4 de març de 2012
44 km
4h 58'
2610m D+
2 rodes rebentades
1 llanta a pendre pel cul
6 òsties
etc...
etc...
He disfrutat com un autèntic mandril en zel!!!!!
Sant Hilari o Pep Permanyer, equival a duresa, els ciclistes ja ho saben i a la línia de sortida erem pocs. El circuit llarg uns 30 ciclistes, que com que ja sabíem al que veníem suposo que tots hem disfrutat com camells, excepte algun ciclista perdut que era la primera vegada que venia.
Pujades llargues i dures, baixades trialeres impossibles, molts trams a peu, els kms passen a poc a poc, duresa molta duresa.
Personalment m'he trobat molt bé. Patint a algunes trialeres, els trams a peu cap problema i a les pujades anava molt fi. He fet els primers 25 km amb en Dani i en Berna, que ens ho hem passat molt bé. Hem començat a ritme suau, sabent el que ens esperava, a prop de Sant Miquel de Solterra ja hem començat a apretar una mica. Hem coronat el cim 1.205m i a fer la baixada impressionant cap a Osor, passant arran de la Roca de Cercenedes, hem baixat junts i hem rigut molt, també hem caigut. Moment àlgid quan en Dani ens deleitava amb moviments tipus Danny MacAskill. Un cop a la Riera d'Osor tram a peu de pujada fins a agafar la pista i vinga cap a munt, prop del Boscà, aquí ja he vist que anava un punt millor que ells. A dalt els he esperat a l'avituallament, i cap avall tots junts, altra cop, cap a la Riera d'Osor. A la següent pujada, el camí de Can Busquets, els he deixat i he anat fent sol, passant per Sant Francesc, i dirigint-me cap al Coll de Querós. Avituallament...avui vaig de coca-cola i donut...3 gots i un donut, tornem-hi vaig passant alguns ciclistes, em sentia molt bé, estrany perquè el dia anterior m'havia castigat anant fins a Tossa i pujant Cadiretes uns 55 km.
Jo a lo meu, anant disfrutant com un carcamal fins que a uns 10 km he rebentat, he estripat la cuberta. Estava per la zona de la Gavarra a uns 1050m. Apa a posar camara, he estat parat la tira de temps, segons el GPS uns 14 minuts, no podia treure el pitorro, amb el líquid sellant havia quedat tot enganxat. Quan ho aconsegueixo al moment de posar aire l'ampolla de CO2 m'ha caigut i no he pogut acabar d'inflar, vaja un desastre. En aquest moment passen en Dani i en Berna, m'hi enganxo a penes i treballs, amb la roda quasi totalment desinflada, totes les pedres que enganxava fotia llantassu, era un patir. Tard o d'hora sabia que tornaria a rebentar, i ho he fet als últims kms, als planers abans de fer la última baixada cap a Sant Hilari. Com que ja m'agrada córrer, m'he futut un sprint de baixada bestial.
Fa anys vaig llegir, que era la cursa de BTT més dura de l'estat espanyol, jo opino que és molt dura, però pels rara avis com jo, el que és més important és que disfrutem molt animals. Que la nostra fi sempre és una: Disfrutar
És una cursa que s'ha de fer en BTT i a peu. Crec que en BTT ja le fet 4 vegades i una a peu. Més o menys al meu nivell es tarda el mateix, aquest any en BTT 5 hores i el 2010 corrent 5h 15'. Potser corrent la disfrutes una mica més.
El parte médics és: esgarrinxades/rascades/ferides a totes les extremitats...menys una. També tinc cruiximents al braç dret...el que feia servir per aixecar la bici en els trams a peu. A part d'això em sento molt bé.
Una altra píndola de felicitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada