BTT Trenkacames d'Anglès

Diada Nacional de Catalunya
Anglès
30 km
Classificacions


Aquesta setmana ha estat una mica descafeïnada, he sortit poc, un dia en bici i un altre a corre. Vaja que necesitava un petardu al cul, i he decidit fer alguna competició. M'era igual quina. Sobretot que comencés aviat. Un caldenc m'havia recomanat la Trenkacames i en un ras ras m'he plantat a Anglès.



Bon matí, amb fresca de poca durada, ja s'entreveia que el sol picaria. M'he trobat amb dos més del club, en Pep i en Sisu, xerrada, una mica d'escalfament i cap a la sortida.

Patapumxinpum!!!!! Sortim per la carretera, situat en els llocs capdavanters, xupant roda, per evitar enganxades a la primera curva vaig 4-5, a partir d'aquí ja és un campiquipugui. Gent coneguda, dels inicis del BTT a Girona...fa més de 20 anys...veteranillus/elefants/dinosaures com jo i que em quedat tots en situacions davanteres.

Exacte!!! Trenkacames!!!, els 20 km inicials ha estat això, un puja i baixa constant, de principi pels voltants de la Riera de Sant Pere, ara amunt ara avall, ara corriol ara camí, fins arribar a l'ermita de Sant Pere Sestronques, d'aquí ens dirigim cap al Puig Ventós quasi a tocar d'Anglès, tornem a deixar el poble enrera fins a travessar la carretera de Santa Coloma, per un tubo per anar cap l'ermita de Sant Amanç. Ermita on antigament i passava el camí ral, que el bandoler Serrallonga coneixia molt bé i aprofitava per fer de les seves. A prop de l'ermita hi ha Can Planella on hi vivia un parent d'en Serrallonga i a vegades s'hi refugiava.

Tot i no ser bandoler, el terreny per on estem, és força conegut per mi, molts anys d'entrenaments amb els de Bescanó per tota la muntanya de Santa Bàrbara és luqueté, no hem arribat fins al santuari però casi. Ara sí que pujades d'infart, de plat petit, de les de patir, vinga amunt i amunt, per sort de tant en tant teníem algun descansillo, de sobte en trobo que a davant i tinc un trio...de corredors...en Pep, en radikal i un tercer, doncs res a exprimir-me, agggg, uffff, arrrggg, atrapo el tercer, més agggg, uffff, arrrggg, en Pep s'en va, i en radikal el tinc a punt, però arriba la baixada i com sé que no hi tinc res a fer, sempre han baixat més bé que jo, afluixo una mica el ritme.



Doncs com deia...baixadaaaaaaaaaaaaaaa.... quasi 5 km...la part inicial no la coneixia, he tingut algun sustu. La part final si, i m'he deixat anar del tot, tant que m'he fotut una òstia de les bones, d'aquelles de volar, i pensar, collons encara no caic, i segueixes volant, i penses collons quan toqui a terra veuré les estrelles...doncs no!!! he caigut sobre un magnífic i polit bruc i no m'he fet res de res, recullo la bici i tornem-hi que no ha estat res, em torno a encigalar, i... quielsvaparir... han fotut una rampa per saltar, que faig, salto, no salto, salto, no salto... he tingut cagaleres i he passat pel costat. Em trobo amb en Rodri, antic beteteru que s'ha passat a les curses de nuntanya i que ha guanyat la cursa a peu i pel que m'ha semblat, sobrat. Arribo a la meta satisfet en el lloc 11.

Circuit molt maco, amb una mica de tot, trenkacames i amb el gust d'acabar-la amb uns 5 km de baixada, arribes a meta i ja hi tornaries. La part inicial ha estat més divertida i la part final ha estat més de patir. L'organització s'ho ha currat molt amb el circuit i és d'agraïr, el marcatge perfecte. Avituallaments correctes. Inscripció 10€ amb butifarrada, begudes el que volíem, samarreta, gorra, és el preu adequat. Felicitats.