PROGRESSA ADEQUADAMENT....

...doncs sí.

Després de 10 dies yasevelaluzalfinaldeltúnel, ja m'han tret els punts externs. I això que vol dir??

Que he fet bondat!!!!  (El seny dels de més de 40 anys)

Que m'he fotut totes les pastilles que m'han dit!!!!  ("Julio amaba las pastillas, rojos, verdes y amarillas. lo encontraron frío dentro una farmacia..." Ilegales dixit!!!

Que m'he netejat la ferida, minuciosament cada dia!!!! (M'he convertit en un expert en curar ferides)

Que he anat al CAP a fer les cures!!!! (He ajudat a rebaixar la mitjana d'edat dels malalts)

Que m'he llegit 3 llibres i vaig pel quart!!! (Valeeeeee, dos ja els tenia començats)

Que he fet 3 cursets on-line!!!! (Ei, no és conya)

Que m'he llegit 7 magazines de La Vanguardia endarrerits!!!! (Quines coses que diu en Monzó)

Que he contestat totes les mostres de suport que he tingut!!!! Segur que m'he deixat algú.

Després d'uns 3-4 dies inicials difícils, de mal, molèsties, de no poder dormir, d'haver de molestar a tothom per tot, a partir del dijous passat ja vaig notar un canvi important. Tot i així, tornava a pendre antibiótic. Un punt suporava i no hi havia maneres de parar-ho. El diumenge em varen treure "a passejar", i la ferida/genoll es va carregar molt. Però a partir del dilluns, cosa fina!!! Em vàren treure la meitat dels punts i vaig poder començar a posar el peu a terra i fer un parell de passes, la cara ja se m'il.luminava. Ahir dimarts ja vaig caminar una mica més i avui m'han tret tots els punts!!!!

Estic començant a fer vida normal, la casa comença a caure'm a sobre, necesito sortir i segur que en els pròxims 2-3 dies ja podré. 

Tot arriba, la il.lusió no s'ha de perdre, heu vist que la ferida té forma de V de victòria??? Arribarà, com deia en l'anterior entrada...Tornaré.

Gràcies per tot a tots.

MARATÓ DEL CAP DE CREUS ACCIDENTADA

Avui una crónica diferent. M'hagués agradat explicar com ha anat la marató, però us explicaré el merder que vaig provocar.

Aquesta Marató havia de ser la última cursa a peu que feia, per ja dedicar-me exclusivament a preparar-me per la Transpyr de principis de juliol. I així ho havia comentat als companys de Caldes que vàrem pujar junts amb el cotxe, en Sergi, en Xavier i en Josep....mal fet!!!! No sóc superticiós, però no havia de dir res!!!!

Estava il.lusionat de fer aquesta Marató, sobretot pel lloc i per ser força tècnica, la setmana anterior i vaig venir a fer la Marató en BTT... vaja que era perfecte per mi, curses de les que m'agraden. Un començament tranquil per asfalt, fa que amb en Sergi ens situem entre 15-20, quan començava a tenir urticària per l'asfalt, comencem a enfilar cap al Pic de l'Àliga, primer suau, i al cap de poc tots a caminar, amb en Sergi recuperem alguns llocs. Comencem a baixar, baixada tècnica de les que m'agraden, ens avisen de la dificultat allà mateix i crec que en el briefing inicial també, passo a en Sergi, ja m'atraparà penso.

De cop, i ara ve lo bo, no sé com ensopego, crec que amb una arrel, caic posant la mà i braç dret per parar el cop, la baixada és forta i començo a caure bocaterrosa cap avall. En un instant sento un mal terrible  i noto que he quedat penjat. Òstia què passa, el mal no em deixa pensar, crido, m'adono que estic enganxat a una arrel. No sé com aconsegueixo desenganxar-me, el mal és terrible, suposo que els meus crits, es podien sentir de molt lluny.  Estic estirat a terra mirant el cel i el cap per avall. Recordo cridar molt, aconsegueixo aixecar-me una mica i veig la ferida...collons!!!!! Però si veig l'ós, veig el fèmur!!!!!(ara sé que no era ós, era greix) i tot de carn penjant. Ufff...una  imatge que la recordaré molt de temps.

El mal és terrible, com si m'estiguessin estripant. Ara hi ha un periode de temps confús per mi. Recordo molt bé que arriba en Sergi, que a part de ser un bon corredor, és una millor persona, ahhhhh i que per un animal com jo...és veterinari. Doncs ell aguanta la ferida i l'embolica, primer amb una estelada, Visca Catalunya, i després amb venes d'una corredora francesa. El mal comença a ser insuportable i provoca que em comenci a desmaiar, no veig res. Es va parant gent, que em fan preguntes, com em dic, on sóc... no sé ni si contesto bé, sé que hi ha molta gent, m'han dit que algun corredor al veure la ferida, s'ha marejat, recordo veure en Llorenç el del cap pelat i el pantaló independentista, recordo en David de Bici Oci  "pedal damm it", em segueixo desmaiant. El cos és savi, quan el mal passa a ser insuportable...desmai, recuperar i tornem-hi i així unes quantes vegades...potser 15...moltes. Moltes vegades intentant vomitar, em sembla però que al final no ho he fet. No es separen de mi en Sergi, en Xavier i en Sam. Tinc molta fred tremolo, alguns corredors porten manta tèrmica i em tapen, en Sam per sort porta un paravents de goretex, recordo notar escalfor quan me la posen, jo segueixo estant KO, desmaiant-me, però sé que estic ben acompanyat.

Arriben els primers bombers i els tècnics sanitaris, els demano calmants, però no en porten o no m'en poden donar. Amb una camilla em situen uns metres més enlaire, suposo que m'inspeccionen, descarten que tingui el fèmur trencat. Arriba l'helicòpter que fa una aproximació i baixa un bomber GRAE, que segurament devia ser metge. A partir d'aquí la cosa ja canvia, han obert una via i m'han injectat nosequè,  finalment el mal comença a tranquilitzar-se. A partir d'aquest moment ja tenia més conciència, no em marejava, hi veia perfectament i sabia què passava en tot moment. Començo a veure el merder que havia organitzat. El GRAE dominava la situació a la perfecció, ara només era qüestió d'"empaquetar-me" perquè l'helicòpter em  baixés al parc de bombers de Roses, que ja m'esperava una ambulància per anar cap a l'hospital de Figueres, després d'una mica més d'una hora d'espera.

Un cop a l'hospital ja us ho podeu imaginar, una mica de carnisseria, algun mareig més, i aclarir què tinc realment. Finalment, de tenir la cuixa destrossada i el fèmur trencat, ha quedat que tinc un magnífic esquinçament de carn a la cuixa esquerra, que per sort quasi no ha tocat el múscul i ossos, lligaments...estan perfectes. Els doctors i infermeres em van demanar si podien fer fotos d'aquesta magnífica ferida.

Us poso una foto d'un cop cosit, la que tinc amb la ferida oberta millor que no...això és un bloc esportiu i no un bloc gore.

 

Apartat molt important, els agraïments:

• Sergi Bañeras: Tenir-te al costat en tot moment va ser un alleugeriment, sempre parlant-me, intentant que estigués el millor possible, patint amb mi. No deixant-me fins que vaig està cosit. Com he dit, bon corredor i millor persona. Aviat tornarem a quedar el dimarts. Mil Gràcies.
• Xavier Bermúdez i en Sam Rodríguez: També vàren estar tota l'estona al meu costat, suposo que patint, fins que l'helicòpter se'm va endur. Gràcies pel paravents, no saps que bé que em va anar.  Gràcies.
• Els Bombers de Roses i els Sanitaris: que van haver de pujar a peu amb la conseqüent suada, un plaer tenir-los a prop.  Gràcies.
• Els GRAE: Qualitat, eficència, domini de la situació.  Gràcies.
• L'Hospital de Figueres: que em vàren atendre ràpid i eficienment. La Dra.Ciudad i el Doctor que em va cosir que tenia un domini bestial. No us cobraré el copyright de les fotos que em vàreu fer.  Gràcies.
• A tots els corredors que vàreu passar pel meu costat, i vàreu patir un moment per mi, que vàreu ajudar i em donàveu ànims us sentia...però poc...  Gràcies.
• A tots els que em doneu ànims a través del correu, facebook, telèfon...  Gràcies.

Ufff...us he futut un rotllo, que si heu arribat fins aquí te mèrit...Gràcies a tots per tot.

Tornaré!!!!!

MARATÓ BTT DEL CAP DE CREUS

29.5.2012
Roses - Cap de Creus
80 km
web - classificacions

Comarca Daliniana del Cap de Creus, un món  a part, paisatges molt diferents als que estem acostumats...doncs el passat diumenge vaig fer la Marató en BTT del Cap de Creus, i ... perquè collons en diuen Marató si vàrem fer uns 80 km???? Un misteri per resoldre... haurem de trucar en Sebastià d’Arbó.


Aquesta marató ha estat com una “prova”  de la TRANSPYR que faré aquest juliol amb en Carlus. El fet d’haver d’utilitzar el GPS, el kilometratge i haver-ho de fer per parelles era idoni per anar-hi.


Vam començar neutralitzats pels carrers de Roses. Amb en Carlus com que no anàvem a competir sino a passar-ho bé i a “entendre’ns” , ja t’ho prens d’una altra manera... feia temps que no començava una cursa a ritme de veranoazul.  Direcció cap a les magníques cales de l'Almadrava i de Canyelles, ja per començar a pujar, i pujar, passant pel costat del'antiga zona militar de Punta Falconera, en direcció a Roques Altes, el Puig de la Malaterra, el Puig Rodó i vorejar Pedres Negres i Puig Alt (492m.). 


El dia s’ha aixecat collunut la nit anterior va ploure, i hi ha una netedad ambiental impresionant, amb un airet fresc que ens acarona i ens va d’alló més bé. Al guanyar alçada les vistes comencen a ser impresionants, tota la Badia de Roses s’ha aixecat radiant, esplèndida...ha estat una llàstima no portar la camàra de retratar. Un cop a dalt  cap avall per camí/corriol amb força pedra que ens porta directament a la Cala Montjoi, paradís del ex-restaurant El Bulli.


Agafem la pista, direció Cadaqués, passant per la Cala Pelosa, el Cap Norfeu, la Cala Jóncols, passant per la Font de la Regullosa i fer el coll de la Manyana abans de començar a baixar cap a Cadaqués, uuuuauuuuuu les vistes de Cadaqués mentre’s anàvem baixant, acollonants, un paradís!!!!. Arribem a Cadaqués, surrealiiiiiiiiisme en estat pur i anem a buscar la carretera per anar al Cap de Creus, passem per la zona de S’Alqueria, amb vistes de Port Lligat. Ja portem casi 40 km a prop de l’avituallament sólid, amb en Carlus, per ara, cap equivocació amb el GPS i un bon ritme, sense anar “apretats”, vaja, disfrutant. Al principi hem passat a molta gent, però a partir dels 20km ja ens hem situat al nostre lloc,. Hem anat un ratet amb els de l’Escoleta de BTT, que estan a tot arreu, i fins a Cadaqués amb un equip de Bici Oci. 

                                                         Foto feta pels escolaterus


Hem fet uns 5km per carretera, quan ja començava a tenir urticària, ens han fet sortir de l’asfalt, però.........on és l’avituallament??? Deien al km 40, però en portem 45!!!, finalment al 47 km els hem trobat. Parada i Fonda. Òstia xoriço!!!, Vinga a menjar tacus de xoriço, tacus de formatge, tacus de pernil, alguna barreta i  3 gots de coca cola, per netejar l’estómac. Un pet, un rot i tornem-hi. Seguim per un camí guapo, feréstec, rodejats de vaques, amb la visió constant del Puig Pení , amb els famosos collons dels americans.


“Està fuera de trayecto”, collons!! Carluuuuussss, que ens hem equivocat!!!!, segur???? Siiiiii. Doncs reculem. Ep Carlus cap aquí, segur?? això és un corriol força brut. El GPS ho marca doncs som-hi. Comencem un corriol llarg  i acollonant, sempre amb vistes el mar, tot i que si aixecaves gaire el cap et foties d’orus, que ens ha dut quasi a tocar del Port de la Selva, ja portem 55 km.Tornem a pujar fins al Puig de l'Oratori, per baixar per la trialera més guai de tot el recorregut, amb moltes pedres. Arribem a tocar de Selva de Mar, que hi arribem per la carretera. Avituallament.


Tornem a pujar, ens espera una pujada d'11 km suau però constant, amb ràfegues de vent importants, amb una trialera final de pujada que ens ha fet suar, per arribar al Puig Vidriera de 340m. Travessem la carretera de Cadaqués per agafar la carretera que va cap el Pení durant 2 km fem asfalt de pujada amb vent contra, fem el Pla de Can Causa.

Ja queda poc, i el poc quasi tot és baixada, anem cap al Puig Rodó, on agafem un tram, que ja havíem fet d'anada,però ara tot baixada fins arriba a la carretera de la Cala Montjoi, i d'aquí direcció cap al Dolmen de la Creu de Cobertella, per aquesta zona ens hem futut la pixaunliu, i hem perdut dues vegades el trajecte, el fet que estàvem molt a prop de l'arribada hem tirat pel dret.Arribem amb 5h 18' a la posició 11. Contents.


Hem de millorar o concentrar-nos més en el GPS, sobretot a les baixades. Dinar i cap a casa. Organització correcte, potser jo començaria a les 8h i el primer avituallament una mica lluny, en positiu, els pocs controls que hi havien molt ben situats, el circuit, tot i ser molt pisteru, molt recomanat. El dinar correcte i l'obsequi també. Circuit per repetir.


I el pròxim diumenge al mateix lloc Marató del Cap de Creus, aquest cop a peu. Potser sí, acabaré empaltat de surrealisme. 

CURSA DE LES PEDRERES DE GIRONA

22 d'abril de 2012
Girona
21 km
Classificació

Aquest diumenge volia fer l'Open tàctic de BTT, però una vaeria mecànica el dissabte, va fer que hagués de canviar d'opció i vaig anar a parar a la Cursa de Les Pedreres de Girona.

Tres de Caldes estàvem a la sortida, jo, en Sergi i en Josep, dia ennuvolat, però bona temperatura per exprimir-te i suar la cansalada. El recorregut ja sense fer-lo, segur que ens agradarà, és el que té que l'hagi fet en Toti.

Comencem pujant cap a l'Universitat, la pujada s'enganxa força, agafem el corriol per anar a Sant Daniel, he començat bé, situat entorn el 20è, passem la font d'en Fita, em passen uns quants asfalterus, també la Louise la primera fèmina, en Sergi i en Josep ni els veig, han volat,  anem resseguint la Riera de Galligants i... fot-li fort que comença pujada forta.

Començo tranquil, però no gaire i vaig guanyant terreny als que tinc al davant, el tram que passem és conegut per mi, els havia fet en BTT a l'època que vivia a Girona fa....casi 15 anys. Anem en direcció cap al Puig Estela, que el rodegem i passem per Cal Dineret (Sempre em fa pensar amb el conte d'en Patufet...ja veus). He recuperat força, ara em sento millor i les cames van lleugeres. Avituallament i toca fer planer i baixar.

Arribem a la ctra. dels Àngels i pel costat passem per Can Pol, comencem a baixar, i baixant recupero. Comença un tram que està fora dels meus paràmetres...pista ample planera...però cap al final comença a baixar i m'animo. Atrapo en Josep que com bon enrampat de la montanya, això de la pista planera tampoc li va bé, a la baixada el deixo, perquè en veig un parell a davant i he decidit que...a por ellos...per Tutatis.

A baix tornem a resseguir el Galligants però per l'altre costat, fem una pujada "puta" km 17, i que notar els bessons, a dalt atrapo els dos de davant, travessem la variant de Girona, a les baixadetes els deixo de molt, però als planers m'atrapen. A sota el Pirulí hi ha una pujada a quatre grapes, que m'ha servit per deixar-los enrera i atrapar a un altre corredor.  A dalt ja només queda planer i la zona de Les Pedreres. Passem pels Caputxins i la Torre Gironella per enfilar cap a La Torre Alfons XII, a sobre mateix de Les Pedreres.

M'ha passat un asfalteru amb pinta de triatleta, però el vaig veient, el tros final és un puja i baixa, amb unes escales finals, que he tingut la sensació de volaaaaaaar, els veig a davant, salto i salto i salto,...però res... m'ha tret 2 segons.

Arribo a meta content, bon circuit, bon lloc, temps idoni, he quedat 3r veteranillu i 13è de la general, amb bones sensacions i el genoll sencer.

El millor de la cursa: l'speaker!!!!!! Sabeu qui és la mare del Puput......la puputamare!!!!!

Ara tocarà anar cap a l'espai surrealista d'en Dalí, el Cap de Creus. El 29 faré la marató en BTT del Cap de Creus 75km i el 6.5 el Trail Cap de Creus 42 km a peu, a veure si m'enganxa al surrealisme histriónic de monsieur Dalí

DE... "LA SUADA" D'AGULLANA A... "L'EXHAUST" DE PUIGDEFROU

El divendres de Setmana Sant vaig anar a Agullana a fer "La Suada". Ja fa uns anys que la faig i sempre en tinc un bon record.(crónica 2011). Aquest any el recorregut a variat en l'inici i el final, la resta idèntic a l'any passat. La pujada al punt més alt el Puig Pruners de 832m, molt maca, no gaire exigent, es va intercalant camí de bosc amb corriol.

Un cop a la zona de dalt es va resseguint la frontera amb França, passant pel costat d'alguna creu fronterera. Aquesta és la zona que més m'agrada, corriol força tècnic amb pujada de treure el fetge al Puig dels Pruners i fins al Coll de la Manrella corriol "amigable" de baixada. Enganxem el corriol més feréstec i disfrutat per seguir amb uns quants kms de camins entre alsines sureres. Aquest any no hem fet el tram de la línia elèctrica.

Suposo que la crisi ha fet que s'hagi encarit la inscripció, tot i així el gran avituallament final amb pinxus i arengades, l'obsequi de samarreta tècnica i el recorregut, fa que els eurus estiguin ben invertits.
Classificacions



Ahir dissabte vaig anar a fer l'Exhaust. Puigdefrou le pujat moltes vegades, però sempre amb BTT, mai a peu. Recordo els corriols de baixada amb la bici i sobretot la Font del Bassi. Magnífica Font que un Juliol de...fa 20 anys ens hi vam banyar!!!!

El nom d'Exhaust està molt ben triat, 16 km amb un D+ de casi 1200m. Amb pujades indecents i baixades immorals...planers? Només el tram del costat del Ter i potser feia 1,5 km. Aquest tram desequilibra el recorregut, je,je,je. Jo l'any vinent el faria passar per dins el Ter!!!

Felicitar a l'organització el recorregut sensacional!!! quan podies aixecar el cap, amb unes vistes acollonants. La pujada final de 700 m de desnivell seguit, amb algun tros fet a quatre grapes amb els bessons a punt d'explotar i els quadríceps demanant auxili, ha estat acollonant. Un cop a dalt, fer un cop d'ull a la magnífica vista i ...banzaiiiiii, m'esperen 4km de baixada frenètica de corriols i més corriols. Amb alguna aterrissada merescuda, per imprudent però a la vegada disfrutada. Arribo a baix molt satisfet. Píndola de felicitat.
classificacions

DUATLÓ DE SILS

Sils...terra de makis
25.3.2012
9.5km + 27km
Classificacions + web



Un podium inesperat...tercer...copa+farcell+samarreta tèrmica...molt agraït als makis!!!! Llàstima de farcell(m'explicaré al final).

No era la meva intenció fer aquesta duatló, el fet de que sigui molt planera, sense desnivells importants em tirava enrera...però collons un duatló que fan al costat de casa si ha d'anar.

Aquesta vegada l'Enric també ha vingut. Era un duatló "llarg" 10km run + 27km btt, que jo l'he fet encara més llarg, perquè hi he anat en bici desde casa 11km anar + 11km tornar.

El sector de córrer uffff, uffff, l'he fet a un ritme de 4'9'', feia temps qe no corria a aquest ritme. Rectes llaaaaaaargues, visibilitat del circuit, ufffff...amb aquests circuits pateixo mentalment. Jo sóc senglar i prefereixo córrer per dintre bosc, dreta, esquerra, amunt, avall, esgarrinxada...passa a la dreta, jauuu.

Amb la bici, m'he trobat millor, m'esperàven 27 km per un terreny que em coneixo molt bé, i a part del tros de línea, la resta ja l'havia fet. Circuit amb poc desnivell, quasi no he tret el plat gran. Gràcies a la pluja del dimecres el circuit estava en perfectes condicions...sort, sec haguèssim menjat molta pols. Ja d'un principi he atrapat a molta gent, cap al km 5 hem fet un trio, amb en Mas i un noi dels Serragrenyada, que ha anat molt bé i de tant en tant podiem descansar. Algú m'ha cantat que anava segon...collons...pos que bé. En Mas s'ha despenjat i hem anat fent amb aquest noi.

Als km finals m'ha passat un radikal, que per la velocitat que portava, m'he dit que devia competir per parelles, però no!!!! era individual i al final he quedat tercer. Ha guanyat en Boix, que està quesesale.

Aquests makis s'ho munten molt bé. Cada any alguna cosa o altre faig amb ells, he fet la mitja marató, la marató, aquest any el duatló i sempre, sempre l'organització és perfecte. Llàstima que tinguin unes contrades tan planeres. L'avituallament final és perfecte...beguda sense límit, donuts (aquest cop 3), pastisset, butifarrada, tot això a davant del pavelló amb gespa per poder fer estiraments...i el solet que feia,...de collons. Per fer una petita crítica constructiva, els nois dels avituallaments del circuit hauríen de ser proactius en donar aigua.

Molt content per la samarreta tèrmica Hoko que m'han donat per haver acabat tercer, el trofeu, els nens ja el fan servir per jugar-hi i respecte al farcell que m'han donat ple de productes de la terra, doncs, com he dit que havia anat a Sils amb bici...ja portava la motxil.la molt plena i només hi he pogut posar un fuet...la resta, farcell inclós he vist un cassanenc i li he donat, espero que li hagi anat de gust.

Salut i kms

DUATLO D'ARBÚCIES

Arbúcies
El Montseny
18.3.2012
4,5km + 15km + 2km




He tornat ha anar a Arbúcies a fer el duatló. L'any passat (crónica 2011) em va agradar molt els circuits, l'organització perfecte, amb bon esmorzar, un molt bon preu d'inscripció...només 6 € i l'afegit d'haver fet podium

Doncs he tornat a fer podium, segon!!! darrera d'en Beni Montero, igual que l'any passat.

Aquest any anava una mica més confiat, però en el primer tram de córrer, me sentit carregat de cames, suposo que els 70 km de BTT del dissabte es notàven. He fet la pujada com he pogut i a la baixada a topeeeeeeeeee, fins que sense saber com, me futut un pinyu...correns!!!! Aixecar-me d'una revolada i cap avall, als 100 metres un altre cop!!!, Collons que passa!!!! òstia són les wambes...haig de canviar de wambes. Els Salomon només les porto per les duatlons perquè són ràpides de cordar en les transicions però, són molt velles i tenen la sola molt gastada, ara si que han arribat a la seva fi.

Arribo cap el 10, agafo la bici començo a pujar fort, i en un moment ja me posat tercer, carai ho van parats o jo vaig com una moto. Passo en Pep Montsant (guanyador de la marató de Sant Hilari, això si que té mèrit), passo l'Albert, un molt bon atleta de Cassà, i em situo primer. L'alegria a durat poc, de manera imprevista i sigilosament en Beni Montero m'ha passat com una bala.

He intentat seguir-lo, però semblava un isard endimoniat saltant pel Montseny. M'he menjat el meu ego...vas segon, està molt bé, estigues per lo teu, que aquest porta un altre ritme.

El circuit és molt divertit combinant algun corriol, amb pista, amb camí de bosc, més corriol, algun de més tècnic, però tot ciclable. Era el mateix que l'any anterior, no m'agrada, m'estimo més que el canviin, si no sé el que ha de venir m'ès més excitant. Lo desconegut me pone.

Al primer ni l'oloro, però al tercer tampoc...tierra de nadie...malament. Arribo a baix, transiciono ràpid i a fer els últims 2 kms, molt divertits i revirats per la Riera d'Arbúcies. Arribo a meta en 2ª posició. Casi 2 minuts menys que l'any anterior i amb un any més al cos. Classificacions:



Magnífic duatló popular, molt ben organitzat, 6€, butifarrada, amanides, beure sense límit, netejabicis, pel Montseny, bons recorreguts. Perfecte

BTT SANT HILARI - GUILLERIES EXTREM

4 de març de 2012
44 km
4h 58'
2610m D+
2 rodes rebentades
1 llanta a pendre pel cul
6 òsties
etc...
etc...


He disfrutat com un autèntic mandril en zel!!!!!

Sant Hilari o Pep Permanyer, equival a duresa, els ciclistes ja ho saben i a la línia de sortida erem pocs. El circuit llarg uns 30 ciclistes, que com que ja sabíem al que veníem suposo que tots hem disfrutat com camells, excepte algun ciclista perdut que era la primera vegada que venia.

Pujades llargues i dures, baixades trialeres impossibles, molts trams a peu, els kms passen a poc a poc, duresa molta duresa.

Personalment m'he trobat molt bé. Patint a algunes trialeres, els trams a peu cap problema i a les pujades anava molt fi. He fet els primers 25 km amb en Dani i en Berna, que ens ho hem passat molt bé. Hem començat a ritme suau, sabent el que ens esperava, a prop de Sant Miquel de Solterra ja hem començat a apretar una mica. Hem coronat el cim 1.205m i a fer la baixada impressionant cap a Osor, passant arran de la Roca de Cercenedes, hem baixat junts i hem rigut molt, també hem caigut. Moment àlgid quan en Dani ens deleitava amb moviments tipus Danny MacAskill. Un cop a la Riera d'Osor tram a peu de pujada fins a agafar la pista i vinga cap a munt, prop del Boscà, aquí ja he vist que anava un punt millor que ells. A dalt els he esperat a l'avituallament, i cap avall tots junts, altra cop, cap a la Riera d'Osor. A la següent pujada, el camí de Can Busquets, els he deixat i he anat fent sol, passant per Sant Francesc, i dirigint-me cap al Coll de Querós. Avituallament...avui vaig de coca-cola i donut...3 gots i un donut, tornem-hi vaig passant alguns ciclistes, em sentia molt bé, estrany perquè el dia anterior m'havia castigat anant fins a Tossa i pujant Cadiretes uns 55 km.

Jo a lo meu, anant disfrutant com un carcamal fins que a uns 10 km he rebentat, he estripat la cuberta. Estava per la zona de la Gavarra a uns 1050m. Apa a posar camara, he estat parat la tira de temps, segons el GPS uns 14 minuts, no podia treure el pitorro, amb el líquid sellant havia quedat tot enganxat. Quan ho aconsegueixo al moment de posar aire l'ampolla de CO2 m'ha caigut i no he pogut acabar d'inflar, vaja un desastre. En aquest moment passen en Dani i en Berna, m'hi enganxo a penes i treballs, amb la roda quasi totalment desinflada, totes les pedres que enganxava fotia llantassu, era un patir. Tard o d'hora sabia que tornaria a rebentar, i ho he fet als últims kms, als planers abans de fer la última baixada cap a Sant Hilari. Com que ja m'agrada córrer, m'he futut un sprint de baixada bestial.

Fa anys vaig llegir, que era la cursa de BTT més dura de l'estat espanyol, jo opino que és molt dura, però pels rara avis com jo, el que és més important és que disfrutem molt animals. Que la nostra fi sempre és una: Disfrutar

És una cursa que s'ha de fer en BTT i a peu. Crec que en BTT ja le fet 4 vegades i una a peu. Més o menys al meu nivell es tarda el mateix, aquest any en BTT 5 hores i el 2010 corrent 5h 15'. Potser corrent la disfrutes una mica més.

El parte médics és: esgarrinxades/rascades/ferides a totes les extremitats...menys una. També tinc cruiximents al braç dret...el que feia servir per aixecar la bici en els trams a peu. A part d'això em sento molt bé.

Una altra píndola de felicitat

DUATLÓ DE PORQUERES

Porqueres
26.2.2012
7km + 15km + 3km
Classificació



L'any passat ja vaig fer aquest duatló de porqueres amb una victoria inesperada per mi, aquest any havia de tornar-hi a intentar revalidar-la.

A Porqueres deuen tenir un microclima especial, sempre que hi vaig, ja sigui amb duatlons o amb curses de BTT, fot una calor de collons, ahir vàrem arribar als 23ºC.

El d'ahir era el mateix circuit que l'any anterior, amb un retall petit en el tram de córrer, al fer el mateix circuit no m'agrada, per contra va bé perquè mentalment ja et fas un visionatge espaial ... aquí això, allà allò, a aquella pujada daixonses i aquella baixada dallonses, doncs...patapum xim pum, comencem com sempre a tota òstia, jo esbufegant i treuen mocs per tot arreu, em situo amb els primers, ui,ui,ui que vaig massa enganxat, i baixo una mica el ritme...ep però no gaire... del grupillo dels de davant sóc el darrer, ufff la primera pujada és d'asfalt i s'enganxa molt i em costa, agggggg. Arriba un terreny que m'agrada més i amb la baixada recupero alguna posició. Arribo a meta, apa tornem-hi una altra volta, ara les situacions ja estan més espaiades i puc començar a aixecar el cap i veure en quina situació estic, és difícil dec tenir uns 20 tius per davant, però com que es pot córrer per parelles, trios o individual no sé en quina situació estic.



A l'arribar a la transició l'speaker m'ho recorda vaig tercer, també em fa saber que si vull quedar primer com l'any anterior hauré de pencar molt. Vale, vale, oido, doncs ho intentaré que ara ve la bici i "en principi" és el meu terreny. Avui a la transició mhefututlapixaunlio, finalment surto i com l'any anterior als primers kms passo a molts corredors, però als darrers kms anava en tierra de nadie durant una estona,fins que a la pujada forta he atrapat al segon, però res se m'ha escapat, el tiu m'ha deixat amb un pam de nas, unes quantes pedalades fortes i apa adéu...doncs adéu. He fet la segona volta també a tope, el segon l'anava veient, però no hi havia maneres, algun problema al passar alguns corredors doblats, però que no m'ha fet perdre gaire temps. A una recta de plat gran, amb un tram de pedres, he traçat malament fotent un cop a una pedra que no s'ha volgut moure i que m'ha fet aixecar la bici, que ha provocat un cop als meus picarols, provocant-me un moment de desconcert testicular, del qual m'he hagut de recuperar amb un tacte posicional dels mateixos.

Arribo a la T2, aquest cop ho faig millor, i apa a fer el calvari, haig de superar la pujada d'asfalt, que és que el que més ràbia em fa...uff vaig fregit, al segon ja ni rastre, ara només m'haig de preocupar pel quart, vaig fent, vaig fent i collons en ve un que va com una bala, no pot ser que sigui individual, fiuuuu, ja ha passat quasi no el veig, fa parella, segueixo en tercera posició...arriba la baixada, je,je,je ara amb tranquilitat vaig arribant a meta pensant, que un altre podi de la general està molt i molt bé. Tercer!!! Això sí, crec que aquest any he patit més que l'anterior.



L'organització molt bé, molts controls, avituallament final perfecte amb botifarrada amb beguda sense límit i alguna pasteta (es perdona la coca-cola calenta per la calor que feia). Entenc que al ser un duatló popular l'hora d'inici sigui a les 10h30', però a mi em va millor més aviat. I el que crec han de millorar és el preu de l'inscripció 15€ crec és excessiu.

Porto set diumenges seguits competint...paro o no paro...haig de parar...o potser no...que diu el genoll?...no parla...millor...doncs potser no paro...la setmana vinent ho sabrem.

DUATLÓ DE LES GAVARRES - CELRÀ

Celrà (El poble de l'Enric)
19 de febrer de 2012
4,5km + 20km + 2km
Classificacions




Amb els anys he deixat de preocupar-me, o potser millor he posat en segon terme, els temps i de les classificacions...però és plaent veure que, tot i el pas irremediable dels anys, que estic situat en posicions capdavanteres.

Amb els anys noto que la capacitat de recuperació d'un esforç és més llarga, noto que ja no sóc tan explosiu, noto que les curses llargues em van millor... i noto que he millorat considerablement en la satisfacció i plaer del que faig.

Després d'aquesta filosofada a l'estil Schopenhauer...

Celrà, bon ambient, alguns triatletes, alguns corredors de muntanya, pocs btterus, gent bona a la línia de sortida (sense haver-hi línia, collons no costa res posar una línia de guix encara que sigui torta).

10,9,8,7,...JA!!!! Agggg, uffff, agggg, ufffff...situem-nos... nervis fora,....dels deu primers, bé...seguim...agggg, uffff, agggg,... a veure, periscopi...Almendros a 10 metres, bé, Arnau Julià al costat, molt bé, seguim...agggg. uffff, agggg, uffff, porto 3 kms i crec que encara no he respirat!!!! Respiro...falta 1 km de planer...al ataqueeeee, per Tutatiiiiissss!!!

Arribo a la transició pels voltants del 10, transiciono molt ràpid (n'he après) i surto com un llamp... escuat...flis, flas, flis, flas. Començo a pujar tinc un grup davant, que atrapo i deixo enrera, collons semblut un jovenet de 20 anys!!!, tira,tira,... els quadríceps em cremen...tant, que hi podria coure carn a la brasa, veig el cap de cursa...David per davant, Almendros a darrera i més separats Julià i Oriol...a por eeeeellooooooos. flis, flas, flis, flas...collons que no arribo. A veure Cabarrocas tercer o li fots més canya o no els atrapes!!!! Som-hi agggg, uffff, aggg, ufff... i els atrapo!!!! Estic en situació de podi.

Segueixo fort fins al Puig Estela, m'ha semblat que els deixava, però ha estat un miratge, estaven a darrera enganxats, apretant i jo que m'havia de recuperar de l'esforç de la pujada, i aquests a darrera...collons...moment interessant...els he perdut. El podi s'ha esfumat. M'he quedat sol.

Avituallament...aiguaaaaaaa....gràcies....corriol cap aquí corriol cap allà, ara comença la part divertida del circuit, direcció cap a Sant Miquel, però sense arribar-hi. A l'anar sol baixes una mica el ritme i...a una pujada de pista em giro, i óstia que en tinc dos al acecho, vinga noi posa't les piles, m'he recuperat una mica i sort que ara ja bé baixa, fiuuuuuu.......



-Cabarrooooocaaaaasssss.....quèèèè.....vas de puta mare.....valeeeeeeee.....els elefants mai moreeeeennnnnn..... Un altre que s'enracorda de la meva edat.

Una baixada divertida, a baix hem resseguit la Riera de Masvalls, Fins a la Font de Les Escales, per ja encarar el camí cap al pavelló

Faig la T2, molt ràpida, avui si hagués fet una cursa de transicions guanyo segur, i vinga a sacopaco, que entinc dos darrera i no vull patir. Porto un km em giro i ailamarequelvaparir, collons em tocarà patir fins al final un que em va retallant.

Respiro, torno a respirar, penso, m'ho repenso...aquest m'atrapa segur, que faig, he estat ràpid mentalment...hi havia una zona de 300m. de mala petja, el de darrera fa pinta d'asfalteru, i he decidit esprintar aquests 300m. i acabar els últims 400 d'asfalt com pugui i m'ha sortit bé....he acabat 4rt!!! Medalla de fusta!!!!!

I la setmana vinent més duatló.

PD: Agraïr a la dona d'en Joan Roura les fotos. L'he anomenada fotografa oficial. Gràcies

TRAIL TRADEINN LLORA

Llorà (Sant Martí de Llèmena)
12.2.2012
-7º Un fred de collons
14,5 km
Classificacions



Dels 19km anunciats, al briefing ens diuen 17km i finalment van ser 14,5km...collons!!!

Els primers 3km planers i pista...recollons!!!

Per Tutatis!!! M'he sentit decebut. Pocs kms, molts planers, molta pista, quasi tots per cara nord...per oblidar.

Vale, vale, alguna cosa bona...un parell de corriols divertits, l'aigua de l'avituallament estava glaçada, era granissada, per moments m'ha semblat a tenir a les mans un mojito. Al principi en Sergi m'ha anat estirant, sort, però el tiu va fi i a la pujada m'ha deixat de seguida, ha fet Top Ten.

Geogràficament ens hem mogut inicialment pel Pla de Sant Joan, per desprès pujar cap a la carretera de Les Serres i direcció a Can Polità. Era el punt més alt, uns 400m, km 10...i ja està, sacabóloquesedaba baixada per un corriol força divertit, arribant a prop de Santa Afra, i planer fins a Llorà.

Tot i el mal rotllo, m'he sentit força bé (excepte al planer), el genoll està de vacances i em deixa fer, respecte a Quart he millorat en seguretat.

Toca fer algun duatló.

TRAIL TRADEINN QUART

Quart
5.2.2012
Temperatura -5º
21 km
Classificacions




Avui volia fer la cursa de BTT, però amb el fred que fotia m'he cagat les calces i he decidit fer la mitja de muntanya, corrents el fred es suporta millor.

Tot i el fred érem uns quants tocats del bolet, sobretot els ciclistes, a peu cap a uns 100 corredors. A la sortida uns quants de bons, els Matxacuca.
Sortida força tranqui, estem tots freds però al capdamunt de la pujada inicial ja estem tots en fila, fem uns 4 km de planer fins a travessar la carretera de Girona. A partir d'aquí cap amunt, avall, amunt, avall...circuit força trencacames. Hem passat a prop de Castellar, hem travessat el Celrè vàries vegades, hem trepitjat neu, glaç, hem fet molts de corriols i baixades tècniques, hem passat a prop de Can Mascort, hem passat per el bikepark per baixar cap a Palol d'Onyar i d'aquí cap a Quart, uns 4-5 kms de planer que s'han fet llaaaaaaaargs.

He anat molt de tros amb en Josep, ell em deixava a la pujada i jo l'atrapava a la baixada i així uns quants kms, fins que m'he quedat sol, quin pal, quan vas sol sempre baixes el ritme, però he vist un corredor i l'he atrapat, així hem anat fent junts uns quants kms. A l'arribar al planer de Palol m'ha deixat.

Feia temps que no feia una mitja, el genoll m'ha respós bé, sense problema, a l'última baixada tècnica els genolls ja em demanaven auxili. He acabat satisfet. No m'esperava anar tant bé.

El circuit molt divertit.

CAMPIONAT DE CATALUNYA DUATLÓ DE MUNTANYA - TAVÈRNOLES (OSONA)

Tavèrnoles (Osona)
29.01.2012
Nevada de 3 cm.
Temperatura cursa 0ºC (Ni fred ni calor)
Classificacions

Ja tinc a la butxaca el meu primer Campionat de Catalunya de Duatló de Muntanya. Hem tingut la visita inesperada de la neu, en tingut boira tancada a les zones altes, normal per aquestes contrades i sobretot fang, molt de fang.

A la sortida gent important, avui s'hi havia de ser, jo com és habitual ben col.locat...a la sortida (no penseu malament, que de porros no en fumo). Avui eren 5 km a peu + 19 km amb BTT + 3 km a peu. Ja ens han avisat que els primers 300 m eren els més forts i collons si ho éren he quedat ben enganxat. La gent em passava per tots els costats, algun fins i tot pel damunt, per mi era un voler i no poder, de respiració i de cap estava bé, però les cames no reaccionàven. Potser poc escalfament, potser aquesta setmana he fet sortides massa fortes, ja veieu tants anys "escoltant" el meu cos i encara no el ser "sentir".

M'he autoanimat, tipus Kilian...que vènen els indiiiiiisssss, corre o et clavaran una fletxa....o... aquests que ara passen, je,je,je a la baixada els fotaré un pal....Doncs més o menys ha estat així, arribo a dalt que devia anar cap al 80 i a la baixada, flis, flas, flis, flas...finalment arribo el 63. És molt mal resultat però vist la situació inicial més que content.

Transiciono molt bé, agafo la meva estimada, la munto i a pedalar. He sortit força animat, ja des dels inicis hi ha molt de fang, això m'imposibilita poder passar a la gent, tots hem de seguir la traçada bona. Uns kms més avall tinc una zona amb menys fang i aprofito i vaig passant ciclistes, alguns degut al fang baixen de la bici, jo que sóc massell no vull i apreto, pateixo, apreto encara més i pateixo més, de cop, ja ens havien avisat, apareix la neu, uns 3 cms.



Hem fet uns quants kms amb neu, curiós i divertit. M'ha agradat. No cal dir que era tot pujada, i pocs planers. Arribem cap als 750m. i a part de la neu ens trobem una boira, que noseveunpiju, i a més era en baixada. Per moments he pensat que estava a La Dimensió Desconeguda, ja que en aquest moment anava sol. Finalment he vist una ombra i he sortit del Mecanoscrit del Segon Orígen.

Sabeu que m'ha passat...fàcil...3,2,1,...no?...M'HE PERDUT!!! Les últimes quatre curses m'he perdut. Em faig gran? M'haig de posar ulleres? cagoentodoloquesemenea. Paro, miro, giro...je,je,je no he sigut l'únic, ens hem trobat 3 perduts i hem decidit anar pel dret. Per sort crec que només hem perdut uns 3-4 minuts.

Els últims corriols abans d'arribar han estat molt divertits, de fet tot el recorregut ha estat molt bé, amb molt de corriol, pujada força tècnica, pedres, neu, fang, molt de fang. Arribo a baix a la posició 39. aquest cop transiciono fatal.

El segon tram de córrer era idèntic al primer retallat a la meitat...ufff...tornem a fer la pujada endimoniada, estic fos, només són 2,5 km. meitat de pujada i meitat de baixada. Vaig fatal. M'han passat 7 corredors a la pujada i a la baixada només n'he pogut recuperar 1.

Finalment arribo el 45è de la general i 4t de la meva categoria, caaaaaaaaaaaasi faig podium del Campionat de Catalunya de Duatló de Muntanya. Estic content, perquè m'he divertit i m'ho he passat bé, he tingut una altra píndola de felicitat.

DUATLÓ DE VILADEMULS

Vilademuls-Galliners
22 de gener de 2012
17km+4km+6km
Classificació



Viladasens, Vilafreser, Viladamat, Viladecavalls, Vilanant...anem a Vilademuls!!!!! On és aquest poble???? Si home, a la carretera N-II, direcció nord passat Can Maret hi ha un rétol. Doncs cap allà.

Aquest cop m'acompanya l'Enric, que si ve, vol dir que s'ha posat en forma, i així ho ha demostrat. Duatló diferent amb més BTT.

Patapum!!!! Comencem suaus, portem un 1km i la moto ens passa i ens fa aturar...Ens hem equivocat!!!!! ja hi som. Almenys ens hem equivocat tots. Faltava un control. D'anar amb els de davant a anar amb els de darrera, toca remontar. Flic flac flic flac i amb un ras ras ja em situo a la meva posició, els Pros ja ni els veig.
Uns 17 km asfixiants, molta pista sempre amb el ganxo posat. On es feia evident que la bici de carretera ni l'ensumo. Em passat per la zona del Puig d'en Llavanera, resseguint a vegades el Rec Ramirol arribant fins a Orfes. Tornem cap a Galliners. Molt de pedalar, el plat petit invisible, el 80% ha estat plat gran. Sort de fer algun relleu amb l'Enric. Ofegat!!! Oxígen!!! Oxígen!!!

Avui a diferència d'altres dies faig una transició molt ràpida, venen 4km a peu...per pista, per la zona del Puig Baldiri. M'he trobat les cames carregades. Els dos que tinc davant no he tingut collons d'atrapar-los i per darrera no veia a ningú...en tierra de nadie...perillós. Les cames cada vegada les tenia més agarrotades.


Ja us ho dic...oxígen...oxígen...

Arribo al canvi, btt i fot-li, diviso als dos de davant, en Pep i un del Banyoles, jo vaig sol i no tinc res a fer. Més pista i més pista, passem pel mateix circuit de córrer, però ens fan arribar casi a Parets d'Empordà. Arribo 8è de la general

Resum: ...molta pista...molt de plat gran... El genoll sembla que em dona una tregua i el dissabte vaig aprofitar per anar a córrer cap a 20km per muntanya i estava una mica rostit, això i l'excessiu plat gran d'avui he quedat amb les cames garrativades.

Diumenge que ve cap a Tavèrnoles.

DUATLÓ DE PORTOU

Portbou
15 de gener de 2012
4km + 14km + 2km
Classificacions



...doncs havia d'anar a un casament hippy a Vilajuïga...això és a l'empordà nord, segur que els de Diversport fan alguna cursa... i mira per on...duatló a Portbou!!!

Bon lloc, totalment desconegut esportivament, arran d'aigua, sortirà el sol...doncs cap allà. Som poca gent, uns 40, un parell de "professionals", i els altres del "montón", alguns coneguts, en Narcís, en Lluís que les fa totes, etc...

Patapum!!!! Sortida asfixiant, 50 metres i pujada forta, algunes escales, pica amunt, amb 1,5 km passem de 0 m a 160 m d'altitud,en concret al Coll de Belitres, que és el límit fronterer amb França, ha estat bé. Baixem per la carretera asfaltada (ja hi som amb l'asfalt!!!)i passat la betzinera agafem corriol guai, guai, amb pedra suelta i que baixa de cop fins arran d'aigua, on agafem el camí de ronda que va desde el cap de Portbou fins a la Platja de Portbou passant per la Platja del Pi (famosa platja nudista). En un tram, com no, ens en equivocat jo i un altre corredor i apa a recular, ha estat un instant però toca els collons... Aquest primer tram m'ha agradat molt pujada forta, baixada forta i tècnica, vaja el que m'agrada, potser per les meves característiques masses pocs kms. la tornada pel camí de ronda arran d'aigua espectacular. La situació de cursa era que hi havien 3 primers molt endavant i uns 5 o 6 palatrekus que els hi anàvem al darrera

EL tram de bici hem resseguit la Riera de Portbou durant uns 2 km planers, que se m'han entravessat molt, però tot seguit ha vingut pujada,i ja m'he animat, durant uns 6 km ha estat pujada constant, hem anat fins el Coll de Falcó i desde allà molt a prop del Puig de l'Ossetera, hem arribat als 435m, ep...que veniem de 0m. Alguna rampa hem hagut de baixar de la bici, la major part de la pujada he feta amb en Joan Roura. Estàvem situats en 7 i 8 posició. Arriba la baixada, molt ràpida sense cap complicació gens tècnica, només anar en compte amb les pedres sueltes. A la baixada atrapo a en Ferrer Jr. que a la pujada m'havia passat com si fos en Chiapucci, i arribem junts a la transició.

El segon tram de córrer un rollo 2 km, per la Riera de Portbou.



M'he trobat bé, venia d'estar unes setmanes una mica sedentari, amb l'excusa del genoll, he acabat a gust, amb ganes de més. Aquests duatlons populars per les meves característiques no em convencen, a mi m'agraden sobretot llargs i molt tècnics i són al revés curts i explosius i sense cap dificultat. Pels duatletes que s'inicien són ideals, els recomano, llàstima de la poca gent que hi havia. Al final he quedat 6è de la general.

Avui, el primer tram de córrer m'ha agradat molt, curt però intens, i el circuit de bici tot i no ser gens tècnic ha estat bé. A l'avituallament final ens han donat caldo, que amb la risca que fotia ha entrat superbé.

Salut

Resum 2011

Faré uns quants numbrus de com ha anat l'any:

Dels 365 dies, 240 he fet alguna activitat, amb un total de 388 hores suant la cansalada, he fet 6.093 km dels quals 939 corrent i 5.154 en BTT, bici de carretera res de res ja fa 6 anys que no en tinc i que només em venen ganes de comprar-ne una quan miro el Tour...je,je,je. He fet 9 duatlons, 7 curses de BTT i una cursa a peu, molt diferent al 2010 que només vaig fer curses a peu i una sola cursa en BTT.

Però el més important és que: He disfrutat molt i molt, he rigut, he patit, he caigut, m'he aixecat, he cridat, m'he trobat bé, he cantat, he xiulat, he saltat, he suat i m'he cansat. El genoll em segueix donant pel cul, però em deixa anar fent, puc anar en bici sense problema i em deixa córrer uns quants kms.

A destacar fer la Tramunbike corrent, realment una molt bona experiència, vaja acollonant, i també la primera posició de la general del duatló de Porqueres, tot i l'experiència, els anys i que quedar en una posició o una altre ja ni en ve ni en va, arribar primer és un subidón d'adrenalina bestial.

Sempre intento fer curses diferents, a llocs diferents, obrir nous horitzons, però tinc clar que haig de repetir el Duatló de Bellmunt. Magnífic duatló, magnífic paisatge i magnífica organització.

Bon Any!!! ...i que el futur sigui millor que el present!!!

Duatló Maçanet de Cabrenys

11 de desembre de 2011
Maçanet de Cabrenys
Territori de Senglars
18km bike + 4 run + 8 bike
Classificacions

Per Mobbing familiar m'he decidit a anar a Maçanet, amb l'Enric i l'Emili.

La cursa m'ha decebut. Amb el terreny tan ben parit que tenen per aquestes contrades, tot el circuit de bici ha estat per pista, i excepte uns 3 kms la resta totalment conegut per mi.

La história ha estat sencilla, sortida a davant, rodant entre els tres primers fins al començament de pujada, que m'he situat en cinquè lloc. Un cop a dalt ens hem perdut, no em vist/o no hi havia marques, hi hem fet algun km de més, un cop ja hem trobat el circuit pssssssssssssssssssss... he rebentat. El líquid no ha sellat, paro inflo a tope i arrenco, i res, el líquid s'escapa. Torno a baixar i poso càmara. De possibilitat de podi a estar cap al 30. Com que hem vingut a passar-ho bé no m'hi capfico i tiro avall. 3 km de baixada, on he recuperat 3-4 posicions, faig transició i a córrer, aquí m'he trobat bé i lleuger, llàstima que ha estat curt. He recuperat 5-6 posicions. Al segon tram de bici ja estava una mica cuit, només he pogut recuperar 2 posicions. He acabat àgil amb ganes de més.

Duatló organitzada per l'empresa Diversport, que se'ls ha de reconeixer la bona feina que fan, en quan a les moltes curses que fan. Per triar i remenar. Tot i així he trobat que el circuit no estava prou ben marcat, que els avituallaments s'havien de fer veure, que no hi ha esmorzar final i que el preu de l'inscripció és cara.

Ara toca descansar...un parell de setmanes intentant no fer gaire res

BTT Copa Gironina a Serinyà - Territori Bora

Serinyà
4 de desembre de 2011
31 km 900 D+
Classificacions



No havia fet cap cursa de la Copa Gironina de BTT, o per mandra, o pel lloc...però a Serinyà era una zona "verge" per mi, i m'hi he arribat.

No m'ha decebut gens...tot al contrari. Un circuit de collons, trialeres i corriols a dojo, pujades tècniques, poc planer i recorregut superior a les 2 hores...BTT pur del de veritat. Últimament ens havíem tornat una mica afeminats...amb circuits "suaus", amb molta pista, cau una mica d'aigua i l'anul.len...

Després de més de 20 anys de BTT que porto a les cames, la paraula màgica per definir un bon circuit és: DIVERTIT!!! Si és divertit la gent s'ho passa bé i en queda satisfeta.

Doncs a Serinyà s'ho han currat, també tenen un bon terreny. La cursa ha començat, per mi, una mica perillosa. Sense temps per estirar ja ens hem trobat amb un corriol de baixada, després hem anat a la zona de La Boscarra. Hem fet una primera pujada cabrona plena de fang, que pel que vist a les fotos tothom a peu, els bons també. Aquesta zona l'hem feta per tots costats, de dalt a baix, de nord a sud, de la dreta a l'esquerra, de sota a dalt, pel davant i pel darrera.... collons quin mareig... però agradable, molt de corriol...divertit, divertit.

Després de recollir tots els bolets d'aquesta zona, ens han fet travessar el Ser, un parell de vegades, tot le fang que haviem recollit, l'he tret de cop, així com una neteja/dutxa de les extremitats inferiors. Hem anat cap a Budellers, on hi havia un tiu simpàtic tocant la gralla, que ho fotia fatal, però que m'ha alegrat el dia. Tocava amb barretina i aquell moment el seu repertori era en "Joan petit com balla" i el "Gegant del Pi". Bona idea per part dels organitzadors. A curses de montanya a peu m'hi havia trobat, però en una cursa de BTT no.



Baixant cap al Ser, en un corriol amb algunes lloses....patapum...m'he fotut un pinyu que he hagut de sentar-me. Per un moment m'ha semblat haver-me trencat un dit, tot i que ara el tinc inflat i em fot mal, allà res... m'he aixecat i tornem-hi. Tornar a passar el Ser i començar a pujar cap el Puig Hortós. Pujada exigent cap al final ja convertida en corriol, un cop a dalt ha vingut el millor, un corriol de baixada exquisit sense gaires complicacions técniques i molt divertit.

Un cop a baix ens han fet fer un bucle que se'l podien haver estalviat i ja hem anat direcció al poble, pujant cap al cementiri...i...collons que ja em pensava que estàvem, doncs, ens han fet tornar a baixar i una última pujada suau per arribar a meta.

Feia temps que no estava tant satisfet d'una cursa de BTT. Un molt bon circuit, dels millors, exigent, ajudat pel fang. A l'avituallament final bon esmorzar... cansalada+llom amb pa amb tomata... i m'han deixat repetir. Per ser la primera dels organitzadors (o no, ho desconeixo) se'ls ha de felicitar. Evidentment sempre hi han coses a millorar (avituallaments del circuit mal situats...en baixada!!!! i marcar amb spray verd) però que no fan variar el resultat final.

Travessa en BTT del Massís de Cadiretes - Ardenya

91 km
6h 15'
1.700m D+
Index IBP: 177

Doncs...no sabia que fer i he fet una bona travessa. De punta a punta del Massís de Cadiretes.




Començo a Caldes, amb la fresca del matí, direcció a Vidreres, de Vidreres cap a Can Cartellà passant per la Riera de Cabanyes, que he tingut problemes a passar-la. Amb les últimes plujes tot està a tope d'aigua. Em plantejo modificar una mica la ruta per evitar trams amb molta aigua. Travesso la N-II, passo pel costat dels bombers de Maçanet, direcció a l'Urb. del Molí. Baixo cap a la Torderola, que també va molt plena. Mentalment torno a modificar el recorregut, no només penso en no mullar-me els peuets, sino també amb la mecànica. Començo a pujar suaument, va bé per escalfar les cames, arribo al Turó d'en Grau i d'aquí fins al Restaurant Cal Coix per tornar a travessar la N-II. L'olor a sofregit em fa aixecar el cap.

Ja estem al Massís de Cadiretes. Podia haver començat una mica més avall, prop de Blanes, però les moltes urbanitzacions que hi han aquesta zona, m'ha fet canviar l'opinió.

Un cop passada la N-II, pujo cap el Pi Revexí, després direcció cap a la Urb.Montbarbat, però uns 200m abans d'arribar, giro a mà dreta i segueixo baixant fins a travessar la Riera Valldemaria (apa més aigua...). Comença la primera exigència física...una pujadeta cabrona que a l'estiu és imposible de fer pel terreny, avui amb l'aigua ha estat més fàcil, tot i així són 570m de pujada amb un desnivell de 120m...si fem càlculs...una mitjana aproximada del 25% de desnivell. Suada important. Un cop a dalt segueix pujant però amb un desnivell suau, fins arribar a a tocar del cim del Terme Gros a 330m, que és on hi ha el poblat ibèric de Montbarbat. (Atenció no confondre...el Poblat Ibèric de Montbarbat està al Terme Gros i el cim de Montbarbat està en direcció SE a uns 300m). La gran afluencia de homusboletairus m'ha fet decidir de no pujar fins a dalt.

Doncs direcció cap a Lloret, passant a tocar del Turó del Vilar, molt a prop del Santuari del Vilar (molt famós per la zona de Blanes i que any rera any hi fant passar la mitja marató Mar i Murtra de Blanes) i fent una parada a Sant Pere del Bosc. Un antic monestir benedictí, que fou adquirit posteriorment per el Comte de Jaruco i ara convertit en restaurant i un lloc per a fer-hi xefles.



Arribo a la depuradora de Lloret, agafo aire i sense respirar la deixo enrera, es veu però que sense aire, he quedat estabornit i m'he equivocat de camí, reculo i ara sí, travesso la carretera de Vidreres, passo a tocar de l'Ermita de les Alegries, per agafar el camí vell de Tossa.

Un cop direcció a Tossa, haig de passar 3 rieres que he hagut de baixar de la bici, començo ha estar una mica fastiguejat i moll. Enfilo cap al coll de Sa Palomera, i baixo cap a Tossa passant pel càmping Can Samada, passo per darrera el Sant Eloi i vaig cap al Poliesportiu, començant a mentalitzar-me de la propera pujada.



Volia para un ratet ja portava 42 km amb 2h 30', però no estava ni a la meitat i anava molt bé de cames i res que he començat a pujar cap al puig de Cadiretes. Sempre he dit que de tota la pujada, la rampa més dura és la primera i realment ho és, després el % de desnivell disminueix i ja tens les cames més acostumades a pujar. Fins al Coll del Sastre exigència física, després baixa l'exigència, passant pels pins del Bisbe, per la Mare de Déu de Gràcia i tot seguint el GR arribant a la placeta dels pins. A dalt fotia un vent que els picarols m'han quedat glaçats, no pujo fins el cim i em dirigeixo cap a la carretera de Sant Grau, tot seguint el GR.

Travesso la carretera, passo a tocar de les antenes, situades al cim de Montagut, on hi ha el Castell de Montagut, bé el que queda d'ell...un tros de mur. Vaig cap a Can Cabanyes de Montagut, totalment abandonat que ara serveix per a fer-hi raves. No us ho he dit però fa uns km que estic baixant, direcció cap a Sant Baldiri, a aquest tram, hi ha un munt de formacions de roques granítiques que en molts casos formen un modelat molt artístic.

A l'encreuament per anar a Sant Baldiri, vaig cap a Can Codolar, magnífica pista amb vistes al mar, arribo a la Creu d'en Barraquer. Cagada!!! Megacagada!!! He gafat el corriol que arriba fins el coll de l'Escorpí, tot de pujada, he hagut de baixar de la bici dos cops. Un cop a dalt he agafat el corriol que passa per la font de La Guilla. El camí inicialment estava bé, però de cop i volta, aigua, pedres, esvorancs...vaja que he hagut de fer molt de tros a peu...en realitat m'ho he passat molt bé, però ja portava 60 km pedalant i fer aqiest tros ha estat dur...els quadríceps cremaven. He arribat a la Urb.Casa Nova i decideixo arribar fins a Sant Feliu, passant per l'ermita de Sant Amanç.


Els Carcaixells d'en Dalmau

Faig parada i fonda al Mercadona, per menjar...donuts+aquarius=caloríes. La caixera del Mercadona quan m'ha vist entrar a dins amb la bici i jo fins al coll de fang, de poc que no crida al segurata i em fot al carrer, ha estat benevolent. Descanso i paro el solet una estona.

De Sant Feliu a Sta. Cristina passo per Treumal, el camping, el Molí d'en Tarrés i el golf. A Santa Cristina agafo el carril bici i fins a Llagostera. Se m'ha fet llarg i avorrit. També feia estona que la cadena, de tanta aigua, ja no hi quedava oli. nyic...nyac...nyic...nyac. L'únic alicient d'aquest tram és anar passant els "dominguerus", ep!! de bon rotllo. A Llagostera deixo el carril bici i agafo el camí típic per arribar a Caldes(Can Gascons, Mas Matetas i Sant Maurici).

Arribo a Caldes, content, satisfet, cansat i amb una gana de mil dimonis.

A tenir en compte:

-El 90% és pista i camí de bosc.
-A l'estiu s'ha de portar aigua, hi han molt poques fonts.
-Es pot arribar a Blanes i començar pujant l'Ermita del Vilar i enllaçar a prop de Montbarbat(Us perdreu la pujada cabrona de la riera Valldemaria).
-Eviteu el tram del coll de l'escorpí i el corriol de la Font de la Guilla, està molt malmès. Us podeu arribar fins a Sant Benet i baixar a Sant feliu pel camí Romà.
-La tornada eviteu el carril bici, és molt avorrit. La solució és passar per Solius, tirar cap a Roca Ponça, abans d'arribar a l'abocador, girar a ma dreta un camí us portarà fins al Ridaura a prop de can Pata, feu la pujada que us portarà fins el restaurant Mas Roura.
-La ruta sense tanta aigua i evitant el corriol de La Guilla, crec es pot fer en 5h15'

Duatló de Tona

Tona (Osona)
30 d'octubre de 2011
8,5km + 17km + 4km
Classificacions



S'acaba la betzina....

Doncs si, sembla que les reserves que tenia en el córrer ja s'han acabat, les reserves de la bici segueixen intactes.

A Tona, com a tota la plana de Vic hi havia una boira quenoseveiaunpijo, l'humitat m'afecta, o potser és psicològic, je ne c'est pas. És una llàstima, sempre m'agrada fer una mini visita al poble, i les vistes, el paisatge per mi són molt important. Avui res, boira i molta humitat.

Un començament força dolent, uns primers km de baixada i planer, que em vàren matxacar molt, fins que no va arribar la pujada, va ser un continu de perdre posicions, amb la pujada cap al Serrat de Sant Valentí de 860m i la baixada cap a meta, he recuperat però molt poc, tot i anar a tope i amb les pulsacions que em sortien per la boca. Arribo a la T1 el 55. Ja us ho deia la betzina s'ha acabat.

Inici de bici prometedor, ja que m'enganxo a un tiu que tinc clar que és carreteru per com anava, així passo 2 kms a rebufu, arribem a una zona molt técnica, amb moltes pedres humides i fang, un bon lloc per mi i que aprofito, tothom posa peu a terra i jo segueixo a sobre la bici, en 3-4 km he passat a potser 25 duatletes. Ha estat un xute de moral. El punt més alt era el Roc de la Guàrdia de 890m. Ara una bona baixada tècnica i torno a passar un altre grup de 5, però...s'ha acabat. Fins el km 10 ha estat un circuit molt guapo i força tècnic que m'ha beneficiat, però els últims km han estat planers!!!Ens hem recorregut tot el pla de Vilajeliu, arrrggggg, buuufffff...doncs vinga plat gran i intentar enganxar roda, aquest tram m'ha cremat una mica. Arribo a la T2 en posició 25 però força tocat.

Començo el segon tram de córrer, fatal, amb males sensacions, tocarà patir i així ha estat. Aquest tram hem pujat al Castell de Tona, un tram molt interessant, de força, d'escalons, un desnivell positiu de 100m en només 420 metres, vaja potent, potent, en altres condicions m'hagués anat molt bé, però avui...estava cadàver, igual que en Michael Jackson ballant el thriller. Finalment he arribat el 41 de la general, en l'últim tram he fet el 75è temps, ja ho dic...cadàver.

Duatló que, o per les meves condicions, o potser per la boira, o potser pels circuits, o potser per la humitat...no ha estat del meu agrat. Reconeixo que l'organització ha estat bé, molt correcta, amb un bon avituallament final. Com sempre considero però, que el preu és excessiu.