BTT SANT HILARI "GUILLERIES EXTREM"

Sant Hilari Sacalm...terra d'isards
2 de març de 2014
44 km
4h 46'


A la meva agenda betetera no falla mai la cursa de Sant Hilari...la Guilleries extrem...la Marató Salvatge, digueu-li com vulguis...per mi sempre serà la cursa d'en Pep Permanyer.

Cada any el circuit, amb alguna modificació, però quasi sempre és el mateix, per tant ja sabem al que anem, suposo per per això cada any som menys inscrits, en BTT i més incrits en RUN.  Érem uns 40 a la sortida suposo que uns 25 que "ja sabem" on anem i els altres que "no saben on van". Els dels "ja sabem", som els de sempre...els senglars... els que ens agrada el PUR BTT. Pujades cabrones interminables, baixades de per riure, trialeres impossibles i corriols magnífics...planer?, ho sento però, aquesta paraula no surt al diccionari BTT-Permanyer, Permanyer-BTT.

Del C.C.Cassà érem els "bons", jajaja... En Sacot, en Berna, en MacAskill, en Jean François i jo... els senglars. Sortida tranqui, per anar-nos escalfant fins a l'urbanització, on la gent ja es comença a posar a lloc. Direcció cap a Sant Miquel de les Formigues, juntament amb en Berna. Aquest tram és ràpid i pots fer molt bé, però cada any fem un collons de pujada d'uns 200m. que quan la veig venir, ja em cago en tot. És una d'aquelles d'apretar les dents amb plat i pinyó petit amb un terreny dífícil per traccionar.

A Sant Miquel, fem com sempre el tros final a peu, comença la trialera, que inicialment també a peu i cap a la meitat anem a cavall, arribem a AV1 que no fem, pugem un tros i ara sí, a partir d'aquí la "baixada". 6 km de baixada/trialera/corriol/sense camí que jo he tardat 48' !!!! ...ei he dit que era baixada?

Cap a la meitat, he canviat d'esport, m'he passat al salt en trampolí...un mortal carpat amb caiguda lliure. M'he futut un ostiot, que m'ha descontrolat la resta de baixada. L'any passat vaig anar més ràpid. És una baixada de...tant se m'hen carda tot...cada any em posa a prova. Cap al final m'han atrapat en MacAskill i en Jean François, en Berna m'ha deixat.

AV2 a la carretera d'Osor, donut+coke...com cada any. Arrenquem junts, fem el típic tros de pujada a peu carregant la bici, fins agafar el camí/pista, vinga fot-li Pou, 7km de pujada interminable. On he agafat un bon ritme, fins a dalt a la zona de la Coma. Ara vénen uns km distrets, per una zona de pins, que per moments sembla que estiguem a Canadà, que va tirant avall. he atrapat en Berna i hem anat junts.

Som-hi, AV3 donut+coke, els de l'avituallament amb barrets de la guàrdia civil i fumant porros, hi havia un booooon rotllo, que fins i tot ens ha fet pena marxar, jajajaja.  7 km més de pujada seguida per arribar a la zona de la Gavarra, a la última trialera, he tornat a rostollar i al caure se m'ha enrampat el bessó esquerra. El fet de que no vagi a córrer, ho he notat mooolt. Els trams a peu se m'han fet més llargs.

Ja veig el final!!!! però abans falta pujar un altra collons de pujada, que a més és la última, o sigui que ja anem cuits, és curta però malparida de collons i si no pregunteu-li a en Planella que l'ha feta a peu, jajajaja aquests del Sendicat del Pedal estant més tocats que els del Cassà.

Arribem al final, em trobo en Sacot a peu, amb la bici destrossada, manillar trencat i roda a pendre pel sac, per sort no s'ha fet res. Toca l'última baixada divertida per arribar al pavelló de Sant Hilari..

No he pogut fer la crònica fins avui de tant cuit que estava. Per cert he dit que l'any vinent tornaré? Permanyer, tot i que ha passat a ser una cursa a peu, espero/esperem que deixeu els de BTT disfrutar i patir d'aquesta meravellosa cursa. Cursa???? pot ser millor dir repte!!!

BTT SANT HILARI "GUILLERIES EXTREM"

Per què m'agrada tant aquesta cursa?

Per què cada any i torno?

Per què cada any pateixo tant?

Per què cada any caic?

Per que cada any rebento dues vegades?

Per què cada any em perdo?

Per què?

Serà pels donuts dels avituallaments?

Serà per la Paella de dinar?

Serà per les trialeres/corriols impossibles?

Serà per les pujades llaaaaargues?

No ho sé...algú m'ho pot explicar!!!!!

Dissabte al matí, quedem per sortir amb uns quants del club, ens dirigim cap al Ridaura a deixar-hi la nostra empremta, ho fem passant pel carril bici, res de ritme "verano asul", a tope a més de 30km/h. En una de les passeres de porland, em patina la roda de davant i PAAAAAMMMMM. Quin ostiot que m'he fotut. M'aixeco i sembla que res, només rascades vàries, o sigui xapa i pintura. La bici amb la patilla del canvi trencat.

Truco a la dona, que molt amable ella em ve a buscar (no és ni la 1ª, ni la 2ª...potser ja ha vingut 6 o 7 vegades. És la meva mànager i m'ha de cuidar)

A casa ja noto que el dit petit de la mà dreta està malament i sobretot el dit gros de la mà esquerra està malament. Arreglo la bici...jo sol!!!!. Surto a fer uns kms per provar-la, i la bici bé però les mans fatal, quasi no puc agafar el manillar.

No recordo si vaig ser jo o en Sergi, però al migdia  em trobo a la clínica veterinaria UETUS de Caldes, la d'en Sergi, sentat a una cadira, al costat d'una senyora amb un gosset que estava malalt, que de tant en tant em mirava, suposo que buscant quin animal portava...EL QUE NO SABIA ERA, QUE L'ANIMAL ERA JO!!!!!JAJAJAJAJAJAJAJAJA. En Sergi, el meu doctor/veterinari personal em fa radiografies a les mans i no tinc res trencat. He estat un animal de fàcil portar, ni he miulat, ni he bordat i he fet tot el que m'han dit.JAJAJAJAJAJA. Realment seré un SENGLAR?????  (Gràcies Sergi)

Dissabte 12:00.......2 Voltarens

Dissabte 17:00.......2 Voltarens

Dissabte 22:00.......2 Voltarens

Diumenge 7:00.......2 Voltarens

Diumenge al matí...totalment dopat de voltarens cap a Sant Hilari, esperant que els dels controls antidopatge no apareguin. Si em treuen sang...em sancionem a perpetuïtat!!!!

Cada any som menys i sempre els mateixos. Els que ja sabem al que anem. Una cursa que va començar només de BTT, acabarà sent només de RUN. Del Club som en Berna, en Sacot, en Freixas i jo.

En Pep ens avisa que hi ha neu a les parts altes. Ens retallen 1 km a Sant Miquel de les Formigues que tardarem un 25% més de temps per acabar...ui,ui,ui...que en Pep digui això vol dir que si ell diu ...hi ha neu, pels mortals vol dir mooolta neu. 

Comencem suau, tots junts cap a St.Miquel, fem el primer corriol de baixada, el terreny està humit, no sé si és bo o dolent. Comencem a fer les primeres pujades fortes, estic bé, em sento a gust, la mà aguanta bé. Em costa canviar de plat, però no és problema.

Arribem quasi a Sant Miquel que el rodegem per la cara nord, i trobem la primera neu!!!!! Apa 2 km a peu per la neu, uns 30cm de neu, arrastrant la bici. Cap problema, ja m'agrada baixar de la bici. Els 10 primers ens trobem tots junts, però ai làs!! arriba la baixada/corriol/trialera/camí impossible/on és el camí/però si tot són fulles/....fins casi a tocar a Osor. La gent campi qui pugui. Jo un parell de caigudes normals, alguna rascada amb alguna pedra, al meu ritme i n'ha fent. La mà bé. A baix avituallament donut+coke.

Passem la Riera i bé el tram més cabró. Una pujada a peu arrastrant la bici i tot seguit un camí ple de pedres que costa molt avançar. Arriba la pista...allà voy....amb la 29r....plis...plas...plis...plas, pujada llarga de força em noto valent uns 6km per la zona de La Coma, passo a uns quants ciclistes, pocs, perquè n'hi han pocs!!!!. Arribo a dalt i em passo el trencant i faig 1 km més, aggggggggg.  Avituallament donut+coke.

Tot i només venir un cop l'any, ja em sé el recorregut, i sobretot sé el que em queda. Ara bé un zona guai de baixada, aquí la mà ja estava per l'arrastre i cada bot era un ai, aquesta zona es fa amè, divertit. Fins a travessar la riera (no en sé el nom) Tornem a pujar a peu, agafem pista i vinga amunt, tornem-hi, aquest cop la pujada més curta, però a dalt ens tornem a trobar neu, apa 2 km més a peu sobre la neu. 

M'ha vingut a visitar una guineu/guilla, ja veia borrós i no l'he distinguit, i per segon cop m'ha tornat a visitar. Per mi que ha vingut a certificar que ESTAN BOJOS AQUESTS HUMANS, PER TUTATIS!!!!!

Avituallament...je,je,je...donut+coke.

Baixada mínima, i vinga tornem a enfilar pujada pista plena de neu = a patejar. Ara anava amb la companyia d'en Saborido, que lluita amb mi per ser el 1r veterà. Ha fet uns càlculs mentals, amb màster MBA i llicenciatura d'econòmiques, que si ell queda 1r i jo 2n, la general tal, si jo 3r i ell 2n, tal i qual...bla,bla,bla... Ha estat bé, perduts en mig del no res, ple de neu i parlant de posició, quan tots dos anàvem a peu, arrastrant la bici. Avituallament donut+coke. 

Comencem a baixar tots dos, i de cop FFIIIIUUUUUUUUU, apa la coberta estripada. Veus, Saborido tots els numbrus que em fet, ara ja no serveixen per res. Poso càmara, a penes i treballs. No podia treure anella del pitorru, amb la mà així m'ha costat molt. Som-hi pujo, arrenco i vinga que ja queda poc. Acabo de fer la baixada i quasi a baix de tot FFFIIIIUUUUUUUU, collons!!!!!! Igual que l'any passat dos rebentades. Ara si que ja no depenia de mi, sense càmara per canviar. Doncs vinga, parat no faig res i em poso a còrrer.

Carai, no passa ningú, 2 min, 5 min, 8 min, collons eeeeoooooo, eeeeooooo que hi ha algú?????  10 min, que passa on són???. Sembla que estigui en el "Mecanoscrit del Segon Origen". Fart de còrrer, crec que als 13-14 min ha aparegut un ciclista. AAAAAAHHHHH SOS...tens càmara???? SI  Uffffffffff. Gràcies

Vinga que queden pocs kms, amb una rampa molt cabrona, quasi al final i un cop a dalt, baixada divertida fins arribar al pavelló de sant Hilari.

5h31' per fer 44km. Impressionant!!!!! Només van acabar 27 ciclistes. 3r veterà.

La mà destrossada, però molt content.

Paella per dinar, juntament amb la família.

L'any vinent???? Si em pogués inscriure ja, ja estaria inscrit!!!!!!

Visca els Senglars!!!!

PD: Aquest any en Pep farà els 100km !!!!!!!!!!!!!!!!! 28.4 allà hi seré!

BTT SANT HILARI - GUILLERIES EXTREM

4 de març de 2012
44 km
4h 58'
2610m D+
2 rodes rebentades
1 llanta a pendre pel cul
6 òsties
etc...
etc...


He disfrutat com un autèntic mandril en zel!!!!!

Sant Hilari o Pep Permanyer, equival a duresa, els ciclistes ja ho saben i a la línia de sortida erem pocs. El circuit llarg uns 30 ciclistes, que com que ja sabíem al que veníem suposo que tots hem disfrutat com camells, excepte algun ciclista perdut que era la primera vegada que venia.

Pujades llargues i dures, baixades trialeres impossibles, molts trams a peu, els kms passen a poc a poc, duresa molta duresa.

Personalment m'he trobat molt bé. Patint a algunes trialeres, els trams a peu cap problema i a les pujades anava molt fi. He fet els primers 25 km amb en Dani i en Berna, que ens ho hem passat molt bé. Hem començat a ritme suau, sabent el que ens esperava, a prop de Sant Miquel de Solterra ja hem començat a apretar una mica. Hem coronat el cim 1.205m i a fer la baixada impressionant cap a Osor, passant arran de la Roca de Cercenedes, hem baixat junts i hem rigut molt, també hem caigut. Moment àlgid quan en Dani ens deleitava amb moviments tipus Danny MacAskill. Un cop a la Riera d'Osor tram a peu de pujada fins a agafar la pista i vinga cap a munt, prop del Boscà, aquí ja he vist que anava un punt millor que ells. A dalt els he esperat a l'avituallament, i cap avall tots junts, altra cop, cap a la Riera d'Osor. A la següent pujada, el camí de Can Busquets, els he deixat i he anat fent sol, passant per Sant Francesc, i dirigint-me cap al Coll de Querós. Avituallament...avui vaig de coca-cola i donut...3 gots i un donut, tornem-hi vaig passant alguns ciclistes, em sentia molt bé, estrany perquè el dia anterior m'havia castigat anant fins a Tossa i pujant Cadiretes uns 55 km.

Jo a lo meu, anant disfrutant com un carcamal fins que a uns 10 km he rebentat, he estripat la cuberta. Estava per la zona de la Gavarra a uns 1050m. Apa a posar camara, he estat parat la tira de temps, segons el GPS uns 14 minuts, no podia treure el pitorro, amb el líquid sellant havia quedat tot enganxat. Quan ho aconsegueixo al moment de posar aire l'ampolla de CO2 m'ha caigut i no he pogut acabar d'inflar, vaja un desastre. En aquest moment passen en Dani i en Berna, m'hi enganxo a penes i treballs, amb la roda quasi totalment desinflada, totes les pedres que enganxava fotia llantassu, era un patir. Tard o d'hora sabia que tornaria a rebentar, i ho he fet als últims kms, als planers abans de fer la última baixada cap a Sant Hilari. Com que ja m'agrada córrer, m'he futut un sprint de baixada bestial.

Fa anys vaig llegir, que era la cursa de BTT més dura de l'estat espanyol, jo opino que és molt dura, però pels rara avis com jo, el que és més important és que disfrutem molt animals. Que la nostra fi sempre és una: Disfrutar

És una cursa que s'ha de fer en BTT i a peu. Crec que en BTT ja le fet 4 vegades i una a peu. Més o menys al meu nivell es tarda el mateix, aquest any en BTT 5 hores i el 2010 corrent 5h 15'. Potser corrent la disfrutes una mica més.

El parte médics és: esgarrinxades/rascades/ferides a totes les extremitats...menys una. També tinc cruiximents al braç dret...el que feia servir per aixecar la bici en els trams a peu. A part d'això em sento molt bé.

Una altra píndola de felicitat