Tramunbike for runners

5 de juny de 2011
Les Preses - Constantins
52 km 6h 15'


Uns quants tocats del bolet, en el seu moment vàrem decidir de fer la Tramunbike corrents. Avui és el dia!!! Pels que no ho saben la Tramunbike és una de les millors curses de BTT de llarga distància de Catalunya (i pot ser fins i tot de l'estat espanyol), consta de 65 km i el que la fa veritablement excepcional és que, a part dels últims 12 km que són planers, els altres són per corriols/trialeres molt tècniques que fan les delícies de tothom.

Els tocats del bolet

Abans de començar, fem una posada en comú, i es decideix que en lloc de fer tot el recorregut (65 km), deixarem de fer tot el planer final ( en farem 52 km), i vés per on, que per unanimitat hi hem estat tots a favor, je,je,je, ui si ens dediquéssim a la política!!! L'Artur Mas (guapuuuuu) hauria de plegar.

Comencem a Les Preses cap a l'àrea de Xenacs al costat del Puig Rodó 936m., les BTT pugen per l'asfalt, a nosaltres l'asfalt ens fa venir urticària als collonets, i per no haver de rascar tot el dia, pugem per corriol. 450m de desnivell en 3km, res que ens hem despertat de cop...avui ens hem despertat de les 5h30' quan encara havíen de posar els carrers.

Si hem pujat fort doncs, baixem fort i arribem a Coll de Bas, girem a mà esquerra i cap a la carretera que va cap a Sant Iscle de Colltort. Dels 9 que som ja s'han fet 2 grupets 5+4, ens anem esperant.

Travessada la carretera ens dirigim cap el volcà del Traiter, els corriols són molt entretinguts, anem molls, xops, la pluja d'ahir fa que al tocar les branques ens caigui una petita pluja individual a sobre, que no cal dir ens va de perles.

De volcà a volcà i corro perquè em va...de collons, arribem a prop del volcà de Llacunagra, passant pels prats de les Medes, i l'ermita de Sant Joan de Les Medes i d'aquí cap a Sant Aniol de Finestres, sense entrar al poble enfilem cap a la Masia La Sala, allà ens espera un magnífic avituallament. Ja tenim 23 km, amb dos grups ja definits, els que van davant i els que van darrera, els molt bons i els bons, etc... fins ara he aguantat força bé.


Els pros també fan pipí

Donar les gràcies al Club BTT Fornells i en Fidel, per deixar-nos fer el recorregut i fer servir els avituallaments destinats als BTTerus, ens ha anat molt bé...gràcies.

Tornem-hi, pugem un petit Mortirolo, pel Serrat de la Coma, dirigint-nos cap Els Arcous, cap a Penjabocs i arribant a Les Encies. Aquí ja he passat a ser el dolent del grup dels bons, els meus 41 anys plens de seny, han decidit que si seguia aquest ritme fotaria un pet com un aglà, i he posat el pilotoautomático.

Ara ja tot sol amb un ritme que m'ha servit, per arribar a l'Hostal del Fang on hi havia l'avituallament. Molta gent esperant els BTT, alguns coneguts, que s'enfotien de mi...Cabarrocas que t'has deixat la bici!!!! Estàs boig!!!

A partir d'aquest punt, el terreny ja el coneixo força, de les moltes curses de BTT que he fet sortint d'Amer. Passem pels voltants del Bruguer, per la zona de Santa Brígida. M'han començat a passar els primers BTT, el primer no el coneixia, en Collados, l'Almendros, en Pertu, en Miquelet, en David, a part del primer que anava molt separat, els altres força junts i a uns 5 minuts en Sacot, cassanenc de pura raça, que està molt i molt fort, això de ser pouer li deu anar molt bé (que no es perdi l'ofici).

Arribo a prop del Puigdalí on hi ha un avituallament. Parada i fonda. Descansar una mica que les xarneres de les cames comencen a grinyolar. Ja porto 42 km, una marató de muntanya. Els asfalterus diuen que cap al km 30 hi ha el "mur", jo el mur l'he trobat al km.0, al km.8, al km.15, al km.24, etc...vaja que ja tindria una casa feta. A part de menjar fruita, veure aigua, coca-cola,...m'he menjat un donut que m'ha entrat com si em mengés una expatlla de xai al forn amb les seves patatetes.


El cingle de Sant Roc

El cos ha reaccionat molt bé al menjar, juntament a que sabia que s'acostava el final, uns 10km i que la majoria eren en baixada, m'ha entrat una alegria i una lleugeresa de cames sublim, cap avall doncs. Passo per la Roca Ballera, vistes espectaculars dels cingles de Sant Roc, faig fotos i tornem-hi. Arribo a Sant Climent d'Amer (46 km), avituallament d'aigua, i segueixo, el final arriba. Ara comença aquell sentiment de òstia ja s'acaba que bé podré descansar o...òstia ja s'acaba quina putada amb lo bé que m'ho estic passant.


Sant Climent d'Amer

Cabarrocaaasss que t'has deixat la biciiii!!!! Home, fa gràcia que t'ho diguin, però que t'ho digui sis o set corredors, al final t'emprenyes i desitges que Déu els castigui amb un atac d'afonia temporal, je,je,je de bon rotllo. Res jo a lo meu, fent els últims corriols, gaudint-ne molt...però molt...més que molt. Arribo a la Mare de Déu de Calders i tot seguit Constantins...52 km amb una mica més de 6h.

ESPECTACULAR. Pels corriols, pel paisatge, per l'aigua, per la boira, per les vistes, pels companys, pel desnivell, per les pedres mullades, per les rieres plenes d'aigua, pel fang,...