IRONBIKE 2014

Quina bestiesa!!! lamarequilsvaparir, quin patiment!!! Dur, dur i molt dur. He anat a fer l'IronBike a Itàlia. Cursa que es fa a la regió del Piemonte, a la zona dels Alps Marítims. La duresa m'ha fet abandonar un parell d'etapes però he arribat fins al final.

La cursa és una bestiesa de les que enganxen. No hem d'estar preocupats dels kms que fem, si no del desnivell positiu de cada etapa. Cada dia hem fet ports de muntanya de més de 20 km de pujada, alguns de 3h seguides de pujada. I la majoria el tram final, per arribar al cim, a peu i carregant la bici...entre 1h i 2h "patajant".

L'organització de l'IronBike es basa amb la filosofia dels Rallys París Dakar dels inicis. Aventura...etapes dures, que no es saben fins l'últim dia, tothom dormint en tenda a l'aire lliure i una classificació en base a punts i no temps, tot i que el temps computa per aconseguir com menys punts possibles millor. L'organització és bona, els avituallaments molt correctes, igual que els sopars. L'únic que els hi retrec és que el roadbook, difereix molt de la realitat, només ens podíem refiar de l'alçada on havíem d'arribar. Sempre sortien més kms, més desnivell i més pujades...això si que em tocava els collons!!! Com deia en Fabrizio, el director de cursa, el perfil era estil IronBike!!

Aquesta vegada he sigut l'únic de Cassà, m'he "divorciat" d'en Carles, el meu company en la Transpyr i la TransAlp, aquest cop, hi he anat amb un grup de Catalunya, l'Àlex, l'Òscar, en Ferran, en Jero, en Joan, en Miquel "el matxu", els supermecànics Francesc i Gerard i amb l'ajuda de la Fàtima i la Vera. Hem llogat una furgoneta i cap allà. Ens ho hem passat bé, hem rigut molt, hem patit conjuntament, ens hem criticat, ens hem tirat rots i  pets pudents, alguns amb una nebulosa perenne tant bèstia, que fins i tot el podíem mastegar!!!!jajajajaja....és el que té, menjar cada dia pasta "al dente".

Dissabte 26. Pròleg Limone Piemonte

Pròleg curt de 1,5 km que hem de fer dues voltes, en un circuit urbà pel poble. Com que quedo entre els 30 primers, haig de fer una segona eliminatòria. És molt explosiu, m'ha fet treure la "carbonilla". Ha estat divertit, si més no curiós. Realment no servia per res, però la gent que estava pel poble ha estat entretinguda...o putejada.

En Fabrizio fent el briefing.

Diumenge 27. Limone Piemonte - Vinadio  78km  6h34' 3600D+

Ara comencen de veritat!!!! Fot fred, ahir va ploure molt i estem a 1000m. Sortim junts, comencem a pujar el Colle di Prarrosso de 5 km. Ritme alegre, però sense passar-me, vaig amb l'Oscar. A l'avituallament del km 25, una signora di setanta anni, ens ofereix truites de carbassó i de d'espinacs i també cargols arrebossats... comencem bé!!!!! una mica de Coke i cap avall. Fem una baixada ràpida fins Valdieri per encara la pujada de 26 km que ens portarà al Colle di Valscura de 2.520m. Fins l'avituallment cap problema, asfalt i camí. Després el caminet comença a empedrar-se i és força tècnic, arribem al refugi de Valasco a 1763m, amb una vista impressionant d'un circ d'alta muntanya.
Em falten 700m de D+ potents que es fan en 5 km, dels quals els 2 últims a peu amb la bici a coll...per moments he retornat a les curses de muntanya a peu. Ho he passat malament, tenia molt mal de cap suposadament a l'alçada. Des de l'accident que no havia pujat a aquesta alçada.
Un cop al Colle baixa impressionant, amb trams de neu, que m'he fet cagarrines i he anat a peu. Moltes zigues-zagues. Tots els que m'han passat a la pujada en un tres i no res els he avançat. Collons a meitat de baixada un altre tros a peu amb la bici a coll. Quins farts de caminar ens fotarem!!!! Voltegem el Lago di Riofredo, encarem l'última pujada per arribar al magnífic poble de Vinadio, sense abans voltejar el seu llac artificial. Dormint amb les tendes dins una fortalesa.

Imatge habitual a l'IronBike

Dilluns 28. Vinadio - Cavour (Abandonament) 61 km 7h28' 4100D+

Ens hem aixecat a les 4h del matí hem de sortir a les 6h i a més dormim en tendes. Dur i difícil. Comencem per carretera per començar a pujar port  per entre uns pins majestuosos, sembla que estiguem al Canadà. Veiem sortir el sol. Arribo a dalt al Colle Salsas Blancias de 2.454m, una mica cuit. He hagut de baixar de la bici. Pedalem durant 6km per sobre els 2.400m, fins al Passo Gardetta, on comença baixada estratorfèrica fins el Rifugio Viviere. Vaparir com disfruto a les baixades!! Avituallament estil arreplegototelquepucimésquetincmoltaganaised, baixem un ratet més i comencem a pujar al Monte Bellino 20 km de rampes inhumanes, hauria d'haver posat un plat del 22, vaig amb el 24 i en necessitaria més. Vaig fent amistat amb la gran quantitat de marmotes que hi ha, aquí dalt hi tenen un reialme. Començo a tenir mal de cap, estic als 2.500 m., encara falta molt, algunes rampes h
aig de baixar de la bici, tinc molt mal de cap, estic a 2.700m de cop començo a tenir taquicardia!!! La sensació és que el cor em volia sortir per la boca. Collons quin putusustu, vaparir si sóc un mindundi, a 2.700 m. sense ningú que vingui per darrera i els de davant estan massa lluny. M'assec, estic espantat, no sé que fer. Decideixo arribar fins a dalt. Em costa faig els 300 m. de desnivell quasi tots a peu. Els explico al control el que m'ha passat i em deuen haver vist tan malament, que m'han fet entrar al cotxe a esperar a que em baixin. Tinc les pulsacions que van de putucul. Tocarà fer un dia de festa.

Dimarts 29. Cavour - Torre Pellice  No surto.

Dimecres 30. Torre Pellice - Pramollo 77 km 8h35' 4800D+

A les 8h ja estem en marxa, m'ajunto amb l'Àlex i l'Òscar, el primer tram de camí està molt humit i costa avançar, l'Òscar se'n va. Agafem port de muntanya d'asfalt, 6 km de pujar, amb rampes del 19%. Pujo bé tranquil, deixo a l'Àlex i atrapo a l'Òscar a l'avituallament al Rifugio Barbara a 1.756 m. on comença camí de muntanya. Arribem a 2.373 m. al Rifugio Barant. Baixada de pista ampla, d'aquelles que si et fot una òstia no ho expliques. De cop, crackkkk...fiuuuuuuuuuuu, he trencat el suport de la GoPro, per sort ho he vist i la he pogut recollir. Arribem al començament de l'altre port, una pujada molt agradable, amb vistes impressionants, i molt de verd. Anem fent esses per agafar altitud amb rapidess, arribem als 2.457 m. al Col Giulian, evidentment carregant la bici a coll un bon ratet. Ens en emmerdat de merda de vaca, fins meitat de la cama, no hi havia lloc més per passar, després al carregar la bici a l'esquena, apa!!! tota l'esquena i la motxilla, plena de merda!!!...sort que la merda de la muntanya no fa pudor!

La baixada, molt tècnica he hagut de baixar de la bici, però res...una mica i prou. Una de les coses que he après a l'Ironbike, és a baixar i pujar el seient sense baixar de la bici. El que fa la pràctica! La baixada s'han encigalat molt i al final ha estat divertida. Arriben al Telecadira que ens pujarà...sense pedalar... fins als 2.520 m. que s'aprofita molt bé per descansar, menjar, badar...i pixar. Si, si...he pixat des de el telecadira...a aquest món s'ha de provar tot. A dalt, a carregar la bici per arribar al Passo Cialancia de 2.683 m. Baixem...o millor dit...volem fins el  Lago Lauson. Aquí agafem per mi el millor tram de l'IronBike, el Sentiero 203, un corriol de puges i baixes supertècnic, molt exigent, que m'ha agradat molt, i hi he disfrutat molt, moltes pedres, sempre tirant avall, he passat molta gent, fins i tot algun Pro. Un cop a la Costa L'Azzarà, baixada kamikaze fins al final, al poble de Pramollo. Avui molt bona etapa.
Amb els companys hem decidit sopar de restaurant, hem menjat de collons, pasta (com no) + carn a la llosa + Panacota = 15€ = Pets pudents!
La curiositat és que a la nit Pramollo estava plena de cuques de llum, feia temps que no en veia tantes de juntes.

Pujant el telecadira

Una cuca de llum que m'ha fet companyia a la nit

Dijous 31. Pramollo - Rifugio Selleries

Que bé que m'he trobat avui. Sortim ja directe pujant port  de 5km fins el Col Azzarà de 1.600 m., baixada ràpida sense complicacions fins al poble de Chiotti, on comença el segon port. M'esperen 16 km de pujada. Com que vaig perdre'm una etapa, a l'estar molt endarrerit a la classificació a mitja pujada inicial m'he posat primer, hem sortit cada 30' començant per l'últim. Avui he anat sol com un mussol durant 50 km fins que m'han atrapat els Pros. La pujada, doncs com sempre 1-Asfalt, 2-Camí, 3-Corriol i 4-Carregar la bici i patajar. Arribem a 2.140 m. al Colle Raccias. Baixada divertida, tècnica. Hem passat per un camí romà que m'ha deixat els braços destrossats, però que he disfrutat com un cabró...no s'acabava mai. Un cop a Roreto hem començat a pujar primer fins el Forte Fenestrelle, on demà baixarem les famoses 4.000 escales. Després pujada a peu de 2km i tot seguit 6 km per arribar al Rifugio Selleries a 2.040 m. mirant la classificació avui he quedat 22 de la general. He tingut el millor dia. Hem dormit, com sempre en tendes, teniem unes vistes impressionants, hi havien un parell de llacs, ens hi hem banyat...bé, hem aguantat 20 segons.

Vistes des de la tenda a 2.040m.

Divendres 1. Rifugio Selleries - Sestriere (Abandonament)

Fa fred. Hi ha molta boira.Comencem en baixada 10 km fins al Fort Fenestrelle. Una de les causes de venir a l'IronBike era per baixar les famoses escales...4.000 escalons!!!! Hem de portar llum, ja que les escales estan a l'exterior i a l'interior. Baixo el seient, encenc la llum, respiro fort...començo...BANZAI!!! taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca....Attenzioni è periculoso!!!! Haig de baixar de la bici, un tros d'escales bestials, vaig uns 100 m a peu, Torno a pujar...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca, uff els braços comencen a fer figa...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca...PATAPUM!! ostiot, sense conseqüències...m'ajuda a descansar els braços. Pujo...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca...PATAPUM!! un altra ostiot, els escalons exteriors tots són diferents, curts, llargs, més i menys amples, posats en punxa, alguns es mouen. Tornem-hi...taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca-taca...ja s'acaben les últimes rampes són esses fins arribar a baix. He tardat 16', tot i els dos ostiots, ha estat un bon temps.

Anem direcció a Sestriere on agafem telecabina que ens porta fins a 2.107m, baixem pista d'esquí, a velocitats inhumanes, els frens comencen a fer pudor a cremat, però de cop pugem pista d'esquí, criminal!!! un desnivell del 26% que em fa posar peu a terra. Un altre telecabina que ens porta fins a 2.707 m., això del telecabina és divertit i a la vegada ens va bé per descansar. Baixem fins al poble de Fenils, que és on comença la famosa pujada cap al Mont Chaberton de 3.126 m. M'espera una pujada de mínim 3 hores. Faig avituallament, hi ha l'Àlex, que ahir va caure  i té un ull a la virulé i avui no ha pogut sortir. Començo a pujar estic al principi i ja porto el pinyó gran, faig un repetxó i haig de baixar de la bici, segueixo, faig 1km, dur, faig 2 km, molt dur, faig 3km....plego. Estic cuit i encara em falten per pujar 1.800 m. de desnivell. Decideixo plegar al km 60, no arribaria a dalt i si hi arribo serà com al Monte Bellino, arrastrant-me com els cargols. El seny dels 44 anys em fa recular. Em faig gran. jajajajaja.

Pujant amb el telecabina

Dissabte 2. Sestriere - Sauze d'Oulx

Ciutat Olímpica, hem dormit al pavelló, teníem mooooltes dutxes i mooolts caganers, no hem hagut de fer cua. Ja estem a la civilització.
Hem començat agafant el Telecabina que ens porta a 2.707 m. d'alçada Avui futarem una baixada inicial de les bones. A dalt em donem la sortida...Allàaaaaa vaig!!!!! m'esperen 9 km de baixada, per les pistes d'esquí. Flis-flas-flis-flas, estic disfrutant com un cabró.Vistes impressionants, baixades collonudes, pedaltes espectaculars...collons...un Bike Park... ufff, quina baixada, òstia, òstia, quina rampa, ara taulons de fusta, ai,ai,ai...crec que estic fora de la ruta. Paro. No ve ningú, no veig ni cintes ni marques. Arriba algú:

-Perdonare, el percorso è corretto
-Vai,Vai
-...això vol dir que sí

Doncs cap avall. Segueixo baixant i torno a arribar a Sestriere...El percorso no era correcte. Som uns 15-20 corredors que ens hem equivocat. L'organització decideix que tornem a pujar el telecabina i tornent a començar. Òstia ni fet expréss!!!! Tornaré a fer la baixada, jajajajaja...ho necesitava, jajajajajaja.
Tornem a baixar, aquest cop veig el lloc on ens hem equivocat, agafo la ruta bona...casumlóspedrer...he rebentat!!!! Inflo amb una bombona de CO2 i cap avall. Amb l'equivocació avui vaig dels últims. Començo a pujar la Cima Bosco de 2.376 m. magnífica pujada de 9 km entre vegetació exuberant, pins grandiosos i molta aigua. La baixada és per corriol molt marcat i sense complicació que ens porta a Fenils, que és on comença la segona pujada d'avui. Vaig bé, vaig fort, ahir només (?!?!?) vaig fer 60 km i 1.800 m de D+. Haig d'anar parant a inflar la roda cada 5-6 km, tot i així no m'afecta. Passo en Ferran que avui va una mica cuit, ahir va acabar l'etapa i serà finisher (els que han acabat totes les etapes), molt bé per ell, jo no ho podré ser...hi hauré de tornar. Cada cop apreto més a la pujada, passo a molta gent, a la baixada, ídem, estic onfire. A partir d'Amazas, ens queden dues pujadetes cabronetes, que les faig a plat. Collons que passa avui les cames van de perles, l'última pujada del poble és descomunal, però el fet de tenir l'arribada a prop la passo sense problemes. Arribo content, alegre, feliç i...pensant que hi tornaré. Una cursa tan, tan dura s'ha de fer i repetir tantes vegades com sigui possible.

TERRA DE MAQUIS 2014

Castellnou de Bages
250 Km voltant per Bages
14 i 15 de juny de 2014
Quasi 23 hores sobre la bici
Classificacions
www

Cursa espectacular, la més dura de totes...els participants i l'organització parlen de "l'actitud Maqui", no sé realment el que volen dir, però el que si sé, és que fer el Terra de Maquis no tothom està capacitat, importantíssim la capacitat física, moltes hores d'entrenament i encara més important, la capacitat mental.

El coco hi juga un paper especial, són moltes hores sobre la bici, pedalant a un ritme molt lent, degut a les característiques del terreny, amb molta calor, amb pedregades, tenint cura del menjar, de la hidratació que és imprescindible.

Terra de Maquis és especial, per la duresa, pels kms, pels interminables corriols, alguna trialera, per l'organització impecable, pels voluntaris, pels corredors que saben que estan fent una cursa especial, pel bon rotllo, per l'estada a la casa de colònies, per la fideuà, per...

Segon any que la faig, l'any passat vaig tenir la pàjara més bèstia que he tingut mai, aquest any m'ho he agafat amb més calma. Del club hi vaig anar amb en Jaume Freixas i de Cassà també hi havia en Xavier Gruart i en Robert Matamala.

1ª Etapa  145 km  13h 9'

Pammmmm!!!!....vinga sortida, som-hi... un espavilat s'equivoca amb el track i el comença al revés i tots com xais al darrera. Collons comencem bé. Un cop recuperat el camí ja més tranquils, anem fent amb en Jaume. La gent surt a tota òstia, com si fos una carrera de 30kms. He perdut en Jaume, ha rebentat i no m'ha avisat.

Els primers 30 kms són un bon trencacames de corriols, amunt i avall per la mateixa zona i fins a Santpedor. Qui'ls va parir de Castellnou a Santpedor hi han 7 km!!!!! Nosaltres n'hem fet 30km!!!  Hi ha hagut el primer i últim embús, que he aprofitat per parlar amb la Ada Xinxó.

L'únic embús de TdM, parlant amb l'Ada

De Santpedor cap a Sant Fruitós i pujar per fer tota la zona dels corriols prop de Navarcles. Ja fot un sol de mil dimonis, ja estem a 28º, patirem. 32º...34º...37º!!!! i no feia gens de vent. Corriols i més corriols i sempre cap amunt, amb un trencacames constant.

El punt més alt és a prop de Moià al km 90 i ja amb quasi 8h de pedalar. Per sort ja no fa sol, s'ha tapat, sentim els trons molt a prop. Fa estona que he fet un trio, no penseu malament!!! Vaig amb en Marc Gutés, que semble que portem el mateix ritme i en Ginés, aquest a la força perquè s'ha quedat sense GPS.

Direcció cap a Calders, al pantà de Vilagonella, ens trobem una pujadeta cabroneta que em fa treure el fetge, he hagut de baixar de la bici, que si no m'hi quedo. El trio arribem a Calders, cap Artés on fem una mica de bucle i un cop travessem la carretera, en cau un xàfec de mil dimonis. Per sort estem al costat d'una casa de pagès on aixopluguem...i descansem.

Km 125, en falten 20 i jo estic bé, he menjat he begut i ara només queda pujar cap a Castellnou, però abans, catacrac i catacrec...m'he quedat sense pastilles de fre!!!! Com que sóc un veteranu, portava recanvi, canvi de pastilles i reiniciem el camí. Durant els últims kms anem recollint uns quants cadàvers.

Arribo a Castellnou satisfet i amb molta sort, perquè als 5 minuts cau un tromba d'aigua impressionant.

2ª Etapa  102 km  9h 34'

A la sortida som menys, ahir l'etapa va fer mal i van abandonar uns 60 corredors. Torna a fer sol, el terreny està collonut. Els primers kms. per la zona de la Torre del moro, intercalant pista amb corriol, vaig amb en Jaume, que torna a tenir problemes amb la roda.

Amb l'Oscar i l'Àlex que farem l'Ironbike

Tenim unes vistes impressionants de la serralada de Montserrat que ens acompanyaran durant molts kms. Als corriols ens ho passem bé. El recorregut no és gaire tècnic, hi han molts de corriols, però són de bon fer. De tant en tant ens trobem amb alguna trialera on demostrem que som senglars de Cassà.

En Jaume trenca la cadena, per sort estem a prop d'un avituallament. El deixo, l'abandono, i vaig tirant, és jove, quan arregli ja m'atraparà. Ja ens havien avisat, un tram de la cursa coincideix amb una cursa a peu. De cop em trobo al gran Just Sociats corrent que se les pela, anava com una moto. Quina putada per ells trobar-se tantes bicis.

Avui, no sé perquè ningú em vol, vaig sol com un mussol, he començat molt tranquil i endarrerit, només vaig que passar gent però ningú s'enganxa. Fa calor. Estic cansat. crec que he arribat a Terra de Maquis passat de voltes. Avui no em trobo tan bé com ahir.

Estic per la zona de Rajadell, ja de camí de Castellnou. Ui, avui costarà. ja m'hi veig a venir, arribo a Sant Joan de Vilatorrada, després de pujar Collbaix, m'en falten 25. Vaig amb una parella, que em fan anar de putu cul, a cada trencant s'equivoquen i es passen hem de recular cada vegada, sembla que el tema GPS no el porten gaire bé. Decideixo frenar i que tirin, que m'estic posant nerviós. Més endavant els trobo darrera meu, evidentment s'han equivocat, jajaja. Segur que al seu track els hi ha sortir 10km més!!!

De Sant Joan cap a Santpedor, uff!!! ara si que veig que costarà, falten 20km i les estic passant putes!!!. M'enganxo amb la gent de Palafrugell, però apreten massa i jo no puc les pujades són dures i haig d'administrar el poc que em queda.

A l'últim avituallament estic desfet, faig un agafototelquepucimés, descanso se que queden 5 km, però seran durs en la situació que estic. Collons!!! Em tornem a passar la parella que no en tenen ni idea de seguir el GPS!!! Realment quin patir per ells, aquesta vegada però s'estaven insultant:
.
-Iván cabrón!!! a ver si miras bien el Garmin.
-Tu callate, pedala.

Cap al final m'atrapa en Marc Gutes, el que ahir vaig fer tota l'etapa, el tiu està acabant fortíssim...és jove.
L'últim km el vaig amb un somriure permanent. Arribo a meta amb una gran satisfacció. M'abraço amb en Raúl de l'organització donant-li les gràcies per fer una cursa d'aquesta magnitud.

Resumint: L'any vinent torno!!!!

TRACKS DEL DIABLE + LA TRAMUN EN EL MATEIX CAP DE SETMANA

Dissabte 31.5.2014                                           Diumenge 1.6.2014
Torelló                                                              Salt
Tracks del Diable Non Stop                              La Tramun
105 km                                                             68 km
6h 55'                                                               6h 3'


Cap de setmana collonut!!!!

Dissabte vaig anar a fer la Tracks del Diable Non Stop Silver. Tota la setmana plovent, mentalització  important, segur ens trobarem fang, vaja seguríssim. Només arribar a Torelló ruixat...collons comencen bé. Per sort, es va aclarir.

Sortim amb tranquil·litat, jo també força tranquil, controlant-me, demà tinc una altra cursa. Cares conegudes, a aquestes curses sempre som els mateixos. Ja és el tercer cop que la faig, i el recorregut sempre és el mateix. No em cal ni el GPS.

Els corriols inicials sempre són molt agradables de fer, sense cap dificultat, són molt nets. Anem direcció a L'esquirol, i direcció al sector de La Foradada, el fangueig a aquesta zona és considerable sumat a les pedres molles fa exprimir-mos al màxim. De Cantonigrós fins a Tavertet, passem per una zona de moltes pedres, que ens fan estar alerta.

Amb el noi que anava, ha "comprat una parcel.la", sort que només ha estat xapa i pintura. A Tavertet no ens hem parat a l'avituallament...anem sobrats...ja,ja,ja. El tram fins a Rupit, és impressionant. Les cingleres estan magnífiques, ara fa sol i hi ha boira a la plana, una boira tan densa, que sembla cotó fluix.

A Rupit, anem cap a Sant Joan de Fàbregues i el Salt de Sallent que està a tope d'aigua i ens acolloneix una mica al passar per sobre. Enfilem cap a La Devesa, passem per la zona dels llimacs, aquest any no n'hi gaires, però l'any passat...ens empaitàven!!!

Comencem a pujar cap a Pixanúvies, zona tècnica de pujada que ens exigeix. Jo estic molt bé, les cames responen bé, mentalment estic fort, he menjat i begut correctament.Vaig passant corredors.

Per la zona de Sant Andreu de la Vola sempre hi ha una pujadeta cabrona, que és curta però cada any se m'entravessa una mica. Comença a ploure. Arriba la "pujada de la mort", és dura i forta, però no per posar-li aquest nom. Comença molt tranquil, però cap a la meitat veig que tinc cames i apreto una mica més. Passo algun "cadàver" que ha de baixar de la bici. A la baixada em quedo sense fre del darrera!!!! A 50 km/h i sense fre, je,je,je ha estat divertit.

Agafo el GR que passa al costat del riu Ges, fem l'única trialera que hi ha en tot el recorregut, vaig sol com un mussol. Només queden 15 km que faig amb pluja. Arribo a meta al moment que cau un ruixat important.

Content. Recorregut sense dificultat tècnica però molt i molt recomanable, per les vistes, paisatges, per la zona.

...i diumenge... La famosa Tramun

M'he aixeca't bé. Estic una mica tocat però suportable. De Cassà som en Berna, en Rabionet, en Badosa, l'Enric i jo. N'han fallat 4 d'importants (Sacot, McCaskill, Purito i en Jaume).

Uffff...la pujada a Xenacs, m'ha costat molt i molt, tenia les cames com dos pals de fusta. Un cop hem agafat els corriols, la cosa no ha millorat gens. Em sentia molt patós a les baixades, i a algunes pujades he hagut de baixar de la bici, el fang i el fet que estava molt endarrerit hi havia molt gent. No aconseguia sentir-me còmode.

Com sempre els corriols impressionants, espectaculars, per disfrutar. Baixant cap a Sant Esteve, he començat a ser jo. A l'avituallament m'he refet, i a començat una cursa diferent. Les cames funcionaven i el coco també. A partir de l'Hostal del Fang ha estat un continu de passar a ciclistes, ells anàvem a menys i jo tot just començava.

Quin fart de passar a gent!!! Alguns estaven "meditant", altres amb rampes...i jo com una moto. A diferencia de l'any anterior, aquesta zona estava perfecte. M'he futut un sustu baixant la cinglera....tornava a anar sense fre de darrera, com ahir!!!!!! He fet un recte en una curva...esgarrinxades i tornen-hi.

Un cop al planer, la sorpresa del dia...la pujada dels ànecs...no me l'esperava, he aprofitat per passar-ne a un parell mes. Pel que he vist aquesta pujada alguns punyeterus se l'any saltat i han passat pel planer!!!! Els havia passat feia molta estona i han arribat abans que jo, aixxxx.

Arribo a Salt content, satisfet. Ha estat un molt bon cap de setmana. M'ha sobrat el fang del dissabte. Crec que estic preparat per fer Terra de Maquis, tot i que no se n'està mai preparat.

ESPERXADA 2014

Porqueres

1.5.2014

78 km 6h 34'

Classificacions

Potser....la millor cursa que he fet amb BTT. L'any passat ja deia que va ser brutal i que va ser la sorpresa de l'any. Però és que aquest any s'han superat de veritat.

Felicitar als del Sendicat del Pedal, per fer una cursa tan i tan ben parida.

Aquest any érem una bona colla del Club Ciclista Cassà, en Sacot, en McCaskill, en Purito, en Rabionet, en Garceran i jo...i tots vam acabar...és que som uns senglars de primera.

Comencem direcció cap a Rocacorba, la gent ja sap el que li espera i es comença tranquil.lament, durant la pujada tothom ja es posarà al seu lloc. Jo faig el mateix i vaig suau. Durant la pujada vaig fent amb en Dani i en Joan. Encara la gent força agrupada.

Collons!!!! He rebentat. Perdo poc aire i decideixo no posar càmera i enxufo una botella de CO2.

A la primera trialera amb cara i ulls en Dani i en Joan van davant i la poden fer sempre problemes, jo estic darrera un grup de 3-4 i haig d'anar al seu ritme...paciència...fins que els puc passar. Quan els torno a atrapar, els deixo en una pujada i ja no els torno a veure fins al final.

Hem anat fins a Santa Maria de Finestres, dur, dur, la part final l'hem hagut de pujar a peu, i al moment de baixar, el terreny i les roques estaven molt humides, he tingut algun sustu en forma de salt mortal carpat i amb tirabuixó sense cap conseqüència. Ara, el corredor que tenia davant no sé què li passava però a cada corba tancada...pam...a terra, però ell insistia a la propera...pam...altre cop. Vaja, que anava comprant parcel·les per tota la Serra de Finestres.

Un cop he passat el que anava caient per terra deixant rastre, ja m'he quedat sol com un mussol. Des del km 30 fins al final he anat sol!!! Baixant ensigalat, de cop ens trobem un repetxó cabró que m'ha fet apretar de valent les dents, ullals i queixals, a la zona de la Torre de Can Badia. Tot seguit fiuuuuu, cap a baix fins a la carretera de Mieres, que resseguim 1 km i que ens porta fins a Sallent on tinc una enganxada amb una vaca, muuuuu, muuuuu... que em persegueix i fins que no li faig un dribling, estil Messi, no l'he pogut deixar.

Comença pujada de 4 km per pista, fins a Serra Grivera, que la passo força bé. Mentalment estic fort, estic gaudint i es nota. Em trobo en David de l'organització, i em comenta una mica el recorregut, em diu que s'ha de pujar a St.Patllari. Vale. St.Patllari...St.Patllari...St.Patllari...ja hi he pujat vàries vegades però no recordo...

Als avituallaments paro a tots, necessito inflar la roda que va perdent vent. Als primers no menjo gaire, un tros de plàtan, coke i prou...però els últims és allò de arreplegototelquepucimés. A un avituallament hem fet com si el Ferrari entrés a boxes: un inflant roda, l'altre posant oli a la cadena, l'altre emplenant el bidó d'aigua i jo menjant....4 segons 6 dècimes i fiuuuuu.... Molt bé per totes les persones que estaven als avituallaments.

He dit que anava sol....només de tant en tant passava algun "cadàver". Estic a la dimensió desconeguda. Anava jo amb mi mateix, a vegades xiulant, gravant  amb la GoPro, fins i tot he cantant una estona el Highway to Hell dels AC/DC. Repassant els videos en tinc un de quasi 20 minuts!!! de corriol pel sector del Pla de les Bruixes. Bestial!!!

El terreny immillorable, les pluges han ajudat molt i estava perfecte. 

Baixem la trialera/corriol d'Hurtós, un corriol dels macus de fer, sense ser molt tècnic i que pots fer molt ràpid. Ara estem fent el mateix recorregut que l'any passat...ens fan pujar el collons de porlan que enganxa molt. Hi ha un avituallament, on a la foto del perfil hi han posat en boli...Camí a l'Infern!!!! Un bon presagi.  Arribo a l'urbanització Caselles.

Direcció a l'infern o St.Patllari. En David ja m'havia avisat, osti, osti amb St.Patllari, pujada tremenda, i amb 70 km a les cames, doncs, han començat a aparèixer les rampes als bessons. Sóc molt anti gels/barretes/merdetes, però crec que m'ha anat bé prendre'n un.

Aaaaggggggghhhhhh....amb un cop de geni arribo a dalt. Vinga fot-li Pou!!, cap a baix que ja queda poc. Una altra trialera, amb algun sustu...els reflexes ja no són els que eren i ... que no m'havia passat mai, he tingut rampes als avantbraços...curiós.

D'aquí al final ja m'ho conec i vaig fent, queda algun repetxonet cabronet que passo sense problemes. Arribo content, molt content, satisfet, alegre i felís com una perdís.

L'any vinent hi torno....proposo als del Sendicat que la facin dos cops l'any!!!...o tres...o quatre...va deixem-ho amb un cop al mes!!!!!

Salut i km's

BTT SANT HILARI "GUILLERIES EXTREM"

Sant Hilari Sacalm...terra d'isards
2 de març de 2014
44 km
4h 46'


A la meva agenda betetera no falla mai la cursa de Sant Hilari...la Guilleries extrem...la Marató Salvatge, digueu-li com vulguis...per mi sempre serà la cursa d'en Pep Permanyer.

Cada any el circuit, amb alguna modificació, però quasi sempre és el mateix, per tant ja sabem al que anem, suposo per per això cada any som menys inscrits, en BTT i més incrits en RUN.  Érem uns 40 a la sortida suposo que uns 25 que "ja sabem" on anem i els altres que "no saben on van". Els dels "ja sabem", som els de sempre...els senglars... els que ens agrada el PUR BTT. Pujades cabrones interminables, baixades de per riure, trialeres impossibles i corriols magnífics...planer?, ho sento però, aquesta paraula no surt al diccionari BTT-Permanyer, Permanyer-BTT.

Del C.C.Cassà érem els "bons", jajaja... En Sacot, en Berna, en MacAskill, en Jean François i jo... els senglars. Sortida tranqui, per anar-nos escalfant fins a l'urbanització, on la gent ja es comença a posar a lloc. Direcció cap a Sant Miquel de les Formigues, juntament amb en Berna. Aquest tram és ràpid i pots fer molt bé, però cada any fem un collons de pujada d'uns 200m. que quan la veig venir, ja em cago en tot. És una d'aquelles d'apretar les dents amb plat i pinyó petit amb un terreny dífícil per traccionar.

A Sant Miquel, fem com sempre el tros final a peu, comença la trialera, que inicialment també a peu i cap a la meitat anem a cavall, arribem a AV1 que no fem, pugem un tros i ara sí, a partir d'aquí la "baixada". 6 km de baixada/trialera/corriol/sense camí que jo he tardat 48' !!!! ...ei he dit que era baixada?

Cap a la meitat, he canviat d'esport, m'he passat al salt en trampolí...un mortal carpat amb caiguda lliure. M'he futut un ostiot, que m'ha descontrolat la resta de baixada. L'any passat vaig anar més ràpid. És una baixada de...tant se m'hen carda tot...cada any em posa a prova. Cap al final m'han atrapat en MacAskill i en Jean François, en Berna m'ha deixat.

AV2 a la carretera d'Osor, donut+coke...com cada any. Arrenquem junts, fem el típic tros de pujada a peu carregant la bici, fins agafar el camí/pista, vinga fot-li Pou, 7km de pujada interminable. On he agafat un bon ritme, fins a dalt a la zona de la Coma. Ara vénen uns km distrets, per una zona de pins, que per moments sembla que estiguem a Canadà, que va tirant avall. he atrapat en Berna i hem anat junts.

Som-hi, AV3 donut+coke, els de l'avituallament amb barrets de la guàrdia civil i fumant porros, hi havia un booooon rotllo, que fins i tot ens ha fet pena marxar, jajajaja.  7 km més de pujada seguida per arribar a la zona de la Gavarra, a la última trialera, he tornat a rostollar i al caure se m'ha enrampat el bessó esquerra. El fet de que no vagi a córrer, ho he notat mooolt. Els trams a peu se m'han fet més llargs.

Ja veig el final!!!! però abans falta pujar un altra collons de pujada, que a més és la última, o sigui que ja anem cuits, és curta però malparida de collons i si no pregunteu-li a en Planella que l'ha feta a peu, jajajaja aquests del Sendicat del Pedal estant més tocats que els del Cassà.

Arribem al final, em trobo en Sacot a peu, amb la bici destrossada, manillar trencat i roda a pendre pel sac, per sort no s'ha fet res. Toca l'última baixada divertida per arribar al pavelló de Sant Hilari..

No he pogut fer la crònica fins avui de tant cuit que estava. Per cert he dit que l'any vinent tornaré? Permanyer, tot i que ha passat a ser una cursa a peu, espero/esperem que deixeu els de BTT disfrutar i patir d'aquesta meravellosa cursa. Cursa???? pot ser millor dir repte!!!

...DE L'ES POLLASTRE...A L'EXTREM COSTA BRAVA

A finals d'agost tenia una cita ineludible a Santa Cristina...La Marxa d'es Pollastre.

L'organització com sempre un 10, excel·lent!!! El circuit  molt i molt bé, amb algun corriol inèdit. Pot ser, per mi i que no se m'emprenyi en Pipo, hi va haver-hi un tram força llarg de pista, des de la baixada de la "V" fins a Sant Baldiri. Se'm va fer llarg, per la monotonia del terreny. Ep, però això no vol dir que no m'ho passés bé...en realitat vaig disfrutar molt.

Corriols que anàvem enllaçant per pista, en un corriol vaig quedar enganxat i l'Àngel que el portava darrera, se'm va posar a collbè, jajaja... el de més darrera no parava de riure.

Jo em sentia a gust, amb força a les cames, el fet de conèixer el terreny hi ajuda. Llàstima que, ja passada la Tita Negra, vaig fer un salt...carpat, amb tirabuxó i doble mortal...i al caure vaig picar amb el bessó esquerra i crash!!! Apa coix uns quants dies.

L'any vinent tornaré.

Ara una de llarga...l'Extrem Costa Brava, la seva 2ª edició, molt millor que la primera, amb més corriols i més dura. 90 km de pur plaer per terreny també conegut. És el que té fer molts i molts de kms pel voltant de casa.

A diferència de l'any passat, la pujada a Cadiretes se'm va fer dura, però vaig fer millor temps, qui ho entén? Pot ser era mental? No ho sé. Aquest any vaig anar de menys a més. La pujada a Can Mundet, espectacular...volàvem!

Una petita crítica a l'organització, no vàrem trobar el primer avituallament fins a Tossa, aprox. km 40. ui,ui,ui...a vigilar de cares a l'any vinent. Per la resta perfecta, molt ben marcat i circuit molt millor que la 1ª edició. Si aconsegueixen posar-hi més corriols, pot ser espectacular.