Sant Hilari Sacalm...terra d'isards
2 de març de 2014
44 km
4h 46'
A la meva agenda betetera no falla mai la cursa de Sant Hilari...la Guilleries extrem...la Marató Salvatge, digueu-li com vulguis...per mi sempre serà la cursa d'en Pep Permanyer.
Cada any el circuit, amb alguna modificació, però quasi sempre és el mateix, per tant ja sabem al que anem, suposo per per això cada any som menys inscrits, en BTT i més incrits en RUN. Érem uns 40 a la sortida suposo que uns 25 que "ja sabem" on anem i els altres que "no saben on van". Els dels "ja sabem", som els de sempre...els senglars... els que ens agrada el PUR BTT. Pujades cabrones interminables, baixades de per riure, trialeres impossibles i corriols magnífics...planer?, ho sento però, aquesta paraula no surt al diccionari BTT-Permanyer, Permanyer-BTT.
Del C.C.Cassà érem els "bons", jajaja... En Sacot, en Berna, en MacAskill, en Jean François i jo... els senglars. Sortida tranqui, per anar-nos escalfant fins a l'urbanització, on la gent ja es comença a posar a lloc. Direcció cap a Sant Miquel de les Formigues, juntament amb en Berna. Aquest tram és ràpid i pots fer molt bé, però cada any fem un collons de pujada d'uns 200m. que quan la veig venir, ja em cago en tot. És una d'aquelles d'apretar les dents amb plat i pinyó petit amb un terreny dífícil per traccionar.
A Sant Miquel, fem com sempre el tros final a peu, comença la trialera, que inicialment també a peu i cap a la meitat anem a cavall, arribem a AV1 que no fem, pugem un tros i ara sí, a partir d'aquí la "baixada". 6 km de baixada/trialera/corriol/sense camí que jo he tardat 48' !!!! ...ei he dit que era baixada?
Cap a la meitat, he canviat d'esport, m'he passat al salt en trampolí...un mortal carpat amb caiguda lliure. M'he futut un ostiot, que m'ha descontrolat la resta de baixada. L'any passat vaig anar més ràpid. És una baixada de...tant se m'hen carda tot...cada any em posa a prova. Cap al final m'han atrapat en MacAskill i en Jean François, en Berna m'ha deixat.
AV2 a la carretera d'Osor, donut+coke...com cada any. Arrenquem junts, fem el típic tros de pujada a peu carregant la bici, fins agafar el camí/pista, vinga fot-li Pou, 7km de pujada interminable. On he agafat un bon ritme, fins a dalt a la zona de la Coma. Ara vénen uns km distrets, per una zona de pins, que per moments sembla que estiguem a Canadà, que va tirant avall. he atrapat en Berna i hem anat junts.
Som-hi, AV3 donut+coke, els de l'avituallament amb barrets de la guàrdia civil i fumant porros, hi havia un booooon rotllo, que fins i tot ens ha fet pena marxar, jajajaja. 7 km més de pujada seguida per arribar a la zona de la Gavarra, a la última trialera, he tornat a rostollar i al caure se m'ha enrampat el bessó esquerra. El fet de que no vagi a córrer, ho he notat mooolt. Els trams a peu se m'han fet més llargs.
Ja veig el final!!!! però abans falta pujar un altra collons de pujada, que a més és la última, o sigui que ja anem cuits, és curta però malparida de collons i si no pregunteu-li a en Planella que l'ha feta a peu, jajajaja aquests del Sendicat del Pedal estant més tocats que els del Cassà.
Arribem al final, em trobo en Sacot a peu, amb la bici destrossada, manillar trencat i roda a pendre pel sac, per sort no s'ha fet res. Toca l'última baixada divertida per arribar al pavelló de Sant Hilari..
No he pogut fer la crònica fins avui de tant cuit que estava. Per cert he dit que l'any vinent tornaré? Permanyer, tot i que ha passat a ser una cursa a peu, espero/esperem que deixeu els de BTT disfrutar i patir d'aquesta meravellosa cursa. Cursa???? pot ser millor dir repte!!!
2 de març de 2014
44 km
4h 46'
A la meva agenda betetera no falla mai la cursa de Sant Hilari...la Guilleries extrem...la Marató Salvatge, digueu-li com vulguis...per mi sempre serà la cursa d'en Pep Permanyer.
Cada any el circuit, amb alguna modificació, però quasi sempre és el mateix, per tant ja sabem al que anem, suposo per per això cada any som menys inscrits, en BTT i més incrits en RUN. Érem uns 40 a la sortida suposo que uns 25 que "ja sabem" on anem i els altres que "no saben on van". Els dels "ja sabem", som els de sempre...els senglars... els que ens agrada el PUR BTT. Pujades cabrones interminables, baixades de per riure, trialeres impossibles i corriols magnífics...planer?, ho sento però, aquesta paraula no surt al diccionari BTT-Permanyer, Permanyer-BTT.
Del C.C.Cassà érem els "bons", jajaja... En Sacot, en Berna, en MacAskill, en Jean François i jo... els senglars. Sortida tranqui, per anar-nos escalfant fins a l'urbanització, on la gent ja es comença a posar a lloc. Direcció cap a Sant Miquel de les Formigues, juntament amb en Berna. Aquest tram és ràpid i pots fer molt bé, però cada any fem un collons de pujada d'uns 200m. que quan la veig venir, ja em cago en tot. És una d'aquelles d'apretar les dents amb plat i pinyó petit amb un terreny dífícil per traccionar.
A Sant Miquel, fem com sempre el tros final a peu, comença la trialera, que inicialment també a peu i cap a la meitat anem a cavall, arribem a AV1 que no fem, pugem un tros i ara sí, a partir d'aquí la "baixada". 6 km de baixada/trialera/corriol/sense camí que jo he tardat 48' !!!! ...ei he dit que era baixada?
Som-hi, AV3 donut+coke, els de l'avituallament amb barrets de la guàrdia civil i fumant porros, hi havia un booooon rotllo, que fins i tot ens ha fet pena marxar, jajajaja. 7 km més de pujada seguida per arribar a la zona de la Gavarra, a la última trialera, he tornat a rostollar i al caure se m'ha enrampat el bessó esquerra. El fet de que no vagi a córrer, ho he notat mooolt. Els trams a peu se m'han fet més llargs.
Ja veig el final!!!! però abans falta pujar un altra collons de pujada, que a més és la última, o sigui que ja anem cuits, és curta però malparida de collons i si no pregunteu-li a en Planella que l'ha feta a peu, jajajaja aquests del Sendicat del Pedal estant més tocats que els del Cassà.
Arribem al final, em trobo en Sacot a peu, amb la bici destrossada, manillar trencat i roda a pendre pel sac, per sort no s'ha fet res. Toca l'última baixada divertida per arribar al pavelló de Sant Hilari..
No he pogut fer la crònica fins avui de tant cuit que estava. Per cert he dit que l'any vinent tornaré? Permanyer, tot i que ha passat a ser una cursa a peu, espero/esperem que deixeu els de BTT disfrutar i patir d'aquesta meravellosa cursa. Cursa???? pot ser millor dir repte!!!
Òstres, ara hi ha més corredors que BTTerus??? Fa anys que no vaig per allà. Esperem que no es massifiqui i es continui fent amb la mateixa filosofia (i els mateixos dònuts). Teniu molt de mèrit ficar-vos pedalant en aquests fregaos!!! Fins aviat
ResponEliminaSi Luigi, el que va començar sent una cursa exclusiva de BTT, acabarà sent una cursa de muntanya. Aquest any 40 BTTerus i 120 Runnerus. No Crec que es massifiqui...gràcies a la duresa...espero. Salut
ResponElimina