30 km
2h 40'
Classificacions
web
Je,je,je,je....Amer....Aigua...Fang...Pluja....Sant Martí Sacalm...Corriols....Més corriols...je,je,je,je...masses variables per deixar passar aquesta oportunitat!!!!
Doncs ja sóc a Amer. Desde els inicis del BTT de Girona fa uns...25 anys aproximadament, que Amer sempre, sempre, ha estat un dels meus llocs preferits, ja sigui a la vessant de Sta. Brígida i Sta. Elena o la vessant de Sant Martí, que és la que hem fet avui.
Pur Mountain Bike, el que trobem sempre a Amer i avui amb la climatologia que em tingut doncs mountain bike del de veritat. (Vaig a poques curses, però algunes que he anat, sembla que ens hem tornat una mica "finolis", amb circuits molt pisterus). A Amer sempre ha estat un circuit dur, llarg, amb trams a peu i amb durades superiors a les dues hores.
Feia un mes i mig que no competia i es nota, com també noto molt la falta d'explosivitat, entenc que el tipus d'entrenament que faig, de tirades llarges de 50-70 km fa que guanyi en fondu i perdi explosivitat...però ja em va bé, tot té coses a favor i d'altres en contra.
Els d'Amer avui ens han fet anat cap a la zona del Colomer, on ha començat la pujada forta, que ens ha portat fins a dalt de tot a Sant Martí Sacalm, jo abans ja he tastat un marge, que m'ha deixat distret!!!, també m'ha deixat un bon trau a la cama. La pujada a Sant Martí dura i dura i molt dura, amb molt de fang, costava agafar el ritme. Amb la caiguda he tingut una bajón, però a la pujada m'he recuperat.
Com a curiositat, hi havia un ciclista que fotia uns crits de mil dimonis, cagant-se amb tot...pero porqué se me chupa la cadena!!!! òstia puta, la madre que la parióooo!!!, i així durant tota la pujada. Jo n'estava fins els daixonses de sentir-lo. Je,je,je porqué se me chupa la cadena...collons!!, doncs perque tenim fang fins i tot al forat del cul!!!!!
Un cop hem arribat a dalt hem fotut un corriol "Pata Negra" molt llarg que he disfrutat com un xai, estava disfrutant de la cursa, hem començava a trobar molt bé, vaja disfrutant. Hem arribat a Sant Agustí, i toca pujar. He passat en pero porqué se me chupa la cadena!! però per sort m'ha tornat a passar i m'ha deixat. Pels voltants tenia un altre elefant com jo en Lluís Mas, que com sempre, està fort com un toru i sentia el seu alè al clatell.
Les pujades fortes no s'han acabat, queden uns 8 km, i les cames comencen a notar l'esforç d'avui i el de la semana que ha estat considerable, per això alguna que en condicions hagués fet sense problemes avui l'he fet a peu. Tornem a baixar, corriolet macu i som-hi que pugem. Crec que és l'última pujada, aquí passo en Bautista (que de tant en tant li robo alguna foto com avui, gràcies!!! el teu pare fa bona feina) i un parell de corredors més, vaig molt bé em sento fort, ara és aquell moment que desitges que la cursa duri 20 o 30 o 40 kms més...no és pot tenir tot.
Per acabar ens fan agafar el divertit "corriol de sempre", per arribar al carrilet i meta a pocs metres.
La decisió de venir a Amer ha estat encertada, ens ha plogut, ha fet sol, hem passat per enmig de núvols, el fang no ens ha abandonat i l'aigua l'hem tingut sempre. Els d'Amer han fet un molt bon recorregut, és una llàstima per ells que el temps ha fet que molts ciclistes s'hagin acollonit, no s'ho mereixen. Els avituallaments correctes, el de l'arribada també, on podies triar entre botifarra o embotit, és una bona idea. Els obsequis sempre van bé tot i tenir-los repetits.
És curiós, he fet 2n de veterans. No sé si donen trofeiu, si el donen, encara em deuen està cridant, tenia un dinar i he marxat volant. Tindrant un trofeiu per l'any vinent. Sembla que alguns veteranus s'han tornat pijus i l'aigua els espanta, je,je,je
I ara vaig a treure'm el fang de les orelles i del forat del cul....
2h 40'
Classificacions
web
Je,je,je,je....Amer....Aigua...Fang...Pluja....Sant Martí Sacalm...Corriols....Més corriols...je,je,je,je...masses variables per deixar passar aquesta oportunitat!!!!
Doncs ja sóc a Amer. Desde els inicis del BTT de Girona fa uns...25 anys aproximadament, que Amer sempre, sempre, ha estat un dels meus llocs preferits, ja sigui a la vessant de Sta. Brígida i Sta. Elena o la vessant de Sant Martí, que és la que hem fet avui.
Feia un mes i mig que no competia i es nota, com també noto molt la falta d'explosivitat, entenc que el tipus d'entrenament que faig, de tirades llarges de 50-70 km fa que guanyi en fondu i perdi explosivitat...però ja em va bé, tot té coses a favor i d'altres en contra.
Els d'Amer avui ens han fet anat cap a la zona del Colomer, on ha començat la pujada forta, que ens ha portat fins a dalt de tot a Sant Martí Sacalm, jo abans ja he tastat un marge, que m'ha deixat distret!!!, també m'ha deixat un bon trau a la cama. La pujada a Sant Martí dura i dura i molt dura, amb molt de fang, costava agafar el ritme. Amb la caiguda he tingut una bajón, però a la pujada m'he recuperat.
Com a curiositat, hi havia un ciclista que fotia uns crits de mil dimonis, cagant-se amb tot...pero porqué se me chupa la cadena!!!! òstia puta, la madre que la parióooo!!!, i així durant tota la pujada. Jo n'estava fins els daixonses de sentir-lo. Je,je,je porqué se me chupa la cadena...collons!!, doncs perque tenim fang fins i tot al forat del cul!!!!!
Un cop hem arribat a dalt hem fotut un corriol "Pata Negra" molt llarg que he disfrutat com un xai, estava disfrutant de la cursa, hem començava a trobar molt bé, vaja disfrutant. Hem arribat a Sant Agustí, i toca pujar. He passat en pero porqué se me chupa la cadena!! però per sort m'ha tornat a passar i m'ha deixat. Pels voltants tenia un altre elefant com jo en Lluís Mas, que com sempre, està fort com un toru i sentia el seu alè al clatell.
Les pujades fortes no s'han acabat, queden uns 8 km, i les cames comencen a notar l'esforç d'avui i el de la semana que ha estat considerable, per això alguna que en condicions hagués fet sense problemes avui l'he fet a peu. Tornem a baixar, corriolet macu i som-hi que pugem. Crec que és l'última pujada, aquí passo en Bautista (que de tant en tant li robo alguna foto com avui, gràcies!!! el teu pare fa bona feina) i un parell de corredors més, vaig molt bé em sento fort, ara és aquell moment que desitges que la cursa duri 20 o 30 o 40 kms més...no és pot tenir tot.
Per acabar ens fan agafar el divertit "corriol de sempre", per arribar al carrilet i meta a pocs metres.
La decisió de venir a Amer ha estat encertada, ens ha plogut, ha fet sol, hem passat per enmig de núvols, el fang no ens ha abandonat i l'aigua l'hem tingut sempre. Els d'Amer han fet un molt bon recorregut, és una llàstima per ells que el temps ha fet que molts ciclistes s'hagin acollonit, no s'ho mereixen. Els avituallaments correctes, el de l'arribada també, on podies triar entre botifarra o embotit, és una bona idea. Els obsequis sempre van bé tot i tenir-los repetits.
És curiós, he fet 2n de veterans. No sé si donen trofeiu, si el donen, encara em deuen està cridant, tenia un dinar i he marxat volant. Tindrant un trofeiu per l'any vinent. Sembla que alguns veteranus s'han tornat pijus i l'aigua els espanta, je,je,je
I ara vaig a treure'm el fang de les orelles i del forat del cul....