Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GR92. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GR92. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de maig del 2011

Puig d'Arques i Puig de Cadiretes

Un dia qualsevol
75km 4h40'
Index IBP:154


Puig d'Arques

El dia d'avui ens trobem reunits, per celebrar la unió del Puig d'Arques amb el Puig Cadiretes, gràcies per llegir-me.

En primer lloc agraïr els camins per on he passat, agraïr les fonts que m'han regalat aigua pura i agraïr als animalons que tot i molestar-los, segueixen estant allà a on han d'estar.

Agraïr també a la bicicleta, dita Specialized s'works, pel seu fenomenal comportament i no deixar-me tirat.

Agraïr-me a mi mateix, haver tingut seny i agafar unes quantes barretes energètiques i uns gels.

Un dia d'aquesta setmana, del qual no m'enracordo, me vestit amb el conjunt cilista més nou, i net i polit, me dirigit cap al Puig d'Arques, gran amic de tota la vida, que sempre que el busques sempre hi és. Després d'una hora i mitja, un cop a dalt (535m)li he fet els honors. El vent i la pluja (ja és mala sort que el dia d'un casament es foti a ploure), m'ha fet dirigir-me cap a l'altra mitja taronja. Tot xinu-xanu i passant pel GR-92, m'he dirigit cap a la Vall del Ridaura, que he recorregut en la seva totalitat, per començar a pujar, i pujar, i pujar fins a Can Cabanyes, i d'aquí ja en més planer cap al Puig cadiretes.
Puig Cadiretes 515m li he fet els honors, li he agraït que sempre hi sigui i hem començat l'enllaç/unió/casament/parella de fet. L'enllaç ha estat de 30 km exactes, i que ho hem celebrat amb magnífica aigua del bidó, amanit amb unes barretes de cereals i amb les fotos de rigor dels comensals.

Visca el pa, visca el vi i visca la mare que em va parir!!!! (amb tantes celebracions l'aigua del bidó m'ha pujat al cap)

I recordeu: l'únic que podem deixar al bosc són les petjades.


Puig Cadiretes

Ruta:

dijous, 28 d’abril del 2011

Llançà-Sant Pere de Rodes-Llançà

Llançà
24 km 3h.




Ruta amb unes vistes bestials, sempre de cara el mar, que et crea un bon rotlloooooooo....

Començo desde el port de Llançà, la intenció inicial era agafar el GR-11 que va cap al Coll de Perer, aquí deixar-lo i baixar fins el poble de la Vall de Santa Creu, per ja enfilar cap a Sant Pere de Rodes, doncs no. Feia tan bon dia, que he decidit agafar el camí de Ronda (a la vegada GR-92) fins a Port de la Selva, quan arribo al Camping de la Vall travesso la carretera i ja vaig direcció al poble de La Vall de Santa Creu.

Fins al poble, el camí ha estat de corriol, amb molta vegetació, la riera de La Vall i el rec de Boets anàven a tope. Realment el camí m'ha sobtat, l'esperava més sec i abrupte, vaja una sorpresa per mi. El corriol sempre tira amunt, poc, però va fent. Un cop al poble, visita, 2 minuts i fet, té quatre cases comptades, i una font que l'aigua brollava de per tot arreu.



Amunt, amunt, surto del poble i el corriol ara sí que s'enfila, tot i que puc seguir corrent, ja costa i cada vegada comencen a haver-hi més escalons, a mig camí, faig una aturada per "jugar" un ratet amb una serp, que m'ha fututunsustuquecasiemcaguasobre, hem compartit mirades, quan l'he agafada se m'ha emprenyat i ha decidit acabar el joc.

Arribo al monestir, no m'aturo, i segueixo pujant fins al Castell de Sant Salvador i a pocs metres el cim més alt del Cap de Creus de 670m. cim de Sant Salvador Saverdera. Fotos de rigor, canvi d'impressions amb excursionistes francesos, mengar i beure una mica i avall que fot fred i plou una mica. Les vistes, com diuen els gavatxus...Merveilleux.



Torno al monestir, segueixo un tros de GR-92 direcció a mar, fins a un pàrquing. Aquí agafo el corriol marcat amb línea groga de Itinerannia, que em portarà fins al poble de Selva de Mar. Espectacular en 2 km he baixat 400 m de desnivell, per moments em creia l'home ocell...volando voy...volando vengo... del temps que he estat saltant sense tocar terreny.

Selva de Mar, una bona opció per passar-hi unes vacances. És el lloc on he menjat el millor arrós caldós amb cabra de mar. Passejada pel poble, torna a ploure, i torno a còrrer, ara pel carril bici que arriba fins al Port de la Selva. Desfaig el camí de ronda, per retornar cap al Port de Llançà.

Ruta de les bones...merveilleux...merveilleux plus!!! Tot i que, seria millor començar pel GR11...tot i que, seria més dur...tot i que, seria encara més merveilleux...tot i que, ja m'està bé aquesta ruta...

dissabte, 8 de maig del 2010

Surt el Sol...s'ha d'aprofitar!!!

Dissabte, 8 de maig de 2010
Solius
15 km 850m D+ 1h 50' 01''


Feia temps, que ho tenia al cap, anar a fer el Montclar (417m) passant per les crestes dels Carcaixells d'en Dalmau.
Començo desde Can Llaurador, faig 1 km per escalfar cames, i enfilo cap els Carcaixells, hi ha algunes roques humides...haig d'anar amb compte... vaig crestejant, grimpant, arribo al pont, i està tancat, haig de passar per baix i pujar ajudant-me de cordes i cadenes. Arribo a la cresta mes aèria, fa força vent, i m'afanyo, les vistes increïbles...Sta.Cristina, Romanyà, El Mas Nou...també l'abocador.

Arribo, finalment, al cim del Montclar. He fet 3 km amb....40 minuts!!!
Vaig direcció a l'ermita abandonada de Sant Baldiri, pasant pel Coll de Ceps, i acabant d'arribar a La Trencada.

Seguint el GR92 vaig direcció a Sant Feliu de Guíxols, passant per Can Colomer, una pista molt agradable, degut a la vista que tinc del mar que em segueix durant uns 2 km, després agafo corriol cap al coll de l'Escorpí , segueixo el mateix corriol ara de baixada, que a vegades es converteix en riera de la gran quantitat d'aigua que hi ha, fins que arribo a l'urbanització la Casa Nova, havent passat per la font de La Guilla, que rajava en abundància, i he aprofitat per fer-hi una mitja banyota.
A La Casa Nova, he deixat el GR92 que m'hagués portat fins a Sant Feliu i he agafat el GR92-1 que m'ha dut fins a Pedralta, per corriol excepte l'últim km d'asfalt de pujada, que se m'ha fet una mica llarg, un cop a dalt...ieeeeaaaaaa......tot baixada i de la forta, 3km amb vistes als Carcaixells i al Montclar, travessant la Riera del Vilar unes quantes vegades, havent de posar els peus en remull, també unes quantes vegades, que m'ha sabut a gloria, tornant al punt de sortida.

Magnífica ruta, amb un començament difícil, molt trencador, i agossarat, fent un cim, el Montclar, bones vistes de montanya i del mar, i bons corriols...i aquesta vegada molta aigua.