Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terra de maquis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terra de maquis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de juny del 2014

TERRA DE MAQUIS 2014

Castellnou de Bages
250 Km voltant per Bages
14 i 15 de juny de 2014
Quasi 23 hores sobre la bici
Classificacions
www

Cursa espectacular, la més dura de totes...els participants i l'organització parlen de "l'actitud Maqui", no sé realment el que volen dir, però el que si sé, és que fer el Terra de Maquis no tothom està capacitat, importantíssim la capacitat física, moltes hores d'entrenament i encara més important, la capacitat mental.

El coco hi juga un paper especial, són moltes hores sobre la bici, pedalant a un ritme molt lent, degut a les característiques del terreny, amb molta calor, amb pedregades, tenint cura del menjar, de la hidratació que és imprescindible.

Terra de Maquis és especial, per la duresa, pels kms, pels interminables corriols, alguna trialera, per l'organització impecable, pels voluntaris, pels corredors que saben que estan fent una cursa especial, pel bon rotllo, per l'estada a la casa de colònies, per la fideuà, per...

Segon any que la faig, l'any passat vaig tenir la pàjara més bèstia que he tingut mai, aquest any m'ho he agafat amb més calma. Del club hi vaig anar amb en Jaume Freixas i de Cassà també hi havia en Xavier Gruart i en Robert Matamala.

1ª Etapa  145 km  13h 9'

Pammmmm!!!!....vinga sortida, som-hi... un espavilat s'equivoca amb el track i el comença al revés i tots com xais al darrera. Collons comencem bé. Un cop recuperat el camí ja més tranquils, anem fent amb en Jaume. La gent surt a tota òstia, com si fos una carrera de 30kms. He perdut en Jaume, ha rebentat i no m'ha avisat.

Els primers 30 kms són un bon trencacames de corriols, amunt i avall per la mateixa zona i fins a Santpedor. Qui'ls va parir de Castellnou a Santpedor hi han 7 km!!!!! Nosaltres n'hem fet 30km!!!  Hi ha hagut el primer i últim embús, que he aprofitat per parlar amb la Ada Xinxó.

L'únic embús de TdM, parlant amb l'Ada

De Santpedor cap a Sant Fruitós i pujar per fer tota la zona dels corriols prop de Navarcles. Ja fot un sol de mil dimonis, ja estem a 28º, patirem. 32º...34º...37º!!!! i no feia gens de vent. Corriols i més corriols i sempre cap amunt, amb un trencacames constant.

El punt més alt és a prop de Moià al km 90 i ja amb quasi 8h de pedalar. Per sort ja no fa sol, s'ha tapat, sentim els trons molt a prop. Fa estona que he fet un trio, no penseu malament!!! Vaig amb en Marc Gutés, que semble que portem el mateix ritme i en Ginés, aquest a la força perquè s'ha quedat sense GPS.


Direcció cap a Calders, al pantà de Vilagonella, ens trobem una pujadeta cabroneta que em fa treure el fetge, he hagut de baixar de la bici, que si no m'hi quedo. El trio arribem a Calders, cap Artés on fem una mica de bucle i un cop travessem la carretera, en cau un xàfec de mil dimonis. Per sort estem al costat d'una casa de pagès on aixopluguem...i descansem.

Km 125, en falten 20 i jo estic bé, he menjat he begut i ara només queda pujar cap a Castellnou, però abans, catacrac i catacrec...m'he quedat sense pastilles de fre!!!! Com que sóc un veteranu, portava recanvi, canvi de pastilles i reiniciem el camí. Durant els últims kms anem recollint uns quants cadàvers.

Arribo a Castellnou satisfet i amb molta sort, perquè als 5 minuts cau un tromba d'aigua impressionant.

2ª Etapa  102 km  9h 34'

A la sortida som menys, ahir l'etapa va fer mal i van abandonar uns 60 corredors. Torna a fer sol, el terreny està collonut. Els primers kms. per la zona de la Torre del moro, intercalant pista amb corriol, vaig amb en Jaume, que torna a tenir problemes amb la roda.


Amb l'Oscar i l'Àlex que farem l'Ironbike

Tenim unes vistes impressionants de la serralada de Montserrat que ens acompanyaran durant molts kms. Als corriols ens ho passem bé. El recorregut no és gaire tècnic, hi han molts de corriols, però són de bon fer. De tant en tant ens trobem amb alguna trialera on demostrem que som senglars de Cassà.

En Jaume trenca la cadena, per sort estem a prop d'un avituallament. El deixo, l'abandono, i vaig tirant, és jove, quan arregli ja m'atraparà. Ja ens havien avisat, un tram de la cursa coincideix amb una cursa a peu. De cop em trobo al gran Just Sociats corrent que se les pela, anava com una moto. Quina putada per ells trobar-se tantes bicis.

Avui, no sé perquè ningú em vol, vaig sol com un mussol, he començat molt tranquil i endarrerit, només vaig que passar gent però ningú s'enganxa. Fa calor. Estic cansat. crec que he arribat a Terra de Maquis passat de voltes. Avui no em trobo tan bé com ahir.

Estic per la zona de Rajadell, ja de camí de Castellnou. Ui, avui costarà. ja m'hi veig a venir, arribo a Sant Joan de Vilatorrada, després de pujar Collbaix, m'en falten 25. Vaig amb una parella, que em fan anar de putu cul, a cada trencant s'equivoquen i es passen hem de recular cada vegada, sembla que el tema GPS no el porten gaire bé. Decideixo frenar i que tirin, que m'estic posant nerviós. Més endavant els trobo darrera meu, evidentment s'han equivocat, jajaja. Segur que al seu track els hi ha sortir 10km més!!!

De Sant Joan cap a Santpedor, uff!!! ara si que veig que costarà, falten 20km i les estic passant putes!!!. M'enganxo amb la gent de Palafrugell, però apreten massa i jo no puc les pujades són dures i haig d'administrar el poc que em queda.

A l'últim avituallament estic desfet, faig un agafototelquepucimés, descanso se que queden 5 km, però seran durs en la situació que estic. Collons!!! Em tornem a passar la parella que no en tenen ni idea de seguir el GPS!!! Realment quin patir per ells, aquesta vegada però s'estaven insultant:
.
-Iván cabrón!!! a ver si miras bien el Garmin.
-Tu callate, pedala.

Cap al final m'atrapa en Marc Gutes, el que ahir vaig fer tota l'etapa, el tiu està acabant fortíssim...és jove.
L'últim km el vaig amb un somriure permanent. Arribo a meta amb una gran satisfacció. M'abraço amb en Raúl de l'organització donant-li les gràcies per fer una cursa d'aquesta magnitud.

Resumint: L'any vinent torno!!!!






divendres, 21 de juny del 2013

TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 2


Després de la patacada del dia anterior, el diumenge al matí vaig fer una sessió d'intel.ligència emocional amb mi mateix...i vaig decidir continuar. Amb dos condicions...a cada avituallament havia de decidir si abandonava i sobretot evitar forçar, que volia dir totes les pujades a plat petit i pinyó gran...

Etapa 2
Castellnou de Bages - Santpedor
105 km
9h20'

A la sortida es nota que ahir, va ser un dia molt dur, aprop dels 90 abandonaments. Comencem el dia amb pujada, jo a lo meu tranquil·litat absoluta, per sort les cames responen bé. Després d'uns corriols de baixada tornem a pujar fins a La Torre de Castellnou.

Arribo a l'avituallament de Sant Cugat del Racó. Em trobo bé i segueixo. Sóc un senglar. M'integro en la natura, em sento camuflat entre corriols i alguna pinedes. Disfruto.

Arribo a l'avituallament de Balsareny. Cames bé, braços cap problema, cor fort com un roure, i el cap funciona a la perfecció. Segueixo. M'hidrato molt constantment, cada 15 min. xupadeta al Camelback. Jo sóc de beure poc i quan ho faig, doncs un bon trago. Noto que el cos m'ho demana.

Avui en Xevi ha decidit no sortir, segons comenta amb ahir en va tenir prou. Ho tenia molt clar, això que amb en Joan hem insistit, però quan tens una cosa tan clara ningú et fa canviar. En Joan ha acabat.


A diferència d'ahir el circuit és més puja i baixa sense grans pujades, trobo encara més corriols que la 1ª etapa. Això és bestial, tenen corriols per tot arreu. Pensant en tonteries, pensant amb el que em va passar ahir, pensant que he estat tot l'hivern entrenant per aquesta cursa, doncs arribo a l'avituallament de Cornet.
Hidrato i menjo i tornem-hi. Fa estona que anem un grup de 5-6 on hi ha l'Ada Xinxó la primera noia. Aquest grup ja no el deixaré fins al final, de tant en tant vaig fent la goma, a les pujades em deixen una mica en canvi a les baixades els atrapo de seguida.


Estem al pic de la calor, arribem a Artés, parada i fonda. Ara sí que ja tinc clar que arribaré sense problemes, bé...arribaré... però cuit com un calçot el mes de febrer. Segueixo mantenint el ritme "verano azul" .

Creuem una riera, que anava força plena...em trec el casc i em poso a dins, l'aigua està fresca i m'ajuda, segueixo, collons potser m'hi hauria d'haver tirat tot sencer.  Mig km més i el tornem a travessar....je,je,je...tot, m'hi he fotut sencer, amb sabates i vestit. Anava amb el grup de l'Ada que m'han deixat, però jo, en aquells moments estava en un moment de felicitat!!!!!

Ara ve potser la pujada més exigent del dia, un camí que es va convertint en corriol i cada cop més tècnic, que a la part final hi havia molta vegetació. Hi havien alguns trams que hem baixat de la bici, i és on he tornat a atrapar el grup.

Ens queden 30 km per acabar. Estem a la zona de Navarcles, molts anys enrere, potser 20, hi havia vingut a fer alguna Copa Catalana de BTT, tinc mig record dels corriols. I tant!!! potser hem fet 15 km seguits de corriols, enganxant un rera l'altre, impressionant.

Un cop arribo a Navarcles, ara només queda fer quasi tot pista per anar arribant a Santpedor.

Arribo content, destrossat sí, però molt content. Pensant que l'any vinent tornaré. Tot i el que em va passar ahir he disfrutat molt, però molt. Toca menjar fideuà. Em convé.




UFFF...això sí que és un repte majúscul. No tothom pot fer-ho. Has de preparar-te molt físicament però també mentalment. Aquests de Terra de Maquis, ho han organitzat molt i molt bé, vaja un excel.lent en tot. Recorregut bestial, avituallaments correctes (potser faltava una mica de salat), les coca-coles eren fresques!!!, estaven tots molt ben situats, en punts conflictius. Sempre tenies algú que et demanava si necessitaves alguna cosa, hi havia servei de mecànica, a l'arribada del primer dia t'explicaven què havies de fer. La Joana, una noia molt trempada, et guiava...has de fer això, anar cap allà, i després allà, bla,bla,bla... i creieu-me que en aquells moments el cap no estava per pensar i si algú et guia, doncs com els xais, tu cap allà. Gràcies per tot, sobretot per l'ajuda del primer dia amb l'assistència de la Creu Roja. Tornaré!!!

Ser un Maqui és una Actitud.


dimecres, 19 de juny del 2013

TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 1

Corriols, corriols, corriols, corriols....
Dur, molt dur, extremadament dur...
Calor, molta calor...insolació....

Aquestes paraules defineixen el Terra de Maquis, però també podria possar-hi: esforç, sacrifici, companyerisme, divertiment, patiment....

Però la millor seria: SENSACIONAL

La millor cursa que he fet mai!!!!

1ª Etapa
Santpedor-Castellnou de Bages
134km (abandonament al km 110)
9h 24'

Despertador a 2/4 de 5 del matí, el senyor que posa els carrers encara estava dormint, esmorzo fort i cap a Santpedor. Recullo dorsal, que és de fusta!!!!, i ja vaig cap a la Plaça on es dona la sortida. M'hi trobo amb gent coneguda l'Àlex, l'Òscar, els de la Bisbal, els de Palafrugell, els d'Olot,en Narcís, en Bosch, en Xevi i en Joan.


Sortim a tota óstia, com si fos una cursa de 30 km...i en queden 134!!!!. Fa calor, de bon matí ja estem a 18ºC. Sortida divertida, amb ja algun primer corriol, i passant pel costat d'una sèquia. Fins a Sant Joan de Vilatorrada anem com locus. Comença ja alguna pujada exigent, jo baixo el ritme, només portem 20 km!!!

Em trobo amb l'Ada Xinxó, va quedar primera, i el seu company en Santi:

-Hola Ada
-Hola.
-M'agrada el teu bloc
-Gràcies
-Feu més kms que en Correcaminos
-Jajajaja
-Esteu bojos, enganxar el Rally de Romagna i la Tracks del Diable, sense quasi dormir.
-Sí, va ser guai.
-Vinga ens veiem.

El tema ja es comença a complicar, per la zona del Castell de Castellfollit, hi ha una corriol de pujada que el vaig trobar súper exigent, aproximadament km 48, encara ens faltava arribar fins al Cogulló de Cal Torre a 860m alçada i km 55. Avituallament. Avui toca hidratar-se molt, la calor ja és insuportable i no estem ni a la meitat.

Tenim una baixada agradable, que ens porta fins a la zona de Sant Amanç on travessem la carretera, i hi ha avituallament/dinar. Intento menjar un plat de pasta, però no m'entra res. Només aconsegueixo menjar el de sempre, plàtans i fruits secs. Segueixo hidratant-me molt, la calor m'emprenya, aquest any encara no estàvem acostumats.

Quedi clar que la densitat de corriols és impressionant. Després de l'avituallament, i de fer algun corriol, com no, ens ve una pujada forta sense cap ombra i amb la cleca de sol del migdia. Els braços em cremen, la crema solar ja ha desaparescut. Arribem al següent avituallament, a prop de Fonollosa cap al km 82. Tinc un "amago" de rampes. Que estrany, és massa aviat. M'hidrato encara més.


Ens dirigim cap a la famosa pujada "Matapijus", hi arribo i tinc una rampa al bessó bestial, ui,ui,ui. No ho entenc, m'he begut 1 camelback i mig que són 3 l. aigua, 3 bidons, 1 l. més i a cada avituallament 2/3 gots de coca-cola o aquarius....uns 5 litres de líquid + gels GU i Powerbar.

Faig la pujada inicial a peu, amb la rampa emprenyant-me, aquí em trobo amb en Xevi. El sol és asfixiant. Pujo sobre la bici, es veu el Castell, deuen quedar uns 2 kms, m'ha passat un grupet i m'he quedat sol. De cop i volta...una forta punxada a l'estómac i PUAGGGGGGG....vomitera bestial. Semblava un sortidor. Collons, collons. Baixo, bec, em tranquil·litzo. 1 minut i torno a pujar a la bici, dos pedalades i...PATAPUM... se m'ha anat l'olla!!!! Una lipotímia!!!!

En aquest moment estic sol, sé que algú aviat arribarà i em podrà ajudar. No veig res. No tinc força. Per sort he caigut a un bon lloc. Aconsegueixo agafar el bidó i tirar-me l'aigua...en realitat era Aquarius... per sobre. Quan sento que em criden, és quan començo a recuperar-me. Arriba un company i m'ajuda. Em comenta que l'avituallament està a 1 km, al Castelltallat. 5 minuts pujo a la bici i després d'un km etern arribo a l'avituallament.

Jo m'he espantant, però els de l'avituallament també. Sembla que la meva cara demacrada ja deia que estava cuit. Torno a tenir ganes de vomitar. En Xevi em dóna ànims, arriba en Narcís, en Joan, i els dic que no puc, que abandono. Han avisat als de la Creu Roja, que en un moment són allà. El diagnòstic sembla que és una insolació o cop de calor. Estic cuit i emprenyat!!!!. M'estic molt de rato intentant recuperar, cap a una hora.

Ja mig recuperat, i veient el perfil de l'etapa, he fet allò que NO havia d'haver fet. Continuar!!!! Per al pròxim  avituallament quedaven 21 km (del 88 al 109) i amb un perfil de baixada. El noi i noies de l'avituallament, els hi agraeixo molt la seva ajuda, crec que quan m'han vist marxar han pensat "aquest tiu està locu... però si fa una hora estava mort!!!".  He arrencat amb els de Palafrugell, en Josep, un altre històric com jo, però ràpidament m'han deixat.



Per arribar al següent avituallament...les he PASSAT MÉS PUTES QUE CAÍN !!!!!! Sort que a mig camí m'he posat de caps a la Font del Ferro, i m'he revifat una mica. Sortint de la font m'he trobat amb un altre ciclista estirat a terra en la mateixa situació que estava jo una hora abans. Sembla que avui caurem com mosques.

Aconsegueixo arribar a l'avituallament d'Antius i aquí sí que abandono. S'acaba Terra de Maquis...o no.

Em porten a Castellnou, on puc dutxar-me amb tranquil·litat, i vaig a fer-me un massatge que em va perfecte. Ens trobem amb en Xevi i en Joan i petem la xerrada. Vaig hidratant el cos. Sopar...macarrons + espirals amb botifarra. Per sort entra bé. Realment estic molt dèbil però el cocu comença a funcionar. Què faré demà??? Crec ho tinc clar, però ho decidiré al matí.

Després de sopar, una mica de xerrada i cap a les 10h ja estava dormint, ho necessito.

Faré la 2ª etapa....Si????....No!!!!!......Sí!!!!!!!!.....No???????