diumenge, 18 de juliol del 2010

TransGavarres. 1ª etapa.

Caldes - Sant Sadurní de l'Heura
35 km
4h 02'
620 m D+



Amb aquesta sortida, començo una sèria de 5 etapes de travessades del massís de Les Gavarres i de Cadiretes (L'Ardenya) que intentaré fer aquest estiu.

Surto molt tard, massa tard, quasi són les 10 del matí i ja estem a 28 graus, vaig cap a Aigües Bones on travesso la carretera de LLagostera i agafo el camí de La Benaula, que deixo molt aviat per dirigir-me a Sant Vicenç d'Esclet, i al Mas Ros (Restarurant l'Alzina), aqui reposto d'aigua, porto un bidó de 0.5l, que encara no havia acabat, per previsió l'he tornat a emplenar. Travesso la Carretera de Platja d'Aro i vaig cap el Verneda, el coneixement del terreny i la distància recorreguda, 10 km, fa que decideixi passar per corriols i camins no habituals, tot i fer mes kms. Passo pel corriol que hem porta al Mas Torrent, rodejat de surus que a partir d'ara no hem deixaran en tot el recorregut, després passo pel passeig d'en Quitxot, per anar a trobar el corriol d'Aiges Blanques (o Roques Blanques), segueixo per l'aqueducte d'en Vilallonga, molt ben cuidat i que podem passar per sobre , per arribar al Molí d'en Vilallonga, ara cap a les Dues Rieres i porto 15 km. Tots aquests camins i corriols em creen unes sensacions molt bones, positives, de records, records de fa...20-25 anys, quan em divertia "explorant" camins nous (encara ara m'hi diverteixo) amb la BTT.




Suru gavarrenc

Comença a fer molta calor, vaig cap al coll de LLumeneres pel corriol, encara es veuen les destrosses de la nevada de març, i un cop al Coll, no hem decideixo per on passar. Paro mengo, bec...ui,ui,ui que faltarà aigua. Bona cruïlla, amb indicador. Finalment decideixo fer la ruta típica, ja que fa molts...anys que no ho faig, cap a Can Castelló de baix i pujar a Can Castelló de Dalt, travesso el Daró i esta ben sec, mala senyal.


Començo a pujar, deixo a mà dreta el Puig de Vallfreda i mes enllà el Puig de les Contesses (uff... tantes vegades els havia fet am BTT), l'única companyia són les sargantanes, que al sentir-me marxaven a corre-cuita...que vé un booooig, que vé un booooig, tocat de l'ala pel sol!!!!..semblava que deien... arribo a Can Cabruja i a la pista que arriba fins els Metges a mà esquerra, jo vaig a la dreta cap al Cementiri dels Jueus, 22 km, a partir d'aquí tot baixada i planer. Decideixo fer pista, quasi no tinc aigua i m'ha fet mandra arribar-me als Metges a repostar (Mal fet...).



Els prats dels Metges


Començo a baixar, la pista es més pista del que era,a l'gual que la pujadad de Can Castelló, suposo que per fer de tallafocs són pistes força amples, no hi ha un metre d'ombra, i el rellotge marca la una del migdia, quan arribo a Can Caçà, acabo l'aigua, els gels i barretes..vaja tot. Porto 25 km i arrisco sabent que falten aproximadament 10 km.


Baixo i baixo, el sol pica i pica, i jo baixo, i el sol encara pica més, tinc la boca seca, començo a empenedir-me de no haver agafat el camelback, el sol segueix picant...33 graus, m'havia d'haver parat a Els Metges.


Passo per Can Font de Muntanya, tot baixada, i sense ombra, l'única companyia les sargantes i els grills que per aquesta zona fan un soroll eixordador, finalment arribo a baix al Pla de Salelles...estic rostit...tant que, quan veig el Daró, m'hi dirigeixo com un sonàmbul, amb els ulls com taronges, doncs sí, m'hi fotu a dins de ple, de dalt a baix, com si fos la platja i això que l'aigua, neta, neta... no ho era, però la frescor em va anar molt bé. No m'atreveixo a beure-la, a prop hi ha una granja...


Després de refrescar-me em creia recuperat...i no, estic fluix, els genolls em fan mal de la baixada, a més, com no podia ser, em perdo, i m'emmerdo, tot sigui per l'aventura. Recupero el camí perdut, passo per l'ermita de Sant Joan de Salellas, petita però agradable de veure, la rodejo, per si per obra i miracle hi ha una font o una aixeta, intento entrar a dins, per si a la Pica hi ha aigua i poder-ne veure (...no sé si es podria considerar pecat), estava tancada, je,je,je... i finalment arribo a Sant Sadurní de l'Heura, fent els últims 3km a peu. Acabo la meva primera TransGavarres. Piscina i dinar a Can Met Viu amb la família i que em senta molt bé.


Sant Joan de Salelles

He jugat amb intentar portar el menys pes posible i a última hora he canviat el camelback pel bidó d'aigua, he fet l'errada de no respostar als Metges, per evitar fer 1 km, i m'he rostit molt, tant com la baixada de 6km amb sol de migdia picant de ple. Ha tenir-ho en compte per altres sortides.

En tot el recorregut no m'he creuat amb cap persona, excepte al travessar la carretera de Platja d'Aro , les úniques espècies vives vistes, han estat 14.234 sargantanes, grills, molts grills, vistos no, nomes escoltats, 1 senglar perdut, 4 conills saltarins, 1 cavall deixat de la mà de Déu, i un gos pataner que m'ha seguit uns 5 km fins que ha decidit que l'animal era jo.

Fins la pròxima.

2 comentaris:

  1. doncs ja ho saps!!portar aigua i si la del Daró és bruta, portar un potabilitzador i en podràs beure!!sort que l'aigua de la MUGA és neta,potable i molt fresca

    ResponElimina
  2. Je,Je...es que la Muga és la Muga.
    Salut

    ResponElimina