diumenge, 31 d’octubre de 2010

Puigsacalm Marathon Extrem

Diumenge, 31 octubre de 2010
Sant Esteve d'en Bas
web


1r abandó de la temporada...suposat/previst...però no volgut...m'explico...la situació física no era la idonea per fer una marató de muntanya, però un, jo, que és tossut i caparrut ho ha volgut intentar. M'agrada fer curses, m'agrada competir amb mi mateix, amb altres corredors, m'ho passo bé, disfruto, estic content, estic alegre, sóc positiu, xiulo, a vegades canto alguna cançoneta, avui no m'he tret del cap la dels Gossos: cooorren, coooren pels carrers cooooorren... Quan tot això desapareix del meu cervell,quan un ja pateix, quanun no s'ho passa bé el millor és, encara que sigui a contracor, abandonar. Això és el que fet. Realment em faig gran i començo a tenir seny, si tingués 20 anys, no abandono ni que em tallin les cames. Tot i això he fet 25 km, els més difícils i tècnics, que explicaré breument.

Sortint a un bon ritme, assumible, cap al carril bici, planer uns 5 km, fem una breu pujada fins a l'ermita de Sant Antoni, aquí baixant ja encarem cap al Salt de Sallent, la ruta es maca es pot còrrer bé...a la primera baixada forta, ja noto el genoll...mal anent. Cap al km 10, ara sí que agafem el camí típic que va al Salt de Sallent i que bé de Sant Privat d'en Bas. Ruta esplèndida, comencem a sentir el brugit de l'aigua del Salt cada cop més, ja el veig...baixa bé, molta aigua és espectacular, girem cap a la dreta per agafar, canal de pujada per pujar a dalt del salt, estem al km 12, primera pujada forta, forta.Els quadríceps comencen a cremar.



Després de fer uns planers ens endinsem per dins de bosc, plou, plou molt, moltes fulles, pedres, envoltats de castanyers ara, de faig més tard, la pluja no deixa ni piular als ocells. Arribo a la Canal dels Ganxos, seny, és perillós, segueix plovent...no!!! està pedregant!!!, collons qui m'ho diria a mí pujar pel lloc més perillós amb una pedregada de les bones. Km.19

Un cop a dalt, direcció al Puigsacalm, passant pel camí del Puig dels llops, pujada que també fa mal, i segueix plovent, passo per dins el bosc, maco, la tardor en aquests paratges està en el seva màxima intensitat, fulles, verdes, marrons, taronges, rogenques...fulles. No diviso res, estic a punt d'arribar a dalt i hi ha una boira que no em deixa beure "ni un piju". Última pujada per arribar al Puigsacalm (per tercera vegada, les altres dues com xirucaire), les vistes...res de res...boira, boira, vent, vent, collons quin vendaval, tiro cap avall que fot una fred i tinc "gallina de piel".


Baixada??? Pot ser no s'he n'hauria de dir així...ha estat al.lucinant, el fang ho ha fet impracticable, ens arrastravem per terra sort d'haver col.locat cordes. He baixat més de cul que dret, he vist alguna patacada considerable, ha estat impresionant...el genoll segueix fent mal... estic a punt d'arribar a Coll de Bracons, i començo a reflexionar penso en abandonar...paraula que no està al diccionari Cabarrocas-Cabarrocas.

Coll de Bracons, la gent anima n'hi ha molta, sempre agrada, faig l'avituallament...abandono...no ara no...torno a córrer, faig 1 km arriba pujada, i el genoll s'enrecorda de mi (Eduuuuuu...abandooooona, Eduuuuu abandooooooona...) i per un cop a la meva vida, reculo. El seny dels 40 anys. Per sort quan torno a l'avituallament veig un cotxe que tira cap a Sant Esteve, corredors que també han abandonat i em baixen.

Doncs sí. He abandonat. Problemes físics.

L'any vinent tornarem, segur, l'haig de fer, els 25 km han estat senzillament espectaculars, com a símil podria posar la Marató Salvatge de Sant Hilari, però l'aigua ho ha fet tot molt més difícil.

Necesito descans, començo a tenir tot de petites lesions, el cos m'està demanant que pari. Li farem cas. Si algú em veu correns li dono permís perquè em foti un cop de pal.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Balandrau 2.584m...Beautiful Day

video

En Molina pronosticava, núvols i pluges. Vaig decidir pujar...pel matí a Caldes núvols, tiro cap amunt a Banyoles pluja, ai,ai,ai, a Olot més pluja, uff, passo el túnel de Collabós...i un sol espatarrant!!!!!

El Balandrau, un altre dels mítics, un de senzill, gens tècnic, amb bones vistes. Començo desde la pista que puja de Tregurà (l'aproximació es fa molt feixuga, la pròxima vegada començaré de més avall, encara que hagi de còrrer per la pista).Una primera pujada, fins arribar a la bassa del costat de Castell dels Moros 2.134m., segueixo pujant fins a la bassa de la Collada de Fontlletera, una mica de baixada/"falso llano", per recuperar forces, i ja enfilar fins al coll dels Tres Pics, passant per la Fontlletera.

Al Coll dels Tres Pics, parada i fonda. Vista general de la contrada... Bastiments, Gra de Fajol, Pic de l'Infern, Torreneules, Coma de Vaca, Camí dels Enginyers, Puigmal, Fontalba....vaja tots els clàssics.

Som-hi última pujada passant pel Tres Pics i finalment El Balandrau, on hi tenim una fita geodèsica, una senyera ben plentada i un mapa de relleu. Parada, fotos de rigor, hem poso a recés del vent, mentre veig el paisatge... reflexionada, filosofada, desvariejada, rumiada...vaja cabòries (Montilla de Polònia dixit).

Avituallament i cap avall que és curt i baixa molt, baixada molt maca, veient les vaques com pasturen (...i ensenyen els cuuuul...) i els cavalls com beuen, els núvols comencen a pujar, dono gassssssss.

Sortida curta, fàcil, es pot còrrer tot el recorregut, pujar i baixar fins a la pista són uns 14 km., es fa ràpid, ideal per fer-ho amb mainada, si més no fins el Coll dels Tres Pics.

Amb un sol espatarrant...vaja un beautiful day!!!