BTT Trenkacames d'Anglès

Diada Nacional de Catalunya
Anglès
30 km
Classificacions


Aquesta setmana ha estat una mica descafeïnada, he sortit poc, un dia en bici i un altre a corre. Vaja que necesitava un petardu al cul, i he decidit fer alguna competició. M'era igual quina. Sobretot que comencés aviat. Un caldenc m'havia recomanat la Trenkacames i en un ras ras m'he plantat a Anglès.



Bon matí, amb fresca de poca durada, ja s'entreveia que el sol picaria. M'he trobat amb dos més del club, en Pep i en Sisu, xerrada, una mica d'escalfament i cap a la sortida.

Patapumxinpum!!!!! Sortim per la carretera, situat en els llocs capdavanters, xupant roda, per evitar enganxades a la primera curva vaig 4-5, a partir d'aquí ja és un campiquipugui. Gent coneguda, dels inicis del BTT a Girona...fa més de 20 anys...veteranillus/elefants/dinosaures com jo i que em quedat tots en situacions davanteres.

Exacte!!! Trenkacames!!!, els 20 km inicials ha estat això, un puja i baixa constant, de principi pels voltants de la Riera de Sant Pere, ara amunt ara avall, ara corriol ara camí, fins arribar a l'ermita de Sant Pere Sestronques, d'aquí ens dirigim cap al Puig Ventós quasi a tocar d'Anglès, tornem a deixar el poble enrera fins a travessar la carretera de Santa Coloma, per un tubo per anar cap l'ermita de Sant Amanç. Ermita on antigament i passava el camí ral, que el bandoler Serrallonga coneixia molt bé i aprofitava per fer de les seves. A prop de l'ermita hi ha Can Planella on hi vivia un parent d'en Serrallonga i a vegades s'hi refugiava.

Tot i no ser bandoler, el terreny per on estem, és força conegut per mi, molts anys d'entrenaments amb els de Bescanó per tota la muntanya de Santa Bàrbara és luqueté, no hem arribat fins al santuari però casi. Ara sí que pujades d'infart, de plat petit, de les de patir, vinga amunt i amunt, per sort de tant en tant teníem algun descansillo, de sobte en trobo que a davant i tinc un trio...de corredors...en Pep, en radikal i un tercer, doncs res a exprimir-me, agggg, uffff, arrrggg, atrapo el tercer, més agggg, uffff, arrrggg, en Pep s'en va, i en radikal el tinc a punt, però arriba la baixada i com sé que no hi tinc res a fer, sempre han baixat més bé que jo, afluixo una mica el ritme.



Doncs com deia...baixadaaaaaaaaaaaaaaa.... quasi 5 km...la part inicial no la coneixia, he tingut algun sustu. La part final si, i m'he deixat anar del tot, tant que m'he fotut una òstia de les bones, d'aquelles de volar, i pensar, collons encara no caic, i segueixes volant, i penses collons quan toqui a terra veuré les estrelles...doncs no!!! he caigut sobre un magnífic i polit bruc i no m'he fet res de res, recullo la bici i tornem-hi que no ha estat res, em torno a encigalar, i... quielsvaparir... han fotut una rampa per saltar, que faig, salto, no salto, salto, no salto... he tingut cagaleres i he passat pel costat. Em trobo amb en Rodri, antic beteteru que s'ha passat a les curses de nuntanya i que ha guanyat la cursa a peu i pel que m'ha semblat, sobrat. Arribo a la meta satisfet en el lloc 11.

Circuit molt maco, amb una mica de tot, trenkacames i amb el gust d'acabar-la amb uns 5 km de baixada, arribes a meta i ja hi tornaries. La part inicial ha estat més divertida i la part final ha estat més de patir. L'organització s'ho ha currat molt amb el circuit i és d'agraïr, el marcatge perfecte. Avituallaments correctes. Inscripció 10€ amb butifarrada, begudes el que volíem, samarreta, gorra, és el preu adequat. Felicitats.

Duatló Sant Feliu Sasserra

Sant Feliu Sasserra (Bages)
4.9.2011
7km - 22km - 3km
Classificacions



Tenia ganes de fer algun duatló. Fa uns quants dies que el genoll es porta bé, i jo el cuido, i puc fer 6-7 km sense tenir molèsties. Això m'ha animat i, tot i que, m'hagués agradat anar al duatló de Vilallonga de Ter, el seny m'ha fet canviar d'opinió i m'he arribat a un poble que no hi havia estat mai, 1 hora de camí i cap a Sant Feliu Sasserra, poble de bruixes i bandolers.

Resum de la cursa...males sensacions.

El primer tram de córrer, les baixades i pujades bé, però els trams de planer, ufff, semblava que enlloc de portar wambes, portés esclops. Se m'ha fet una mica llarg. He arribat a la T1 i m'he futut la pixaunliu, vaja com si fos un novatillu...que si no em puc treure la wamba, el casc no es corda, la sabata se m'ha posat malament la plantilla, casi em deixo els recanvis...vaja de pena!!!

El tram de bici, creia que aniria millor, però res de res. Em sentia molt agarrotat. Molta pista de pedalar fort, els corriols no eren gens tècnics, només hi havia una sola trialera, molt de plat gran. Ideal pels carreterus. He recuperat 4-5 posicions i n'esperava recuperar més. Felicitar l'organització, tot i no ser un circuit de les meves característiques, era força divertit. Respecte a l'organització, els avituallaments molt bé, el de l'arribada perfecte. Els corriols estaven molt nets, es notava que havien passat la desbrossadora, pot ser no calia tant. Pàrquing al costat mateix de la sortida, dutxes correctes... només una cosa negativa els 20€ d'inscripció, són excessius.

L'últim tram de córrer, je,je,je....pilotoautomàtico, o sigui al màxim, però sense cap excés. El circuit molt aconseguit, 1km de baixada forta i 1km de pujada forta, en altres situacions m'hagués anat perfecte, avui no.



Tot i aquestes males sensacions...he quedat 1r classificat veterà, m'han donat un trofeiu que anirà molt bé per aguantar llibres i també m'han fet una afotu al podium de bales palla...vaja duatló popular-rural dels que m'agraden a mí.

Ara la pregunta és, vaig al duatló de Bellmunt??? El genoll aguantarà 12 km durs de córrer???...Bellmunt sí, Bellmunt no...Bellmunt sí, Bellmunt no...

Sant Llorenç de la Muga - Bassegoda

Sant Llorenç de la Muga
Del 15 de juliol al 24 de juliol

Les meves mini vacances han donat molt de sí. He fet sortides de les bones, amb uns paisatges espectaculars. Molts kms a les cames i molt de desnivell. He pujat al Bassegoda per quasi totes les parts possibles, em faltava pujar per la tartera, però amb bici impossible. M'he recorregut tota la zona entre Sant Llorenç de la Muga, el pantà de Boadella i Maçanet de Cabrenys (Serra de Sant Jordi, Serra Mitjana, Serra de Ferrerós) on hi han varis cims/Puigs entre 500 i 800 metres. Realment és un lloc espectacular per fer BTT i córrer per muntanya...per cert, de córrer res de res, faig bondat a veure si acabo de recuperar el genoll.

He penjat algunes de les rutes que he fet, al Wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?name=Cabarrocas3

La ruta més interessant que he fet és la que puja al Bassegoda, passant per el sofert coll de Pincaró, es baixa a Sant Bartomeu de Pincaró, tot ressegint la Muga, amb pujes i baixes arribem a l'Hostal de la Muga que fa frontera amb França, segueixo en direcció a Ribelles però abans d'arribar-hi giro a mà esquerra (ull amb l'indicador del centres BTT, us pot confondre)per baixar al Torrent de la Comella, per tot seguit enfilar cap a la creu del Principi, a prop del Puig Salarsa, uns 450m D+ sense descans per arribar al Coll de Bassegoda, a partir d'aquí fiuuuuuuuuuuuuuuu baixada de la bona cap a a Sant Miquel de Bassegoda, Albanyà i per acabar a Sant Llorenç de la Muga.



El Bassegoda 1.373m

Albanyà i al fons la Badia de Roses, sota un núvol amenaçador

Maçanet de Cabrenys i Les Salines desde el Puig de la Creu


La Trilla i al darrera el majestuós Bassegoda

Triatló de Relleus de Banyoles

Dissabte 2 de juliol de 2011
Parc de la Draga. Banyoles




Una bona tarda de dissabte. Divertida. Diferent. En família.

Doncs vaig anar a fer el Triatló de relleus de Banyoles amb els meus germans. Aquest any l’Enric nadava, jo corria i en David anava en bici a diferencia de l’any anterior que l’Emili va nadar jo vaig còrrer i l’Enric va fer la bici.

El tram de córrer consisteix en fer la volta a l’estany, uns 6,5 km, o sigui que és com un sprint llarg, sempre amb el ganxo posat. Després d’un inici de sprint-sprint, de fer els dos primers kms a ritme de 3’35’’, passo a un ritme de 4’ - 4’10’’, ufff...necesito l’avituallment aiguaaaa, aiguaaaa.

Un moment per baixar el ritme, però tornem-hi asacopaco que són pocs kms. Al ser una compe popular fa que hi hagi gent més ben preparada i d'altre super ben preparada, això fa, i referint-me en el tram de córrer, que en els 6,5 km he passat 36 corredors i me n’ha passat 1, aquest el posariem en el club dels moooolt bons. El fet d’anar passant a gent et va animant a córrer més i a donar una mica més de les teves possibilitats...és que portem la competitivitat a la sang!!!!

Al final tots tres molt contents, per haver disfrutat junts, la classifcació ha estat dels 86 de la general i els 5 dels equips familiars, l'any passat vàrem quedar segons...els anys no perdonen, je,je,je.

Al final una bona butifarrada amb la família, gaudint de l'ambient que hi havia.

L'organització bona, l'única queixa (com totes les compes que es fan a Banyoles) és el preu de l'inscripció 40€ ho trobo excessiu.

Iron Trail Les Medes

L'Estartit
12 de juny de 2011
Classificacions



Feia temps que no tenia un mal dia, esportivament parlant.

A les 10 en punt, s'ha donat la sortida del Trail, primers metres per dins l'Estartit, i arribem a les famoses escales...arrggg ...buffff ....arrggg ...bufff...interminables!!!
En 15min ja hem arribat a la Torre Moratxa, el punt més alt de la cursa, 193 m.
Per terreny totalment Mongrinenc, pedres, pedres, i més pedres, hem baixat cap a les basses de la Torre Ponça. Ben situat en el Topten, però uns planers de 5 km, que se m'han fet molt i molt llargs, m'han aixafat molt (potser encara no estic recuperat de la Tramunbike), i m'han passat molts corredors...jo diria uns 15. Vaja que anava com un cargol per la muntanya, desitjava que arribessin les pujades i baixades.

Han arribat!!!uff!!! Baixada técnica cap a la Cala Pedrosa i tot seguit la corresponent pujada. Baixada més técnica cap a la Cala Ferriol i tornar a pujar, fa uns km que tornat a recuperar posicions, però m'he perdut, culpa meva. Tornem-hi a recuperar, pujada i baixada técnica cap a Cala Calella, tornar a pujar.

Fem els últims planers per la Muntanya Gran, i tot seguit baixada per asfalt per arribar a l'Estartit, ziga-zigues pels carrers i arribada a la Platja.



El tram de bici, ha començat molt bé. 4 km d'asfalt i planer, ha fet que ens estiréssim i al davant hem quedat "els més forts". Els següents 3 km he estat sempre en el TopFive fins que al km 7, pssssssssssssssssssssssss... mecaguentóloquesemenea,estripada de cuberta. Doncs res cap a casa. Desfer el camí 3km a peu amb la bici, fins que he trobat un control, que amb la furgo m'han baixat a l'Estartit.

Les males sensacions incials de la cursa Trail i l'abandó de la bici, ha fet que hagi marxat de l'Estartit amb un mal regust de boca.

Després de moltes bones sortides i curses...ja tocava un mal dia...això em fa veure que és el moment de baixar el ritme i recuperar el genoll que les últimes setmanes no he fet gaire bondat.

Tramunbike for runners

5 de juny de 2011
Les Preses - Constantins
52 km 6h 15'


Uns quants tocats del bolet, en el seu moment vàrem decidir de fer la Tramunbike corrents. Avui és el dia!!! Pels que no ho saben la Tramunbike és una de les millors curses de BTT de llarga distància de Catalunya (i pot ser fins i tot de l'estat espanyol), consta de 65 km i el que la fa veritablement excepcional és que, a part dels últims 12 km que són planers, els altres són per corriols/trialeres molt tècniques que fan les delícies de tothom.

Els tocats del bolet

Abans de començar, fem una posada en comú, i es decideix que en lloc de fer tot el recorregut (65 km), deixarem de fer tot el planer final ( en farem 52 km), i vés per on, que per unanimitat hi hem estat tots a favor, je,je,je, ui si ens dediquéssim a la política!!! L'Artur Mas (guapuuuuu) hauria de plegar.

Comencem a Les Preses cap a l'àrea de Xenacs al costat del Puig Rodó 936m., les BTT pugen per l'asfalt, a nosaltres l'asfalt ens fa venir urticària als collonets, i per no haver de rascar tot el dia, pugem per corriol. 450m de desnivell en 3km, res que ens hem despertat de cop...avui ens hem despertat de les 5h30' quan encara havíen de posar els carrers.

Si hem pujat fort doncs, baixem fort i arribem a Coll de Bas, girem a mà esquerra i cap a la carretera que va cap a Sant Iscle de Colltort. Dels 9 que som ja s'han fet 2 grupets 5+4, ens anem esperant.

Travessada la carretera ens dirigim cap el volcà del Traiter, els corriols són molt entretinguts, anem molls, xops, la pluja d'ahir fa que al tocar les branques ens caigui una petita pluja individual a sobre, que no cal dir ens va de perles.

De volcà a volcà i corro perquè em va...de collons, arribem a prop del volcà de Llacunagra, passant pels prats de les Medes, i l'ermita de Sant Joan de Les Medes i d'aquí cap a Sant Aniol de Finestres, sense entrar al poble enfilem cap a la Masia La Sala, allà ens espera un magnífic avituallament. Ja tenim 23 km, amb dos grups ja definits, els que van davant i els que van darrera, els molt bons i els bons, etc... fins ara he aguantat força bé.


Els pros també fan pipí

Donar les gràcies al Club BTT Fornells i en Fidel, per deixar-nos fer el recorregut i fer servir els avituallaments destinats als BTTerus, ens ha anat molt bé...gràcies.

Tornem-hi, pugem un petit Mortirolo, pel Serrat de la Coma, dirigint-nos cap Els Arcous, cap a Penjabocs i arribant a Les Encies. Aquí ja he passat a ser el dolent del grup dels bons, els meus 41 anys plens de seny, han decidit que si seguia aquest ritme fotaria un pet com un aglà, i he posat el pilotoautomático.

Ara ja tot sol amb un ritme que m'ha servit, per arribar a l'Hostal del Fang on hi havia l'avituallament. Molta gent esperant els BTT, alguns coneguts, que s'enfotien de mi...Cabarrocas que t'has deixat la bici!!!! Estàs boig!!!

A partir d'aquest punt, el terreny ja el coneixo força, de les moltes curses de BTT que he fet sortint d'Amer. Passem pels voltants del Bruguer, per la zona de Santa Brígida. M'han començat a passar els primers BTT, el primer no el coneixia, en Collados, l'Almendros, en Pertu, en Miquelet, en David, a part del primer que anava molt separat, els altres força junts i a uns 5 minuts en Sacot, cassanenc de pura raça, que està molt i molt fort, això de ser pouer li deu anar molt bé (que no es perdi l'ofici).

Arribo a prop del Puigdalí on hi ha un avituallament. Parada i fonda. Descansar una mica que les xarneres de les cames comencen a grinyolar. Ja porto 42 km, una marató de muntanya. Els asfalterus diuen que cap al km 30 hi ha el "mur", jo el mur l'he trobat al km.0, al km.8, al km.15, al km.24, etc...vaja que ja tindria una casa feta. A part de menjar fruita, veure aigua, coca-cola,...m'he menjat un donut que m'ha entrat com si em mengés una expatlla de xai al forn amb les seves patatetes.


El cingle de Sant Roc

El cos ha reaccionat molt bé al menjar, juntament a que sabia que s'acostava el final, uns 10km i que la majoria eren en baixada, m'ha entrat una alegria i una lleugeresa de cames sublim, cap avall doncs. Passo per la Roca Ballera, vistes espectaculars dels cingles de Sant Roc, faig fotos i tornem-hi. Arribo a Sant Climent d'Amer (46 km), avituallament d'aigua, i segueixo, el final arriba. Ara comença aquell sentiment de òstia ja s'acaba que bé podré descansar o...òstia ja s'acaba quina putada amb lo bé que m'ho estic passant.


Sant Climent d'Amer

Cabarrocaaasss que t'has deixat la biciiii!!!! Home, fa gràcia que t'ho diguin, però que t'ho digui sis o set corredors, al final t'emprenyes i desitges que Déu els castigui amb un atac d'afonia temporal, je,je,je de bon rotllo. Res jo a lo meu, fent els últims corriols, gaudint-ne molt...però molt...més que molt. Arribo a la Mare de Déu de Calders i tot seguit Constantins...52 km amb una mica més de 6h.

ESPECTACULAR. Pels corriols, pel paisatge, per l'aigua, per la boira, per les vistes, pels companys, pel desnivell, per les pedres mullades, per les rieres plenes d'aigua, pel fang,...

Marató Pirata de la Badia de Roses

Roses-Santa Margarida
El dia de les eleccions
41 km 3h 55'



Doncs Sí. Feia vuit mesos que no feia una marató. La meva primera marató totalment plana, tan plana que fins i tot uns metres he anat per sota el nivell del mar.

Ens hem trobat uns quants frikies, totalment enganyats pel vellmarí. El grup molt sa i molt heterogeni, alcaldes de poble surrealista, caiaquistes de mar, atletes olímpics heptalonians, un dels millors mosquiters (de mosquit, no de mosqueter) conegut arreu de les contrades catalanes, beteterus que han tastat el desert marroquí...i tots per fer uns quants kms.

Comencem amb la fresca del matí, passant per la Rovina i per l'estany del Tec, per arribar a Empuriabrava. Travessem Empuriabrava, arribem a la Muga, estem de ple als Aiguamolls de l'Empordà. Desde l'inici que el mosqueter mosquiter, s'ha tornat com una mallarenga...que si això és tal, que si aquest ocell es qual, que si aquest soroll és de, que si l'aigua està barrejada...realment és un plaer anar corrent i que algú et vagi "formant" en tot lo relacionat amb la natura i la fauna. Llàstima que jo vegi tots els ocells iguals.



Tot passant per camins i corriols ens anem dirigim cap el Cortalet, centre neuràlgic dels Aiguamolls. Comença un tram esplèndid, magnífic, per un moment semblava que estigués fent l'Embardissada de la Garrotxa, hem passat per corriols plens de vegetació, per passeres de fusta, les plantes encara humides del matí ens refrescaven, els ocells piulaven, les cigonyes aixecaven el vol, les vaques ens miraven de reüll esquerre i els cavalls de reüll dret.

Corrent a un ritme suau, potser una mica lent per mi, però la bona companyia s'ho mereix, anem xerrant, alguns més que altres parlem de les eleccions amb uns, de les olimpíades amb altres, de caiacs amb altres...

Arribem al punt àlgid del dia, travessar el Fluvià nedant...però...

-Ei,ei,ei..senyooorrrrr de la barcaaaaaa.
-Digueu-me
-Que ens podria travessar a l'altre vora del riu?
-Vinga som-hi pujeu.

Mi gozo en un pozo, jo que volia tirar-me a l'aigua, el Sr.Agustí, àlies el senyor del Llobarro, ens ha fet, ho potser millor, ha fet el favor a l'Imma, de travessar-nos a l'altra costat de riu.



Un cop travessat el Fluvià, fem un tram arran de platja, amb algun tros per sobre la sorra, anem passant càmpings, el sol comença a fer-se notar, anem sentin el run run de l'aigua, uns kms més avall tornem a anar cap a l'interior a agafar la carretera que arriba a Sant Martí d'Empúries, passant pels grans càmpings de Las Dunas i La Ballena Alegre, per arribar al destí final dels companys, el meu és tornar cap a Roses.

Doncs Sant Tornem-hi i ara tot sol, he desfet el camí, a un ritme diferent. El sol ja està més alt, la gent dels càmpings sembla que s'han despertat i els mosquits també. Arribo al Fluvià, senyor Agustíiiiiiiii, senyor del Llobarruuuuuuuuuu, res de res crec que em tocarà mullar-me. Dit i fet, vestit m'he fotut a l'aigua i com la Gemma Mengual en els jocs olímpics, amb els braços enlaire per no mullar les wambes m'he dirigit a l'altra vora del riu, resseguint-me tot de mirades incrèdules de pescadors....de Llobarrus, suposo. Puc dir que he fet una marató amb uns metres per sota el nivell del mar.

Fresc i moll, faig l'avituallament, aigua encara fresca i un PowerGel, recullo les deixalles i torno a córrer. Patric-patrac-patric-patrac-tralarin-tralaran cullonsesticdisfrutantcomunanimal. Arribo a la zona principal dels Aiguamolls, quasi no puc córrer, hi ha molta gent gaudint de la natura, passejant, fent fotos, això fa que fins i tot algun tros l'hagi de fer a peu. Un cop deixo el Cortalet enrera, puc tornar a córrer a un bon ritme, vaja el que puc, ja porto 35 km i es comencen a notar.

Arribo a Empuriabrava, fa calor, l'haig de travessar, som-hi, paro, ve un cotxe, rotonda, més cotxes...-ei que això és un pas de vianants, collons!! Se'm fa llarg. Ha estat quasi 2 km que n'han semblat 5. M'he hagut de parar i arrencar a cada encreuament i a aquestes alçades fa pupa.



Salvat!!!!! Ja l'he atrevessat, desfaig el camí de la Rovina i...collons qui és que aplaudeix, óstia si són els companys que m'han esperat que arribés. Potser es pensaven que no arribaria, potser patien, potser volien veure que no feia trampes, no ho sé. El que si sé, és que m'ha agradat veure'ls allà.

Gràcies companys l'any vinent hi tornem.

El recorregut excel.lent, totalment pla, el segon parcial, que anava sol, el ritme era de 4'30''/4'40'', hi han uns trams lents com la desembocadura del Fluvià, el tram del Cortalet fins el càmping Almata i travessar Empuriabrava. Els últims 2-3 kms abans d'arribar a Sant Martí d'Empúries, el podríem fer per la platja i així evitar l'asfalt (proposta per l'any vinent). Físicament m'he trobat molt bé, el ritme suau del primer parcial hi ha ajudat, tot i així 41 km es noten i els genolls ja cridaven auxili.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=1720075

Puig d'Arques i Puig de Cadiretes

Un dia qualsevol
75km 4h40'
Index IBP:154


Puig d'Arques

El dia d'avui ens trobem reunits, per celebrar la unió del Puig d'Arques amb el Puig Cadiretes, gràcies per llegir-me.

En primer lloc agraïr els camins per on he passat, agraïr les fonts que m'han regalat aigua pura i agraïr als animalons que tot i molestar-los, segueixen estant allà a on han d'estar.

Agraïr també a la bicicleta, dita Specialized s'works, pel seu fenomenal comportament i no deixar-me tirat.

Agraïr-me a mi mateix, haver tingut seny i agafar unes quantes barretes energètiques i uns gels.

Un dia d'aquesta setmana, del qual no m'enracordo, me vestit amb el conjunt cilista més nou, i net i polit, me dirigit cap al Puig d'Arques, gran amic de tota la vida, que sempre que el busques sempre hi és. Després d'una hora i mitja, un cop a dalt (535m)li he fet els honors. El vent i la pluja (ja és mala sort que el dia d'un casament es foti a ploure), m'ha fet dirigir-me cap a l'altra mitja taronja. Tot xinu-xanu i passant pel GR-92, m'he dirigit cap a la Vall del Ridaura, que he recorregut en la seva totalitat, per començar a pujar, i pujar, i pujar fins a Can Cabanyes, i d'aquí ja en més planer cap al Puig cadiretes.
Puig Cadiretes 515m li he fet els honors, li he agraït que sempre hi sigui i hem començat l'enllaç/unió/casament/parella de fet. L'enllaç ha estat de 30 km exactes, i que ho hem celebrat amb magnífica aigua del bidó, amanit amb unes barretes de cereals i amb les fotos de rigor dels comensals.

Visca el pa, visca el vi i visca la mare que em va parir!!!! (amb tantes celebracions l'aigua del bidó m'ha pujat al cap)

I recordeu: l'únic que podem deixar al bosc són les petjades.


Puig Cadiretes

Ruta:

Llançà-Sant Pere de Rodes-Llançà

Llançà
24 km 3h.




Ruta amb unes vistes bestials, sempre de cara el mar, que et crea un bon rotlloooooooo....

Començo desde el port de Llançà, la intenció inicial era agafar el GR-11 que va cap al Coll de Perer, aquí deixar-lo i baixar fins el poble de la Vall de Santa Creu, per ja enfilar cap a Sant Pere de Rodes, doncs no. Feia tan bon dia, que he decidit agafar el camí de Ronda (a la vegada GR-92) fins a Port de la Selva, quan arribo al Camping de la Vall travesso la carretera i ja vaig direcció al poble de La Vall de Santa Creu.

Fins al poble, el camí ha estat de corriol, amb molta vegetació, la riera de La Vall i el rec de Boets anàven a tope. Realment el camí m'ha sobtat, l'esperava més sec i abrupte, vaja una sorpresa per mi. El corriol sempre tira amunt, poc, però va fent. Un cop al poble, visita, 2 minuts i fet, té quatre cases comptades, i una font que l'aigua brollava de per tot arreu.



Amunt, amunt, surto del poble i el corriol ara sí que s'enfila, tot i que puc seguir corrent, ja costa i cada vegada comencen a haver-hi més escalons, a mig camí, faig una aturada per "jugar" un ratet amb una serp, que m'ha fututunsustuquecasiemcaguasobre, hem compartit mirades, quan l'he agafada se m'ha emprenyat i ha decidit acabar el joc.

Arribo al monestir, no m'aturo, i segueixo pujant fins al Castell de Sant Salvador i a pocs metres el cim més alt del Cap de Creus de 670m. cim de Sant Salvador Saverdera. Fotos de rigor, canvi d'impressions amb excursionistes francesos, mengar i beure una mica i avall que fot fred i plou una mica. Les vistes, com diuen els gavatxus...Merveilleux.



Torno al monestir, segueixo un tros de GR-92 direcció a mar, fins a un pàrquing. Aquí agafo el corriol marcat amb línea groga de Itinerannia, que em portarà fins al poble de Selva de Mar. Espectacular en 2 km he baixat 400 m de desnivell, per moments em creia l'home ocell...volando voy...volando vengo... del temps que he estat saltant sense tocar terreny.

Selva de Mar, una bona opció per passar-hi unes vacances. És el lloc on he menjat el millor arrós caldós amb cabra de mar. Passejada pel poble, torna a ploure, i torno a còrrer, ara pel carril bici que arriba fins al Port de la Selva. Desfaig el camí de ronda, per retornar cap al Port de Llançà.

Ruta de les bones...merveilleux...merveilleux plus!!! Tot i que, seria millor començar pel GR11...tot i que, seria més dur...tot i que, seria encara més merveilleux...tot i que, ja m'està bé aquesta ruta...

Open Tàctic BTT Vilajuïga

25.4.2011
22 km 1h17'49''
classificacions



Doncs sí, he tornat a fer un Open tàctic. Tenia una mal regust del de Sant Feliu i a Vilajuïga ja m'he mentalizat millor.

Dia ennuvolat, però sense ploure, el terreny en perfecte condicions, el recorregut ha estat divertit i molt amè.

He sortit molt malament, no és normal en mi, ha tocat remontar, que hi farem i ho he fet força bé a dalt de tot de la pujada ja m'he situat entre els 10 primers, baixada fins a la riera, peus a l'aigua, després, un corriol de pujada en ziga-zigues, exigent, que ens enllaça amb un pista encara de pujada, aquí a esparrecar-ho tot.

Un cop a dalt, plat gran i avall... pedals i més pedals, trialera de pedres, tornem a passar la riera, més peus a l'aigua, passem per unes vinyes, per enfilar l'últim corriol de pujada abans de baixar cap a meta. He fet tota la primera volta amb en Xavier i en Pep, a la segona he anat molt millor, començava a funcionar el diesel, hi he apretat una mica més, els dos companys els he deixat i veia al corredor de davant, però no ha estat posible atrapar-lo, he acabat fort, molt fort. Segueixo dient que hauríem de fer més voltes, amb dos voltes qualsevol errada petita, suposa perdre algun lloc a la classificació.

Ha estat divertit i emocionant...que m'atrapen, que l'atrapo, ara m'atrapa una altre...és el que té aquestes curses tant explosives.

El circuit molt divertit, l'organització hauria de millorar una mica.

Mitja de Muntanya d'Agullana. "La Suada"

22 d'abril de 2011
21 km 2h 00' 04''
Classificacions - web



El temps passa volant, feia 6 mesos que no feia una cursa de muntanya, aquests mesos he fet molta bondat amb el genoll. He estat 3 mesos sense córrer i a partir del 4 mes he sortit 1 dia per setmana.

He fet poc entrenament de córrer, però he sortit molt en bici, suposo que això ha fet que no hagi perdut gaire la forma, i avui m'hagi trobat molt bé.

Doncs a Agullana era una bona cursa per retornar, ja l'havia fet dues vegades però no l'havia acabat mai (una per lesió i l'altre per mort anatómica), hem fet un circuit diferent al que sabia.

Hem sortit de la Plaça d'Agullana direcció a la magnífica ermita de Santa Eugenia, alternant corriol amb camí, d'aquí hem anat cap al Mas Llinars, on hem agafat el camí que ens porta al Coll del Portell a quasi 700m. Hem fet la carena direcció Sud-Oest, ara per França ara per Catalunya, hem fet el cim més alt de la cursa el Puig dels Pruners amb 832m, amb uns 50m finals dels de pujar a quatre grapes. Comencem a baixar cap el Coll de Manrella i aquí baixada de les meves, les que m'agraden a mí (als meus genolls no tant) baixada tècnica, d'agafar-te al arbres.

Durant tota la cursa he estat en posicions del 10 al 15, al final de la pujada anava 15, a la baixada inicial, en un ras ras, i amb unes quantes esgarrinxades, n'he passat 8 o 9 amb pinta de asfalterus, i crec m'he col.locat 7è.

Hem arribat a Can Carreras, on hem agafat una línea, llaaaaarga, llaaaarga, amb tobogans constants, m'han passat alguns corredors, però un cop hem arribat a can Bec de Baix on hem agafat pista, jo ja estava a les últimes, he fet "click" que vol dir posar el pilotoautomático, i començar a pensar en lo bé que t'ho has passat i no amb el mal que et foten les cames, les orelles, les parpelles i les ungles...

He arribat a la Plaça d'Agullana en 12ena posició amb 2h justes i content, molt content. Esmorzar variat, fruita, embotit, pinxus, tota mena de begudes...samarreta tècnica i bossa...i tot per 8€. Molt bé, que n'aprenguin molts organitzadors, que últimament amb els preus de les inscripcions ens hem tornat una mica bojos.

El parte mèdic és molt extens...tinc unes agujetes de collons, esgarrinxades vàries, els quadríceps treuen foc, el genoll bé, molt bé ha aguantat, els últims kms una mica débil, però suportable i a qui l'importa el parte mèdic si al final t'ho has passat de collons

El Comando de Caldes (Gemma, Blanca, Josep i Eduard), ho hem fet molt bé, els 4 hem entrat en el Top Fifteen, per equips guanyem de carrer...

Open Tàctic BTT Sant Feliu de Guíxols

17 abril 2011
19 km 59'22''
Classificacions




Després de 2 anys, he tornat a competir a l'antic Open Caixa Girona, actualment Open Tàctic. I pel que he vist/palpat tot segueix igual. Cap novetat.

Les sensacions han estat...rares. Tot i que pel temps que no competeixo, el meu resultat ha estat prou bo...però...no sé...sortir de casa per anar a fer 19 km com un coet, encara ara després d'unes quantes hores, no sé, si ho he disfrutat. Això m'ho fa pensar, perqué durant la segona volta el meu cap no estava concentrat en la cursa, només veia que per allà a prop i tenia el Masnou, el Montclar, el Puig Gros, Sant Baldiri...he estat a punt, però molt a punt de deixar la cursa i anar-hi a fer una volta.

Coses a favor:
*He tornat a veure a gent que feia molt de temps no veia, o sia, molts dinosaures.(ha estat plaer tornar a còrrer amb en Xavier)
*El circuit era molt divertit.(Dreta, esquerra, amunt, avall, passa a la dreta..jau!!!)
*El terreny me'l coneixia molt.(3 anys vivim a Platja d'Aro donen molt de si)
*Competició pura i dura = Adrenalina de la bona (Més de tres pipis, abans de la sortida, vol dir nervis, n'he fet quatre)

Coses en contra:
*Només 19km. (ELs veteranus som diesels!!! n'haurien de fer 4, de voltes).
*En 1 hora tot enllestit. (Si hi torno, hi vaig en bici desde casa)
*Fer voltes a un circuit (Em marejo...i gumitu)
*Comença massa tard. (No s'aprofita el dia).

La situació queda....neutra.

M'ha agradat anar-hi, però ha estat un rotllo. M'he divertit, però només una estona. He disfrutat, però no tant com voldria. M'he cansat, però no prou. En tornaré a fer una altra, probablement... o potser no...collons quin embolic...sort que ahir ja vaig carregar les cames amb 16 km correns per la muntanya que em va deixar una mica cuit.

Salut i km's

1r.Duatló de Muntanya de Porqueres

3 d'abril de 2011
Porqueres
7km + 15.5km + 3.5km
web - classificacions


Qui m'ho havia de dir que amb 41 anys, ja de veteranillu que tornaria a guanyar una cursa. Feia uns 15 anys que no tenia aquesta sensació, tot i ser una duatló popular i que molts atletes estaven als 10 km d'esports Parra i tots els bikers estaven a l'open Tàctic de Fornells...he guanyat!!!

La sortida ha estat puntual, massa tard, les 10h30', fiuuuuu tots com una bala, em trobo a les primeres posicions, sooooooooooooo para el carruuuuuuuuuuuuuu, que avui són 7km amb repetxonets, tot i frenar-me una mica, només una mica, que això de penjar-te un dorsal equival a maricón l'últim, doncs vaig cómode i em situo entre el 7-8 hi ha un grup de 4 al davant i tiren que se les pelen. A la segona volta apreto més, arribo a la transició en 30 minuts justos, 4'17'' el km i 7km recorreguts.

Agafo la màquina i ras,ras,ras en passo tres de cop, no sé en quina posició vaig, el duatló es podia fer en parelles, en trios (orgia, orgia...trios, parelles, algunes mixtes, altres no, a l'hora d'entregar els premis sembla uns premis de nosequé relacionat amb sexe) o individual, i no sabia on estava situat. El circuit de bicis ha estat divertit, amb corriols no gaire tècnics, però divertits, només una "pujada", m'ha agradat i l'he disfrutat. Al final de la primera volta l'Enric em diu que vaig primer, collons!!!, la segona volta de bici l'he fet a tope, tope guay, per intentar agafar temps i no haver de patir a l'últim tram. Arribo amb 1h 20'10'' a la transició primer individual i quart de la general.

Doncs res, tiro el casc, em poso les wambes i fot-li, els primers metres són criminals fins que les cames no s'acostumen, ufff.. queden 2,5 km de pujada i 1 km de baixada, mirar a terra sense girar-me. De cop n'arriba un per darrera, ui, ui, ui porta un dorsal que comença per 2, ufff el fa per parelles, arribo a dalt ara només baixada, je,je,je que la disfruto molt, sabent-me ja guanyador. Faig l'últim tram de córrer amb 16'30''(4'43''el km). Faig primer de individual i el que és fort és que faig cinquè de la general, a davant i tenia 3 parelles i un trio (vinga, vinga més sexe)

Felicitar a l'organització, recorreguts divertits, ratoners, per dins de bosc, avituallament final perfecte, impossible perdre's hi havia la tira de controls i molts d'aquests animàven moltíssim!!!! i això agrada.
Coses a millorar, doncs començar a les 10h30' és molt tard i crec que 15€ de l'inscripció és excessiu.

Una millor notícia...el genoll no m'ha fet mal!!!

5è Duatló d'Arbúcies

20 de març de 2011
4,5km + 15km + 2km
1h 17' 42''
3r classificat



Cap Arbúcies, per fer la segona duatló seguida. Arbúcies sempre tira, no en va i tinc família i amics, que sé de segur que estaríen remenant/ajudant a l'organització i així ha estat. Molta gent també, de la duatló de Celrà.

El primer tram de córrer de 4,5 km han estat 2,5 de pujada una mica de planejar i tot baixada, l'Albert Rutllant de Cassà en aquest tram a volat, es nota que és un bon atleta, ens ha tret un avantatge descomunal, jo més o menys com a Celrà entrant a la transició cap el 10, gràcies a que he baixat amb un petardu al cul (que el genoll em perdoni, tot i que no es va queixar), i he passat uns quants duatletes.

Transició bona, bici i cap amunt, amunt, amunt...hem sortit junts amb en Permanyer, i en un ras-ras, ja ens hem possat entre els 5 primers, pujada, de tirar de ronyons, algun tram de pedra però sense dificultat tècnica. Hem baixat una trialera molt cofoia, que ha servit a en Permanyer i un altre noi per atrapar-me, els havia deixat sense voler. Ara però con alevosia y nocturnitat si que els he volgut deixar, i ai làs, ho he aconseguit, un control en diu que vaig segon, collons!!!...però zas, zas, en Beni Montero m'ha passat com un camió, vaig tercer.
Sé que estic a punt d'arribar a dalt i després vindrà tot baixada, apreto més i apreto, apreto, apreto...paro que sino em cagaré...els dos perseguidors baixen millor que jo. Faig la baixada, fiu-fiu i em planto tercer a la transició, veig al 1r i 2n, que ja han sortit a peu i desisteixo d'intentar atrapar-los.

Però per un moment penso... i si de sobte tinc poders sobrenaturals... i si en lloc de córrer, volo...i si fa un vent huracanat a favor...i si als dos primers uns senglars els mosseguen... i si es troben a dues meretrius i si paren...i si s'equivoquen de camí...i si...torno a la realitat

Res de res, arribo tercer, sense cap...i si...

Duatló molt explosiva, com el petardu que tenia al cul a la baixada, per mi massa, 1h 17' sempre amb el ganxo posat, jo acostumat a fer tirades llargues i ara em veig amb aquests merders.

He pujat al podium sense haver-hi podium i el trofeu és el millor que ens podien donar enlloc de copa, lot de productes típics d'Arbúcies. A l'arribada butifarrada de la bona i amanides a tutiplen.
Organització un 10 per tot; magnífic circuit, magnífics paratges, magnífic esmorzar, amb obsequi d'una samarreta tècnica i tot per....6 euros!!!

Per tornar-hi.

1ª Duatló de les Gavarres

Celrà, 13 de març de 2011
5km + 19km + 3km
1h 39' 06''
web classificacions



Molt bon matí a Celrà, després de la llevantada d'ahir, necesitàvem un dia assoleiat, i ha fet un dia collonut fins i tot calurós. Bon dia per fer un duatló.

Era la primera vegada que és feia un duatló a Celrà, i l'organització ho ha fet molt bé, sempre es pot millorar(a l'avituallament final alguna beguda més a part de l'aigua), però se'ls ha de felicitar. El recorregut de bici molt bé, els 5km inicials de còrrer ho han solucionat molt bé (sempre costa fer un circuit curt i que sigui amb algun corriol, pujada...) i els 3 km finals els hem fet per dins Celrà, a mi no m'ha agradat, però entenc que l'organització s'impliqui amb el poble.

La sortida puntual, abans de fer el 1r km, hem passat la riera de Pelegret, que baixava molt plena, i ja hem posat els dos peus a l'aigua, perfecte, a partir d'ara sense manies, aquests 5km m'han passat molt ràpid, he tardat 21'10'', dec haver arribat el desè a la transició.

Transició fugaç, tenir unes Salomon sense cordons va molt bé, inici de la bici a plat, al 2 km ja he atrapat a uns 6-7 bikers, comencem la pujada per pista fins a tocar de la carretera dels Àngels, passem pel puig Estela, hem fet un grupet de tres, seguim per un corriol magnífic de baixada i puguem fins al Castell de Sant Miquel i baixada llançada cap a Celrà, a la baixada se m'han escapat els dos companys. El circuit ha estat molt bé, força enfangat però, tothom es pensava que ho estaria més.

Els últims 3 km, he remuntat força però no n'hi ha hagut prou, m'han faltat kms i finalment he entrat meta en cinquena posició, i el millor, amb la sensació d'estar super sencer.

L'any vinent...que el tornin a fer que hi tornaré.

1ª Marató de les Gavarres BTT

60 km 4h14' Abandó al km.50
Index IBP: 187, que segurament ha de ser mes, ja que els últims 10 km. els he fet per carretera a ritme de verano azul

Avui només rotllo, sense fotos.




S'ha aixecat un dia esplèndid, tot i està a 1º, feia preveure que passaríem calor i així ha estat. L'inici de la cursa ha estat massa tard a les 9h40', al ser una cursa llarga crec s'hauria de començar aviat, les 8h seria una bona hora.

Ens hem trobat 4 agossarats del C.C.Cassà, en Berna, en Sacot, en Carlos i jo vaja els 4 increïbles...increïbles per haver-nos emmerdat amb una història com aquesta.

La sortida ha estat neutralitzada pels carrers de Quart (quina por...) un cop travessem el Celrè, marica l'últim. La gent a començat molt fort, i no ho hauríem de fer (jo m'incloc), són molt kms i el terreny es preveu molt enfangat. 5 km per arribar a Castellar de la Selva i ja hem pujat, baixat, fet corriols, ens hem enfangat, el dia promet, seguim pujant fins a la línia d'alta tensió, aquí hem agafat un corriol dels bons que ens ha portat fins a la Vall Fetgera, que l'hem recorreguda tota, agafem un camí de pujada que ens ha dut fins a la camí ample que va de St.Mateu als Àngels, hem fet uns camins preciosos prop del cim del Montigalà i del cim del suro Robat, per anar agafar la baixada llarga de la ruta dels alemanys.

Travessem la carretera de la Bisbal i comencem a enfilar cap als Metges, ara ja estem en terreny conegut per mi, fins ara molta novetat interessant. Hem girat cap a la Font de Cantagalls i hem pujat fins a Can Font de Muntanyà, tornen a baixar travessem una riera de les molts que aboquen l'aigua al Daró, i enfilem el camí als Metges, d'aquí fins a Can Cabruja, just abans d'arribar a Can Castelló de Dalt, girem a mà dreta, fem camins molt coneguts i m'agrada, i enfilem cap a la Roca Filanera, tornem a baixar, travessem el Ritort...he acabat l'aigua fa uns kms, la barreta ja me l'he mengada fa uns 15 km i començo a tenir rampes als isquios, això fa que faci la pujada fins arribar a la carretera de Santa Pellaia a peu, i fent estiraments, dir que la gent anava molt cuita (com jo), en tota la pujada jo a peu aprox. uns 2 km només m'han passat dos bikers.

Un cop travessada la carretera fem els baguenys del Puig de Teu i el Puig d'en Roure, que va pujant no gaire fort però va fent, amb els kms que portem, sense menjar, sense aigua i amb rampes, l'he feta tota amb el plat petit i desitjant que arribés l'avituallament!!!!!

Avituallament, sistema agafototelquepuc.com m'assec estirototelquepuc.com, torno al agafoencaraméstotelquepuc.com o sia 5 pastelitos, 2 plàtans, 5 talls de taronja, aigua poca, no n'hi havia!!!!!!!, he hagut de veurem 2 rockstar que és un energydrink amb taurina, alló que ara es beu a les discos, jo em vaig quedar amb la coca-cola amb llima i el licor 43 amb coca-cola, puaffff!!!.

Només falten 15 km, em diuem que hi ha una pujada i després tot baixada, je,je,je...que aquest terreny me'l coneixo i li explico que no cal que m'engatussi, així que vist la situació de catàstrofe anatómica, el globo que portava, decideixo que la meva primera cursa de l'any s'acaba aquí després de 50km, agafo carretera i baixo directe cap a Quart, ajudat per la propulsió dels pets que m'he tirat gràcies als pastelitos endrapats.

Una circuit perfecte, sensacional, molt poca pista, molt de corriol i camí, de planer...doncs brillava per la seva absència... ni un descans, ha estat un puja i baixa constant, el fang la fet molt dura, la mecànica ha estat important, molt canvis trencats he vist.

Organització molt fluixa, falta d'avituallaments, imprescindibles per una cursa tan llarga, només dos en tota la cursa, el primer no la vist ningú, estava en baixada!!!!, i el segon massa lluny a uns 30km del primer, la falta de previsió ha fet que en el segon no hi hagués aigua...ufff, pot ser es trobava a faltar algun control i potser l'inscripció no hauria de ser de 15€.

Insisteixo el circuit EXCEL.LENT!!!! Que és el que m'interessa.

Puig Cadiretes

53 km 3h 15' 29''
Index IBP: 112



Un altre cim mític del nostre entorn...el Cadiretes 518m.

Començo molt aviat, surto a la mateixa hora que surt el sol, ens fem companyia i ens despertem junts, el dia comença radiant, amb un fred (-1) suportable.

El corriol de la riera de Sta. Maria, és l'inici de la ruta, d'aquí directe cap a Santa Seclina, seguint el camí de Terra Negra, passat Can Noguera, travesso la carretera de Llagostera, per agafar camí entre pins que em portarà a La Ruïra, al costat mateix del Coll de la Mallorca.



Agafo la pista que porta directament a l'urbanització Fontbona, passant pel costat del Puig Salom i la Penya de les Cols, del vell mig de l'urbanització surt la pista que arriba a la font de Can Dalmau. Per aquesta zona han passat les brigades de neteja de boscos, han fet tal escabetxinada, que tens la sensació que estàs en un lloc nou...

Desde la font comença la traca de la bona, 3 km de pujada amb un desnivell de 260m. amb una rampa d'uns 40m. al 28%.



Un cop a dalt pujar al punt geodèsic per veure les vistes, hi ha boira...res no es veu res, mala sort, doncs cap avall.
Vaig direcció la carretera de Tossa on agafo el camí que baixa paral.lel a la mateixa, arribo a l'Urb. Fontbona tot pujant el Puig de les Vacasses, d'aquí vaig direcció a Can Crispins, vaig a buscar el corriol que va cap el Puig de la Guàrdia, on m'emmerdo una mica, arribo al circuit dels Cremats, travesso la carretera per agafar els camins que em porten a Llagostera, d'aquí per camí típic cap a Caldes, per l'Urb. La Canyera, Can Gascons, el Mas Caldes, Mas Matetes, Les Mateues, Urb. aigües Bones i Caldes.

Després d'haver fet el Puig d'Arques i el Cadiretes, ja estic barrinant una ruta per enllaçar-los i surten uns 80km...continuarà.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1469288

Puig d'Arques

53 km 3h 17' 21''
Index IBP: 101


Feia temps que volia tornar al mític Puig d'Arques, he fet una regresió mental de les vegades que l'he pujat i...jo diria que estaria en unes 50 vegades, algunes en bici i d'altres corrents, tot i així, cada cop i pujo menys, el radar i les pistes més amples, fa que hagi perdut l'encant d'uns 15-20 anys enrera...ara, això sí, les vistes segueixen sent les mateixes.

L'excusa per tornar a pujar ha estat, trobar-me amb la gent que feien la Transgavarres a peu (Platja Castell-Quart, 53 km a peu), on hauria d'estar si no fos pel meu esplèndid i sincer genoll dret...

He sortir de Caldes a quarts de nou, un pèl tard, amb un dia gris, ennuvolat, però no gaire fred, i el sol estava tímid amagat darrera els núvols, ja he vist que avui el tema principal seria l'aigua, i collons quanta que n'hi havia, la riera Verneda els tres cops que l'he travessada estava desbordada.



Direcció cap a Sant Vicenç d'Esclet, Can Guri, Mas Ros, travesso la carretera de Cassà, la Capçana, magnífica masia catalana, on he hagut de fer una serie de les fortes, dos gossos amb força mala bava m'estaven perseguint amb no gaires bones intencions...he agafat l'arma infalible en aquests casos i...aing, aing, aing ...els gossos han abandonat l'atac amb la cua entre cames...je,je,je una bona ruixada d'agua del bidó, als morros del gos, no falla.

Passo per un extrem del Veïnat de Bruguera, l'ajuntament de Llagostera fa un temps ha esfaltat tots els camins rurals principals de tots els seus veïnats...i no m'agrada #*&@#€[~$%... vaig cap a la cabra penjada (no sé...suposo que temps enrera , algú hi devé trobar una cabra). Punt estratègic... baixo cap a la vall del Verneda, i direcció cap el Roquetal



El Roquetal, un altre punt estratègic, ara rehabilitat. Anys enrera amb la Colla el dia de Nadal, hi anàven a esmorzar unes arangades i de passada fer una mica de companyia a en Lluís. Segueixo, torno a travessar la Riera Verneda, magnífica, caudalosa i sorollosa, i enfilo cap a la Font dels Arbres, per arribar a la pista que ve de Romanyà.

Aquí decideixo pujar pel Mortirolo,el camí asfaltat que amb el pas del temps ja queda poc asfalt, vinga som-hi fins a la creu d'en Sabater, i tot seguit el Puig d'Arques 532m. On mi trobo als de la Transgavarres, moment per parlar una mica amb uns quants d'ells i de passada donar-lis ànims.

Estic parat, i començo agafar fred, doncs cap avall, cap al Puig de la Gavarra o d'Aiguafina, i tot seguit direcció a Can Sitjetes, aquí decideixo no anar cap al Coll del Matxo Mort ( a mà esquerra) i vaig cap als prats dels Metges, un cop a Can Cabruja dels Metges, baixadaaaaaaaaa, cap a Can Castelló de Dalt, la Nova de Can Castelló, passo pels baguenys d'en Barril, arribo a la placeta d'en Barril.



Vaig tard i no pujo cap a cal Xai i vaig cap a la Font del Ganso, per agafar la carretera de Santa Pellaia, direcció al veïnat de Matamala, arribo a Cassà...és el moment de rentar la bici amb un temps rècord...com he dit vaig tard. Ara passant pel trajecte més ràpid vaig cap a l'ermita del Remei, Sant Andreu Salou i Caldes.

Molt bona sortida, que sense parades en màxim 3 hores es fa, per pujar al Puig d'Arques, podem evitar passar pel Roquetal i ens estalviem una pujada. La meva intenció era arribar a Sant Cristòfol del Bosc per acabar de fer lluir la sortida. Molt recomanable.

Resum 2010

No vull ser menys que els de la tele, i tinc ganes de fer un resum de l'any, esportivament parlant.

Nota: 10....-0.25(cavalls del vent)...-0.75(lesió al genoll)...= 9 EXCEL.LENT

Després d'uns anys fent "la puta i la ramoneta" amb l'esport, aquest any he estat molt més constant, més motivat i el més important m'ho he passat molt bé. He fet molta varietat de competicions, de marxes, de travesses, de KV, duatlons, BTT...quasi tot per muntanya i una mica, només una mica per asfalt.

He disfrutat molt, he rigut, he cridat, he cantat, he xiulat, he saltat, he suat i m'he cansat. He crescut amb més optimisme, més positivisme, més alegria i més ganes de fer coses.

Puc afirmar que dels 365 dies de l'any, 232 he fet km's, que en total n'he fet 4.043 (1.941km RUN i 2.102km BTT), que he fet un desnivell de 138.141 metres, que he estat 12 dies, 19 hores, 3 minuts i 54 segons fent esport, que la meva FC mitja ha estat de 140, i la FC màxima de 188...ahhh i he perdut 165.261 calories.

Tot i ser reticent a repetir curses algunes són per tornar-hi (si es pot): Marató Sant Hilari, Andorra Ultra trail, Cursa del Fau i Puigsacalm extrem.

El millor de l'any: Constància!!, el gran nivell de forma que tenia al setembre i la cursa Andorra ultra trail
El pitjor de l'any: sens dubte la lesió del genoll
La broma de l'any: No anar al Cavalls del vent per una gastroentiritis.

Salut i km's (...ara per ara en bici)

El genoll ha dit prou!

...Condromalacia... Condropatia...distenció lligament lateral extern...un futur prometedor d'artrosis al genoll...les "lligadures" del genoll estan "fluixes"...sense un troç de menisc (collons de bàsquet), el fèmur i la tíbia es toquen... vaja paraules i més paraules estranyes que es converteixen en el fet que haig de deixar de córrer temporalment...1 mes...2 mesos...3 mesos...6 mesos...ja es veurà...veient la ressonància magnètica (que difícils són d'entendre), després de desxifrar aquest jeroglífic anatòmic... el tema es veia xungo.

A partir d'ara, Natació i Bike, però amb condicionants.

Natació, difícil a Caldes...la riera Malavella, la Llandrich, la Sta. Maria i la riera Benaula no porten prou aigua, i la piscina Quatre Vents, de curta que és, estàs més rato girant que donant braçades.

Bike, sí, però suau, sense pujades(snif,snif...), només rodar tipus Verano Azul (na nà, na nà, nanana na nà, na nà...Chanquete a muertooo!!!)...podré anar amb bici sense fer pujades? ho intentaré!!
Com ja vaig dir una vegada, el món...esportiu...no s'acaba aquí ,ni molt menys, m'hauré d'adaptar a la nova situació.

Desmoralitzat per la situació i la previsió que ja tenia per l'any 2011, però encoratjat per trobar nous reptes diferents.

Salut!