Sant Pere de Torelló
18 setembre de 2011
8km+11km+12km
classificacions
Com sempre espectacular!!!! Només per fer els últims metres de bici per arribar al Santuari de Bellmunt ja val la pena. Gent, molta gent animant, per un moment penses, on estic? al Tour? al Mortirolo??? de tanta gent que hi ha no veus el camí, la gent es va obrint quan passes tú. Igual que l'Angliru, je,je,je... Et sents important, o potser millor...impressionat!!!
Doncs res un altra any he anat a la Duatló de Bellmunt, una talaia perfecte a 1.246m amb unes vistes collonudes de la plana de Vic. Com sempre gent important a la sortida, és el que té quan hi han premis en metàl.lic pels primers.
La sortida s'ha retardat mitja hora, sembla ser que hi havia tanta gent al Santuari que hi havia un kaos bestial. Doncs res a esperar. A les 10h patapum!!! Sortida amb la BTT amb baixada pel mig del poble, realment perillós, molt perillós, tots anem a sacu per agafar posicions...bufff...comença la pujada, millor, els nervis de la sortida desapareixen i em concentro, queden 3km de terra i 5 km d'asfalt. El terreny està molt bé, tot el dissabte va ploure, passo aquests primers kms amb suficiència , arribo a l'asfalt, aquí cada any em passa igual. Tinc un baixón, i fins que no agafo el meu ritme no em recupero, els últims 2km els faig molt bé i recupero posicions fins arribar a dalt en la posició 27. Ufff...és espectacular la gent que hi ha, tothom animant, és d'agraïr!!!
Transició ràpida, els de l'organització et porten al lloc i t'ajuden amb el que poden, és al.lucinant. Em poso les wambes i cap avall, una mica acollonit, sé que m'espera un recorregut dur, més llarg que altres anys, amb pujades fortes i baixades fortíssimes. Començo suau, pendent del meu genoll, no vull que pateixi...gaire, he dit suau? Doncs en un tres i no res, ja he passat a 6 duatletes...collons vaig massa ràpid? Estan cuits? que passa? Res... cabòries de les meves. Jo cap avall, ara si que ja passo de tot, ni genoll, ni res, a trencar-ho tot...banzaaaaaaiiiiiii.... arribo a baix i comença pujada...buff...doncs, canvi ritme i ara si que ja em poso un control, fa mesos que no vaig gaire a córrer i avui tocarà patir. Passem per uns corriols extraordinaris, passem per la Tosca dels Degollats, im-presionante!!!!
El dia està boirós, i hi han trams del córrer que noseveunpijo, pel mig del bosc, seguint un corriol, tot blanc de boira, només escoltant el teu esbufec constant...com si fos a una peli de por... uuuuuuuuuu... sento una veu, serà un fantasma, no, un avituallament. Paro bec, bec més, bec encara més, m'ho bec tot!!!! i torno a engegar, ara ve la última pujada, em sento bé, cómode, vaig al màxim però no forçat, vaja que em guardo un petit cartutxo. Començo a pujar, m'atrapa un grup de tres i m'enganxo i arriben junts a dalt.
Transició, aquest cop molt ràpida, i cap avall, els controls ja van avisant que està molt enfangat i moll, que anem en compte...jo ni cas...en paso uns quants arribo, al famós camí de les fulles i m'emporto dos sorpreses, la primera...òstia al canto...impossible baixar a sobre la bici, fang relliscós-arrels-aigua és un cóctel perillós. La segona sorpresa ha estat una amable i agradable abella m'ha fotut una picada al cul, que encara avui em rasco. El collons de picada m'ha fet oblidar el molt mal que em fotien les cames, nohaymalqueporbiennovenga, o serà nohaybienquepormalnovenga, o serà elbienyelmalvanivienen.......
Baixada una mica descontrolada, però crec ràpida, he perdut molt temps amb la caiguda, en les passeres he anat molt en compte, anys enrera hi havia caigut, ja entro a Sant Pere, per fer el mur final a pas de puça, que el cor ja no dona per més i entro a meta molt satisfet amb mi mateix
Destacar l'organització, amb la boira era un dia ideal per no trobar el camí, doncs res de res hi havien cintes cada 30-40 m, una feinada bestial, els avituallaments posats a on calien i quantitat ideal, obsequi molt guai, traçat immillorable, ambient espectacular sobretot al arribar a Bellmunt, vaja...Perfecte. Va, per trobar-hi quelcom negatiu...el retard en la sortida, s'ha de preveure.
Duatló molt recomanable, aquest juntament amb el de Vilallonga de Ter, els millors.
ja,ja, molt bona crònica, he rigut molt, i has plasmat molt bé tot el que vam viure els que corríem a Bellmunt: una duatló increïble!!
ResponEliminaVinga, salut!!
Quina enveja...a veure si t'acompanyo a fer-ne algun.
ResponEliminaDesde l'organització de la Duatló de Bellmunt, molt agraïts per les teves paraules i per explicar-nos la cursa desde dins, nosaltres no tenim la sort de poder-la fer però disfrutem preparant-la, fins l'any vinent.
ResponEliminaMarc
De res Marc. Ho foteu molt bé, jo també organitzo curses i sé com funciona. El tema del monitor amb els temps a l'arribada collonut. Exacte...fins l'any vinent.
ResponElimina