TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 2

Després de la patacada del dia anterior, el diumenge al matí vaig fer una sessió d'intel.ligència emocional amb mi mateix...i vaig decidir continuar. Amb dos condicions...a cada avituallament havia de decidir si abandonava i sobretot evitar forçar, que volia dir totes les pujades a plat petit i pinyó gran...

Etapa 2
Castellnou de Bages - Santpedor
105 km
9h20'

A la sortida es nota que ahir, va ser un dia molt dur, aprop dels 90 abandonaments. Comencem el dia amb pujada, jo a lo meu tranquil·litat absoluta, per sort les cames responen bé. Després d'uns corriols de baixada tornem a pujar fins a La Torre de Castellnou.

Arribo a l'avituallament de Sant Cugat del Racó. Em trobo bé i segueixo. Sóc un senglar. M'integro en la natura, em sento camuflat entre corriols i alguna pinedes. Disfruto.

Arribo a l'avituallament de Balsareny. Cames bé, braços cap problema, cor fort com un roure, i el cap funciona a la perfecció. Segueixo. M'hidrato molt constantment, cada 15 min. xupadeta al Camelback. Jo sóc de beure poc i quan ho faig, doncs un bon trago. Noto que el cos m'ho demana.

Avui en Xevi ha decidit no sortir, segons comenta amb ahir en va tenir prou. Ho tenia molt clar, això que amb en Joan hem insistit, però quan tens una cosa tan clara ningú et fa canviar. En Joan ha acabat.

A diferència d'ahir el circuit és més puja i baixa sense grans pujades, trobo encara més corriols que la 1ª etapa. Això és bestial, tenen corriols per tot arreu. Pensant en tonteries, pensant amb el que em va passar ahir, pensant que he estat tot l'hivern entrenant per aquesta cursa, doncs arribo a l'avituallament de Cornet.
Hidrato i menjo i tornem-hi. Fa estona que anem un grup de 5-6 on hi ha l'Ada Xinxó la primera noia. Aquest grup ja no el deixaré fins al final, de tant en tant vaig fent la goma, a les pujades em deixen una mica en canvi a les baixades els atrapo de seguida.

Estem al pic de la calor, arribem a Artés, parada i fonda. Ara sí que ja tinc clar que arribaré sense problemes, bé...arribaré... però cuit com un calçot el mes de febrer. Segueixo mantenint el ritme "verano azul" .

Creuem una riera, que anava força plena...em trec el casc i em poso a dins, l'aigua està fresca i m'ajuda, segueixo, collons potser m'hi hauria d'haver tirat tot sencer.  Mig km més i el tornem a travessar....je,je,je...tot, m'hi he fotut sencer, amb sabates i vestit. Anava amb el grup de l'Ada que m'han deixat, però jo, en aquells moments estava en un moment de felicitat!!!!!

Ara ve potser la pujada més exigent del dia, un camí que es va convertint en corriol i cada cop més tècnic, que a la part final hi havia molta vegetació. Hi havien alguns trams que hem baixat de la bici, i és on he tornat a atrapar el grup.

Ens queden 30 km per acabar. Estem a la zona de Navarcles, molts anys enrere, potser 20, hi havia vingut a fer alguna Copa Catalana de BTT, tinc mig record dels corriols. I tant!!! potser hem fet 15 km seguits de corriols, enganxant un rera l'altre, impressionant.

Un cop arribo a Navarcles, ara només queda fer quasi tot pista per anar arribant a Santpedor.

Arribo content, destrossat sí, però molt content. Pensant que l'any vinent tornaré. Tot i el que em va passar ahir he disfrutat molt, però molt. Toca menjar fideuà. Em convé.

UFFF...això sí que és un repte majúscul. No tothom pot fer-ho. Has de preparar-te molt físicament però també mentalment. Aquests de Terra de Maquis, ho han organitzat molt i molt bé, vaja un excel.lent en tot. Recorregut bestial, avituallaments correctes (potser faltava una mica de salat), les coca-coles eren fresques!!!, estaven tots molt ben situats, en punts conflictius. Sempre tenies algú que et demanava si necessitaves alguna cosa, hi havia servei de mecànica, a l'arribada del primer dia t'explicaven què havies de fer. La Joana, una noia molt trempada, et guiava...has de fer això, anar cap allà, i després allà, bla,bla,bla... i creieu-me que en aquells moments el cap no estava per pensar i si algú et guia, doncs com els xais, tu cap allà. Gràcies per tot, sobretot per l'ajuda del primer dia amb l'assistència de la Creu Roja. Tornaré!!!

Ser un Maqui és una Actitud.