dimarts, 27 de març del 2012

DUATLÓ DE SILS

Sils...terra de makis
25.3.2012
9.5km + 27km
Classificacions + web



Un podium inesperat...tercer...copa+farcell+samarreta tèrmica...molt agraït als makis!!!! Llàstima de farcell(m'explicaré al final).

No era la meva intenció fer aquesta duatló, el fet de que sigui molt planera, sense desnivells importants em tirava enrera...però collons un duatló que fan al costat de casa si ha d'anar.

Aquesta vegada l'Enric també ha vingut. Era un duatló "llarg" 10km run + 27km btt, que jo l'he fet encara més llarg, perquè hi he anat en bici desde casa 11km anar + 11km tornar.

El sector de córrer uffff, uffff, l'he fet a un ritme de 4'9'', feia temps qe no corria a aquest ritme. Rectes llaaaaaaargues, visibilitat del circuit, ufffff...amb aquests circuits pateixo mentalment. Jo sóc senglar i prefereixo córrer per dintre bosc, dreta, esquerra, amunt, avall, esgarrinxada...passa a la dreta, jauuu.

Amb la bici, m'he trobat millor, m'esperàven 27 km per un terreny que em coneixo molt bé, i a part del tros de línea, la resta ja l'havia fet. Circuit amb poc desnivell, quasi no he tret el plat gran. Gràcies a la pluja del dimecres el circuit estava en perfectes condicions...sort, sec haguèssim menjat molta pols. Ja d'un principi he atrapat a molta gent, cap al km 5 hem fet un trio, amb en Mas i un noi dels Serragrenyada, que ha anat molt bé i de tant en tant podiem descansar. Algú m'ha cantat que anava segon...collons...pos que bé. En Mas s'ha despenjat i hem anat fent amb aquest noi.

Als km finals m'ha passat un radikal, que per la velocitat que portava, m'he dit que devia competir per parelles, però no!!!! era individual i al final he quedat tercer. Ha guanyat en Boix, que està quesesale.

Aquests makis s'ho munten molt bé. Cada any alguna cosa o altre faig amb ells, he fet la mitja marató, la marató, aquest any el duatló i sempre, sempre l'organització és perfecte. Llàstima que tinguin unes contrades tan planeres. L'avituallament final és perfecte...beguda sense límit, donuts (aquest cop 3), pastisset, butifarrada, tot això a davant del pavelló amb gespa per poder fer estiraments...i el solet que feia,...de collons. Per fer una petita crítica constructiva, els nois dels avituallaments del circuit hauríen de ser proactius en donar aigua.

Molt content per la samarreta tèrmica Hoko que m'han donat per haver acabat tercer, el trofeu, els nens ja el fan servir per jugar-hi i respecte al farcell que m'han donat ple de productes de la terra, doncs, com he dit que havia anat a Sils amb bici...ja portava la motxil.la molt plena i només hi he pogut posar un fuet...la resta, farcell inclós he vist un cassanenc i li he donat, espero que li hagi anat de gust.

Salut i kms

dimecres, 21 de març del 2012

DUATLO D'ARBÚCIES

Arbúcies
El Montseny
18.3.2012
4,5km + 15km + 2km




He tornat ha anar a Arbúcies a fer el duatló. L'any passat (crónica 2011) em va agradar molt els circuits, l'organització perfecte, amb bon esmorzar, un molt bon preu d'inscripció...només 6 € i l'afegit d'haver fet podium

Doncs he tornat a fer podium, segon!!! darrera d'en Beni Montero, igual que l'any passat.

Aquest any anava una mica més confiat, però en el primer tram de córrer, me sentit carregat de cames, suposo que els 70 km de BTT del dissabte es notàven. He fet la pujada com he pogut i a la baixada a topeeeeeeeeee, fins que sense saber com, me futut un pinyu...correns!!!! Aixecar-me d'una revolada i cap avall, als 100 metres un altre cop!!!, Collons que passa!!!! òstia són les wambes...haig de canviar de wambes. Els Salomon només les porto per les duatlons perquè són ràpides de cordar en les transicions però, són molt velles i tenen la sola molt gastada, ara si que han arribat a la seva fi.

Arribo cap el 10, agafo la bici començo a pujar fort, i en un moment ja me posat tercer, carai ho van parats o jo vaig com una moto. Passo en Pep Montsant (guanyador de la marató de Sant Hilari, això si que té mèrit), passo l'Albert, un molt bon atleta de Cassà, i em situo primer. L'alegria a durat poc, de manera imprevista i sigilosament en Beni Montero m'ha passat com una bala.

He intentat seguir-lo, però semblava un isard endimoniat saltant pel Montseny. M'he menjat el meu ego...vas segon, està molt bé, estigues per lo teu, que aquest porta un altre ritme.

El circuit és molt divertit combinant algun corriol, amb pista, amb camí de bosc, més corriol, algun de més tècnic, però tot ciclable. Era el mateix que l'any anterior, no m'agrada, m'estimo més que el canviin, si no sé el que ha de venir m'ès més excitant. Lo desconegut me pone.

Al primer ni l'oloro, però al tercer tampoc...tierra de nadie...malament. Arribo a baix, transiciono ràpid i a fer els últims 2 kms, molt divertits i revirats per la Riera d'Arbúcies. Arribo a meta en 2ª posició. Casi 2 minuts menys que l'any anterior i amb un any més al cos. Classificacions:



Magnífic duatló popular, molt ben organitzat, 6€, butifarrada, amanides, beure sense límit, netejabicis, pel Montseny, bons recorreguts. Perfecte

dimarts, 6 de març del 2012

BTT SANT HILARI - GUILLERIES EXTREM

4 de març de 2012
44 km
4h 58'
2610m D+
2 rodes rebentades
1 llanta a pendre pel cul
6 òsties
etc...
etc...


He disfrutat com un autèntic mandril en zel!!!!!

Sant Hilari o Pep Permanyer, equival a duresa, els ciclistes ja ho saben i a la línia de sortida erem pocs. El circuit llarg uns 30 ciclistes, que com que ja sabíem al que veníem suposo que tots hem disfrutat com camells, excepte algun ciclista perdut que era la primera vegada que venia.

Pujades llargues i dures, baixades trialeres impossibles, molts trams a peu, els kms passen a poc a poc, duresa molta duresa.

Personalment m'he trobat molt bé. Patint a algunes trialeres, els trams a peu cap problema i a les pujades anava molt fi. He fet els primers 25 km amb en Dani i en Berna, que ens ho hem passat molt bé. Hem començat a ritme suau, sabent el que ens esperava, a prop de Sant Miquel de Solterra ja hem començat a apretar una mica. Hem coronat el cim 1.205m i a fer la baixada impressionant cap a Osor, passant arran de la Roca de Cercenedes, hem baixat junts i hem rigut molt, també hem caigut. Moment àlgid quan en Dani ens deleitava amb moviments tipus Danny MacAskill. Un cop a la Riera d'Osor tram a peu de pujada fins a agafar la pista i vinga cap a munt, prop del Boscà, aquí ja he vist que anava un punt millor que ells. A dalt els he esperat a l'avituallament, i cap avall tots junts, altra cop, cap a la Riera d'Osor. A la següent pujada, el camí de Can Busquets, els he deixat i he anat fent sol, passant per Sant Francesc, i dirigint-me cap al Coll de Querós. Avituallament...avui vaig de coca-cola i donut...3 gots i un donut, tornem-hi vaig passant alguns ciclistes, em sentia molt bé, estrany perquè el dia anterior m'havia castigat anant fins a Tossa i pujant Cadiretes uns 55 km.

Jo a lo meu, anant disfrutant com un carcamal fins que a uns 10 km he rebentat, he estripat la cuberta. Estava per la zona de la Gavarra a uns 1050m. Apa a posar camara, he estat parat la tira de temps, segons el GPS uns 14 minuts, no podia treure el pitorro, amb el líquid sellant havia quedat tot enganxat. Quan ho aconsegueixo al moment de posar aire l'ampolla de CO2 m'ha caigut i no he pogut acabar d'inflar, vaja un desastre. En aquest moment passen en Dani i en Berna, m'hi enganxo a penes i treballs, amb la roda quasi totalment desinflada, totes les pedres que enganxava fotia llantassu, era un patir. Tard o d'hora sabia que tornaria a rebentar, i ho he fet als últims kms, als planers abans de fer la última baixada cap a Sant Hilari. Com que ja m'agrada córrer, m'he futut un sprint de baixada bestial.

Fa anys vaig llegir, que era la cursa de BTT més dura de l'estat espanyol, jo opino que és molt dura, però pels rara avis com jo, el que és més important és que disfrutem molt animals. Que la nostra fi sempre és una: Disfrutar

És una cursa que s'ha de fer en BTT i a peu. Crec que en BTT ja le fet 4 vegades i una a peu. Més o menys al meu nivell es tarda el mateix, aquest any en BTT 5 hores i el 2010 corrent 5h 15'. Potser corrent la disfrutes una mica més.

El parte médics és: esgarrinxades/rascades/ferides a totes les extremitats...menys una. També tinc cruiximents al braç dret...el que feia servir per aixecar la bici en els trams a peu. A part d'això em sento molt bé.

Una altra píndola de felicitat