...sensacional...
És el resum de la cursa en una sola paraula, per tot, per l'organització, pel recorregut, per l'ambient, pels corredors, pels avituallaments, pel bon temps, per la senyalització, pel patiment, pel mal d'alçada, per quedar-me sense aigua i posar-me de peus al riu, per la pujada del Comapedrosa, per les baixades que no s'acaben mai, per haver-me equivocat quan faltaven 3 km per acabar, per la informació rebuda durant la cursa, pel companyerisme entre els participants, per les magnífiques vistes, per haver quedat 4t de la meva categoria i 27è de la Cursa, per estar content tot i haver pogut acabar 3r de la categoria i 21è de la cursa, pel nivell de forma que estic, per haver passat un cap de setmana en familia, per l'hotel,....
El dissabte un autobús ens recollia a Ordino, per portar-nos cap el Coll de la Botella, més amunt de l'estació d'esquí de Pal. Les nervis comencen a fer presència, com ho sé? doncs perquè en mitja hora, potser vaig fer 10 pixarades. Les montanyes que ens envolten m'intimiden, fan patxoca, i a la vegada m'atrauen, tinc ganes de començar, necesito començar, tant, que a la sortida estic a primera línia.
5,4,3,2,1, amunt!!!!!!! a les 9 sortim uns 300 corredors, camí asfaltat de pujada durant un km, que va situant a la gent, Eduard tranquil, quedem moltes km, però tot i baixar el ritme, tinc la sensació d'estar en un núvol, i estic situat entre el 25-30, comencem a enfilar cap el Pic Negre de 2520m. 400 metres de desnivell en 4 km...és dur...per corriol molt ben perfilat, poc tècnic, que permet veure les espectaculars vistes i fins i tot fer fotos, un cop a dalt cap a la Portella de Sanfons i tot seguit baixada molt maca per arribar al Refugi del Comapedrosa, al costat de l'Estany de les Truites, on hi ha el primer control, 13 km he tardat 52'.
Ara bé lo fort, pujar al Comapedrosa, som-hi!!!, patric-patrac-patric-patric, collons com puja, hi ha neu, òstia i encara més neu, buff, buff, comencem a grimpar, passant per tota la cresta,...espectacular!!!!, res a la dreta, res a l'esquerra, només un sol camí... la cresta, vaig amb un grup, un noi de Campevànol, que la casualitat fa que la seva mare visqui a Llagostera i dos francesos, jo els miro i em dic... Eduard que aquests tius estant com catxes i tú ets un xitxarel.lo, crec que hauries de posar una mica el fre...
Arribo a Llorts, la civilització, travesso la carretera i ens fan passar pel camí ral, ara és planer tirant a baixada, poso el "piloto automàtico" i funciona, en passo un de cadàver, passo la noia que anava 2ª, passo el francés, en Marcel, i al fons veig un grup de tres...ja els tinc, arribo a l'ultim control només queden 3km, estic eufòric, porto un trote que t'hi cagues, i encara li dono corda, ... a l'anar encigalat i no tenir les facultats cerebrals al 100%, m'equivoco en un trencant, faig 1km...òstia i reculo ràpidament i torno un altre km...he perdut 5 posicions...però i què? He fet una cursa molt bona, arribo a Ordino, falten 100 m la gent anima, i molt, m'esperen la Marta, l'Ona i en Max, em paro els faig un petó als tres i arribo content i satisfet a meta. 6h.05'30''.
PD2: Cap problema de peus, les noves Salomon Speedcross, lleugeresa, comoditat i la seguretat de tenir el turmell ben collat
no m'estranya que estiguessis emocionat..., salut, company. Gemma C.
ResponEliminaEi, companya, aquesta es per tornar-hi.
ResponEliminaCuida't
FELICITATS!!!
ResponEliminaAcabo de confirmar que això que estàs fent també és salut!
Quan es gaudeix tan intensament només pot anar bé pel cos i per l'ànima. T'enveixo tots aquests moments de felicitat. Viu-los al màxim, t'ho mereixes!!!
D'una amant novament sorpresa que t'estima.