Mitja de Muntanya d'Agullana. "La Suada"

22 d'abril de 2011
21 km 2h 00' 04''
Classificacions - web



El temps passa volant, feia 6 mesos que no feia una cursa de muntanya, aquests mesos he fet molta bondat amb el genoll. He estat 3 mesos sense córrer i a partir del 4 mes he sortit 1 dia per setmana.

He fet poc entrenament de córrer, però he sortit molt en bici, suposo que això ha fet que no hagi perdut gaire la forma, i avui m'hagi trobat molt bé.

Doncs a Agullana era una bona cursa per retornar, ja l'havia fet dues vegades però no l'havia acabat mai (una per lesió i l'altre per mort anatómica), hem fet un circuit diferent al que sabia.

Hem sortit de la Plaça d'Agullana direcció a la magnífica ermita de Santa Eugenia, alternant corriol amb camí, d'aquí hem anat cap al Mas Llinars, on hem agafat el camí que ens porta al Coll del Portell a quasi 700m. Hem fet la carena direcció Sud-Oest, ara per França ara per Catalunya, hem fet el cim més alt de la cursa el Puig dels Pruners amb 832m, amb uns 50m finals dels de pujar a quatre grapes. Comencem a baixar cap el Coll de Manrella i aquí baixada de les meves, les que m'agraden a mí (als meus genolls no tant) baixada tècnica, d'agafar-te al arbres.

Durant tota la cursa he estat en posicions del 10 al 15, al final de la pujada anava 15, a la baixada inicial, en un ras ras, i amb unes quantes esgarrinxades, n'he passat 8 o 9 amb pinta de asfalterus, i crec m'he col.locat 7è.

Hem arribat a Can Carreras, on hem agafat una línea, llaaaaarga, llaaaarga, amb tobogans constants, m'han passat alguns corredors, però un cop hem arribat a can Bec de Baix on hem agafat pista, jo ja estava a les últimes, he fet "click" que vol dir posar el pilotoautomático, i començar a pensar en lo bé que t'ho has passat i no amb el mal que et foten les cames, les orelles, les parpelles i les ungles...

He arribat a la Plaça d'Agullana en 12ena posició amb 2h justes i content, molt content. Esmorzar variat, fruita, embotit, pinxus, tota mena de begudes...samarreta tècnica i bossa...i tot per 8€. Molt bé, que n'aprenguin molts organitzadors, que últimament amb els preus de les inscripcions ens hem tornat una mica bojos.

El parte mèdic és molt extens...tinc unes agujetes de collons, esgarrinxades vàries, els quadríceps treuen foc, el genoll bé, molt bé ha aguantat, els últims kms una mica débil, però suportable i a qui l'importa el parte mèdic si al final t'ho has passat de collons

El Comando de Caldes (Gemma, Blanca, Josep i Eduard), ho hem fet molt bé, els 4 hem entrat en el Top Fifteen, per equips guanyem de carrer...

Open Tàctic BTT Sant Feliu de Guíxols

17 abril 2011
19 km 59'22''
Classificacions




Després de 2 anys, he tornat a competir a l'antic Open Caixa Girona, actualment Open Tàctic. I pel que he vist/palpat tot segueix igual. Cap novetat.

Les sensacions han estat...rares. Tot i que pel temps que no competeixo, el meu resultat ha estat prou bo...però...no sé...sortir de casa per anar a fer 19 km com un coet, encara ara després d'unes quantes hores, no sé, si ho he disfrutat. Això m'ho fa pensar, perqué durant la segona volta el meu cap no estava concentrat en la cursa, només veia que per allà a prop i tenia el Masnou, el Montclar, el Puig Gros, Sant Baldiri...he estat a punt, però molt a punt de deixar la cursa i anar-hi a fer una volta.

Coses a favor:
*He tornat a veure a gent que feia molt de temps no veia, o sia, molts dinosaures.(ha estat plaer tornar a còrrer amb en Xavier)
*El circuit era molt divertit.(Dreta, esquerra, amunt, avall, passa a la dreta..jau!!!)
*El terreny me'l coneixia molt.(3 anys vivim a Platja d'Aro donen molt de si)
*Competició pura i dura = Adrenalina de la bona (Més de tres pipis, abans de la sortida, vol dir nervis, n'he fet quatre)

Coses en contra:
*Només 19km. (ELs veteranus som diesels!!! n'haurien de fer 4, de voltes).
*En 1 hora tot enllestit. (Si hi torno, hi vaig en bici desde casa)
*Fer voltes a un circuit (Em marejo...i gumitu)
*Comença massa tard. (No s'aprofita el dia).

La situació queda....neutra.

M'ha agradat anar-hi, però ha estat un rotllo. M'he divertit, però només una estona. He disfrutat, però no tant com voldria. M'he cansat, però no prou. En tornaré a fer una altra, probablement... o potser no...collons quin embolic...sort que ahir ja vaig carregar les cames amb 16 km correns per la muntanya que em va deixar una mica cuit.

Salut i km's

1r.Duatló de Muntanya de Porqueres

3 d'abril de 2011
Porqueres
7km + 15.5km + 3.5km
web - classificacions


Qui m'ho havia de dir que amb 41 anys, ja de veteranillu que tornaria a guanyar una cursa. Feia uns 15 anys que no tenia aquesta sensació, tot i ser una duatló popular i que molts atletes estaven als 10 km d'esports Parra i tots els bikers estaven a l'open Tàctic de Fornells...he guanyat!!!

La sortida ha estat puntual, massa tard, les 10h30', fiuuuuu tots com una bala, em trobo a les primeres posicions, sooooooooooooo para el carruuuuuuuuuuuuuu, que avui són 7km amb repetxonets, tot i frenar-me una mica, només una mica, que això de penjar-te un dorsal equival a maricón l'últim, doncs vaig cómode i em situo entre el 7-8 hi ha un grup de 4 al davant i tiren que se les pelen. A la segona volta apreto més, arribo a la transició en 30 minuts justos, 4'17'' el km i 7km recorreguts.

Agafo la màquina i ras,ras,ras en passo tres de cop, no sé en quina posició vaig, el duatló es podia fer en parelles, en trios (orgia, orgia...trios, parelles, algunes mixtes, altres no, a l'hora d'entregar els premis sembla uns premis de nosequé relacionat amb sexe) o individual, i no sabia on estava situat. El circuit de bicis ha estat divertit, amb corriols no gaire tècnics, però divertits, només una "pujada", m'ha agradat i l'he disfrutat. Al final de la primera volta l'Enric em diu que vaig primer, collons!!!, la segona volta de bici l'he fet a tope, tope guay, per intentar agafar temps i no haver de patir a l'últim tram. Arribo amb 1h 20'10'' a la transició primer individual i quart de la general.

Doncs res, tiro el casc, em poso les wambes i fot-li, els primers metres són criminals fins que les cames no s'acostumen, ufff.. queden 2,5 km de pujada i 1 km de baixada, mirar a terra sense girar-me. De cop n'arriba un per darrera, ui, ui, ui porta un dorsal que comença per 2, ufff el fa per parelles, arribo a dalt ara només baixada, je,je,je que la disfruto molt, sabent-me ja guanyador. Faig l'últim tram de córrer amb 16'30''(4'43''el km). Faig primer de individual i el que és fort és que faig cinquè de la general, a davant i tenia 3 parelles i un trio (vinga, vinga més sexe)

Felicitar a l'organització, recorreguts divertits, ratoners, per dins de bosc, avituallament final perfecte, impossible perdre's hi havia la tira de controls i molts d'aquests animàven moltíssim!!!! i això agrada.
Coses a millorar, doncs començar a les 10h30' és molt tard i crec que 15€ de l'inscripció és excessiu.

Una millor notícia...el genoll no m'ha fet mal!!!

5è Duatló d'Arbúcies

20 de març de 2011
4,5km + 15km + 2km
1h 17' 42''
3r classificat



Cap Arbúcies, per fer la segona duatló seguida. Arbúcies sempre tira, no en va i tinc família i amics, que sé de segur que estaríen remenant/ajudant a l'organització i així ha estat. Molta gent també, de la duatló de Celrà.

El primer tram de córrer de 4,5 km han estat 2,5 de pujada una mica de planejar i tot baixada, l'Albert Rutllant de Cassà en aquest tram a volat, es nota que és un bon atleta, ens ha tret un avantatge descomunal, jo més o menys com a Celrà entrant a la transició cap el 10, gràcies a que he baixat amb un petardu al cul (que el genoll em perdoni, tot i que no es va queixar), i he passat uns quants duatletes.

Transició bona, bici i cap amunt, amunt, amunt...hem sortit junts amb en Permanyer, i en un ras-ras, ja ens hem possat entre els 5 primers, pujada, de tirar de ronyons, algun tram de pedra però sense dificultat tècnica. Hem baixat una trialera molt cofoia, que ha servit a en Permanyer i un altre noi per atrapar-me, els havia deixat sense voler. Ara però con alevosia y nocturnitat si que els he volgut deixar, i ai làs, ho he aconseguit, un control en diu que vaig segon, collons!!!...però zas, zas, en Beni Montero m'ha passat com un camió, vaig tercer.
Sé que estic a punt d'arribar a dalt i després vindrà tot baixada, apreto més i apreto, apreto, apreto...paro que sino em cagaré...els dos perseguidors baixen millor que jo. Faig la baixada, fiu-fiu i em planto tercer a la transició, veig al 1r i 2n, que ja han sortit a peu i desisteixo d'intentar atrapar-los.

Però per un moment penso... i si de sobte tinc poders sobrenaturals... i si en lloc de córrer, volo...i si fa un vent huracanat a favor...i si als dos primers uns senglars els mosseguen... i si es troben a dues meretrius i si paren...i si s'equivoquen de camí...i si...torno a la realitat

Res de res, arribo tercer, sense cap...i si...

Duatló molt explosiva, com el petardu que tenia al cul a la baixada, per mi massa, 1h 17' sempre amb el ganxo posat, jo acostumat a fer tirades llargues i ara em veig amb aquests merders.

He pujat al podium sense haver-hi podium i el trofeu és el millor que ens podien donar enlloc de copa, lot de productes típics d'Arbúcies. A l'arribada butifarrada de la bona i amanides a tutiplen.
Organització un 10 per tot; magnífic circuit, magnífics paratges, magnífic esmorzar, amb obsequi d'una samarreta tècnica i tot per....6 euros!!!

Per tornar-hi.

1ª Duatló de les Gavarres

Celrà, 13 de març de 2011
5km + 19km + 3km
1h 39' 06''
web classificacions



Molt bon matí a Celrà, després de la llevantada d'ahir, necesitàvem un dia assoleiat, i ha fet un dia collonut fins i tot calurós. Bon dia per fer un duatló.

Era la primera vegada que és feia un duatló a Celrà, i l'organització ho ha fet molt bé, sempre es pot millorar(a l'avituallament final alguna beguda més a part de l'aigua), però se'ls ha de felicitar. El recorregut de bici molt bé, els 5km inicials de còrrer ho han solucionat molt bé (sempre costa fer un circuit curt i que sigui amb algun corriol, pujada...) i els 3 km finals els hem fet per dins Celrà, a mi no m'ha agradat, però entenc que l'organització s'impliqui amb el poble.

La sortida puntual, abans de fer el 1r km, hem passat la riera de Pelegret, que baixava molt plena, i ja hem posat els dos peus a l'aigua, perfecte, a partir d'ara sense manies, aquests 5km m'han passat molt ràpid, he tardat 21'10'', dec haver arribat el desè a la transició.

Transició fugaç, tenir unes Salomon sense cordons va molt bé, inici de la bici a plat, al 2 km ja he atrapat a uns 6-7 bikers, comencem la pujada per pista fins a tocar de la carretera dels Àngels, passem pel puig Estela, hem fet un grupet de tres, seguim per un corriol magnífic de baixada i puguem fins al Castell de Sant Miquel i baixada llançada cap a Celrà, a la baixada se m'han escapat els dos companys. El circuit ha estat molt bé, força enfangat però, tothom es pensava que ho estaria més.

Els últims 3 km, he remuntat força però no n'hi ha hagut prou, m'han faltat kms i finalment he entrat meta en cinquena posició, i el millor, amb la sensació d'estar super sencer.

L'any vinent...que el tornin a fer que hi tornaré.

1ª Marató de les Gavarres BTT

60 km 4h14' Abandó al km.50
Index IBP: 187, que segurament ha de ser mes, ja que els últims 10 km. els he fet per carretera a ritme de verano azul

Avui només rotllo, sense fotos.




S'ha aixecat un dia esplèndid, tot i està a 1º, feia preveure que passaríem calor i així ha estat. L'inici de la cursa ha estat massa tard a les 9h40', al ser una cursa llarga crec s'hauria de començar aviat, les 8h seria una bona hora.

Ens hem trobat 4 agossarats del C.C.Cassà, en Berna, en Sacot, en Carlos i jo vaja els 4 increïbles...increïbles per haver-nos emmerdat amb una història com aquesta.

La sortida ha estat neutralitzada pels carrers de Quart (quina por...) un cop travessem el Celrè, marica l'últim. La gent a començat molt fort, i no ho hauríem de fer (jo m'incloc), són molt kms i el terreny es preveu molt enfangat. 5 km per arribar a Castellar de la Selva i ja hem pujat, baixat, fet corriols, ens hem enfangat, el dia promet, seguim pujant fins a la línia d'alta tensió, aquí hem agafat un corriol dels bons que ens ha portat fins a la Vall Fetgera, que l'hem recorreguda tota, agafem un camí de pujada que ens ha dut fins a la camí ample que va de St.Mateu als Àngels, hem fet uns camins preciosos prop del cim del Montigalà i del cim del suro Robat, per anar agafar la baixada llarga de la ruta dels alemanys.

Travessem la carretera de la Bisbal i comencem a enfilar cap als Metges, ara ja estem en terreny conegut per mi, fins ara molta novetat interessant. Hem girat cap a la Font de Cantagalls i hem pujat fins a Can Font de Muntanyà, tornen a baixar travessem una riera de les molts que aboquen l'aigua al Daró, i enfilem el camí als Metges, d'aquí fins a Can Cabruja, just abans d'arribar a Can Castelló de Dalt, girem a mà dreta, fem camins molt coneguts i m'agrada, i enfilem cap a la Roca Filanera, tornem a baixar, travessem el Ritort...he acabat l'aigua fa uns kms, la barreta ja me l'he mengada fa uns 15 km i començo a tenir rampes als isquios, això fa que faci la pujada fins arribar a la carretera de Santa Pellaia a peu, i fent estiraments, dir que la gent anava molt cuita (com jo), en tota la pujada jo a peu aprox. uns 2 km només m'han passat dos bikers.

Un cop travessada la carretera fem els baguenys del Puig de Teu i el Puig d'en Roure, que va pujant no gaire fort però va fent, amb els kms que portem, sense menjar, sense aigua i amb rampes, l'he feta tota amb el plat petit i desitjant que arribés l'avituallament!!!!!

Avituallament, sistema agafototelquepuc.com m'assec estirototelquepuc.com, torno al agafoencaraméstotelquepuc.com o sia 5 pastelitos, 2 plàtans, 5 talls de taronja, aigua poca, no n'hi havia!!!!!!!, he hagut de veurem 2 rockstar que és un energydrink amb taurina, alló que ara es beu a les discos, jo em vaig quedar amb la coca-cola amb llima i el licor 43 amb coca-cola, puaffff!!!.

Només falten 15 km, em diuem que hi ha una pujada i després tot baixada, je,je,je...que aquest terreny me'l coneixo i li explico que no cal que m'engatussi, així que vist la situació de catàstrofe anatómica, el globo que portava, decideixo que la meva primera cursa de l'any s'acaba aquí després de 50km, agafo carretera i baixo directe cap a Quart, ajudat per la propulsió dels pets que m'he tirat gràcies als pastelitos endrapats.

Una circuit perfecte, sensacional, molt poca pista, molt de corriol i camí, de planer...doncs brillava per la seva absència... ni un descans, ha estat un puja i baixa constant, el fang la fet molt dura, la mecànica ha estat important, molt canvis trencats he vist.

Organització molt fluixa, falta d'avituallaments, imprescindibles per una cursa tan llarga, només dos en tota la cursa, el primer no la vist ningú, estava en baixada!!!!, i el segon massa lluny a uns 30km del primer, la falta de previsió ha fet que en el segon no hi hagués aigua...ufff, pot ser es trobava a faltar algun control i potser l'inscripció no hauria de ser de 15€.

Insisteixo el circuit EXCEL.LENT!!!! Que és el que m'interessa.

Puig Cadiretes

53 km 3h 15' 29''
Index IBP: 112



Un altre cim mític del nostre entorn...el Cadiretes 518m.

Començo molt aviat, surto a la mateixa hora que surt el sol, ens fem companyia i ens despertem junts, el dia comença radiant, amb un fred (-1) suportable.

El corriol de la riera de Sta. Maria, és l'inici de la ruta, d'aquí directe cap a Santa Seclina, seguint el camí de Terra Negra, passat Can Noguera, travesso la carretera de Llagostera, per agafar camí entre pins que em portarà a La Ruïra, al costat mateix del Coll de la Mallorca.



Agafo la pista que porta directament a l'urbanització Fontbona, passant pel costat del Puig Salom i la Penya de les Cols, del vell mig de l'urbanització surt la pista que arriba a la font de Can Dalmau. Per aquesta zona han passat les brigades de neteja de boscos, han fet tal escabetxinada, que tens la sensació que estàs en un lloc nou...

Desde la font comença la traca de la bona, 3 km de pujada amb un desnivell de 260m. amb una rampa d'uns 40m. al 28%.



Un cop a dalt pujar al punt geodèsic per veure les vistes, hi ha boira...res no es veu res, mala sort, doncs cap avall.
Vaig direcció la carretera de Tossa on agafo el camí que baixa paral.lel a la mateixa, arribo a l'Urb. Fontbona tot pujant el Puig de les Vacasses, d'aquí vaig direcció a Can Crispins, vaig a buscar el corriol que va cap el Puig de la Guàrdia, on m'emmerdo una mica, arribo al circuit dels Cremats, travesso la carretera per agafar els camins que em porten a Llagostera, d'aquí per camí típic cap a Caldes, per l'Urb. La Canyera, Can Gascons, el Mas Caldes, Mas Matetes, Les Mateues, Urb. aigües Bones i Caldes.

Després d'haver fet el Puig d'Arques i el Cadiretes, ja estic barrinant una ruta per enllaçar-los i surten uns 80km...continuarà.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1469288

Puig d'Arques

53 km 3h 17' 21''
Index IBP: 101


Feia temps que volia tornar al mític Puig d'Arques, he fet una regresió mental de les vegades que l'he pujat i...jo diria que estaria en unes 50 vegades, algunes en bici i d'altres corrents, tot i així, cada cop i pujo menys, el radar i les pistes més amples, fa que hagi perdut l'encant d'uns 15-20 anys enrera...ara, això sí, les vistes segueixen sent les mateixes.

L'excusa per tornar a pujar ha estat, trobar-me amb la gent que feien la Transgavarres a peu (Platja Castell-Quart, 53 km a peu), on hauria d'estar si no fos pel meu esplèndid i sincer genoll dret...

He sortir de Caldes a quarts de nou, un pèl tard, amb un dia gris, ennuvolat, però no gaire fred, i el sol estava tímid amagat darrera els núvols, ja he vist que avui el tema principal seria l'aigua, i collons quanta que n'hi havia, la riera Verneda els tres cops que l'he travessada estava desbordada.



Direcció cap a Sant Vicenç d'Esclet, Can Guri, Mas Ros, travesso la carretera de Cassà, la Capçana, magnífica masia catalana, on he hagut de fer una serie de les fortes, dos gossos amb força mala bava m'estaven perseguint amb no gaires bones intencions...he agafat l'arma infalible en aquests casos i...aing, aing, aing ...els gossos han abandonat l'atac amb la cua entre cames...je,je,je una bona ruixada d'agua del bidó, als morros del gos, no falla.

Passo per un extrem del Veïnat de Bruguera, l'ajuntament de Llagostera fa un temps ha esfaltat tots els camins rurals principals de tots els seus veïnats...i no m'agrada #*&@#€[~$%... vaig cap a la cabra penjada (no sé...suposo que temps enrera , algú hi devé trobar una cabra). Punt estratègic... baixo cap a la vall del Verneda, i direcció cap el Roquetal



El Roquetal, un altre punt estratègic, ara rehabilitat. Anys enrera amb la Colla el dia de Nadal, hi anàven a esmorzar unes arangades i de passada fer una mica de companyia a en Lluís. Segueixo, torno a travessar la Riera Verneda, magnífica, caudalosa i sorollosa, i enfilo cap a la Font dels Arbres, per arribar a la pista que ve de Romanyà.

Aquí decideixo pujar pel Mortirolo,el camí asfaltat que amb el pas del temps ja queda poc asfalt, vinga som-hi fins a la creu d'en Sabater, i tot seguit el Puig d'Arques 532m. On mi trobo als de la Transgavarres, moment per parlar una mica amb uns quants d'ells i de passada donar-lis ànims.

Estic parat, i començo agafar fred, doncs cap avall, cap al Puig de la Gavarra o d'Aiguafina, i tot seguit direcció a Can Sitjetes, aquí decideixo no anar cap al Coll del Matxo Mort ( a mà esquerra) i vaig cap als prats dels Metges, un cop a Can Cabruja dels Metges, baixadaaaaaaaaa, cap a Can Castelló de Dalt, la Nova de Can Castelló, passo pels baguenys d'en Barril, arribo a la placeta d'en Barril.



Vaig tard i no pujo cap a cal Xai i vaig cap a la Font del Ganso, per agafar la carretera de Santa Pellaia, direcció al veïnat de Matamala, arribo a Cassà...és el moment de rentar la bici amb un temps rècord...com he dit vaig tard. Ara passant pel trajecte més ràpid vaig cap a l'ermita del Remei, Sant Andreu Salou i Caldes.

Molt bona sortida, que sense parades en màxim 3 hores es fa, per pujar al Puig d'Arques, podem evitar passar pel Roquetal i ens estalviem una pujada. La meva intenció era arribar a Sant Cristòfol del Bosc per acabar de fer lluir la sortida. Molt recomanable.

Resum 2010

No vull ser menys que els de la tele, i tinc ganes de fer un resum de l'any, esportivament parlant.

Nota: 10....-0.25(cavalls del vent)...-0.75(lesió al genoll)...= 9 EXCEL.LENT

Després d'uns anys fent "la puta i la ramoneta" amb l'esport, aquest any he estat molt més constant, més motivat i el més important m'ho he passat molt bé. He fet molta varietat de competicions, de marxes, de travesses, de KV, duatlons, BTT...quasi tot per muntanya i una mica, només una mica per asfalt.

He disfrutat molt, he rigut, he cridat, he cantat, he xiulat, he saltat, he suat i m'he cansat. He crescut amb més optimisme, més positivisme, més alegria i més ganes de fer coses.

Puc afirmar que dels 365 dies de l'any, 232 he fet km's, que en total n'he fet 4.043 (1.941km RUN i 2.102km BTT), que he fet un desnivell de 138.141 metres, que he estat 12 dies, 19 hores, 3 minuts i 54 segons fent esport, que la meva FC mitja ha estat de 140, i la FC màxima de 188...ahhh i he perdut 165.261 calories.

Tot i ser reticent a repetir curses algunes són per tornar-hi (si es pot): Marató Sant Hilari, Andorra Ultra trail, Cursa del Fau i Puigsacalm extrem.

El millor de l'any: Constància!!, el gran nivell de forma que tenia al setembre i la cursa Andorra ultra trail
El pitjor de l'any: sens dubte la lesió del genoll
La broma de l'any: No anar al Cavalls del vent per una gastroentiritis.

Salut i km's (...ara per ara en bici)

El genoll ha dit prou!

...Condromalacia... Condropatia...distenció lligament lateral extern...un futur prometedor d'artrosis al genoll...les "lligadures" del genoll estan "fluixes"...sense un troç de menisc (collons de bàsquet), el fèmur i la tíbia es toquen... vaja paraules i més paraules estranyes que es converteixen en el fet que haig de deixar de córrer temporalment...1 mes...2 mesos...3 mesos...6 mesos...ja es veurà...veient la ressonància magnètica (que difícils són d'entendre), després de desxifrar aquest jeroglífic anatòmic... el tema es veia xungo.

A partir d'ara, Natació i Bike, però amb condicionants.

Natació, difícil a Caldes...la riera Malavella, la Llandrich, la Sta. Maria i la riera Benaula no porten prou aigua, i la piscina Quatre Vents, de curta que és, estàs més rato girant que donant braçades.

Bike, sí, però suau, sense pujades(snif,snif...), només rodar tipus Verano Azul (na nà, na nà, nanana na nà, na nà...Chanquete a muertooo!!!)...podré anar amb bici sense fer pujades? ho intentaré!!
Com ja vaig dir una vegada, el món...esportiu...no s'acaba aquí ,ni molt menys, m'hauré d'adaptar a la nova situació.

Desmoralitzat per la situació i la previsió que ja tenia per l'any 2011, però encoratjat per trobar nous reptes diferents.

Salut!

Puigsacalm Marathon Extrem

Diumenge, 31 octubre de 2010
Sant Esteve d'en Bas
web


1r abandó de la temporada...suposat/previst...però no volgut...m'explico...la situació física no era la idonea per fer una marató de muntanya, però un, jo, que és tossut i caparrut ho ha volgut intentar. M'agrada fer curses, m'agrada competir amb mi mateix, amb altres corredors, m'ho passo bé, disfruto, estic content, estic alegre, sóc positiu, xiulo, a vegades canto alguna cançoneta, avui no m'he tret del cap la dels Gossos: cooorren, coooren pels carrers cooooorren... Quan tot això desapareix del meu cervell,quan un ja pateix, quanun no s'ho passa bé el millor és, encara que sigui a contracor, abandonar. Això és el que fet. Realment em faig gran i començo a tenir seny, si tingués 20 anys, no abandono ni que em tallin les cames. Tot i això he fet 25 km, els més difícils i tècnics, que explicaré breument.

Sortint a un bon ritme, assumible, cap al carril bici, planer uns 5 km, fem una breu pujada fins a l'ermita de Sant Antoni, aquí baixant ja encarem cap al Salt de Sallent, la ruta es maca es pot còrrer bé...a la primera baixada forta, ja noto el genoll...mal anent. Cap al km 10, ara sí que agafem el camí típic que va al Salt de Sallent i que bé de Sant Privat d'en Bas. Ruta esplèndida, comencem a sentir el brugit de l'aigua del Salt cada cop més, ja el veig...baixa bé, molta aigua és espectacular, girem cap a la dreta per agafar, canal de pujada per pujar a dalt del salt, estem al km 12, primera pujada forta, forta.Els quadríceps comencen a cremar.



Després de fer uns planers ens endinsem per dins de bosc, plou, plou molt, moltes fulles, pedres, envoltats de castanyers ara, de faig més tard, la pluja no deixa ni piular als ocells. Arribo a la Canal dels Ganxos, seny, és perillós, segueix plovent...no!!! està pedregant!!!, collons qui m'ho diria a mí pujar pel lloc més perillós amb una pedregada de les bones. Km.19

Un cop a dalt, direcció al Puigsacalm, passant pel camí del Puig dels llops, pujada que també fa mal, i segueix plovent, passo per dins el bosc, maco, la tardor en aquests paratges està en el seva màxima intensitat, fulles, verdes, marrons, taronges, rogenques...fulles. No diviso res, estic a punt d'arribar a dalt i hi ha una boira que no em deixa beure "ni un piju". Última pujada per arribar al Puigsacalm (per tercera vegada, les altres dues com xirucaire), les vistes...res de res...boira, boira, vent, vent, collons quin vendaval, tiro cap avall que fot una fred i tinc "gallina de piel".


Baixada??? Pot ser no s'he n'hauria de dir així...ha estat al.lucinant, el fang ho ha fet impracticable, ens arrastravem per terra sort d'haver col.locat cordes. He baixat més de cul que dret, he vist alguna patacada considerable, ha estat impresionant...el genoll segueix fent mal... estic a punt d'arribar a Coll de Bracons, i començo a reflexionar penso en abandonar...paraula que no està al diccionari Cabarrocas-Cabarrocas.

Coll de Bracons, la gent anima n'hi ha molta, sempre agrada, faig l'avituallament...abandono...no ara no...torno a córrer, faig 1 km arriba pujada, i el genoll s'enrecorda de mi (Eduuuuuu...abandooooona, Eduuuuu abandooooooona...) i per un cop a la meva vida, reculo. El seny dels 40 anys. Per sort quan torno a l'avituallament veig un cotxe que tira cap a Sant Esteve, corredors que també han abandonat i em baixen.

Doncs sí. He abandonat. Problemes físics.

L'any vinent tornarem, segur, l'haig de fer, els 25 km han estat senzillament espectaculars, com a símil podria posar la Marató Salvatge de Sant Hilari, però l'aigua ho ha fet tot molt més difícil.

Necesito descans, començo a tenir tot de petites lesions, el cos m'està demanant que pari. Li farem cas. Si algú em veu correns li dono permís perquè em foti un cop de pal.

Balandrau 2.584m...Beautiful Day

En Molina pronosticava, núvols i pluges. Vaig decidir pujar...pel matí a Caldes núvols, tiro cap amunt a Banyoles pluja, ai,ai,ai, a Olot més pluja, uff, passo el túnel de Collabós...i un sol espatarrant!!!!!

El Balandrau, un altre dels mítics, un de senzill, gens tècnic, amb bones vistes. Començo desde la pista que puja de Tregurà (l'aproximació es fa molt feixuga, la pròxima vegada començaré de més avall, encara que hagi de còrrer per la pista).Una primera pujada, fins arribar a la bassa del costat de Castell dels Moros 2.134m., segueixo pujant fins a la bassa de la Collada de Fontlletera, una mica de baixada/"falso llano", per recuperar forces, i ja enfilar fins al coll dels Tres Pics, passant per la Fontlletera.

Al Coll dels Tres Pics, parada i fonda. Vista general de la contrada... Bastiments, Gra de Fajol, Pic de l'Infern, Torreneules, Coma de Vaca, Camí dels Enginyers, Puigmal, Fontalba....vaja tots els clàssics.

Som-hi última pujada passant pel Tres Pics i finalment El Balandrau, on hi tenim una fita geodèsica, una senyera ben plentada i un mapa de relleu. Parada, fotos de rigor, hem poso a recés del vent, mentre veig el paisatge... reflexionada, filosofada, desvariejada, rumiada...vaja cabòries (Montilla de Polònia dixit).

Avituallament i cap avall que és curt i baixa molt, baixada molt maca, veient les vaques com pasturen (...i ensenyen els cuuuul...) i els cavalls com beuen, els núvols comencen a pujar, dono gassssssss.

Sortida curta, fàcil, es pot còrrer tot el recorregut, pujar i baixar fins a la pista són uns 14 km., es fa ràpid, ideal per fer-ho amb mainada, si més no fins el Coll dels Tres Pics.

Amb un sol espatarrant...vaja un beautiful day!!!

Cavalls del Vent: No podrà ser !!!

...exacte, aquest any no pot ser... 6 mesos "entrenant"... fent més km que un taxi de bcn...anant a còrrer a les 10 de la nit... a vegades amb pluja..."calculant" les competicions i entrenaments per estar a tope un dia concret... deixant de fer altres competicions per una... i tot per una Gastroenteritis!!!!

Realment fins i tot, jo m'ho agafo de conya i ric de mi mateix...és que mirant-ho bé és per riure!!!!...i molt!!!!!

Com és diu popularment "he agafat la passa", però collons quina "passa" jo l'he agafat forta, m'ha deixat 3 dies KO, i encara no estic recuperat...i això a tres dies de la competició, el seny dels 40 anys, m'ha fet veure que és totalment inviable fer-la. No tinc, ni betzina de la bona (hidrats de carboni), ni betzina de la no tan bona (greixos), els dipòsits han quedat buits..i quan dic buits...us puc assegurar que estan buits. Per les vegades que he hagut d'anar al vàter i perquè haig de passar dues vegades per allà mateix per fer-me visible.

...el món no s'acaba aquí, només faltaria. Hi han altres curses, a altres llocs, amb més o menys kms, que són iguals d'interessants i que també és poden fer...i si no, esperarem un any per fer-la...o potser no.

Salut

Pròxima estació: Cavalls del Vent

S'acosta el meu "Repte de l'any"...el dissabte dia 2 és el dia D.

Falta 1 setmana. 7 dies i pico. 184 hores. No sé quants segons. Nerviós...no. Indecís...sí.

Pantalons curts o pantalons pirates? Samarreta llarga o curta? Frontal de sempre o de leds? Porto guants? Porto samarreta tèrmica? A quina hora marxem? Quants gels porto?....vaja que tinc el cap fet un embolic...com sempre acabaré anant amb una mà a cada ou, decidint-ho a última hora.

Estic preparat?...mai se n'està del tot... però crec que sí. Potser no he fet la preparació adequada, per aquest tipus de competició, però crec que serà suficient. Segurament m'ha faltat anar més a fer "alçada" per l'aclimatació. En canvi he fet bastants kms, amb pujades de quadríceps cremant, baixades de fer "saltironets", tirades llargues de 35 kms, alguna marató, sortides per la nit de 25 km...

El "coco" el tinc bé (je,je,je...), en tinc ganes, potser és perquè fa masa temps que hi penso, no crec que tingui problema, només em fa patir tenir alguna lesió muscular...per tant...ALEA JACTA EST...

Per TUTATIS!!!!!!!!!!!

Marató Rural de Sils

Dissabte, 11 de setembre de 2010
Sils
42 km
3h32'00'' 5ena. posició
web




Com a bon català de socarrel, vaig celebrar la Diada Nacional de Catalunya, cantant Els segadors corrent la Marató Rural de Sils. Tot seguint la preparació per la Cavalls del Vent

42 km pels voltants de Sils i Maçanet de la Selva, molta pista, fins el km 15 força planer, del 15 al 30 un puja i baixa constant, pujant al Puig Marí i al castell de Torcafello, un cop al km 30 tot planer pels voltants dels Estanys de Sils fins la línea d'arribada.

Bona organització, sobretot l'esmorzar de l'arribada, la cursa era amb semiautosuficiència, els pocs avituallaments eren correctes, cursa feta juntament amb el repte de BTT que feien 84 km, sortida a una bona hora les 7 del matí.


L'únic problema és que per aquestes contrades no tenen muntanyes o muntanyetes.

II Terra d'indiketes - Indiketa de Ferro

Santa Cristina d'Aro
28 i 29 d'agost 2010
Cursa de Muntanya + BTT
web

Sa Guilla - Cursa de muntanya
19 km
Classificacions



Magnífic recorregut!! Sortim direcció al Golf de Solius, comencem a fer alguns corriols desconeguts per mi, per apropar-nos a la pujada emblemàtica als Carcaixells d'en Dalmau, primer per corriol, després per sobre la pedra, amb el seu tacte rugós i calent del sol que ja espetega, tot i que una mica esmorteït, per sort. El pont està tancat. Ens fan passar per baix, hem de grimpar, ajudats per les cadenes, arribem a dalt, comencem a baixar per pujar la Roca del Sol, ja portem 7 km amb 48 minuts. Baixem de la Roca del sol per agafar un corriol de pujada, que brutejava una mica, i que m'ha fet posar a tope a 180 ppm, uff, els quadríceps començaven a cremar. Un cop a dalt baixada fàcil, però feta tranquil.lament per recuperar. Un cop a baix, km 11, enfilem cap a Pedralta, per un corriol excel.lent i amb "descansillus", he hagut de fer massa tros caminant... arribem a dalt, avituallament a dojo, estava assedegat, km 13. Aquí m'esperava una propina, fer la pujadeta per anar a agafar la línea que no me l'esperava... i començar a baixar. La línea...je.je.je... no entenc perquè m'agraden tant...ple de rocs, salts, baixades pronunciades, i pujades, moltes radiacions, no ho sé...potser sòc biónic?? i les radiacions són com betzina per mi??... res, cap a baix, passo a 4 corredors, ja ho dic, les radiacions em van bé. Para, para...que tinc rampes. Paro i estiro, i em dic a mi mateix tranquil que he estat 20 dies sense còrrer i haig de ser conservador. Torno a tirar avall, torno a passar els que havia passat i que al parar m'han tornat a passar...qui parlava de conservar?, doncs a tope fins al final, arribem al planer...són 2 km que es fan llaaaaaargs. Arribo bé, tranquil, i content per haver deixat el trencament de fibres enrera, la segona lesió de la temporada, potser masses excessos? potser sóc un pupes? potser no em cuido?. qui lo sà.

Es Pollastre - Cursa de BTT
42 km
Classificacions


Molt de temps feia, que anava a una cursa de BTT... 1 any!!!! La lesió muscular ha fet que al no poder còrrer, hagi agafat la bici, quasi cada dia, les últimes dues setmanes, i s'hi afegim l'stage a Sant Llorenç de la Muga... m'ha fet atrevir-me amb una cursa de mitja distància.
Hem començat direcció al Mas Marcó, allà hem agafat el camí que ens portarà directa i tot pujada fins el Mas Nou, al golf. Camí de baixada ràpida, molt ràpida amb molt s de salts, un cop a baix, tornem a pujar al Mas Nou. Km 12, baixem per un camí/corriol paral.lel a l'urbanització de Bell-lloc, ens tornem a enfilar fins a arribar quasi a tocar de l'urbanització Roca de Malvet, ara sí tot baixada fins a la línea de sortida, km.20, moment psicológic, seguir o parar, es pollastre o sa gallina, res a fer el coco funciona bé...seguir a acabar es Pollastre.
A partir d'aquí el circuit és quasi idèntic al de Sa Guilla però al revés, faig una regressió mental, i veig que hauré de baixar un parell de vegades de la bici. Pujem a Pedralta, pel corriol, es puja bé excepte un punt que és on han marcat la pujada del d'Es pollastre, qui la fa a sobre la bici li regalen un pollastre, no la va fer ningú, ni en Trayter. Un cop a Pedralta, km.25, baixar el corriol, molt divertit, m'ho passo bé. Ens fan pujar a la Roca del Sol per la pista, uff aquí les cames ja comencen a fer figa, a dalt faig avituallament, reavituallament, i contravituallament, prenc un gel...començo a estar rostit. Km.30.
Baixem pel corriol de la Roca del Sol...espectacular, baixar per sobre la roca és adrenalític, molta gent ho ha de fer a peu. A partir d'ara caminets no destacables, únicament el corriol que passa per les vies d'escalada de Solius, ens fan fer una mica de volta, algun corriol per dintre bosc, tot planer per anar tornant cap a la sortida i acabar fent 42 km. Bona posició tot i tenir els Déus en contra...per Tutatis!!!!! M'he quedat sense fre de darrera, la roda quedava frenada, m'ho fotut un pinyu a la part més tècnica, el dia anterior vaig fer la cursa a peu...excuses, excuses...resumint que hauria de sortir més en bici.

A l'haver fet la cursa a peu i la cursa en bici competia per l'Indiketa de Ferro, la suma dels dos temps marcava la posició, crec que ha anat bé. He una cinquena posició que no me l'esperava.

L'any vinent torno. Curses molt ben organitzades, bons avituallaments, bons circuits, bons paisatges, bon terreny, al costat de casa i de la platja, la cursa a peu en dissabte, bons regals i bon esmorzar. Com a organitzador de curses, potser vaig trobar a faltar algun control.

Volta a l'Embassament de Boadella

Sant Llorenç de la Muga
33 km 950m D+ 2h 20'




Finalment un post de BTT. Les rutes que he anat fent no són de destacar, però aquesta per la quantitat de vegades que l'he fet, per lo agradable que és, m'ha vingut de gust de penjar-la.


Comencem desde el magnífic poble medieval de Sant Llorenç de la Muga, que té una merescuda visita turística, pels qui no hi he anat. Agafem el camí emporlanat que voreja la cua de l'embassament, passant per Can Patllari, deixem de vorejar l'embassament per enfilar-nos cap al Pla d'Amigó, que el deixem a mà dreta per agafar el camí cap al Mas Sant Andreu, el punt més alt de la ruta 395m. Acabem de fer la pujada més forta.Km.10

Estem a tocar de Maçanet de Cabrenys, però no hi anem, i agafem la pista que ens portarà al Molí d'en Robert,km.15, magnífic paratge, amb un restaurant, gorgues, piscina, i a l'estiu si està molt fresc. Aquestes coordenades fa que sigui un lloc "d'esmorzars de forquilla" per ciclistes, excusionistes i motoristes.




Avancem cap a l'hotel La Central, antigua central hidroelectrica restaurada i convertida en hotel. Ara passem per asfalt amb constant pujes i baixes fins que arribem a l'encreuament per anar al club nàutic de l'embassament. Ja hi som. Hem arribat, poca aigua, molta sorra, no és agradable de veure. Agafem tota una seria de caminets que ens fan donar la volta, ara sí, a tocar de l'aigua. Ara ens vindria de gust una banyota.



Arribem i travessem la presa, km.24,visió general de la situació, realment hi ha molt poca aigua, agafem el camí que ens porta a la presa petita, on hi ha la mateixa situació. Ara ja estem de tornada, enfilem cap el Mas Perafita, on agafarem la pista de la dreta que ens anirà deixant unes bones imatges de l'embassament durant el seu recorregut, fem l'últim "repetxonet", per arribar a Cal Moliner, i tot baixada fins a Sant Llorenç de la Muga.

Ruta fàcil, circular, amb una pujada forta inicialment, després els desnivells es suavitzent. Amb rutes alternatives, desde Sant Andreu, podem pujar a cim de La Creu de Montdavà,on hi han unes vistes impressionants, també ens podem arribar als pobles de Maçanet de cabrenys o de Darnius.

Emili, Eduard i Gerard

Cursa del Fau

Maçanet de Cabrenys
8 agost de 2010
22 km 2h 09' 55''
web







Com cada any a l'estiu, cap a la Cursa del Fau, aquest any amb una gran representació Caldenca, l'Adam, en Jordi, en Sergi, la Gemma, l'ultramaratonià en Josep i jo.


Bona organització, recorregut molt ben marcat, de gran atractiu paisatgístic, avituallaments molt correctes, sobretot el de l'arribada, amb els enfilalls de fruita, que entren superbé.


El recorregut esplèndid, pujada a El Fau pel Sender Local, passant per St.Pere dels Vilars, avituallament i bucle al Fau, per seguir pujant fins a Bac Grillera i el Puig de la Gavarra, vistes collonudes, baixada inicialment molt tècnica, després pista fins a Tapis, agafem el camí vell molt agraït de fer, passant pel sensacional pont de Tapis, tot va baixant, però de tant en tant troben "repetxonets" que comencen a fer mal a les cames, arribo a Maçanet fent una volta pel poble, uns 500m més que l'any anterior.


La falta de gent important a la sortida, com anys anteriors, ha fet que hagi quedat 4t. i 1r de la meva categoria. M'han regalat un senglar!!!!!!!!....de fusta.


Felicitar als corredors caldencs, i agraïr a l'Enric pels avituallaments extres

TransGavarres. 2ª etapa

Caldes - Canyet de Mar
Urbanització Rosamar
30 km
2h 40'
780m D+

Aquesta vegada, a les 8 ja estic en marxa, amb un bidó d'aigua i una ampolleta d'aigua a la mà. Farà calor i intentaré aguantar amb l'aigua que porto a la mà, com a mínim fins a l'ermita de Caulés, per seguir amb el bidó fins al punt final.

De menjar porto 2 gels Energix de la casa Overstims i un barra cereals (energètica?) del Decathlon. Amb el tema menjar cadascú ho fa com pot, jo he passat per les anous, pels turrons de Nadal, per les orellanes i panses, per portar un plàtan, i crec que finalment he aconseguit "l'idoni" pel meu estòmac. El moment de l'ingesta aproximadament a les dues hores de còrrer prenc l'Energix, el segons és per un "si de cas" i la barreta, és "les postres", per deixar un bons regust de boca. Amb l'aigua, no soc dels que van bevent constantment, quan bec...bec, un bon trago. Pot haver-hi altres maneres però aquesta és la que ara em funciona a mi. El menjar durant les competicions ja és un altre rotllo.

Surto de casa, vaig a buscar el magnífic corriol de la Riera de Sta. Maria, arribo al Molí de La Selva km.6, negoci tancat "gràcies" a l'autovia, enfilo pel corriol que em porta al Puig de Basses, d'aquí passant per Can Rustoll arribo a l'ermita de Caulés, km 10.

Ermita de Caulés

El sol comença a apretar...passant per l'ombra si està bé...., vaig direcció Can Mundet, per baixar al coll de Terra Negra, 14 km. Lloc curiós, on hi conflueixen 4 termes municipals (Caldes,Vidreres, Tossa i Llagostera), també és la primera parada del Pelegrí de Tossa...i un bon punt climatologicament parlant , després de 7 anys passant-hi cada dia, puc assegurar, que a l'hivern en només 50 metres de distància, entre el final de la pujada venint de Llagostera i el començament de la baixada cap a Tossa, hi ha una diferència de 6 graus de temperatura a l'estiu es imperceptible...ahhh pels caldencs, també i passa la Riera Benaula!!!

Travesso la carretera per agafar el camí cap al Coll de la Mallorca, enfilo, un cop a dalt avituallament km.15 i 1h 30' corrent; Energix+ barreta + aigua, acabo l'ampolleta d'aigua que porto a la mà, l'he fet durar uns kms més. Faig una mica el tanoca, intentant averiguar on hi ha el puig tal, el cim qual, el caminet tal i qual....

Desde el mateix coll surt un camí direcció a l'urbanització Fontbona, deixant a l'esquerra el camí que ens portaria a la Urbanitzacio Selva Brava. El camí no l'havia fet mai, no té gaire desnivell, es agradable de fer, amb molta ombra, arribo a Fontbona km 18. (eiii, aquí llenço l'ampolleta d'aigua buida). Agafo un camí que està a la part Est de l'urbanització, no és dificil de trobar, aquest camí ens fa passar pel Puig de les Vacasses, i transcorre quasi en paral.lel amb la carretera de Llagostera a Sant Grau, tot el camí és de pujada, suau, peró pujada, arribo a la carretera el mal anomenat l'Alt de Sant Grau, s'hauria de dir Alt de Montagut, o encara millor el coll de Montagut, km22.

Je,je,je,je....ara ve el millor...8 km de baixada, doncs som-hi cap a Can Cabanyes, és aviat encara, no hi ha ningú, no hi ha cap Rave, tiro avall per la pista, s'ha acabat l'ombra, a partir d'ara em tocarà el sol de ple. Km.23 arribo a la línea eléctrica, que va directe a la Cala del Sr. Ramon, em prenc una alegria i a baixar la línea que està força neta, haig de negociar amb els xargalls, n'hi ha algun de perillós, cap a la meitat agafo el PR que em duu fins La Barraca d'Els Caputxins, segueixo el PR fins enllançar amb la pista que, ara sí em portarà fins a la Carretera de Sant Feliu a Tossa, abans però intento agafar algun corriol, que em dugui directament a Canyet, peró no ho aconsegueixo hi haig de fer 1,5 km per asfalt, arribant a la platja de Canyet...trec samarreta i wambes i directe a l'aiguaaaaaa......

Platja de Canyet, amb les passeres

Ruta maca, amb un final millor, he trobat poca gent només al travessar l'Urb.Fontbona hi havia moviment. Bona temperatura, imprescindible portar aigua, en tot la ruta només hi ha, crec, una font, i totalment seca, amb el bidó i l'ampolleta n'he fet prou, ruta amb força pista, però agradable de fer, es pot pujar al Puig Ventós, i a l'Alt de Montagut amb magnífiques vistes, ideal per fer-la amb la familia, tú corres i els altres t'esperen a la platja.

Salut

TransGavarres. 1ª etapa.

Caldes - Sant Sadurní de l'Heura
35 km
4h 02'
620 m D+



Amb aquesta sortida, començo una sèria de 5 etapes de travessades del massís de Les Gavarres i de Cadiretes (L'Ardenya) que intentaré fer aquest estiu.

Surto molt tard, massa tard, quasi són les 10 del matí i ja estem a 28 graus, vaig cap a Aigües Bones on travesso la carretera de LLagostera i agafo el camí de La Benaula, que deixo molt aviat per dirigir-me a Sant Vicenç d'Esclet, i al Mas Ros (Restarurant l'Alzina), aqui reposto d'aigua, porto un bidó de 0.5l, que encara no havia acabat, per previsió l'he tornat a emplenar. Travesso la Carretera de Platja d'Aro i vaig cap el Verneda, el coneixement del terreny i la distància recorreguda, 10 km, fa que decideixi passar per corriols i camins no habituals, tot i fer mes kms. Passo pel corriol que hem porta al Mas Torrent, rodejat de surus que a partir d'ara no hem deixaran en tot el recorregut, després passo pel passeig d'en Quitxot, per anar a trobar el corriol d'Aiges Blanques (o Roques Blanques), segueixo per l'aqueducte d'en Vilallonga, molt ben cuidat i que podem passar per sobre , per arribar al Molí d'en Vilallonga, ara cap a les Dues Rieres i porto 15 km. Tots aquests camins i corriols em creen unes sensacions molt bones, positives, de records, records de fa...20-25 anys, quan em divertia "explorant" camins nous (encara ara m'hi diverteixo) amb la BTT.




Suru gavarrenc

Comença a fer molta calor, vaig cap al coll de LLumeneres pel corriol, encara es veuen les destrosses de la nevada de març, i un cop al Coll, no hem decideixo per on passar. Paro mengo, bec...ui,ui,ui que faltarà aigua. Bona cruïlla, amb indicador. Finalment decideixo fer la ruta típica, ja que fa molts...anys que no ho faig, cap a Can Castelló de baix i pujar a Can Castelló de Dalt, travesso el Daró i esta ben sec, mala senyal.


Començo a pujar, deixo a mà dreta el Puig de Vallfreda i mes enllà el Puig de les Contesses (uff... tantes vegades els havia fet am BTT), l'única companyia són les sargantanes, que al sentir-me marxaven a corre-cuita...que vé un booooig, que vé un booooig, tocat de l'ala pel sol!!!!..semblava que deien... arribo a Can Cabruja i a la pista que arriba fins els Metges a mà esquerra, jo vaig a la dreta cap al Cementiri dels Jueus, 22 km, a partir d'aquí tot baixada i planer. Decideixo fer pista, quasi no tinc aigua i m'ha fet mandra arribar-me als Metges a repostar (Mal fet...).



Els prats dels Metges

Començo a baixar, la pista es més pista del que era,a l'gual que la pujadad de Can Castelló, suposo que per fer de tallafocs són pistes força amples, no hi ha un metre d'ombra, i el rellotge marca la una del migdia, quan arribo a Can Caçà, acabo l'aigua, els gels i barretes..vaja tot. Porto 25 km i arrisco sabent que falten aproximadament 10 km.

Baixo i baixo, el sol pica i pica, i jo baixo, i el sol encara pica més, tinc la boca seca, començo a empenedir-me de no haver agafat el camelback, el sol segueix picant...33 graus, m'havia d'haver parat a Els Metges.

Passo per Can Font de Muntanya, tot baixada, i sense ombra, l'única companyia les sargantes i els grills que per aquesta zona fan un soroll eixordador, finalment arribo a baix al Pla de Salelles...estic rostit...tant que, quan veig el Daró, m'hi dirigeixo com un sonàmbul, amb els ulls com taronges, doncs sí, m'hi fotu a dins de ple, de dalt a baix, com si fos la platja i això que l'aigua, neta, neta... no ho era, però la frescor em va anar molt bé. No m'atreveixo a beure-la, a prop hi ha una granja...

Després de refrescar-me em creia recuperat...i no, estic fluix, els genolls em fan mal de la baixada, a més, com no podia ser, em perdo, i m'emmerdo, tot sigui per l'aventura. Recupero el camí perdut, passo per l'ermita de Sant Joan de Salellas, petita però agradable de veure, la rodejo, per si per obra i miracle hi ha una font o una aixeta, intento entrar a dins, per si a la Pica hi ha aigua i poder-ne veure (...no sé si es podria considerar pecat), estava tancada, je,je,je... i finalment arribo a Sant Sadurní de l'Heura, fent els últims 3km a peu. Acabo la meva primera TransGavarres. Piscina i dinar a Can Met Viu amb la família i que em senta molt bé.

Sant Joan de Salelles

He jugat amb intentar portar el menys pes posible i a última hora he canviat el camelback pel bidó d'aigua, he fet l'errada de no respostar als Metges, per evitar fer 1 km, i m'he rostit molt, tant com la baixada de 6km amb sol de migdia picant de ple. Ha tenir-ho en compte per altres sortides.

En tot el recorregut no m'he creuat amb cap persona, excepte al travessar la carretera de Platja d'Aro , les úniques espècies vives vistes, han estat 14.234 sargantanes, grills, molts grills, vistos no, nomes escoltats, 1 senglar perdut, 4 conills saltarins, 1 cavall deixat de la mà de Déu, i un gos pataner que m'ha seguit uns 5 km fins que ha decidit que l'animal era jo.

Fins la pròxima.