TRACKS DEL DIABLE NON STOP

Torelló
1.6.2013 a les 6 a.m.
105 km 3000m D+

Un cop vaig acabar la ruta en dos dies de la Tracks del Diable, l'organitzador, en Jordi, em va comentar que  al cap de poc, organitzava la Non Stop. I jo que sóc un tiu fàcil, truco en Carlus li comento i diu que sí...però que farem la curta. Ok perfecte!!!!. Té collons dir-li curta a una cursa de 105km.

Que diferent és fer una ruta on el temps no compta per res i per contra fer el mateix recorregut en cursa. El primer vam tardar quasi 9h i la cursa 6h15', amb 15km afegits.

No m'enrotllaré amb els punts geogràfics, ja ho vaig explicar en l'altre entrada al bloc de la Tracks del Diable. hem fet el mateix recorregut excepte al final que abans d'arribar a Vidrà hem agafat el corriol del Forat Micó.

A les 4 a.m. sonava el despertador, arribem un quart abans de la sortida. Feia fresca 6º, comencem ja, que s'em glaçaran els picarols!!!! Alguns coneguts a la sortida. Sortim neutralitzats i sortim com si fos uns cursa de 30km. La sortida no m'agrada, planer i baixada, fins que no arribem a les primeres rampes i corriols, no agafo ritme, el fred també ha fet que hagi tardat més.

Aquests primers corriols m'agraden molt, es fan ràpid i no tenen cap complicació, no cal estar gaire concentrat. Això fa que els km's passin ràpid. L'esquirol, Cantonigrós, Tavertet, Rupit...sense adonar-me ja estem al km 50. Ja fa uns kms que vaig amb la companyia d'en David, un senglar dels del Sendicat del Pedal. Hem parlat una mica de tot, 40 kms junts donem molt de si.

Passem La Davesa i anem cap al Coll de Pixanúvies, com m'agrada aquest nom!!!, el que va posar aquest nom, en que devia estar pensant!!!. És una pujada molt tècnica, on fa 4 setmanes em vaig trencar el dit del peu. Hem fet la pujada amb en Carles que és de Sant Esteve d'en Bas i ens ha ben demostrat que estem al seu terreny. Jo crec que el dia abans hi va anar-hi per col.locar pedres en el lloc precís per pujar!!!Sabia ben bé on havia de posar la roda.

Voregem Cabrera i baixem cap a La Vola, sempre amb en David. Baixada on deixem els companys, som com senglars, i ens quedem en David i jo. Ja a baix, el cap comença a pensar amb la "pujada de la mort"...Eduard guarda't una mica...guarda...guarda....A l'avituallament de la pujada he menjat força i begut. Mentalment és bo. Començo a un ritme que he intentat no deixar en tota la pujada, intentant a la zona emporlanada aixecar-me de la bici. Plis, plas, plis, plas... noto que puc més, però... guarda...guarda.

Durant la pujada he deixat en David, gràcies noi ha estat un plaer!!! i he passat a 4 ciclistes, que anàven rostits. De cop...collons!!!! ja estic a dalt!!! però si se m'ha fet curta!!! tinc les cames senceres!!! M'ha entrat un neguit, de no haver-me exprimit al màxim, jo na guardant, na guardant. He fet la baixada a sacopaco, fins a l'encreuament de la volta curta i la llarga. Hem agafat un corriol que ens porta a Sant Pere, que ja havia fet per la Duatló de Bellmunt. Sensacional, quines pedres, he hagut de baixar de la bici 3 vegades per collons, que si no, no arribo. Aquí m'he polit a un parell més de ciclistes.

Vaig com una moto, les cames estan lleugeres, tot i portar 90km ara tot pica avall i és planer, excepte el mur de Sant Pere. He passat uns quants cadàvers. Ja vorejant el riu Ges érem un grup de 5 que jo anava estirant, jo solet, con un par..., M'he saltat un trencant i fiu m'he quedat sol, collons!!! Arribo a Torelló una mica caòtic per poder seguir el GPS i hem fet una mica de visita turística, jejejeje.

Al final crec he fet 12è de la general i 3r veterà, si no m'hagués equivocat al final hagués fet 6è o 7è. Molt content, sobretot per les sensacions. 105 km amb 6h15' i 3000m D+

Correcta organització, sortir a les 6 del matí...no té preu. El circuit perfecte, per mi potser massa pista, però ja sabia al que venia. El terreny estava perfecte, només ens hem trobat un tram d'uns 200 m amb molt de fang. Els avituallaments ben situats, i per mi hi havia que el necessitava. Únicament crec que per l'any vinent, l'arribada a Torelló s'hauria de marcar amb cintes/guix.

Pot ser ja estic preparat per Terra de Maquis.

Salut i km's.

ESPERXADA 2013

Porqueres 26.5.2013
70 km
3000 D+


Collons, collons, collons...com se les gasten els Sendicalistes del Pedal (altrament dit... sindicalistes del pàdel...jajaja). Sembla que comencem a tenir curses interessants, curses de BTT pur i dur, el de tota la vida, aquelles que si s'ha de baixar de la bici...es baixa, aquell que si hi ha fang, o plou, o neva, o un tsunami...no passa res. L'Esperxada, segons la meva humil opinió, tinc clar que la poso al mateix nivell que La Tramun i la Guilleries Extrem. Ben col.locadeta a l'arxiu de curses "Pata Negra"

Sensacional!!! Quin circuit ens van preparar, uff, uff,uff, corriols i més corriols, pujades fortes a plat petit, travessar riu... molt bé, molt bé i molt bé. Per repetir l'any vinent.

A la sortida som pocs, però hi ha molt de nivell. El fet que durant tota la setmana hagi estat plovent i que la setmana anterior hi va haver La Tramun, em suposo que ha fet minvar l'assistència...ells s'ho han perdut. Del Cassà només hi he anat jo!!! Són uns cagadets i ja els he obert un expedient disciplinari!!!

Sortida neutralitzada cap a Camós, comencem pujant cap a La Bora per asfalt, va bé per estirar. El perfil de la cursa, fa tremolar, la primera pujada és directa cap a Rocacorba. Tram que feia temps no hi passava, m'anava recorda'n a mesura que hi passava, sobretot la zona de les lloses. Un cop a dalt 17km amb 1h15'.

Comencen els corriols salvatges, humits, plens de fang, lents, fantàstics. Fem una zona molt maca, fins el Coll Saposa. Baixem cap a Pujarnol, i tot fent una mica de volta pugem a Sant Patllari. Macu,macu...El ritme ja és més lent he fet 13km dels quals 7 de baixada també amb 1h 15'...aixó vol dir...pujades fortes i baixades tècniques!!!!! Que bé ens ho estem passant!!!!

Fins aquí, més o menys, el recorregut força conegut per mi, a partir d'ara i fins Serinyà tot nou, no en tinc ni fava del terreny, dels corriols, de les pujades...lo desconegut, la novetat...m'excita!!!

Ens fan passar pel Bosc de Can Ginebreda, travessem la carretera de Sant Miquel de Campmajor i pugem per la zona de la Serra de Ginestar, que molt de tros anem seguint la carena. Ens fan baixar un tram descomunal i divertit, fins a Can Pla on travessem El Ser amb aigua fins els genolls...je,je,je ens hem refrescat una mica i m'ha anat molt bé.

Aquesta zona érem tres que fèiem "la puta i la ramoneta". Un, a les baixades em deixava, però a les pujades l'atrapava, i l'altra jo el deixava a les baixades i m'atrapava a les pujades. Collons nois ens aclarim o què!! Al final els he deixat a tots dos, i això que eren força jovenets. Ja ho dic veteranus power!!!

Travessat El Ser... territori conegut. Pugem cap a la Creu d'Hortós, ja portem 45km i 3h 44'. Ui,ui,ui...o apreto una mica més o no arribo al dinar de Festa Major de Cassà. Aquesta zona sempre m'ha agradat, sobretot el corriol de baixada, ràpid, de fàcil fer i revirat és al-lucinant, tot i tenir algun sustu. Tornem a travessar El Ser,sense mullar-nos, i fem una pujadeta cabroneta, que vàrem fer per la Territori Bora.

Em sento molt bé, les cames em responen, tinc la sensació que puc apretar més i ho faig, deu ser el dinar de Festa Major...ummmm...Canelons amb tomata de la Mare i vedella amb esbergínies ummmm.... uff que se m'en va l'olla.

Fem una pista de pujada fins a una urbanització, crec es deia Caselles, on hi ha avituallament. Recordo que n'hi m'he parat. Ja portem 60km, només en falten 10km. Queda poc. A l'avituallament s'ha posat a roda un ciclista que hem anat junts, bé, en realitat, que ha xupat roda, aquests últims kms, fins a la pujada de la Canova. On no sé si ha sigut la pujada, o l'espant del mig senglar penjat d'un arbre, que l'he deixat.

Ja feia uns kms que estava anant a més, l'arribada ha estat pletòrica, forçant, potser 30 km més m'haguèssin anat millor, jejeje... i entro a meta amb un sonriure...de 70km..i de 5h25'...i 14è classificat.

Pel que he "palpat" aquests Sendicalistes, estan una mica tocats, són senglars,senglars...com jo!!!! Molt bé per ells, el recorregut extraordinari, avituallaments moooolt correctes, classificacions penjades el mateix dia, fotos penjades el mateix dia, preu de la inscripció correcta. Per ser la primera, una felicitació de veritat.
...tot i així...sempre hi han coses a millorar...je,je,je...Jo començaria la cursa a les 8 del matí, és molt subjectiu i l'altra, en algun tram el marcatge era fluix... tot i que, entenc que marcar 70km ha de ser una currada bestial.

Salut i km's

LA TRAMUN 2013

19.5.2013

Les Preses - Salt

69 km

Feia uns quants anys que no feia la Tramun en bici, sempre per una tema o altre no podia. Fa dos anys uns quants la vam fer corrents i vaig al.lucinar dels corriols que s'anaven incorporant. Aquest any tenia els astres en línia i a última hora m'hi vaig inscriure. Com a senglar que sóc una cursa senglanera a Girona no s'hi pot fallar.

-Ei, Eduard, vas fer algo diumenge?

-70 km en bici, de Les Preses a Salt.

-Quant vares trigar?

-Quasi 6 hores

-Collons! Si que estàs cardat! És tot carril bici i pica avall!!

-JAJAJAJAJAJAJA

-Què rius?

-És molt llarg d'explicar

Mira que n'estem de malalts poguent  fer 50 km per carril bici, en fem 70 km i sense un putu planer, poguent tardar 2 hores en tardem 6 hores....l'espècia humana és així!!!

Som-hi!!!! Sortida des de Les Preses, una mica de carretera per començar a pujar a Xenacs, uns quants km per estirar el grup i per escalfar les cames. Mira que és estrany, tot i la meva al-lèrgia a l'asfalt, m'ha anat molt bé, hem fet un grup els del club, Dani, Berna, Jaume, Joan i jo, tots junts semblava que féssim tàctica d'equip.

Un cop a dalt, comença La Tramun de veritat, comencen els corriols eterns, trialeres, passeres, lloses, pedres.... BANZAAAAAAIIIIIIIIIIIII. Estic espitat, excitat, il.lusionat...és l'edat!!! Cada cop més d'aquestes curses les vull disfrutar al màxim i ho faig, ja no tinc aquella pressió d'intentar fer el millor lloc, tot i que segueixo sent competitiu. Això et fa veure les curses d'una altra manera. Evidentment m'agrada quedar com més endavant millor, però culmipixu si quedo 15 o 25 o 35. 

Primer corriol fins a Coll de Bas, amb algun sustu, però cap problema, encara hi ha algun ciclista de nerviós...PAS...PAS...PAS... collons!!! tan fàcil que és dir: Em deixes passar si us plau o Atenció que passo per l'esquerra (per la dreta no, que ja tenim els del PP). Després d'aquí pujadeta cabroneta i torne-mi amb corriol cap a travessar la carretera de Sant Iscle.

Enfilem direcció el Volcà del Traiter (no confondre amb en Marc Trayter, jejeje), no hi arribem i girem en direcció cap a Les Medes (no confondre amb les Illes Medes, jejeje...festival del humor...). És una zona que sempre m'ha agradat, suposo que deu ser per les vegades que hi he vingut. 

Un cop a Les Medes, baixada impressionant d'uns 5 km fins a Sant Aniol. Aquest corriol m'ha fet ballar la padrina. La traçada estava superclara, doncs jo, sempre per fora. Vinga Eduard concentrat!!! Posa't a la traçada bona...futut burru, tornem-hi, quin desastre. No sé que carai m'ha passat. Potser ha sigut el forat al quadre de la bici? potser ha sigut les lletres de Club Ciclista Cassà al maillot? el forat a les sabates? el llimac que he aixafat sense voler? el cop de cap a un tronc? que m'estic pixant?....va, cabories!!!

A Sant Aniol parada i fonda. Menjo...bec...menjo...bec...bec...i torno a menjar i bec. Enfilo a la bici i...POR TUTATIS...que bé que m'ho estic passant. M'atrapa en Dani, i anem junts un ratet. Jo suposo que després de la baixada desastrosa que he fet deuria estar un pel cuit i li dic:

-Dani, tira que jo afluixo una mica

-No home, enganxat.

-Vés, ves.

-Va Eduard, ens necessitem mútuament (Conversa mode homosexual)

-Val, doncs en poso jo al davant i tu al darrera...jajajajajaja

Hem anat junts, ara ell davant ara jo. Un cop a Dalt del Coll del Portell, en no sé quin tram del corriol, se m'enganxa la roda del davant i surto disparat "tal com un fletxa del seu arc", per sort me pogut abraçar a un arbre, gràcies, i no ha passat res. Pujo a la bici i a la búsqueda i recerca d'en Dani, jejeje. L'atrapo, passem la carretera de Les Encies, un petit planer i ara sí baixada agradable fins al famós Hostal del Fang. 

On faig l'avituallament juntament amb en Dani, però ostres el tiu menja una merda i se'n va ràpid. Jo amb el donut a la boca, a perseguir-lo. Quilvaparir. És que sóm competitius fins a la mèdula!!! Ens posem un dorsal  i maricón l'últim....

Es fot a ploure. Aigua=fang, Molta aigua=Molt fang. I a més fang asquerosillu, d'aquell que s'enganxa la roda...però deixeu-m'ho dir...és més divertit!!!.

Anem cap a la zona del Bruguer, plou molt, a diferencia d'altres anys ens desviàvem cap a PuigDalí i Roca Ballera, l'any passat i aquest ens fan passar cap a La Barroca i Santa Lena. És un terreny diferent al primer tram, però m'ho segueixo passant igual de bé. Arriba la puta pujada (perdoneu) de les pedres, on ho he passat malament, aquí sí que he donat el 120%. Costava molt traccionar la roda de darrera, constanment patinava. Tot moll i les pedres tant llises...és lu que té. 

Direcció a passar el cingle de Sant Roc...aaggggghhhh....com he disfrutat aquesta zona, he hagut de posar peu a terra un parell de cops, perquè ufff, no ho veia clar. Fa molts km que vaig sol i això m'emprenya, vulguis o no, sempre baixes una mica el ritme. Ja estem cap al km 50 km, en queden 10 de na fent amb un corriol i la resta planer.

L'últim corriol estava fet un fàstic, el corriol era una riera, la roda patinava, ja comences ha estar cansat, puaff, m'ha anat fatal, i a més he tornat a caure, me enganxat amb unes bardisses, que m'han fet un tall a la ferida de la cuixa. M'ha entrat un mal rotllo quemecagoentoloquesemenea. En aquells moments per sort m'ha passat un ciclista i l'intent de seguir-lo m'ha fet espavilar. Espavilar només un poc, perquè ha estat arribar al planer, que he fet una desconnexió i he posat el piloto automático a ritme verano azul.

Tot i aquest ritme, jejeje, en tenia un parell a davant que m'han ajudat a accelerar-lo, però quan he volgut atrapar-los no m'ha estat possible. En aquest planer final, rebaixant la concentració en la cursa, i començant a pensar altres coses, m'ha vingut aquell sentiment friki de: que bé m'ho estic passant, vull que no s'acabi i l'altre de: que bé que s'acaba, necessito un dutxa. Per majoria unàmine meva ha guanyat el vull que no s'acabi....i... si un cop a Bescanó...fem mitja volta i tornem a fer La Tramun al revés!!!! Al.lucinant!!! Jo m'hi apuntaria. 

Fidel i organitzadors de La Tramun...ja teniu una proposta: Sortir de Salt anar fins a Les Preses i tornar...us estalviareu els autobusos i els camions per les bicis. jajajaja.

Arribo a meta molt, i molt satisfet, durant el recorregut molts cops he estat xiulant i cantant/taralalajant, crec que no he estat l'únic. Pel meu nivell crec he fet un bon temps 5h 45' si hi trec totes les excuses, hagués pogut rebaixar-ho en 15', però aquestes excuses les té tothom: caure, fang, massa rato a l'avituallament...M'he trobat molt millor a partir de l'Hostal del Fang, i m'he quedat amb la sensació de voler-ne més. Podria dir que avui ha estat un dia que he tingut una magnífica Píndola de Felicitat.

L'organització....cada cop ho foten més bé, es nota que es una cursa feta per ciclistes que s'estimen el BTT de veritat, el de sempre. Tot molt bé els avituallaments perfectes, el recorregut extraordinari...un 11!!!! 

Va, una crítica...la recollida de dorsals. Els que van anar el dissabte a buscar-lo, el diumenge vam haver de tornar a fer cua per agafar el xip.

Ep, els macarrons en botifarra perfectes

Res, que m'ho he passat de collons!!!!

Ara si em perdoneu vaig a dutxar-me que encara tinc fang a les orelles i al forat del cul!!!!!!jajajajajaja

M'espera Terra de Maquis.

TRACKS DEL DIABLE

Feia temps que volia fer la Tracks del Diable. La zona per on passa sempre m’ha agradat, i fer-ho en dos dies era un bon repte. Així que m’esperàven 96km el primer dia i 122 km el segons, el desnivell, pufffff…..3000+3000. Casi res amb un ras ras està fet.

Una de les coses bones del “feisbuc” es que pots estar en contacte amb altres ciclistes amics, coneguts i saludats...un d’aquests és l’Alex, que també va fer la Transpyr i desde llavors estem en contacte. Ell em va comentar que ho volien fer, i jo que sóc un tiu fácil…m’hi vaig apuntar de seguida.

Pos re…el dijous passat com un clau estaba a Torelló a 2/4 de vuit. En Jordi de SherpaTours, l’organitzador d’aquestes rutes, ens fa una mica de briefing dels dos dies…ejem…al cap de cinc minuts ja m’havia perdut .

Dia 1: Torelló - Vidrà 96 km 2.970 D+

Va som-hi, l’Alex, el seu company Oscar i jo, pugem sobre les bicis i a fotre-li que ens queden unes quantes hores…  8??? 9??? 10????  Que al.lucinant és pensar que estaràs tot el dia pedalant!!!.

Passem a prop de Sant Pere de Torelló, anem a travessar el riu, i ens acollonim. Baixa molta aigua, i tot just portem uns kms…ens hem de mullar els peus?, doncs No! Sabates i mitjons fora i a passar, que l’aigua està molt fresca. Aquí menció especial per l’Alex, que va voler ensenyar-nos que sap nadar, i va fer unos largos de picina, jajajajaja. ..va caure i va quedar xop com un ànec!!. Llàstima que al caure es va fer mal al dit de la mà. Collons comencem bé.

Per mi, ara bé el millor tram de tota la ruta, anem agafant corriol rera corriol, de pujada, de baixa, planer…impressionant i així fins a L'Esquirol, passem per la famosa Foradada. Arribem a Cantonigrós i fem parada i Fonda, mai més ben dit, entrem a Can Colom, ens ho havien recomenat de l'organització. La senyora molt amable va començar a treure embotits i formatge...haviem de fer un tastet, i vam sortit tips com uns porcs!!!! Impressionant la senyora no parava de xerrar i de tallar embotit, i vinga nosaltres na li fotent, fins i tot vam fer servir el porró de vi. Si ens haguèssin fet control antidòping, donem positiu segur!!!.

Fins a Tavertet també tram impressionant igual que el tram fins a Rupit.

Abans d’arribar a Rupit… averia mecánica  de l’Alex, collons noi avui has trepitjat merda!!!. Per sort falta poc per arribar al poble. Truquem a en Jordi, l’organitzador, i li diem que necesitem una roda 29”…i ens l’ha portada…ens hem esperat quasi dues hores, però hem pogut seguir la ruta. Molt bé per l’organitzador!!! Portem 50 km. Hem aprofitat per menjar i veure rodejats de guiris francesos.

De Rupit baixem cap a Sant Joan de Fàbregues, per resseguir el penyasegat, passem pel Salt de Sallent, mentre’s pedalem  l’Agullola que ens vigila i el Far que ens il.lumina de molt a prop.

Deixem el penyasegat i anem cap a l’interior direcció a La Davesa, quan ens comença a ploure. Per sort només a estat uns kms/15 minuts. El tram següent és el mateix que vaig fer per la ruta de Volcanolimits, amb molts de corriols de pujada, alguns força tècnics, que t’exprimeixen  més del 100% i que arriben fins al Puig de la Bastida.

Durant la pujada he picat contra una pedra, i m’he enviat el dit petit del peu a pendre pel cul. Heu pedalat totalment marejats i que tot et doni voltes, sense caure? Doncs ho vaig aconseguir! És una tècnica nova, com la dels borratxos, que són els únics capaços de percebre el moviment giratori de La Terra...jejejeje.

Passem molt de tros per la Serra de Cabrera, un cop a dalt comencem a baixar, que ja toca, passem a prop de Sant Andreu de la Vola, tornem a fer un corriol dels bons, fins arribar al Castell.

Ara bé lo bo, “la subida de la muerte”, res un repetxonet de casi 5km, i algún tram del 23%. Realment es fa bé, però clar, ja portem 80 kms a les cames i es noten. De tant en tant anem divisant el Santuari de Bellmunt, una magnífica talaia amb vistes a la plana de Vic. Ja comencem a olorar Vidrà, el nostre final d’etapa, baixem un bon ratet i fem una mica de Dragon Khan per arribar al poble. Que ens rep amb una vaca morta al costat del matí, ui,ui,ui mal presagi, a veure si els vilatans ens esperen amb aixades i xerracs estil Matança de Texas.

Per sort no ha estat així i a la Fonda Serrasolsas ens han atès molt bé. Després d’un bon sopar cap a dormir aviat que el dia següent ens espera una altra bona etapa.

Dia 2: Vidrà-Torelló 122km 2940 D+

Comencem el dia amb boira espesa i amb pluja, puaggg!!!, quina merda, la boira si que em fot, no veure el paisatge m’emprenya. Després d’un planer ens enfilem i fem la pujada més llarga del dia. Això si que és un bon començament, arribem prop del Castell de Milany auns 1.350m d'alçada. Passem per un tram força famós per la gran quantitat de fang que hi ha, i si que n’hi ha si i molt!!!! És un tram que es fa molt lent i és emprenyador.

Estem en un terreny de molt pedra i comença la baixar…i em fa mal el dit del peu. Després del cop d’ahir una vegada a Vidrà es va inflar molt i estava tot morat, semblava que tenia cangrenat, durant la pujada el notava, però no em molestava, però baixant i amb els cops de les pedres, ufff, he estat a punt de fer un forat a la sabatilla per treure el dit petit i així evitar-me els cops. Per sort no ho he fet, finalment he trobat la manera de posar-me sobre la bici perquè em fés el menys mal possible.

La Baixada ens portara fins a Santa Maria de Besora i tot seguit Sant Quirze de Besora, havent passat a cavall de la bici com a mínim 10 vegades la Riera de la Foradada. A Sant Quirze esmorzem...donut + croissant de xocolata, per carregar de sucre.

Tram feixuc, molta pista i anar fent pujadetes, ens ha plogut una mica, el cami està enfangat, passem a propr de Sora i fem baixada per arribar a Alpens, on parem un ratet per esmorzar/dinar que ja toca, però marxem ràpid perquè comença a fer una fred que pela, anem cap a Sanya Eulàlia de Puig-Oriol, passant per la Roqueta.

Direcció a Perafita, amb parada al Forn Franquesa, molt coneguts per les seves reixes de crema, xocolata, cabell d'àngel....que vam tastar evidentment!!!!

Portem molts kms que anem per pista, amb algun corriol de tant en tant, pistes amb molts de tobogans. Arribem i passem Sant Boi de Lluçanès, ja "només" ens queden uns 40 km, anem direcció cap a Bajalou, ara només ens queda...baixada...pujada...baixada...planer. Això s'acaba!!!! Ens agafa un "rampell" i després de casi 190 km a les cases, a la pujada ens fotem un "hatxassu", per quedar encara més baldats.

Ara ja més tranquils anem arribant a Torelló, passant per Sant Pere i Sant Vicens, i posant com a punt i final el local de Sherpatours.

Han estat dos dies fantàstics, de pur MountainBike, amb dos bons companys, l'Alex i l'Oscar, que ens hem entès molt bé. una ruta inmillorable, amb un primer dia estratosfèric. Tot Perfecte. Llàstima dels dits.

Ja m'estic pensant fer la Tracks del Diable non-stop.

Salut i Kms.

RAID BOMBERS DE LA PERA

La Pera

14.4.2013

35 km

Per mobbing familiar, vaig  fer el 1r Raid dels Bombers de La Pera (Memorial Sergi Cuevas). Era per parelles i jo i el meu germà Enric en formàvem una i el meu germà David amb en Teixi una altre.

La situació inicial va ser estil pel.lícula "No me chilles que no te veo", l'Enric arrastrava un problema físic i jo un altre. No estem dins el grup d'esportistes hipocondríacs, aquells que sempre et trobes a les curses i sempre han estat malalts, han dormit malament, estan encostipats, que surten d'una lesió...je,je,je. Nosaltres calladets així que "con un par de..." ens posem a primera línea de sortida i a disfrutar.

El Raid era 10 km bike - 7km kayak - 8km run - 10km bike.

Sortida ràpida per entrar al camí a davant i evitar algun possible tap , ja en el 1km ens situem en primera posició. Realment m'ha sobtat el circuit, tot i ser curt, em creia que seria molta pista, doncs ha estat força divertit, amb corriols i poc tram de pista. Nosaltres ens hem mantingut juntets com bon germans, altres han passat de tot i han deixat la parella. El fet d'anar junts ens ha beneficiat respecte a altres parelles.

Arribem a la transició, molt ben indicat amb molts de controls ajudant, ens posem les bambes i els xalecos, fem un tram corrents per arribar al riu i agafar el kayak. Ui ara!!! Anem primers i amb un bon marge sobre el segons, però...collons això del kayak sembla que no és lo nostre. Els inicis han sigut una mica còmics,  amb descoordinació total, anant en diagonal, fins i tot un moment ens hem quedat clavats en una zona en poc cabdal, que hem hagut de treure peus i mans i sortir d'allà. Un parell de km més avall sembla que ens hem estabilitzat. Ja tenim a sobre els segons i per darrera en venen molts més.

Collons com costa remar, els braços comencen a fer figa, no estem acostumats ni jo ni l'Enric, i anem perden posicions, la situació comença a ser dramàtica, catastròfica, espeleluznante....estem cuits!!!! Per sort ja veiem el final. D'anar primers amb força avantatge a sortir del kayak en 8ena posició.

Sortim del kayak l'hem de carregar uns metres, ens traiem el xaleco, avituallament... i a córrer. Tot pista, envoltats de camps de conreus, hem anat fent amb un trote cochinero, però sempre mantenint el mateix ritme, la lesió de l'Enric ha fet no poder augmentar el ritme. Tot i així no hem perdut cap posició. El fet d'anar per pista se m'ha fet una mica avorridot, he trobat a faltar algun tram per fer el senglar.

Arribem a la transició, canvi de bambes agafem la bici i fiuuuuuuu. Quasi el mateix recorregut d'anada ara el fem de tornada, i hem reitero, que ha estat una sorpresa agradable. Tinc l'Enric una mica cuit, però és masell hi aguanta, hem fet tot el recorregut amb una altra parella, que al final, als últims metres,...zàs...hatxassu...som veteranus, i entrem a meta per davant d'ells, creiem en 7ena posició.

Contents perquè ens hem divertit, el kayak ha estat un fart de riure, els trams de bici molt aconseguits, el córrer per mi, senglar de mena, molt avorrit. L'organització se la de felicitar, ha estat perfecte, constantment et trobaves controls per tot el recorregut, els avituallaments correctes. La botifarrada final perfecte. Els obsequis standards. Per ser el primer cop que es fa, felicitar a tota l'organització. 

I ara bike, bike, bike.... m'esperen uns quants reptes importants: Tracks del Diable, Terra de Maquis i Transalp i entremig d'aquestes segurant la Tramunbike, potser l'Esperxada i potser el repte del Ter.

Salut i kms

BTT SANT HILARI "GUILLERIES EXTREM"

Per què m'agrada tant aquesta cursa?

Per què cada any i torno?

Per què cada any pateixo tant?

Per què cada any caic?

Per que cada any rebento dues vegades?

Per què cada any em perdo?

Per què?

Serà pels donuts dels avituallaments?

Serà per la Paella de dinar?

Serà per les trialeres/corriols impossibles?

Serà per les pujades llaaaaargues?

No ho sé...algú m'ho pot explicar!!!!!

Dissabte al matí, quedem per sortir amb uns quants del club, ens dirigim cap al Ridaura a deixar-hi la nostra empremta, ho fem passant pel carril bici, res de ritme "verano asul", a tope a més de 30km/h. En una de les passeres de porland, em patina la roda de davant i PAAAAAMMMMM. Quin ostiot que m'he fotut. M'aixeco i sembla que res, només rascades vàries, o sigui xapa i pintura. La bici amb la patilla del canvi trencat.

Truco a la dona, que molt amable ella em ve a buscar (no és ni la 1ª, ni la 2ª...potser ja ha vingut 6 o 7 vegades. És la meva mànager i m'ha de cuidar)

A casa ja noto que el dit petit de la mà dreta està malament i sobretot el dit gros de la mà esquerra està malament. Arreglo la bici...jo sol!!!!. Surto a fer uns kms per provar-la, i la bici bé però les mans fatal, quasi no puc agafar el manillar.

No recordo si vaig ser jo o en Sergi, però al migdia  em trobo a la clínica veterinaria UETUS de Caldes, la d'en Sergi, sentat a una cadira, al costat d'una senyora amb un gosset que estava malalt, que de tant en tant em mirava, suposo que buscant quin animal portava...EL QUE NO SABIA ERA, QUE L'ANIMAL ERA JO!!!!!JAJAJAJAJAJAJAJAJA. En Sergi, el meu doctor/veterinari personal em fa radiografies a les mans i no tinc res trencat. He estat un animal de fàcil portar, ni he miulat, ni he bordat i he fet tot el que m'han dit.JAJAJAJAJAJA. Realment seré un SENGLAR?????  (Gràcies Sergi)

Dissabte 12:00.......2 Voltarens

Dissabte 17:00.......2 Voltarens

Dissabte 22:00.......2 Voltarens

Diumenge 7:00.......2 Voltarens

Diumenge al matí...totalment dopat de voltarens cap a Sant Hilari, esperant que els dels controls antidopatge no apareguin. Si em treuen sang...em sancionem a perpetuïtat!!!!

Cada any som menys i sempre els mateixos. Els que ja sabem al que anem. Una cursa que va començar només de BTT, acabarà sent només de RUN. Del Club som en Berna, en Sacot, en Freixas i jo.

En Pep ens avisa que hi ha neu a les parts altes. Ens retallen 1 km a Sant Miquel de les Formigues que tardarem un 25% més de temps per acabar...ui,ui,ui...que en Pep digui això vol dir que si ell diu ...hi ha neu, pels mortals vol dir mooolta neu. 

Comencem suau, tots junts cap a St.Miquel, fem el primer corriol de baixada, el terreny està humit, no sé si és bo o dolent. Comencem a fer les primeres pujades fortes, estic bé, em sento a gust, la mà aguanta bé. Em costa canviar de plat, però no és problema.

Arribem quasi a Sant Miquel que el rodegem per la cara nord, i trobem la primera neu!!!!! Apa 2 km a peu per la neu, uns 30cm de neu, arrastrant la bici. Cap problema, ja m'agrada baixar de la bici. Els 10 primers ens trobem tots junts, però ai làs!! arriba la baixada/corriol/trialera/camí impossible/on és el camí/però si tot són fulles/....fins casi a tocar a Osor. La gent campi qui pugui. Jo un parell de caigudes normals, alguna rascada amb alguna pedra, al meu ritme i n'ha fent. La mà bé. A baix avituallament donut+coke.

Passem la Riera i bé el tram més cabró. Una pujada a peu arrastrant la bici i tot seguit un camí ple de pedres que costa molt avançar. Arriba la pista...allà voy....amb la 29r....plis...plas...plis...plas, pujada llarga de força em noto valent uns 6km per la zona de La Coma, passo a uns quants ciclistes, pocs, perquè n'hi han pocs!!!!. Arribo a dalt i em passo el trencant i faig 1 km més, aggggggggg.  Avituallament donut+coke.

Tot i només venir un cop l'any, ja em sé el recorregut, i sobretot sé el que em queda. Ara bé un zona guai de baixada, aquí la mà ja estava per l'arrastre i cada bot era un ai, aquesta zona es fa amè, divertit. Fins a travessar la riera (no en sé el nom) Tornem a pujar a peu, agafem pista i vinga amunt, tornem-hi, aquest cop la pujada més curta, però a dalt ens tornem a trobar neu, apa 2 km més a peu sobre la neu. 

M'ha vingut a visitar una guineu/guilla, ja veia borrós i no l'he distinguit, i per segon cop m'ha tornat a visitar. Per mi que ha vingut a certificar que ESTAN BOJOS AQUESTS HUMANS, PER TUTATIS!!!!!

Avituallament...je,je,je...donut+coke.

Baixada mínima, i vinga tornem a enfilar pujada pista plena de neu = a patejar. Ara anava amb la companyia d'en Saborido, que lluita amb mi per ser el 1r veterà. Ha fet uns càlculs mentals, amb màster MBA i llicenciatura d'econòmiques, que si ell queda 1r i jo 2n, la general tal, si jo 3r i ell 2n, tal i qual...bla,bla,bla... Ha estat bé, perduts en mig del no res, ple de neu i parlant de posició, quan tots dos anàvem a peu, arrastrant la bici. Avituallament donut+coke. 

Comencem a baixar tots dos, i de cop FFIIIIUUUUUUUUU, apa la coberta estripada. Veus, Saborido tots els numbrus que em fet, ara ja no serveixen per res. Poso càmara, a penes i treballs. No podia treure anella del pitorru, amb la mà així m'ha costat molt. Som-hi pujo, arrenco i vinga que ja queda poc. Acabo de fer la baixada i quasi a baix de tot FFFIIIIUUUUUUUU, collons!!!!!! Igual que l'any passat dos rebentades. Ara si que ja no depenia de mi, sense càmara per canviar. Doncs vinga, parat no faig res i em poso a còrrer.

Carai, no passa ningú, 2 min, 5 min, 8 min, collons eeeeoooooo, eeeeooooo que hi ha algú?????  10 min, que passa on són???. Sembla que estigui en el "Mecanoscrit del Segon Origen". Fart de còrrer, crec que als 13-14 min ha aparegut un ciclista. AAAAAAHHHHH SOS...tens càmara???? SI  Uffffffffff. Gràcies

Vinga que queden pocs kms, amb una rampa molt cabrona, quasi al final i un cop a dalt, baixada divertida fins arribar al pavelló de sant Hilari.

5h31' per fer 44km. Impressionant!!!!! Només van acabar 27 ciclistes. 3r veterà.

La mà destrossada, però molt content.

Paella per dinar, juntament amb la família.

L'any vinent???? Si em pogués inscriure ja, ja estaria inscrit!!!!!!

Visca els Senglars!!!!

PD: Aquest any en Pep farà els 100km !!!!!!!!!!!!!!!!! 28.4 allà hi seré!

CURSA BTT SANTA COLOMA DE FARNERS

Farners
27.1.2013
Clasificacions


A l'igual que Riudarenes, anar a Santa Coloma és diversió assegurada. Realment ha estat així!!! Ens han preparat un circuit impecable. Llarg. Dur. Corriols per donar i per vendre. Feiem un corriol, arribàvem a la pista, però als pocs metres un altre corriol. Un excel.lent pels que han fet el circuit i per a tota l'organització.

Jo he anat força bé, començar en pujada forta m'agrada,  es fa una selecció i a l'entrar als corriols vas més tranquil. Sempre me he estat movent al voltant del 15è, però, que ho diria a la meva edat..., els corriols de baixada, m'han fet anar guanyant posicions. Entre la zona del Rocar i la zona de sobre les Termes Orion, hem fet els casi 35 km. la majoria corriols. El circuit ha estat un trencacames constant, circuit de força, amb baixades divertides. Vaja que he disfrutat molt.

Molts kms he anat darrera en Codinach que a l'última pujada forta l'he passat, és una bona mesura pel meu estat de forma i m'ha passat un del Farners, que anava com una moto i que ja no he intentat seguir. Finalment he quedat 2n veterà, en Pertu ès inabastable, i 10è de la general

La pròxima Sant Hilari Extrem!!!! La millor de totes.

CURSA BTT RIUDARENES

Riudarenes
13.1.2013
30 km
Classificacions

Poca gent a Riudarenes, el mes de gener encara estan tots al cau, a l'espera de que millori el temps. I és una llàstima, perquè els del REM, amb en Lluís Mas al capdavant, sempre fan una circuit de cullons, bona organització, obsequi, bon esmorzar i inscripció 10€!!!

Hi he anat desde Caldes en bici, semblava que faria bon temps, però cap al final s'ha futu a ploure i els companys del Cassà m'han hagut de tornar. Ens hem trobat uns quants del Club, en Dani àlies "McAskill", en Sacot, en Berna i jo...poker de club ciclista Cassà. També ha vingut en Joan, però ha fet la cursa a peu.

Sortida neutralitzada, fins deixar l'asfalt, i vinga fotem-li, la gent ja està a tope. Uns primers km per pista, un cop passem la barraca dels caçadors, arriba un tros de línia, i hem tingut una mica de tap, tots parats...bé excepte un...en Permanyer que ens ha passat per allà no es pot passar, però ell hi passa...vaja un senglar!!!

Anem direcció a la Torre de l'Esparra, que no hi havia estat mai, arribem a l'Esparra, i...vingui cap amunt fins a Argimon. Pujada que sempre tinc la sensació que se m'entravessa, però veien els temps, tot i tenir la sensació, he fet un bon temps. Un cop a dalt, primera trialera important, la"trialera de darrera d'Argimon", molt divertida, la passo sense problema. Anem direcció el Rieral, per pujar cap a Ca l'Agustí, famosa zona a prop de Santa Coloma.

No arribem a dalt, i fem una altra famosa trialera, "la trialera dels bolets". Cada cop em sento més cómodo amb la 29" i les trialeres ja no son un problema. Desde Argimon que vaig sol, estic en tierra de nadie, enn Dani l'he deixat a la pujada i en Berna i l'Albert vés a saber on són.  Torno a pujar, per anar a prop de Ca l'Agustí per anar a agafar, una altra trialera important, "la trialera del sucre".  Divertida i amb uns quants saltets importants...boing...boing...boing...boing.

Arribem a la carretera de l'Esparra, ens queden uns 8km que són molt planers, rodadors, ufff...això si que em costa, segueixo anant sol. Per sort ja fa uns kms que vaig passant a gent de la volta curta i gent de la cursa a peu, i sembla que estiguis més acompanyat.

I amb el plat gran i pinyó petit fins a l'arribada al camp de futbol.

Finalment he fet 14 de la general i 3 veterà, els del REM es portem molt bé i ens han donat un farcell amb un pa de kilo i una llonganissa...si senyor!!!.


Aquesta setmana crec que hi tornaré a fer el circuit...aixxx aquestes trialeres.

MARXA PER PARELLES BTT LLAGOSTERA

-Què Enric anem-hi?
-Deixam-ho pensar.
...
-Eduard, sóc jo. Anem demà a Llagostera?
-Collons, avui he fet tirada llarga!
-i?
-Va fet! Demà a les 9 a Llagostera.

El Cabarrocas Team en acció!!!!  Veteranus power!!!!

Llagostera 9.12.12
-2ºC
30 km
Web  -  Classificacions


M'aixeco al matí, un fred que pela, em fa mandra carregar la bici al cotxe, i decideixo anar a Llagostera amb bici. Plis, Plas, Plis, Plas, amb les mans sota les aixelles i els peus congelats, en mitja horeta i 10 km arribo a Llagostera.

Inscripció, xerrem ara amb un ara amb l'altre, em calento els peus i les mans al foc, a veure si entro en calor. Fem sortida neutralitzada desde el pavelló fins passat el pont de la carretera, ens situem, vés per on, a primera línea, toma ya!!! Si ens volen guanyar,que ens passin!!!!jajajaja.

Patapum, som-hi, comencem a davant, per planer, ens fan fer una volta per estirar una mica el grup, que crec que no s'aconsegueix, anàvem tots junts, massa junts!!!  Crack!!!Crash!!! He rebut!!! S'han enganxat un parell a davant meu i jo a sobre d'ells, comencen els nervis. Ens desenganxem i fot-li que hem perdut posicions, tres-cents metres més endavant...paf!!! i ras!!!... que vol dir que me l'he fotut, m'aixeco i tornem-hi. A l'Enric ni el veig. Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!!

He quedat endarrerit, fem un corriol de baixada fins a Can Pata, on he perdut força temps, hi havia caravana, ritme "verano asul", naná, naná, nananá, naná, naná... Un cop a baix, ens hem salvat de travessar el Ridaura ...gràcies, moltes gràcies, fa fred i ara mullar-nos els peuets millor que no.


Primera pujada, cap  al Puig Sellers, agggghhhh, aggghhhh...Enriiiiiiiic!!! collons de germà, m'ha deixat i pasa de mi, si no fos perquè és més gran que jo. Un cop a dalt, un descansillu i tornem-hi cap a BanyaCroua, d'aquí cap avall a buscar el Ridaura. Ui, ui, ui crec que ens mullarem...xof,xof...ens hem mullat!, i no serà el primer cop.

Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!!  no hi és!

Resseguint i travessant el Ridaura, arribem a la pujada del Puig Moner, que un cop a dalt, com no, el tornem a baixar, ja tornem a estar al Ridaura, saps què?...va travessem-lo. Ens espera una altra pujada, que ens porta per la zona de La Sella. Ep!!! Bona aquesta, fem un corriol desconegut per mi, macu, fantàstic...els corriols desconeguts ja ho tenen això, el primer cop que els fas són excel.lents. M'enganxo a un parell del Matxacuca,  durant una estona, però més endavant els deixo. Amb un corredor d'Olot anem fent la goma, l'atrapo a les baixades i al planer-pujada em deixa, aquest si que no l'he pogut deixar.

Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!!  no hi és!

Tornem a estar al costat del Ridaura, ja anem tornant cap a Llagostera, però....que cabroncets aquests del Llagostera, ens fan fer una altra pujada, comencem la pujada i acabem la baixada per allà mateix!!!!, ara sí que ja anem tirant cap al final, però saps?  vinga tornem a travessar el Ridaura que ho trobàvem a faltar. Ho fem per a Can Pata, només ens queda l'última pujada, vaig amb en Jaume, del club i el seu company en Sergi. No sé en quin moment, que els he deixat, desfem el corriol inicial de baixada que ara fem de pujada, i passant per sota el pont, al tantu el cap!!! arribo a meta satisfet.

He fet la meva primera cursa per parelles...sense la meva parella....Enriiiiiiiiiiiiiiic!!!!!!!!!!! ja,ja,ja ha estat culpa meva per haver quedar-me enganxat primer i caure després. Finalment hem quedat 6ens.

Recollim l'obsequi, mengem la butifarra i apa adéu que haig de tornar en bici cap casa, que estic una mica cuit, ahir vaig fer casa 70km i avui en sortiran més de 50km, toca fer una mica de sofing.

Bona feina, la que han fet, els del BTT Llagostera, el marcatge correcte, forces controls, el circuit molt distret, la majoria ja el coneixia, un corriol nou, bé!!, passar el Ridaura aquests dies, que fot aquesta fred és una putada, però som senglars i els senglars també és mullen. La butifarra era boníssima...tenia molta gana. Obsequi de samarreta tècnica, un parell de barretes, un caldo Aneto i la bossa. Felicitats per ells

Salut i km's

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA

Girona  4.11.2012

12 km. 58'49''

7è general i 2n veterà

La primera cursa a peu després de l'accident del Cap de Creus...estic molt content, vaja contentíssim, per moltes coses però la principal és que  no m'ha fet mal la ferida!!!! oeeee, oé, oé, oeeeeeee...

Content per les sensacions, content per començar a perdre la por a les baixades tècniques, content pel resultat inesperat, content per tenir agulletes a tot el cos i caminar com en Robocop.

De la cursa destacar el recorregut, molt de divertit, molts de corriols, recorregut força tècnic. Ens han fet arribar fins el Puig Estela, pels típics corriols de la zona sortint de Sant Daniel. L'organització perfecte, aquests de Klasmark ho foten molt bé. Avituallaments molt bé, el del final perfecte amb beguda a dojo i molta cosa per triar.

En quan a mi, com sempre he sortit amb els de davant, per fer la primera pujada i baixada a tope, un cop a l'asfalt i planer, uffff, he baixat molt el ritme, i m'he situat entre 20-25, però un cop he entrat al corriol, ja m'he animat i he anat de menys a més, passant a molts asfalterus. Al punt més alt ja devia anar 7-8, després ha vingut un tros de planer, que hem anat fem amb en Joan (antic company del Valvi de bàsquet) i un altre corredor.

Després del 2n avituallament , teniem un petit repetxonet, que l'he passat com he pogut, i ara sí, ho esperava, arriba la baixada fins a Sant Daniel. Ara és el moment de provar com estic de la cuixa, de la inestabilitat que he anat arrossegant a veure si desapareix.

Uns primers metres dubitatius, però res, ja he vist que la cosa funcionava, i tiropabajoconuncoheteenelculo. He atrapat en Joan i l'altre corredor que m'havien deixat, en Joan se m'ha enganxat i l'altre l'hem deixat. Durant la baixada he tingut un subidón de moral bestial, la cuixa no em feia mal, anava a tope, em tornava a sentir bé, disfrutant. Tot just fa un mes que torno a còrrer amb constància i no m'esperava tenir aquestes sensacions.

Un cop arribem a l'asfalt, en Joan m'ha deixat sense problema, i jo he anat disfrutant  fins a la meta. L'anècdota ha estat que just a l'arribada em diuen..cap avall...doncs jo cap avall i no!!!! me colat i he entrat a meta per la dreta i havia d'haver-ho fet cap a l'esquerra.

Feia temps que no anava curses i molts corredors encara no m'havíen vist després de l'accident, agraïr als que m'han vingut a veure, per saber com estava i donar-me ànims, i als que no ens coneixíem, però que al veure la cicatriu (visible de 2kms lluny) han sabut qui era i hem petat la xerrada.

Tinc mono de fer duatlons....

CURSA BTT AMER

30 km
2h 40'
Classificacions
web

Je,je,je,je....Amer....Aigua...Fang...Pluja....Sant Martí Sacalm...Corriols....Més corriols...je,je,je,je...masses variables per deixar passar aquesta oportunitat!!!!

Doncs ja sóc a Amer. Desde els inicis del BTT de Girona fa uns...25 anys aproximadament, que Amer sempre, sempre, ha estat un dels meus llocs preferits, ja sigui a la vessant de Sta. Brígida i Sta. Elena o la vessant de Sant Martí, que és la que hem fet avui.

Pur Mountain Bike, el que trobem sempre a Amer i avui amb la climatologia que em tingut doncs mountain bike del de veritat. (Vaig a poques curses, però algunes que he anat, sembla que ens hem tornat una mica "finolis", amb circuits molt pisterus). A Amer sempre ha estat un circuit dur, llarg, amb trams a peu i amb durades superiors a les dues hores.

Feia un mes i mig que no competia i es nota, com també noto molt la falta d'explosivitat, entenc que el tipus d'entrenament que faig, de tirades llarges de 50-70 km fa que guanyi en fondu i perdi explosivitat...però ja em va bé, tot té coses a favor i d'altres en contra.

Els d'Amer avui ens han fet anat cap a la zona del Colomer, on ha començat la pujada forta, que ens ha portat fins a dalt de tot a Sant Martí Sacalm, jo abans ja he tastat un marge, que m'ha deixat distret!!!, també m'ha deixat un bon trau a la cama. La pujada a Sant Martí dura i dura i molt dura, amb molt de fang, costava agafar el ritme. Amb la caiguda he tingut una bajón, però a la pujada m'he recuperat.

Com a curiositat, hi havia un ciclista que fotia uns crits de mil dimonis, cagant-se amb tot...pero porqué se me chupa la cadena!!!! òstia puta, la madre que la parióooo!!!, i així durant tota la pujada. Jo n'estava fins els daixonses de sentir-lo. Je,je,je porqué se me chupa la cadena...collons!!, doncs perque tenim fang fins i tot al forat del cul!!!!!

Un cop hem arribat a dalt hem fotut un corriol  "Pata Negra" molt llarg que he disfrutat com un xai, estava disfrutant de la cursa,  hem començava a trobar molt bé, vaja disfrutant. Hem arribat a Sant Agustí, i toca pujar. He passat en pero porqué se me chupa la cadena!! però per sort m'ha tornat a passar i m'ha deixat. Pels voltants tenia un altre elefant com jo en Lluís Mas, que com sempre, està fort com un toru i sentia el seu alè al clatell.

Les pujades fortes no s'han acabat, queden uns 8 km, i les cames comencen a notar l'esforç d'avui i el de la semana que ha estat considerable, per això alguna que en condicions hagués fet sense problemes avui l'he fet a peu. Tornem a baixar, corriolet macu i som-hi que pugem. Crec que és l'última pujada, aquí passo en Bautista (que de tant en tant li robo alguna foto com avui, gràcies!!! el teu pare fa bona feina)  i un parell de corredors més, vaig molt bé em sento fort, ara és aquell moment que desitges que la cursa duri 20 o 30 o 40 kms més...no és pot tenir tot.

Per acabar ens fan agafar el divertit "corriol de sempre",  per arribar al carrilet i meta a pocs metres.

La decisió de venir a Amer ha estat encertada, ens ha plogut, ha fet sol, hem passat per enmig de núvols, el fang no ens ha abandonat i l'aigua l'hem tingut sempre. Els d'Amer han fet un molt bon recorregut, és una llàstima per ells que el temps ha fet que molts ciclistes s'hagin acollonit, no s'ho mereixen. Els avituallaments correctes, el de l'arribada també, on podies triar entre botifarra o embotit, és una bona idea. Els obsequis sempre van bé tot i tenir-los repetits.

És curiós, he fet 2n de veterans. No sé si donen trofeiu, si el donen, encara em deuen està cridant, tenia un  dinar i he marxat volant. Tindrant un trofeiu per l'any vinent. Sembla que alguns veteranus s'han tornat pijus i l'aigua els espanta, je,je,je

I ara vaig a treure'm el fang de les orelles i del forat del cul....

COSTA BRAVA BTT EXTREM

Blanes 9.9.2012
90 km
5h 2' 16''
Classificacions


Estava clar...claríssim que una cursa llarga hi havia d'anar. Quan la vaig veure anunciada no m'ho vaig pensar i ho vaig tenir clar. Vaig repassar el track per veure per on passava i en un 90% eren camins que ja coneixia. Llàstima. Saber el circuit té coses bones...que saps el que et trobaràs i dolentes... tornar a fer camins que ja saps. El circuit era estil Transpyr, llarga...90 km, desnivell important...2.000D+, molta pista i intercalant algun corriol.

Tota la setmana treballant a Blanes, i com qui és boig, el diumenge doncs cap a Blanes. Vaig a recollir el dorsal, una mica caòtic...a la mateixa taula hi havia la taula 1, la 2, la 3 i la 4, i estàvem tots apilonats sense saber a quina fila posar-nos. L'any vinent es pot solucionar amb un indicador.

Escalfo una mica...bé de mica res, no escalfo gens...m'esperen 90 km i tinc moooolt de temps. M'ha fet gracia que al blog de Freebike han penjat una proposta d'escalfament, per curses de llarga a distància, que dura 60 minuts...1 hora escalfant!!!! jo a vegades arribo a les curses 10 minuts abans de començar!!! Escalfant/passejant abans de començar em trobo a gent del club (Ramon Vilagran, Albert Serra, Marc Bravo i en Toni Duran, també la cassanenca Sandra Fusté que va guanyar la cursa curta. Felicitats!!!! Conec el sentiment de guanyar la primera cursa, és la millor motivació per continuar), molts corredors importants, corredors de llarga distància, algun de la Transpyr (en Quim de Llagostera, l'Àlex de Sant Cebrià...), corredors de curses de 24hores non stop, molta gent d'Osona, en Roberto Heras, i fins i tot uns de Madrid que vingueren (...però de casa no ens tragueren...) expresament a fer la cursa...o sigui que hi eren tots els que hi havien que ser

Patapum!!!! No fotis, no fotis, no fotiiiiiiiissss!!!! Però si falten 90km!!!! Colloooooonnnnsss!!!!!!! Fem la sortida com si fèssim un Caixa Girona (vale, vale, Open tàctic...no m'hi acostumo), per sort és pista i no hi ha gaire merder. Anem fent puges i baixes, tot per pista excepte el petit tros de GR92, prop del Santuari del Vilar, corriol de baixada agradable...un...dos...tres....quatre...potser 10 bidons per terra ui,ui,ui quan s'enterin que no porten el bidó, que avui és llarga i farà calor.

Arribem al Mas Mora, ens equivoquem però reaccionem de seguida, reculem i no ha estat res, fem el primer avituallament, no paro agafo aigua i tira cap amunt, pista ampla ideal pels carreterus. Coneixent, més o menys, el circuit li vaig demanar al meu germà que em deixés la 29, amb tanta pista amb la 26 uffffff vaaserqueno. Tot i el mal d'esquena i que a les baixades anava de putu cul, crec que va ser un encert. M'hauré d'anar acostumant, ja que tinc la 29 en camí, ve d'Alemanya, però deu anar amb carro, perquè tarda molt en arribar.

La sortida, a segona fila.

Passem El Turó d'en Font i anem cap a Montbarbat, el puig, no el poblat ibèric, per seguir cap al Turó del Vilar i baixar per pista ampla molt sorrenca i a velocitats de més de 50km/h ui,ui,ui...com he dit amb la 29 vaig molt insegur sobretot a les curves. Trobem un accidentat, hi ha força gent parada, bé per ells, per sort una moto ens venia al darrera, seguim uns quants i a pocs metres hi ha avituallament amb ambulància, que els avisem de l'accident. Perfecte!.

Passem per la depuradora de Lloret...l'olor m'embriaga, una nebulosa m'envolta de fragancia pura, pura...pura merda vaja. Per travessar la carretera ens fan passar per un pont amb sorra que no pots pedalar, pugem i agafem el camí vell de Tossa, fins el Coll de la Palomera, per el Camping Tossa, el corriol del Sant Eloi, encara amb guiris, i fins al pavelló de Tossa on hi ha avituallament. No paro agafo aigua i cap amunt que ara bé lo bo.

Pujada a Cadiretes per la Ruta BTT, que crec és una mica més suau que pel GR. Aquest any de ben segur que l'he fet com a mínim unes 20 vegades, tenim poques pujades llargues i s'ha d'aprofitar aquests quasi 6 km de pujada. Tot i els kms que ja portava a les cames uns 40km, l'he pujat molt ràpida, passant a uns quants cadàvers. Avituallament a dalt, aquest cop m'aturo i bec coca-cola. Empleno el bidó i tornem-hi. Voregem Cadiretes i baixem per Montllor Gran i Montllor Petit, vaig fatal baixant amb la 29, per contra als planers voloooo. Un cop a baix, he fet el tram que m'ha costat més, uns 6 km per la zona del Puig Pollastre, amb puges i baixes constants, tècnics i que a vegades s'havien de fer a peu. Ha estat el tram més pur de Mountain Bike i el que m'ha anat pitjor o així m'ho ha semblat. M'he prés un gel...amb cafeïna, dopping, dopping!!!

Travessem la carretera de Tossa, ara toca pujar fins a Can Mundet, cap a 8 km de pujada, amb un descansillu quasi a dalt. Avituallament, ara sí que paro, menjo plàtans, un altre gel...més dopping, bec coca-cola fresca (Un punt per l'organització), i som-hi que bé baixada llarga, cap El Pi de la Lliura, per Can Barraquer, tornem a agafar el camí vell de Tossa, travessem la carretera de Lloret, la depuradora, amb la fragancia excepcional eau du merde i avituallament. Vaig una mica cuit i començo a tenir algun amago de rampes.

Per sort no agafem l'asfalt i ens fan pujar per un corriol a ma esquerra, a dalt ens equivoquem, reculem i tornem-hi, fins al Golf, fem el corriol típic de la cursa de Lloret, ja queda poc, però encara hem de suar. Fem l'última pujada, a dalt ens tornem a equivocar, ens hem perdut, amunt o avall, ens hem futut la pixa un liu, que fem???, Em coneixo la zona i decideixo tirar, porto el track i estem molt a prop, l'enganxem. Potser no hem retallat en kms, però si amb temps.  Jo tenia a tocar en Xevi Garzón, que m'ha passat a Can Mundet i he arribat uns 3 min. abans que ell. He avisat a l'àrbitre de la retallada. Finalment he quedat 4t de la meva categoria i 26 de la general

Arribo a meta content, després de 5h de pedalar, de passar-m'ho bé, de disfrutar amb la bici i amb mal d'esquena, anar amb la bici d'un altre haver-la fet servir només un dia, és el que té. Tot i la molta pista, crec hem fet un molt bon circuit, molta combinació, ha estat dur, però és fa bé, ideal pels que fan molta carretera. L'organització correcta, el circuit molt ben marcat amb les cintes, el guix però ens ha fet liar una mica, el preu de l'inscripció per ser una de llarga distància molt correcte amb esmorzar/dinar al final i els avituallaments complets i la beguda fresca!!! D'obsequi hem tingut uns mitjons.

Tornaré l'any vinent.