerte”, res un repetxonet de casi 5km, i algún tram del 23%. Realment es fa bé, però clar, ja portem 80 kms a les cames i es noten. De tant en tant anem divisant el Santuari de Bellmunt, una magnífica talaia amb vistes a la plana de Vic. Ja comencem a olorar Vidrà, el nostre final d’etapa, baixem un bon ratet i fem una mica de Dragon Khan per arribar al poble. Que ens rep amb una vaca morta al costat del matí, ui,ui,ui mal presagi, a veure si els vilatans ens esperen amb aixades i xerracs estil Matança de Texas.
Per sort no ha estat així i a la Fonda Serrasolsas ens han atès molt bé. Després d’un bon sopar cap a dormir aviat que el dia següent ens espera una altra bona etapa.
Dia 2: Vidrà-Torelló 122km 2940 D+
Estem en un terreny de molt pedra i comença la baixar…i em fa mal el dit del peu. Després del cop d’ahir una vegada a Vidrà es va inflar molt i estava tot morat, semblava que tenia cangrenat, durant la pujada el notava, però no em molestava, però baixant i amb els cops de les pedres, ufff, he estat a punt de fer un forat a la sabatilla per treure el dit petit i així evitar-me els cops. Per sort no ho he fet, finalment he trobat la manera de posar-me sobre la bici perquè em fés el menys mal possible.
La Baixada ens portara fins a Santa Maria de Besora i tot seguit Sant Quirze de Besora, havent passat a cavall de la bici com a mínim 10 vegades la Riera de la Foradada. A Sant Quirze esmorzem...donut + croissant de xocolata, per carregar de sucre.
Tram feixuc, molta pista i anar fent pujadetes, ens ha plogut una mica, el cami està enfangat, passem a propr de Sora i fem baixada per arribar a Alpens, on parem un ratet per esmorzar/dinar que ja toca, però marxem ràpid perquè comença a fer una fred que pela, anem cap a Sanya Eulàlia de Puig-Oriol, passant per la Roqueta.
Direcció a Perafita, amb parada al Forn Franquesa, molt coneguts per les seves reixes de crema, xocolata, cabell d'àngel....que vam tastar evidentment!!!!
Portem molts kms que anem per pista, amb algun
corriol de tant en tant, pistes amb molts de tobogans. Arribem i passem Sant
Boi de Lluçanès, ja "només" ens queden uns 40 km , anem direcció cap a
Bajalou, ara només ens queda...baixada...pujada...baixada...planer. Això
s'acaba!!!! Ens agafa un "rampell" i després de casi 190 km a les cases, a la
pujada ens fotem un "hatxassu", per quedar encara més baldats.
Ara ja més tranquils anem arribant a Torelló, passant per Sant Pere i Sant Vicens, i posant com a punt i final el local de Sherpatours.
Han estat dos dies fantàstics, de pur MountainBike, amb dos bons companys, l'Alex i l'Oscar, que ens hem entès molt bé. una ruta inmillorable, amb un primer dia estratosfèric. Tot Perfecte. Llàstima dels dits.
Ja m'estic pensant fer la Tracks del Diable non-stop.
Salut i Kms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada