dimarts, 6 de novembre del 2012

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA

Girona  4.11.2012
12 km. 58'49''
7è general i 2n veterà


La primera cursa a peu després de l'accident del Cap de Creus...estic molt content, vaja contentíssim, per moltes coses però la principal és que  no m'ha fet mal la ferida!!!! oeeee, oé, oé, oeeeeeee...

Content per les sensacions, content per començar a perdre la por a les baixades tècniques, content pel resultat inesperat, content per tenir agulletes a tot el cos i caminar com en Robocop.




De la cursa destacar el recorregut, molt de divertit, molts de corriols, recorregut força tècnic. Ens han fet arribar fins el Puig Estela, pels típics corriols de la zona sortint de Sant Daniel. L'organització perfecte, aquests de Klasmark ho foten molt bé. Avituallaments molt bé, el del final perfecte amb beguda a dojo i molta cosa per triar.

En quan a mi, com sempre he sortit amb els de davant, per fer la primera pujada i baixada a tope, un cop a l'asfalt i planer, uffff, he baixat molt el ritme, i m'he situat entre 20-25, però un cop he entrat al corriol, ja m'he animat i he anat de menys a més, passant a molts asfalterus. Al punt més alt ja devia anar 7-8, després ha vingut un tros de planer, que hem anat fem amb en Joan (antic company del Valvi de bàsquet) i un altre corredor.

Després del 2n avituallament , teniem un petit repetxonet, que l'he passat com he pogut, i ara sí, ho esperava, arriba la baixada fins a Sant Daniel. Ara és el moment de provar com estic de la cuixa, de la inestabilitat que he anat arrossegant a veure si desapareix.

Uns primers metres dubitatius, però res, ja he vist que la cosa funcionava, i tiropabajoconuncoheteenelculo. He atrapat en Joan i l'altre corredor que m'havien deixat, en Joan se m'ha enganxat i l'altre l'hem deixat. Durant la baixada he tingut un subidón de moral bestial, la cuixa no em feia mal, anava a tope, em tornava a sentir bé, disfrutant. Tot just fa un mes que torno a còrrer amb constància i no m'esperava tenir aquestes sensacions.

Un cop arribem a l'asfalt, en Joan m'ha deixat sense problema, i jo he anat disfrutant  fins a la meta. L'anècdota ha estat que just a l'arribada em diuen..cap avall...doncs jo cap avall i no!!!! me colat i he entrat a meta per la dreta i havia d'haver-ho fet cap a l'esquerra.

Feia temps que no anava curses i molts corredors encara no m'havíen vist després de l'accident, agraïr als que m'han vingut a veure, per saber com estava i donar-me ànims, i als que no ens coneixíem, però que al veure la cicatriu (visible de 2kms lluny) han sabut qui era i hem petat la xerrada.

Tinc mono de fer duatlons....