divendres, 31 de desembre de 2010

Resum 2010



No vull ser menys que els de la tele, i tinc ganes de fer un resum de l'any, esportivament parlant.

Nota: 10....-0.25(cavalls del vent)...-0.75(lesió al genoll)...= 9 EXCEL.LENT

Després d'uns anys fent "la puta i la ramoneta" amb l'esport, aquest any he estat molt més constant, més motivat i el més important m'ho he passat molt bé. He fet molta varietat de competicions, de marxes, de travesses, de KV, duatlons, BTT...quasi tot per muntanya i una mica, només una mica per asfalt.

He disfrutat molt, he rigut, he cridat, he cantat, he xiulat, he saltat, he suat i m'he cansat. He crescut amb més optimisme, més positivisme, més alegria i més ganes de fer coses.

Puc afirmar que dels 365 dies de l'any, 232 he fet km's, que en total n'he fet 4.043 (1.941km RUN i 2.102km BTT), que he fet un desnivell de 138.141 metres, que he estat 12 dies, 19 hores, 3 minuts i 54 segons fent esport, que la meva FC mitja ha estat de 140, i la FC màxima de 188...ahhh i he perdut 165.261 calories.

Tot i ser reticent a repetir curses algunes són per tornar-hi (si es pot): Marató Sant Hilari, Andorra Ultra trail, Cursa del Fau i Puigsacalm extrem.

El millor de l'any: Constància!!, el gran nivell de forma que tenia al setembre i la cursa Andorra ultra trail
El pitjor de l'any: sens dubte la lesió del genoll
La broma de l'any: No anar al Cavalls del vent per una gastroentiritis.

Salut i km's (...ara per ara en bici)

dimarts, 23 de novembre de 2010

El genoll ha dit prou!

...Condromalacia... Condropatia...distenció lligament lateral extern...un futur prometedor d'artrosis al genoll...les "lligadures" del genoll estan "fluixes"...sense un troç de menisc (collons de bàsquet), el fèmur i la tíbia es toquen... vaja paraules i més paraules estranyes que es converteixen en el fet que haig de deixar de córrer temporalment...1 mes...2 mesos...3 mesos...6 mesos...ja es veurà...veient la ressonància magnètica (que difícils són d'entendre), després de desxifrar aquest jeroglífic anatòmic... el tema es veia xungo.

A partir d'ara, Natació i Bike, però amb condicionants.

Natació, difícil a Caldes...la riera Malavella, la Llandrich, la Sta. Maria i la riera Benaula no porten prou aigua, i la piscina Quatre Vents, de curta que és, estàs més rato girant que donant braçades.

Bike, sí, però suau, sense pujades(snif,snif...), només rodar tipus Verano Azul (na nà, na nà, nanana na nà, na nà...Chanquete a muertooo!!!)...podré anar amb bici sense fer pujades? ho intentaré!!
Com ja vaig dir una vegada, el món...esportiu...no s'acaba aquí ,ni molt menys, m'hauré d'adaptar a la nova situació.

Desmoralitzat per la situació i la previsió que ja tenia per l'any 2011, però encoratjat per trobar nous reptes diferents.

Salut!

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Puigsacalm Marathon Extrem

Diumenge, 31 octubre de 2010
Sant Esteve d'en Bas
web


1r abandó de la temporada...suposat/previst...però no volgut...m'explico...la situació física no era la idonea per fer una marató de muntanya, però un, jo, que és tossut i caparrut ho ha volgut intentar. M'agrada fer curses, m'agrada competir amb mi mateix, amb altres corredors, m'ho passo bé, disfruto, estic content, estic alegre, sóc positiu, xiulo, a vegades canto alguna cançoneta, avui no m'he tret del cap la dels Gossos: cooorren, coooren pels carrers cooooorren... Quan tot això desapareix del meu cervell,quan un ja pateix, quanun no s'ho passa bé el millor és, encara que sigui a contracor, abandonar. Això és el que fet. Realment em faig gran i començo a tenir seny, si tingués 20 anys, no abandono ni que em tallin les cames. Tot i això he fet 25 km, els més difícils i tècnics, que explicaré breument.

Sortint a un bon ritme, assumible, cap al carril bici, planer uns 5 km, fem una breu pujada fins a l'ermita de Sant Antoni, aquí baixant ja encarem cap al Salt de Sallent, la ruta es maca es pot còrrer bé...a la primera baixada forta, ja noto el genoll...mal anent. Cap al km 10, ara sí que agafem el camí típic que va al Salt de Sallent i que bé de Sant Privat d'en Bas. Ruta esplèndida, comencem a sentir el brugit de l'aigua del Salt cada cop més, ja el veig...baixa bé, molta aigua és espectacular, girem cap a la dreta per agafar, canal de pujada per pujar a dalt del salt, estem al km 12, primera pujada forta, forta.Els quadríceps comencen a cremar.



Després de fer uns planers ens endinsem per dins de bosc, plou, plou molt, moltes fulles, pedres, envoltats de castanyers ara, de faig més tard, la pluja no deixa ni piular als ocells. Arribo a la Canal dels Ganxos, seny, és perillós, segueix plovent...no!!! està pedregant!!!, collons qui m'ho diria a mí pujar pel lloc més perillós amb una pedregada de les bones. Km.19

Un cop a dalt, direcció al Puigsacalm, passant pel camí del Puig dels llops, pujada que també fa mal, i segueix plovent, passo per dins el bosc, maco, la tardor en aquests paratges està en el seva màxima intensitat, fulles, verdes, marrons, taronges, rogenques...fulles. No diviso res, estic a punt d'arribar a dalt i hi ha una boira que no em deixa beure "ni un piju". Última pujada per arribar al Puigsacalm (per tercera vegada, les altres dues com xirucaire), les vistes...res de res...boira, boira, vent, vent, collons quin vendaval, tiro cap avall que fot una fred i tinc "gallina de piel".


Baixada??? Pot ser no s'he n'hauria de dir així...ha estat al.lucinant, el fang ho ha fet impracticable, ens arrastravem per terra sort d'haver col.locat cordes. He baixat més de cul que dret, he vist alguna patacada considerable, ha estat impresionant...el genoll segueix fent mal... estic a punt d'arribar a Coll de Bracons, i començo a reflexionar penso en abandonar...paraula que no està al diccionari Cabarrocas-Cabarrocas.

Coll de Bracons, la gent anima n'hi ha molta, sempre agrada, faig l'avituallament...abandono...no ara no...torno a córrer, faig 1 km arriba pujada, i el genoll s'enrecorda de mi (Eduuuuuu...abandooooona, Eduuuuu abandooooooona...) i per un cop a la meva vida, reculo. El seny dels 40 anys. Per sort quan torno a l'avituallament veig un cotxe que tira cap a Sant Esteve, corredors que també han abandonat i em baixen.

Doncs sí. He abandonat. Problemes físics.

L'any vinent tornarem, segur, l'haig de fer, els 25 km han estat senzillament espectaculars, com a símil podria posar la Marató Salvatge de Sant Hilari, però l'aigua ho ha fet tot molt més difícil.

Necesito descans, començo a tenir tot de petites lesions, el cos m'està demanant que pari. Li farem cas. Si algú em veu correns li dono permís perquè em foti un cop de pal.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Balandrau 2.584m...Beautiful Day

video

En Molina pronosticava, núvols i pluges. Vaig decidir pujar...pel matí a Caldes núvols, tiro cap amunt a Banyoles pluja, ai,ai,ai, a Olot més pluja, uff, passo el túnel de Collabós...i un sol espatarrant!!!!!

El Balandrau, un altre dels mítics, un de senzill, gens tècnic, amb bones vistes. Començo desde la pista que puja de Tregurà (l'aproximació es fa molt feixuga, la pròxima vegada començaré de més avall, encara que hagi de còrrer per la pista).Una primera pujada, fins arribar a la bassa del costat de Castell dels Moros 2.134m., segueixo pujant fins a la bassa de la Collada de Fontlletera, una mica de baixada/"falso llano", per recuperar forces, i ja enfilar fins al coll dels Tres Pics, passant per la Fontlletera.

Al Coll dels Tres Pics, parada i fonda. Vista general de la contrada... Bastiments, Gra de Fajol, Pic de l'Infern, Torreneules, Coma de Vaca, Camí dels Enginyers, Puigmal, Fontalba....vaja tots els clàssics.

Som-hi última pujada passant pel Tres Pics i finalment El Balandrau, on hi tenim una fita geodèsica, una senyera ben plentada i un mapa de relleu. Parada, fotos de rigor, hem poso a recés del vent, mentre veig el paisatge... reflexionada, filosofada, desvariejada, rumiada...vaja cabòries (Montilla de Polònia dixit).

Avituallament i cap avall que és curt i baixa molt, baixada molt maca, veient les vaques com pasturen (...i ensenyen els cuuuul...) i els cavalls com beuen, els núvols comencen a pujar, dono gassssssss.

Sortida curta, fàcil, es pot còrrer tot el recorregut, pujar i baixar fins a la pista són uns 14 km., es fa ràpid, ideal per fer-ho amb mainada, si més no fins el Coll dels Tres Pics.

Amb un sol espatarrant...vaja un beautiful day!!!

dimecres, 29 de setembre de 2010

Cavalls del Vent: No podrà ser !!!




...exacte, aquest any no pot ser... 6 mesos "entrenant"... fent més km que un taxi de bcn...anant a còrrer a les 10 de la nit... a vegades amb pluja..."calculant" les competicions i entrenaments per estar a tope un dia concret... deixant de fer altres competicions per una... i tot per una Gastroenteritis!!!!


Realment fins i tot, jo m'ho agafo de conya i ric de mi mateix...és que mirant-ho bé és per riure!!!!...i molt!!!!!


Com és diu popularment "he agafat la passa", però collons quina "passa" jo l'he agafat forta, m'ha deixat 3 dies KO, i encara no estic recuperat...i això a tres dies de la competició, el seny dels 40 anys, m'ha fet veure que és totalment inviable fer-la. No tinc, ni betzina de la bona (hidrats de carboni), ni betzina de la no tan bona (greixos), els dipòsits han quedat buits..i quan dic buits...us puc assegurar que estan buits. Per les vegades que he hagut d'anar al vàter i perquè haig de passar dues vegades per allà mateix per fer-me visible.

...el món no s'acaba aquí, només faltaria. Hi han altres curses, a altres llocs, amb més o menys kms, que són iguals d'interessants i que també és poden fer...i si no, esperarem un any per fer-la...o potser no.

Salut

divendres, 24 de setembre de 2010

Pròxima estació: Cavalls del Vent


S'acosta el meu "Repte de l'any"...el dissabte dia 2 és el dia D.

Falta 1 setmana. 7 dies i pico. 184 hores. No sé quants segons. Nerviós...no. Indecís...sí.

Pantalons curts o pantalons pirates? Samarreta llarga o curta? Frontal de sempre o de leds? Porto guants? Porto samarreta tèrmica? A quina hora marxem? Quants gels porto?....vaja que tinc el cap fet un embolic...com sempre acabaré anant amb una mà a cada ou, decidint-ho a última hora.

Estic preparat?...mai se n'està del tot... però crec que sí. Potser no he fet la preparació adequada, per aquest tipus de competició, però crec que serà suficient. Segurament m'ha faltat anar més a fer "alçada" per l'aclimatació. En canvi he fet bastants kms, amb pujades de quadríceps cremant, baixades de fer "saltironets", tirades llargues de 35 kms, alguna marató, sortides per la nit de 25 km...
El "coco" el tinc bé (je,je,je...), en tinc ganes, potser és perquè fa masa temps que hi penso, no crec que tingui problema, només em fa patir tenir alguna lesió muscular...per tant...ALEA JACTA EST...
Per TUTATIS!!!!!!!!!!!

dimarts, 14 de setembre de 2010

Marató Rural de Sils

Dissabte, 11 de setembre de 2010
Sils
42 km
3h32'00'' 5ena. posició
web




Com a bon català de socarrel, vaig celebrar la Diada Nacional de Catalunya, cantant Els segadors corrent la Marató Rural de Sils. Tot seguint la preparació per la Cavalls del Vent

42 km pels voltants de Sils i Maçanet de la Selva, molta pista, fins el km 15 força planer, del 15 al 30 un puja i baixa constant, pujant al Puig Marí i al castell de Torcafello, un cop al km 30 tot planer pels voltants dels Estanys de Sils fins la línea d'arribada.

Bona organització, sobretot l'esmorzar de l'arribada, la cursa era amb semiautosuficiència, els pocs avituallaments eren correctes, cursa feta juntament amb el repte de BTT que feien 84 km, sortida a una bona hora les 7 del matí.



L'únic problema és que per aquestes contrades no tenen muntanyes o muntanyetes.

dimarts, 7 de setembre de 2010

II Terra d'indiketes - Indiketa de Ferro

Santa Cristina d'Aro
28 i 29 d'agost 2010
Cursa de Muntanya + BTT
web

Sa Guilla - Cursa de muntanya
19 km
Classificacions



Magnífic recorregut!! Sortim direcció al Golf de Solius, comencem a fer alguns corriols desconeguts per mi, per apropar-nos a la pujada emblemàtica als Carcaixells d'en Dalmau, primer per corriol, després per sobre la pedra, amb el seu tacte rugós i calent del sol que ja espetega, tot i que una mica esmorteït, per sort. El pont està tancat. Ens fan passar per baix, hem de grimpar, ajudats per les cadenes, arribem a dalt, comencem a baixar per pujar la Roca del Sol, ja portem 7 km amb 48 minuts. Baixem de la Roca del sol per agafar un corriol de pujada, que brutejava una mica, i que m'ha fet posar a tope a 180 ppm, uff, els quadríceps començaven a cremar. Un cop a dalt baixada fàcil, però feta tranquil.lament per recuperar. Un cop a baix, km 11, enfilem cap a Pedralta, per un corriol excel.lent i amb "descansillus", he hagut de fer massa tros caminant... arribem a dalt, avituallament a dojo, estava assedegat, km 13. Aquí m'esperava una propina, fer la pujadeta per anar a agafar la línea que no me l'esperava... i començar a baixar. La línea...je.je.je... no entenc perquè m'agraden tant...ple de rocs, salts, baixades pronunciades, i pujades, moltes radiacions, no ho sé...potser sòc biónic?? i les radiacions són com betzina per mi??... res, cap a baix, passo a 4 corredors, ja ho dic, les radiacions em van bé. Para, para...que tinc rampes. Paro i estiro, i em dic a mi mateix tranquil que he estat 20 dies sense còrrer i haig de ser conservador. Torno a tirar avall, torno a passar els que havia passat i que al parar m'han tornat a passar...qui parlava de conservar?, doncs a tope fins al final, arribem al planer...són 2 km que es fan llaaaaaargs. Arribo bé, tranquil, i content per haver deixat el trencament de fibres enrera, la segona lesió de la temporada, potser masses excessos? potser sóc un pupes? potser no em cuido?. qui lo sà.

Es Pollastre - Cursa de BTT
42 km
Classificacions


Molt de temps feia, que anava a una cursa de BTT... 1 any!!!! La lesió muscular ha fet que al no poder còrrer, hagi agafat la bici, quasi cada dia, les últimes dues setmanes, i s'hi afegim l'stage a Sant Llorenç de la Muga... m'ha fet atrevir-me amb una cursa de mitja distància.
Hem començat direcció al Mas Marcó, allà hem agafat el camí que ens portarà directa i tot pujada fins el Mas Nou, al golf. Camí de baixada ràpida, molt ràpida amb molt s de salts, un cop a baix, tornem a pujar al Mas Nou. Km 12, baixem per un camí/corriol paral.lel a l'urbanització de Bell-lloc, ens tornem a enfilar fins a arribar quasi a tocar de l'urbanització Roca de Malvet, ara sí tot baixada fins a la línea de sortida, km.20, moment psicológic, seguir o parar, es pollastre o sa gallina, res a fer el coco funciona bé...seguir a acabar es Pollastre.
A partir d'aquí el circuit és quasi idèntic al de Sa Guilla però al revés, faig una regressió mental, i veig que hauré de baixar un parell de vegades de la bici. Pujem a Pedralta, pel corriol, es puja bé excepte un punt que és on han marcat la pujada del d'Es pollastre, qui la fa a sobre la bici li regalen un pollastre, no la va fer ningú, ni en Trayter. Un cop a Pedralta, km.25, baixar el corriol, molt divertit, m'ho passo bé. Ens fan pujar a la Roca del Sol per la pista, uff aquí les cames ja comencen a fer figa, a dalt faig avituallament, reavituallament, i contravituallament, prenc un gel...començo a estar rostit. Km.30.
Baixem pel corriol de la Roca del Sol...espectacular, baixar per sobre la roca és adrenalític, molta gent ho ha de fer a peu. A partir d'ara caminets no destacables, únicament el corriol que passa per les vies d'escalada de Solius, ens fan fer una mica de volta, algun corriol per dintre bosc, tot planer per anar tornant cap a la sortida i acabar fent 42 km. Bona posició tot i tenir els Déus en contra...per Tutatis!!!!! M'he quedat sense fre de darrera, la roda quedava frenada, m'ho fotut un pinyu a la part més tècnica, el dia anterior vaig fer la cursa a peu...excuses, excuses...resumint que hauria de sortir més en bici.

A l'haver fet la cursa a peu i la cursa en bici competia per l'Indiketa de Ferro, la suma dels dos temps marcava la posició, crec que ha anat bé. He una cinquena posició que no me l'esperava.

L'any vinent torno. Curses molt ben organitzades, bons avituallaments, bons circuits, bons paisatges, bon terreny, al costat de casa i de la platja, la cursa a peu en dissabte, bons regals i bon esmorzar. Com a organitzador de curses, potser vaig trobar a faltar algun control.

diumenge, 15 d’agost de 2010

Volta a l'Embassament de Boadella

Sant Llorenç de la Muga
33 km 950m D+ 2h 20'




Finalment un post de BTT. Les rutes que he anat fent no són de destacar, però aquesta per la quantitat de vegades que l'he fet, per lo agradable que és, m'ha vingut de gust de penjar-la.


Comencem desde el magnífic poble medieval de Sant Llorenç de la Muga, que té una merescuda visita turística, pels qui no hi he anat. Agafem el camí emporlanat que voreja la cua de l'embassament, passant per Can Patllari, deixem de vorejar l'embassament per enfilar-nos cap al Pla d'Amigó, que el deixem a mà dreta per agafar el camí cap al Mas Sant Andreu, el punt més alt de la ruta 395m. Acabem de fer la pujada més forta.Km.10

Estem a tocar de Maçanet de Cabrenys, però no hi anem, i agafem la pista que ens portarà al Molí d'en Robert,km.15, magnífic paratge, amb un restaurant, gorgues, piscina, i a l'estiu si està molt fresc. Aquestes coordenades fa que sigui un lloc "d'esmorzars de forquilla" per ciclistes, excusionistes i motoristes.




Avancem cap a l'hotel La Central, antigua central hidroelectrica restaurada i convertida en hotel. Ara passem per asfalt amb constant pujes i baixes fins que arribem a l'encreuament per anar al club nàutic de l'embassament. Ja hi som. Hem arribat, poca aigua, molta sorra, no és agradable de veure. Agafem tota una seria de caminets que ens fan donar la volta, ara sí, a tocar de l'aigua. Ara ens vindria de gust una banyota.



Arribem i travessem la presa, km.24,visió general de la situació, realment hi ha molt poca aigua, agafem el camí que ens porta a la presa petita, on hi ha la mateixa situació. Ara ja estem de tornada, enfilem cap el Mas Perafita, on agafarem la pista de la dreta que ens anirà deixant unes bones imatges de l'embassament durant el seu recorregut, fem l'últim "repetxonet", per arribar a Cal Moliner, i tot baixada fins a Sant Llorenç de la Muga.

Ruta fàcil, circular, amb una pujada forta inicialment, després els desnivells es suavitzent. Amb rutes alternatives, desde Sant Andreu, podem pujar a cim de La Creu de Montdavà,on hi han unes vistes impressionants, també ens podem arribar als pobles de Maçanet de cabrenys o de Darnius.

Emili, Eduard i Gerard

dimecres, 11 d’agost de 2010

Cursa del Fau

Maçanet de Cabrenys
8 agost de 2010
22 km 2h 09' 55''
web







Com cada any a l'estiu, cap a la Cursa del Fau, aquest any amb una gran representació Caldenca, l'Adam, en Jordi, en Sergi, la Gemma, l'ultramaratonià en Josep i jo.


Bona organització, recorregut molt ben marcat, de gran atractiu paisatgístic, avituallaments molt correctes, sobretot el de l'arribada, amb els enfilalls de fruita, que entren superbé.


El recorregut esplèndid, pujada a El Fau pel Sender Local, passant per St.Pere dels Vilars, avituallament i bucle al Fau, per seguir pujant fins a Bac Grillera i el Puig de la Gavarra, vistes collonudes, baixada inicialment molt tècnica, després pista fins a Tapis, agafem el camí vell molt agraït de fer, passant pel sensacional pont de Tapis, tot va baixant, però de tant en tant troben "repetxonets" que comencen a fer mal a les cames, arribo a Maçanet fent una volta pel poble, uns 500m més que l'any anterior.


La falta de gent important a la sortida, com anys anteriors, ha fet que hagi quedat 4t. i 1r de la meva categoria. M'han regalat un senglar!!!!!!!!....de fusta.


Felicitar als corredors caldencs, i agraïr a l'Enric pels avituallaments extres


dilluns, 2 d’agost de 2010

TransGavarres. 2ª etapa

Caldes - Canyet de Mar
Urbanització Rosamar
30 km
2h 40'
780m D+


Aquesta vegada, a les 8 ja estic en marxa, amb un bidó d'aigua i una ampolleta d'aigua a la mà. Farà calor i intentaré aguantar amb l'aigua que porto a la mà, com a mínim fins a l'ermita de Caulés, per seguir amb el bidó fins al punt final.

De menjar porto 2 gels Energix de la casa Overstims i un barra cereals (energètica?) del Decathlon. Amb el tema menjar cadascú ho fa com pot, jo he passat per les anous, pels turrons de Nadal, per les orellanes i panses, per portar un plàtan, i crec que finalment he aconseguit "l'idoni" pel meu estòmac. El moment de l'ingesta aproximadament a les dues hores de còrrer prenc l'Energix, el segons és per un "si de cas" i la barreta, és "les postres", per deixar un bons regust de boca. Amb l'aigua, no soc dels que van bevent constantment, quan bec...bec, un bon trago. Pot haver-hi altres maneres però aquesta és la que ara em funciona a mi. El menjar durant les competicions ja és un altre rotllo.

Surto de casa, vaig a buscar el magnífic corriol de la Riera de Sta. Maria, arribo al Molí de La Selva km.6, negoci tancat "gràcies" a l'autovia, enfilo pel corriol que em porta al Puig de Basses, d'aquí passant per Can Rustoll arribo a l'ermita de Caulés, km 10.

Ermita de Caulés

El sol comença a apretar...passant per l'ombra si està bé...., vaig direcció Can Mundet, per baixar al coll de Terra Negra, 14 km. Lloc curiós, on hi conflueixen 4 termes municipals (Caldes,Vidreres, Tossa i Llagostera), també és la primera parada del Pelegrí de Tossa...i un bon punt climatologicament parlant , després de 7 anys passant-hi cada dia, puc assegurar, que a l'hivern en només 50 metres de distància, entre el final de la pujada venint de Llagostera i el començament de la baixada cap a Tossa, hi ha una diferència de 6 graus de temperatura a l'estiu es imperceptible...ahhh pels caldencs, també i passa la Riera Benaula!!!


Travesso la carretera per agafar el camí cap al Coll de la Mallorca, enfilo, un cop a dalt avituallament km.15 i 1h 30' corrent; Energix+ barreta + aigua, acabo l'ampolleta d'aigua que porto a la mà, l'he fet durar uns kms més. Faig una mica el tanoca, intentant averiguar on hi ha el puig tal, el cim qual, el caminet tal i qual....


Desde el mateix coll surt un camí direcció a l'urbanització Fontbona, deixant a l'esquerra el camí que ens portaria a la Urbanitzacio Selva Brava. El camí no l'havia fet mai, no té gaire desnivell, es agradable de fer, amb molta ombra, arribo a Fontbona km 18. (eiii, aquí llenço l'ampolleta d'aigua buida). Agafo un camí que està a la part Est de l'urbanització, no és dificil de trobar, aquest camí ens fa passar pel Puig de les Vacasses, i transcorre quasi en paral.lel amb la carretera de Llagostera a Sant Grau, tot el camí és de pujada, suau, peró pujada, arribo a la carretera el mal anomenat l'Alt de Sant Grau, s'hauria de dir Alt de Montagut, o encara millor el coll de Montagut, km22.


Je,je,je,je....ara ve el millor...8 km de baixada, doncs som-hi cap a Can Cabanyes, és aviat encara, no hi ha ningú, no hi ha cap Rave, tiro avall per la pista, s'ha acabat l'ombra, a partir d'ara em tocarà el sol de ple. Km.23 arribo a la línea eléctrica, que va directe a la Cala del Sr. Ramon, em prenc una alegria i a baixar la línea que està força neta, haig de negociar amb els xargalls, n'hi ha algun de perillós, cap a la meitat agafo el PR que em duu fins La Barraca d'Els Caputxins, segueixo el PR fins enllançar amb la pista que, ara sí em portarà fins a la Carretera de Sant Feliu a Tossa, abans però intento agafar algun corriol, que em dugui directament a Canyet, peró no ho aconsegueixo hi haig de fer 1,5 km per asfalt, arribant a la platja de Canyet...trec samarreta i wambes i directe a l'aiguaaaaaa......



Platja de Canyet, amb les passeres
Ruta maca, amb un final millor, he trobat poca gent només al travessar l'Urb.Fontbona hi havia moviment. Bona temperatura, imprescindible portar aigua, en tot la ruta només hi ha, crec, una font, i totalment seca, amb el bidó i l'ampolleta n'he fet prou, ruta amb força pista, però agradable de fer, es pot pujar al Puig Ventós, i a l'Alt de Montagut amb magnífiques vistes, ideal per fer-la amb la familia, tú corres i els altres t'esperen a la platja.
Salut

diumenge, 18 de juliol de 2010

TransGavarres. 1ª etapa.

Caldes - Sant Sadurní de l'Heura
35 km
4h 02'
620 m D+



Amb aquesta sortida, començo una sèria de 5 etapes de travessades del massís de Les Gavarres i de Cadiretes (L'Ardenya) que intentaré fer aquest estiu.

Surto molt tard, massa tard, quasi són les 10 del matí i ja estem a 28 graus, vaig cap a Aigües Bones on travesso la carretera de LLagostera i agafo el camí de La Benaula, que deixo molt aviat per dirigir-me a Sant Vicenç d'Esclet, i al Mas Ros (Restarurant l'Alzina), aqui reposto d'aigua, porto un bidó de 0.5l, que encara no havia acabat, per previsió l'he tornat a emplenar. Travesso la Carretera de Platja d'Aro i vaig cap el Verneda, el coneixement del terreny i la distància recorreguda, 10 km, fa que decideixi passar per corriols i camins no habituals, tot i fer mes kms. Passo pel corriol que hem porta al Mas Torrent, rodejat de surus que a partir d'ara no hem deixaran en tot el recorregut, després passo pel passeig d'en Quitxot, per anar a trobar el corriol d'Aiges Blanques (o Roques Blanques), segueixo per l'aqueducte d'en Vilallonga, molt ben cuidat i que podem passar per sobre , per arribar al Molí d'en Vilallonga, ara cap a les Dues Rieres i porto 15 km. Tots aquests camins i corriols em creen unes sensacions molt bones, positives, de records, records de fa...20-25 anys, quan em divertia "explorant" camins nous (encara ara m'hi diverteixo) amb la BTT.




Suru gavarrenc

Comença a fer molta calor, vaig cap al coll de LLumeneres pel corriol, encara es veuen les destrosses de la nevada de març, i un cop al Coll, no hem decideixo per on passar. Paro mengo, bec...ui,ui,ui que faltarà aigua. Bona cruïlla, amb indicador. Finalment decideixo fer la ruta típica, ja que fa molts...anys que no ho faig, cap a Can Castelló de baix i pujar a Can Castelló de Dalt, travesso el Daró i esta ben sec, mala senyal.


Començo a pujar, deixo a mà dreta el Puig de Vallfreda i mes enllà el Puig de les Contesses (uff... tantes vegades els havia fet am BTT), l'única companyia són les sargantanes, que al sentir-me marxaven a corre-cuita...que vé un booooig, que vé un booooig, tocat de l'ala pel sol!!!!..semblava que deien... arribo a Can Cabruja i a la pista que arriba fins els Metges a mà esquerra, jo vaig a la dreta cap al Cementiri dels Jueus, 22 km, a partir d'aquí tot baixada i planer. Decideixo fer pista, quasi no tinc aigua i m'ha fet mandra arribar-me als Metges a repostar (Mal fet...).



Els prats dels Metges


Començo a baixar, la pista es més pista del que era,a l'gual que la pujadad de Can Castelló, suposo que per fer de tallafocs són pistes força amples, no hi ha un metre d'ombra, i el rellotge marca la una del migdia, quan arribo a Can Caçà, acabo l'aigua, els gels i barretes..vaja tot. Porto 25 km i arrisco sabent que falten aproximadament 10 km.


Baixo i baixo, el sol pica i pica, i jo baixo, i el sol encara pica més, tinc la boca seca, començo a empenedir-me de no haver agafat el camelback, el sol segueix picant...33 graus, m'havia d'haver parat a Els Metges.


Passo per Can Font de Muntanya, tot baixada, i sense ombra, l'única companyia les sargantes i els grills que per aquesta zona fan un soroll eixordador, finalment arribo a baix al Pla de Salelles...estic rostit...tant que, quan veig el Daró, m'hi dirigeixo com un sonàmbul, amb els ulls com taronges, doncs sí, m'hi fotu a dins de ple, de dalt a baix, com si fos la platja i això que l'aigua, neta, neta... no ho era, però la frescor em va anar molt bé. No m'atreveixo a beure-la, a prop hi ha una granja...


Després de refrescar-me em creia recuperat...i no, estic fluix, els genolls em fan mal de la baixada, a més, com no podia ser, em perdo, i m'emmerdo, tot sigui per l'aventura. Recupero el camí perdut, passo per l'ermita de Sant Joan de Salellas, petita però agradable de veure, la rodejo, per si per obra i miracle hi ha una font o una aixeta, intento entrar a dins, per si a la Pica hi ha aigua i poder-ne veure (...no sé si es podria considerar pecat), estava tancada, je,je,je... i finalment arribo a Sant Sadurní de l'Heura, fent els últims 3km a peu. Acabo la meva primera TransGavarres. Piscina i dinar a Can Met Viu amb la família i que em senta molt bé.


Sant Joan de Salelles

He jugat amb intentar portar el menys pes posible i a última hora he canviat el camelback pel bidó d'aigua, he fet l'errada de no respostar als Metges, per evitar fer 1 km, i m'he rostit molt, tant com la baixada de 6km amb sol de migdia picant de ple. Ha tenir-ho en compte per altres sortides.

En tot el recorregut no m'he creuat amb cap persona, excepte al travessar la carretera de Platja d'Aro , les úniques espècies vives vistes, han estat 14.234 sargantanes, grills, molts grills, vistos no, nomes escoltats, 1 senglar perdut, 4 conills saltarins, 1 cavall deixat de la mà de Déu, i un gos pataner que m'ha seguit uns 5 km fins que ha decidit que l'animal era jo.

Fins la pròxima.

dilluns, 28 de juny de 2010

Andorra Ultra Trail 35 km

Dissabte 26 de juny de 2010
Ordino Andorra
35 km 2500 m D+ 6h 05' 30''
web classificacions





...sensacional...



És el resum de la cursa en una sola paraula, per tot, per l'organització, pel recorregut, per l'ambient, pels corredors, pels avituallaments, pel bon temps, per la senyalització, pel patiment, pel mal d'alçada, per quedar-me sense aigua i posar-me de peus al riu, per la pujada del Comapedrosa, per les baixades que no s'acaben mai, per haver-me equivocat quan faltaven 3 km per acabar, per la informació rebuda durant la cursa, pel companyerisme entre els participants, per les magnífiques vistes, per haver quedat 4t de la meva categoria i 27è de la Cursa, per estar content tot i haver pogut acabar 3r de la categoria i 21è de la cursa, pel nivell de forma que estic, per haver passat un cap de setmana en familia, per l'hotel,....

El dissabte un autobús ens recollia a Ordino, per portar-nos cap el Coll de la Botella, més amunt de l'estació d'esquí de Pal. Les nervis comencen a fer presència, com ho sé? doncs perquè en mitja hora, potser vaig fer 10 pixarades. Les montanyes que ens envolten m'intimiden, fan patxoca, i a la vegada m'atrauen, tinc ganes de començar, necesito començar, tant, que a la sortida estic a primera línia.

5,4,3,2,1, amunt!!!!!!! a les 9 sortim uns 300 corredors, camí asfaltat de pujada durant un km, que va situant a la gent, Eduard tranquil, quedem moltes km, però tot i baixar el ritme, tinc la sensació d'estar en un núvol, i estic situat entre el 25-30, comencem a enfilar cap el Pic Negre de 2520m. 400 metres de desnivell en 4 km...és dur...per corriol molt ben perfilat, poc tècnic, que permet veure les espectaculars vistes i fins i tot fer fotos, un cop a dalt cap a la Portella de Sanfons i tot seguit baixada molt maca per arribar al Refugi del Comapedrosa, al costat de l'Estany de les Truites, on hi ha el primer control, 13 km he tardat 52'.


Pujant el Pic Negre 2.520m.

Ara bé lo fort, pujar al Comapedrosa, som-hi!!!, patric-patrac-patric-patric, collons com puja, hi ha neu, òstia i encara més neu, buff, buff, comencem a grimpar, passant per tota la cresta,...espectacular!!!!, res a la dreta, res a l'esquerra, només un sol camí... la cresta, vaig amb un grup, un noi de Campevànol, que la casualitat fa que la seva mare visqui a Llagostera i dos francesos, jo els miro i em dic... Eduard que aquests tius estant com catxes i tú ets un xitxarel.lo, crec que hauries de posar una mica el fre...


Arribem a dalt...el Comapedrosa 2942 m...,he tardat desde el refugi 59', ja porto 1h51' , tothom va que se les pela, jo em paro trec la càmera i li dic al controller que em faci una foto...i cap abaix, per una tartera molt tècnica, passo per clapes de neu, pel costat de l'Estany Negre, per enllaçar el mateix camí, ara per retornar cap al refugi. Control de temps, 27' per baixar, 2 cokes, un energix, i tornem-hi que fa baixada.


Cim del Comapedrosa 2.942 m.
Baixem pel GR, al costat del riu Comapedrosa, que l'anem travessant constantment fins arribar a Aigües Juntes a 1.700m. D'una tirada he passat de 2.942m a 1.700m...tot i baixar suau les orelles molesten i tinc una mica de mal de cap. Començo a pujar cap al Pla de l'Estany, i hem trobo una magnífica font, la Font del Moixí...òstia, òstia, l'aigua és freda de collons, i hi poso tot el cap a dins i aprofito per veure i refrescar-me abans de començar a fer la pujada, pujada que crec va ser la més dura psicológicament, el fet de ser una pista de montanya va fer que anés una mica tocat de moral, a més feia molt de sol, vaig posar-me la gorra, però el collons de pista no s'acaba mai, per sort, als 2km vàrem agafar corriol, que em va portar fins a un magnífic Pla, amb un circ/olla espectacular. El Pla de L'Estany (res a veure amb la comarca).


Aquí teníem el refugi, parada menjar, veure, carregar el camelback, i tornem-hi, juntament a un francés, en Marcel Elgart. Tot just estem a la meitat. Ens esperem 3 km molt guais de fer, planers per dintre bosc i atravessant rierols que no salto, sino que m'hi foto de peus a dins, tot i el cansament, m'ho passo bé.


Comença l'última pujada forta, molt forta, per arribar a 2.620m, primer per dins bosc i després sense vegetació, això fa que vagi veient als corredors, uff es fa dur, veure que encara has de pujar fins allà dalt, poso la reductora, el cap mirant a terra, i amb el cap en blanc, pujo, pujo,pujo,pujo i passo a gent i jo pensava que ja estava cuit, algun corredor està....cadàver...amb rampes...demanant aigua...demanant menjar...dono un energix a un francés, que en dona les gràcies 30 vegades, merci, merci, merci,...i jo penso que sí vale, però la pròxima s'ha de ser més previsor, que el tiu només portava un bidó!!!.


Arribo a dalt, vistes espectaculars, s'ha girat vent, fa fred, no em paro gaire i cap a baix, només queda baixada, 5 km de baixada forta, els genolls comencen a fer figa, i a molts llocs no puc ni còrrer, em passa la 1 noia, que baixa que se les pela, jo vaig tirant xilin-xilin, falta poc per arribar a baix, i òstia en vènen dues per darrera que van a saco, són la 2 i la 3 noia, ho saben i van molt ràpides la 3 és la Olga Gasset, que va guanyar la Costa Brava Extrem.

Arribo a Llorts, la civilització, travesso la carretera i ens fan passar pel camí ral, ara és planer tirant a baixada, poso el "piloto automàtico" i funciona, en passo un de cadàver, passo la noia que anava 2ª, passo el francés, en Marcel, i al fons veig un grup de tres...ja els tinc, arribo a l'ultim control només queden 3km, estic eufòric, porto un trote que t'hi cagues, i encara li dono corda, ... a l'anar encigalat i no tenir les facultats cerebrals al 100%, m'equivoco en un trencant, faig 1km...òstia i reculo ràpidament i torno un altre km...he perdut 5 posicions...però i què? He fet una cursa molt bona, arribo a Ordino, falten 100 m la gent anima, i molt, m'esperen la Marta, l'Ona i en Max, em paro els faig un petó als tres i arribo content i satisfet a meta. 6h.05'30''.


Estic emocionat.


Us deixo dos videos de un corredor:



PD1: Quin rotllo us he fotut!!! Si ho heu llegit tot, vol dir que us interessa i si interessa feu-la 100% recomanable.

PD2: Cap problema de peus, les noves Salomon Speedcross, lleugeresa, comoditat i la seguretat de tenir el turmell ben collat



dijous, 24 de juny de 2010

Montseny GR 5.2


El Turó de l'Home 1.707m desde Les Agudes 1.705m


S'acosta el Trail d'Andorra...hauria de fer alçada...hauria de fer montanya, montanya...sortida mínim de tres hores...a on puc anar?....Doncs el lloc més aprop de casa...El Montseny!!!!




Fa uns dies vaig pujar el Matagalls, ara toca el Turó de l'Home passant per Les Agudes, sortint de Sant Marçal del Montseny.

Diumenge a les 8h del matí cel clar, net, blau a 7º de temperatura, començo desde Sant Marçal direcció a El Puig, seguint el GR 5.2, GR que no deixaré en tot el camí. (Aquest GR fa la volta al Montseny enllaçant el Turó de l'Home i el Matagalls passant pel poble del Montseny, vaja uns 38 km, amb un desnivell de collons....cap a 5 hores...aquest estiu el provaré, algú s'apunta?.) Fins el Puig baixada suau per camí de bosc ideal per escalfar i per veure unes vistes sensacionals de Les Agudes, un cop al Puig, començo a agafar alçada suaument i em començo a endinsar per magnífiques fajedes humides, ja porto uns 4 km fins ara les senyals del GR molt ben marcades, no te pèrdua...però com sempre em perdo...que seria una sortida sense l'aventura de perdre's, m'emmerdo, m'esgarrinxo, passo per un salt d'aigua petit, paro, bec...haig de tornar enrera!!! Reculo per retrobar el camí, veig on m'he equivocat...esta clar quan si no saps el camí, s'ha de vigilar!!!! i no fer el badoc admirant el pasisatge, es el que té.


M'he equivocat al començament del corriol que ja enfila, de veritat, cap a Les Agudes, començo a pujar, primer correns, bé, amunt, amunt, sembla fàcil, sempre envoltat de faigs, amb el terra ple de fulles, la traça es veu molt bé, i si no sempre hi han els humanus excursionistus caritativus que van deixant senyals en forma de fites de pedres, óstia la cosa es comença a aclarir, els faigs van desapareixen i les tarterres fan presencia, ara de còrrer res de res, magnífiques vistes del Matagalls, vinga a fer escalons, ep i en compte que les pedres encara estan humides, cap amunt.



El Matagalls 1697m

Estic a punt d'arribar a dalt, i em dic...i si pujo pels escalons de Castellets...va som-hi, deixo el GR, i pujo i óstia, ara ja haig de grimpar, i encara més, i ara comença a ser tot molt aeri, i ara ja estic...escalant!!!, collons Eduard t'has emmerdat!!! ...i reculo per segona vegada, reagafo el GR i fins al cim de Les Agudes.

Desde el corriol fins a les Agudes he fet 1.5km amb un desnivell de 500m+ i he tardat 35min!!!


Vistes sensacionals, fa vent, m'haig d'abrigar, encara no hi ha gent, el silenci es desfà amb la presència d'algun corb. Descanso, l'ambient m'embriaga, faig fotos, veig l'inconfudible Bassegoda, el Castell de Montsoriu...


-Hola Bon dia
-Bon dia
-Has pujat desde Sant Marçal?
-Si d'allà en vinc
-Com esta el camí.
-Bé, perfecte, nomes s'ha d'anar en compte a les dues tarterres per les pedres humides
-Ui, pedres humides, deuen patinar? i podem caure?
-Doncs sí!
-Gràcies, doncs no baixem.
-Salut


...aquests eren una altra espècia dels humanus excursionistus, no eren els caritativus, sino els capullus.


Som-hi, el camí fins el Turó de l'Home és sensacional, perfecte, tot planejant i carenejant passant pel Puig Sa Carbassa i Turó de l'Home Mort, arribo amb uns 2 km... aquí si que hi han molts humanus excursionistus, ep també n'hi ha un de la meva espècia humanus corredorus tocatus de l'ala.


Vistes espectaculars, hi ha boirina pero es divisa perfectament Montserrat, el pantà de Santa Fe, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, Arbúcies.......



M'arribo fins el Turó Gros 1651m passant per el Puig de Sesolles 1689m...i desfaig el camí recorregut per tornar al punt de sortida, aquest cop, peró, sense equivocacions i amb una baixada que em provoca un petit estat d'exitació controlada.


Molt bona ruta, perfectament marcada, amb vistes espectaculars, que ha estat el primer pas, per fer aquest estiu tot el GR5.2





dimarts, 1 de juny de 2010

Stage al Collsacabra


Cingles del Collsacabra amb el Far al fons


...3 dies pel Collsacabra...3 dies de turisme...3 dies de família...3 dies de running...


Magnífics paratges, impressionants vistes, la natura en la seva plena dimensió, els núvols flonjos del pantà de Sau, el soroll relaxant de l'aigua caient per tot arreu, la flora creixent i verda, la fresca del matí, la bona companyia, ...etc...etc...fa que còrrer no suposi res més, que una aleació entre l'home i la natura.

4 rutes per disfrutar:

  • La Foradada

El torrent de la Rotllada ha creat una forma curiosa a la roca, coneguda amb aquest nom. Al costat, una cascada es precipita per l'engorjat del torrent. Tot envoltat d’altes parets en forma d’amfiteatre. Realment és un lloc d’interés natural.

La Foradada de Cantonigrós

  • Rupit-Salt de Sallent-Cingles

Ruta sortint de Rupit direcció Sant Joan de Fàbregues, acostament a l'Agullola, per retornar cap al Salt de Sallent, després ressegueixo els cingles fins a la Torre, per enfilar i anar girant per tornar a Rupit. Ruta amb pèrdua inclosa...je,je,je... i què, sino, seria l'aventura.

L'Agullola

  • Roques Encantades-Santuari de la Salut
Fascinant rocatam dins d'una fajeda, i prop del Santuari de La Salut i el barranc de l'Infern. La Llegenda diu que hi habitava el dimoni, i quan s'avorria llençava les roques barranc avall cap al poble de Sant Feliu de Pallarols, els habitants cansats de la situació, es van encomanar a un angel del cel, que va lligar les roques amb cadenes, fet que provocar que el dimoni no pogués moure les roques, i que el va obligar a buscar raons a altres paranys.


Raigs de llum entre les Roques Encantades

De tornada fem una aturada al Santuari de La Salut les veure les magnífiques vistes de la Garrotxa, del Bassegoda , les Medes...

  • Pruit
Ruta tot vorejant el torrent del Pinós, per arribar a Pruit, poble annexat a Rupit. Al voltant del poble hi ha un habitatge en forma de cúpula que pertany o pertanyia al director de teatre Boadella, i que fa o feia servir per iniciar les seves obres.



Pruit


Aquestes rutes han suposat fer 39 km, temps?...molt... la voluptuositat de la natura m'ha provocat fer el badoc molt vegades, i el temps per moments ha estat a favor meu, sense preocupar-me d'ell, sino d'aprofitar les sensacions. Carpe Diem.

Em nego a posar els tracks... si algú te ganes d'anar pel Collsacabra...que s'hi perdi.

diumenge, 16 de maig de 2010

Ruta per Cadiretes

Dissabte, 15 de maig de 2010

26Km 920m D+ 2h 56' 34''

Inicio la ruta a l'encreuament de Sant Llorenç, i vaig en direcció al Turó de la Capella, que és on hi ha l'Ermita de Sant Llorenç. Tot seguit em dirigeixo al Puig de la Guàrdia, una bona talaia per tenir bones vistes del massís de l'Ardenya i Gavarres, tot i només tenir una alçada de 260.

Baixo del Puig per anar direcció a l'urbanitació Fontbona (...il.legal???), i ho faig per un corriol ben definit i amb varis termes, un dels quals hi posa Sureda, que segueix per una carena, i amb baixada, fins a travessar el Torrent Gatosar, pujo una mica i vaig en direcció a la carretera, que travesso i em dirigeixo cap a la línia d'alta tensió, que puja fins a Fontbona.

Agafo el corriol i cap amunt, a moments a peu, altres correns, altres grimpant, així durant aproximadament 1,5 km fins arribar a la Penya de Cols 389m. d'on es divisa clarament el puig de Ses Cadiretes, destí mes alt de la ruta.

Després d'avituallar-me, cap a baix fins a la Font de Can Dalmau...que a diferencia d'altres anys, raja i molt. La font esta una mica descuidada, sobretot plena de branques (...collons de nevada), pero segueix tenint el seu encant, l'aigua surt de tot arreu... Porto 9 km recorreguts i 1h 10' de temps (...el tram de la línia s'ha fet llarg).


video


A partir d'aquí tot pujada, uns 5 Km per arribar al Puig de Ses Cadiretes de 512m, sense abans dubtar en un encreuament i agafar el camí equivocat, això m'ha fet fer 2 km mes del que tenia pensat inicialment, cap problema, com diu aquell more distance, more fun.

Parada al Puig, contemplar vistes, menjar, beure, fer fotos i canvi d'impressions amb excursionistes, bé excursionistes no ho sé... han pujat amb 4x4 i només han fet a peu els últims 50 metres...ara la cervesa no els hi a tret ningu.

Ara toca anar cap a l'Alt de Montagut de 505m. seguim el GR92, abans d'arribar-hi me liat una mica i me embardissat pel mig de bosc, he hagut de sortir a la carretera i pujar per l'asfalt per arribar a dalt. Abans havia existit un castell del mateix nom, ara només queda un trosset de mur i prou, el que si hi ha es una antena d'un parell de nassos, bones vistes, fotos i tornen-hi .

Direcció a Can Cabanyes de Montagut, en baixada suau, casa abandonada, que només queden els murs, i que ara serveix per fer-hi raves, a partir d'aquí baixada i de les fortes i llarga...3 km!!! ideal per fer-la amb BTT, tot carenejant el sector de la muntanya d'en Bonet, per arribar a un petit torrent afluent del Ridaura.

Durant la baixada, i amb l'exitació, m'he ressentit d'una lesió anterior, i un cop a baix he decidit, pujar cap a Can Crispins a peu de la carretera de Sant Grau, i passar per la carretera. Deixant l'opció de fer el camí que va seguint el Ridaura. Un cop a la carretera després d'una pujada de 1km, més forta del que creia (...o potser es que ja estava a les últimes), faig un parell de km per asfalt tot xino-xanu, fins al circuit d'autocross, on desfaig camí, passant per sota el Puig de la Capella per arribar al cotxe.

Excel.lent ruta, força exigent, fent dos cims emblemàtics de casa nostra, Cadiretes i Montagut, molt bones vistes, amb varietat...corriol, pista, camí, línia i asfalt (evitable), imprescindible portar aigua i càmera de fotos.


Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=907467



dilluns, 10 de maig de 2010

Marxa Primavera Cassà 2010

Diumenge 9 de maig de 2010
19 km 150 m D+ 1h 31' 19''





No podia faltar a la Marxa de Primavera de Cassà.

Fer la marxa del teu poble, sempre es un plus afegit, sobretot sentimental, recòrrer camins que ara ja no fas, pero que anys enrera i passaves continuament, sobretot amb BTT. Sempre m'ha agradat fer-les, sempre tobes algun camí o corriol que encara no has fet.


Aquest any degut a la nevada de març (...collons de nevada), hem fet molt de camí i pista, que no ha tret gens de bellesa al recorregut. El dia s'ha aixecat "frescot" i "emboiranot", però, un cop hem posat a moure les cames, he tingut clar que feia la temperatura ideal.


Del Passeig Vilaret hem anat fins a la Pineda Fosca, després cap el Trust, d'aquí cap al veïnat de la Bruguera de Llagostera, hem passat per un agradable camí tot vorejant la Riera Verneda per arribar a la famosa "Vall del Verneda", travessem la Riera i agafem el camí que ve del Roquetal, punt estratègic, per anar cap el puig d'Arques.


Ara ja tornem, per pista arribem a l'avituallament gran, saludar a la gent de la Colla, glop de coke i apa som-hi, cap al Mas Bassets, Mas Pla, agafem un corriol que puja fins el camí del Mas Torrent (...uff si en feia d'anys que no el feia), d'aquí cap a Cal Queixal, travessant el torrent de les Cadenes, que com sempre l'aigua negre, i tornada al Passeig Vilaret.


Arribada tranquila... Coke, entrepa, més coke, quatre comentaris del recorregut amb gent de la Colla i corredors sobre la quantitat d'aigua, la petita gorga i salt d'aigua de la Riera Mercader que ha estat una descoberta i cap a casa.


Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=895031

dissabte, 8 de maig de 2010

Surt el Sol...s'ha d'aprofitar!!!

Dissabte, 8 de maig de 2010
Solius
15 km 850m D+ 1h 50' 01''


Feia temps, que ho tenia al cap, anar a fer el Montclar (417m) passant per les crestes dels Carcaixells d'en Dalmau.
Començo desde Can Llaurador, faig 1 km per escalfar cames, i enfilo cap els Carcaixells, hi ha algunes roques humides...haig d'anar amb compte... vaig crestejant, grimpant, arribo al pont, i està tancat, haig de passar per baix i pujar ajudant-me de cordes i cadenes. Arribo a la cresta mes aèria, fa força vent, i m'afanyo, les vistes increïbles...Sta.Cristina, Romanyà, El Mas Nou...també l'abocador.

Arribo, finalment, al cim del Montclar. He fet 3 km amb....40 minuts!!!
Vaig direcció a l'ermita abandonada de Sant Baldiri, pasant pel Coll de Ceps, i acabant d'arribar a La Trencada.

Seguint el GR92 vaig direcció a Sant Feliu de Guíxols, passant per Can Colomer, una pista molt agradable, degut a la vista que tinc del mar que em segueix durant uns 2 km, després agafo corriol cap al coll de l'Escorpí , segueixo el mateix corriol ara de baixada, que a vegades es converteix en riera de la gran quantitat d'aigua que hi ha, fins que arribo a l'urbanització la Casa Nova, havent passat per la font de La Guilla, que rajava en abundància, i he aprofitat per fer-hi una mitja banyota.
A La Casa Nova, he deixat el GR92 que m'hagués portat fins a Sant Feliu i he agafat el GR92-1 que m'ha dut fins a Pedralta, per corriol excepte l'últim km d'asfalt de pujada, que se m'ha fet una mica llarg, un cop a dalt...ieeeeaaaaaa......tot baixada i de la forta, 3km amb vistes als Carcaixells i al Montclar, travessant la Riera del Vilar unes quantes vegades, havent de posar els peus en remull, també unes quantes vegades, que m'ha sabut a gloria, tornant al punt de sortida.

Magnífica ruta, amb un començament difícil, molt trencador, i agossarat, fent un cim, el Montclar, bones vistes de montanya i del mar, i bons corriols...i aquesta vegada molta aigua.

dilluns, 3 de maig de 2010

Cursa de Muntanya Sant Amand

Diumenge 2 de maig de 2010
22,5 Km - 1350 m D+ - 2h 40' 22''
Ripoll
web - classificacions



Cursa inscrita dins la Copa Catalana de Curses de muntanya de la FEEC, i vol dir molta gent, uns 250 inscrits i molt de nivell.

Comencem a les 9 del matí, fent 1 km per dins Ripoll, i tot seguit ja enfilem pujada, fins el Turó de Sant Roc (936m), fem una baixada, que s'agraeix després d'un començament excessivament fort. Seguim per corriol molt agradable, passant per sota el Puig del Ram, sempre en direcció a Sant Julià de Saltor (1.394m), a partir d'aquí, uff.... pujar, pujar... en 2 km pujem 456m de desnivell, travessant un banc de boira que ens deixa xops, amb el punt mes alt de 1851m, el Cim de Sant Amand, amb una canal abans d'arribar, que se m'ha fet interminable, i a on els quadríceps ja no formaven part del meu cos, s'han declarat en vaga.

Un cop a dalt, avituallament...llarg...plàtan, taronga, coke i prunes , per cert boníssimes, i ara si que, cap a baix. Baixada inicial molt tècnica sort dels arbres i matolls, que ens aturavem. Les darreres pluges, han fet que hi hagues fang i rellisquessim molt. He presenciat una caiguda, que si anava a 170 bpm, m'he posat a 240 bpm de cop, el noi s'ha entrebancat amb una arrel a un mal lloc, una baixada a peu per roques, consequència...mortal a l'aire amb caiguda d'esquena sobra la pedra, uns 5 metres mes avall. Amb un altre corredor ens hem aturat a ajudar-lo, sembla que no s'ha fet res, pero de ben segur que avui no es deu poder moure, al caure es va sentir un ...croc... semblant al trencament d'un os.

Un cop haver fet d'ATS, a seguir cap avall, tot baixada, planer, algun "repetxonet"suportable, pasem pel Collet del Vent, per sota el Turo de Vidabona, pel costat de Santa Maria de Vidabona... sempre cap avall ens queda uns 6 km, ara venen uns 2 km esplèndids, passant per corriols.

Però, i com sempre a totes les curses de muntanya, toca l'ultim "repetxonet", una pujadeta de res, que no vaig tenir forces de fer-la correns, uff, vaig quedar KO, un cop a dalt 2 km de baixada pura i dura, per arribar a Ripoll, amb sensacional arribada a la plaça del monestir.

Pa amb tomata i embotit, coke, aquarius... més pa amb tomata i embotit dos plàtans...vaja que vaig arribar mort de gana i mort físicament. Com a obsequi un frontal Petzl. Collonut!!Estiraments mentre esperava al company de viatge i tornar cap a casa.

Magnífica cursa, amb mes del 80% per corriol de muntanya, cursa molt tècnica, tot i que es pot còrrer tot el recorregut (jo no, només els bons), excepte a la canal abans d'arribar al cim de St. Amand. Vistes espectaculars. Molt ben organitzada, bons avituallaments, i molt bona arribada.

track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=881071

L'any vinent, segur que hi torno...amb més km a les cames.

dimarts, 27 d’abril de 2010

Cursa de muntanya Les Gavarres


Diumenge, 25 d'abril de 2010
Sant Martí Vell
22 Km - 1080 m+ - 1h 54' 50''


Cursa que m'interessava fer per dues raons; per veure com estava de la lesió muscular i sobretot, per l'ubicació, fins ara desconeguda per mi, la cara nord de la falda del Puig Alt (Santuari dels Àngels).
La proximitat amb la gran nevada del passat març, ha fet que la cursa hagi tingut una dificultat tècnica mínima, amb pocs corriols i molta pista i camí de bosc, pel qual ha estat desmotivador.
Gent important a la sortida en Toti Bes, en Kabouri, en Llamas... hem fet un començament tranquil, per pista que s'ha enfilat ràpidament, amb una primera pujada de 3 Km que ens ha tret la son de cop, tot seguit un corriol de baixada, pot ser el que he gaudit més de tota la cursa, passem per Bevià i tornem a enfilar durant 2 Km, aquí comença un puja i baixa fins el km 12, passant per Can Valldemia i per Can Rata i començant la pujada per arribar a Els Àngels, volta al Santuari i avall que fa baixada, camí sense cap dificultat tècnica, passem per un bosc de castanyers, abans d'arribar a baix un petit "repetxó", que no me l'esperava i m'ha deixat fet caldo, així com els 2 km últims de planer.
Arribada amb suc de taronja natural (Bona idea), butifarrada, begudes i bossa d'obsequi.
Cursa a tenir en compte pel proper any.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=871646