Porqueres
1.5.2014
78 km 6h 34'
Potser....la millor cursa que he fet amb BTT. L'any passat ja deia que va ser brutal i que va ser la sorpresa de l'any. Però és que aquest any s'han superat de veritat.
Felicitar als del Sendicat del Pedal, per fer una cursa tan i tan ben parida.
Aquest any érem una bona colla del Club Ciclista Cassà, en Sacot, en McCaskill, en Purito, en Rabionet, en Garceran i jo...i tots vam acabar...és que som uns senglars de primera.
Comencem direcció cap a Rocacorba, la gent ja sap el que li espera i es comença tranquil.lament, durant la pujada tothom ja es posarà al seu lloc. Jo faig el mateix i vaig suau. Durant la pujada vaig fent amb en Dani i en Joan. Encara la gent força agrupada.
Collons!!!! He rebentat. Perdo poc aire i decideixo no posar càmera i enxufo una botella de CO2.
A la primera trialera amb cara i ulls en Dani i en Joan van davant i la poden fer sempre problemes, jo estic darrera un grup de 3-4 i haig d'anar al seu ritme...paciència...fins que els puc passar. Quan els torno a atrapar, els deixo en una pujada i ja no els torno a veure fins al final.
Hem anat fins a Santa Maria de Finestres, dur, dur, la part final l'hem hagut de pujar a peu, i al moment de baixar, el terreny i les roques estaven molt humides, he tingut algun sustu en forma de salt mortal carpat i amb tirabuixó sense cap conseqüència. Ara, el corredor que tenia davant no sé què li passava però a cada corba tancada...pam...a terra, però ell insistia a la propera...pam...altre cop. Vaja, que anava comprant parcel·les per tota la Serra de Finestres.
Un cop he passat el que anava caient per terra deixant rastre, ja m'he quedat sol com un mussol. Des del km 30 fins al final he anat sol!!! Baixant ensigalat, de cop ens trobem un repetxó cabró que m'ha fet apretar de valent les dents, ullals i queixals, a la zona de la Torre de Can Badia. Tot seguit fiuuuuu, cap a baix fins a la carretera de Mieres, que resseguim 1 km i que ens porta fins a Sallent on tinc una enganxada amb una vaca, muuuuu, muuuuu... que em persegueix i fins que no li faig un dribling, estil Messi, no l'he pogut deixar.
Comença pujada de 4 km per pista, fins a Serra Grivera, que la passo força bé. Mentalment estic fort, estic gaudint i es nota. Em trobo en David de l'organització, i em comenta una mica el recorregut, em diu que s'ha de pujar a St.Patllari. Vale. St.Patllari...St.Patllari...St.Patllari...ja hi he pujat vàries vegades però no recordo...
Als avituallaments paro a tots, necessito inflar la roda que va perdent vent. Als primers no menjo gaire, un tros de plàtan, coke i prou...però els últims és allò de arreplegototelquepucimés. A un avituallament hem fet com si el Ferrari entrés a boxes: un inflant roda, l'altre posant oli a la cadena, l'altre emplenant el bidó d'aigua i jo menjant....4 segons 6 dècimes i fiuuuuu.... Molt bé per totes les persones que estaven als avituallaments.
He dit que anava sol....només de tant en tant passava algun "cadàver". Estic a la dimensió desconeguda. Anava jo amb mi mateix, a vegades xiulant, gravant amb la GoPro, fins i tot he cantant una estona el Highway to Hell dels AC/DC. Repassant els videos en tinc un de quasi 20 minuts!!! de corriol pel sector del Pla de les Bruixes. Bestial!!!
El terreny immillorable, les pluges han ajudat molt i estava perfecte.
Baixem la trialera/corriol d'Hurtós, un corriol dels macus de fer, sense ser molt tècnic i que pots fer molt ràpid. Ara estem fent el mateix recorregut que l'any passat...ens fan pujar el collons de porlan que enganxa molt. Hi ha un avituallament, on a la foto del perfil hi han posat en boli...Camí a l'Infern!!!! Un bon presagi. Arribo a l'urbanització Caselles.
Direcció a l'infern o St.Patllari. En David ja m'havia avisat, osti, osti amb St.Patllari, pujada tremenda, i amb 70 km a les cames, doncs, han començat a aparèixer les rampes als bessons. Sóc molt anti gels/barretes/merdetes, però crec que m'ha anat bé prendre'n un.
Aaaaggggggghhhhhh....amb un cop de geni arribo a dalt. Vinga fot-li Pou!!, cap a baix que ja queda poc. Una altra trialera, amb algun sustu...els reflexes ja no són els que eren i ... que no m'havia passat mai, he tingut rampes als avantbraços...curiós.
D'aquí al final ja m'ho conec i vaig fent, queda algun repetxonet cabronet que passo sense problemes. Arribo content, molt content, satisfet, alegre i felís com una perdís.
L'any vinent hi torno....proposo als del Sendicat que la facin dos cops l'any!!!...o tres...o quatre...va deixem-ho amb un cop al mes!!!!!
Salut i km's
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada