TRANSPYR 2012 (9 de 9)

REFLEXIONS GENERALS

Ha estat una molt bona experiència, un repte important, repte que és necesari estar preparat físicament i mentalment. Aixecar-te cada dia a les 6 del matí i pensar que t'esperen 90km o 100 km o 130 km, espanta a molta gent. Si hi sumem que dormim a sobre un matalàs a poliesportius amb 200 persones més, i que mai hem dormit 7 hores seguides.

Tinc clar que durant 8 dies hem estat uns privilegiats, ha estat un luxe fer el que hem fet. L'única feina del dia era pedalar i pedalar.

La Transpyr Camp dona caliu, les interrelacions dels ciclistes, els comentaris constants entre nosaltres, les coneixenses que hem fet, gent de tot arreu desde Sudàfrica, Holanda, Polonia, Portugal, Anglaterra, Italia.... de totes parts de l'estat espanyol, però els que hi havien més, són catalans i bascos. En 8 dies pots arribar a conèixer una persona, i n'hem conegut moltes, algunes molt agradables, altres no tant, simpàtiques, altres pedants,... igual com la vida del dia a dia.

Els paisatges ha estat espectaculars, veure com els Pirineus van canviant, de la zona més àrida, a la més pedregosa i fins a la més verda. Veure el contrast del clima Mediterrani, amb el del clima Atlàntic. Els canvis de la Natura, arbres robustos i secs, fins a arbres més baixos i més verds, veure un sotabosc de bruc i veure un sotabosc de falgueres. Hem palpat sobre el terreny els canvis de la Natura.

No m'han agradat gens els trajectes. M'explico. Pels llocs on hem passat crec han estat els adequats, amb bones rutes i bons paisatges, buscant ports de muntanya...però...nosaltres que som senglars, que les pistes de terra només les fem servir per anar de corriol a corriol, doncs ens hem trobat que hi han excessius kms per carrtera asfaltada i pista sense cap complicació tècnica. Es pot entendre pel fet que per fer gran volum de kms diaris es necesiten aquest tipus de terreny, però jo sóc del parer que si hem de tardar 3 hores més per fer passar el recorregut per llocs més tècnics, fem-ho.

Els avituallaments fluixos, al final t'acostumes, però crec que la beguda fresca no hauria de faltar mai, vaja ho trobo indispensable. Si us plau Coca-Cola!!!! Crec que també hi haurien d'haver barretes i gels energètics.

M'ha agradat l'organització, molt bé, tot super control.lat i sempre molt amables amb els ciclistes.

La pregunta final...ho tornaria a fer???  No, però.......

TRANSPYR 2012 (8 de 9)

ETAPA 8  7.7.2012
ELIZONDO - DONOSTIA
85KM  2100 D+ 7h 10'
IBP: 277

Última etapa!!! En el briefing ja ens varen avisar que no era de transició. Avui els temps oficials es paren al km.56 en el AV2...però hem d'arribar al final.

Comencem amb la fresca del dia, amb una pujada de 10km i de 600m desnivell. Si algú encara dormia s'ha despertat de cop. 7 km per asfalt i la resta enganxem el GR11. Quan arribem a dalt baixada tècnica amb moltes pedres tothom per l'esquerra...menys nosaltres que som de Cassà i passem per la dreta. Pim, pam, pim, pam, en un tres i no res em passat a...40 ciclistes!!! Ja ens hem escalfat. Tot seguint el GR11 anem fent per camins verds, verds i més verds, pujant i baixant fins cap al km 18 que enganxem una pista de baixada pronunciada prop de Orizki, que ens porta a gran velocitat fins l'AV1 de Etxalar. Avui tenim Coca-cola fresca!!!!

Sortim i com no, petit port de muntanya, mentre pugem parlem amb uns bascos i anem cantant alguna cançó dels Kortatu ...gazte bat drogaz ilte dat atrakoak paperetam terrorista bat, denak, denak, paperetan daute, zu, zu atrapatu arte... els tius s'animen veient que un gironí els canta en basc tot i que no tinc ni idea del que vol dir la cançó.

Arribem a baix i enganxem carretera asfaltada que ressegueix el riu Bidasoa, fem uns 10 km de planer, planer...impensable!!!! Prop del poble de Vera de Bidasoa, agafem corriol a l'esquerra, amb uns rampots de mil dimonis i que durant 5 km ens exigeixen molt. Paratges fantàstics, falgueres a tutiplen, verd, verd i més verd. Un cop a dalt baixada suau cap a l'embassament de Endara, on comença pujada amb moltes pedres, exigent, com totes les d'avui, de 4 km que ens porta fins al 2AV situat prop de les ruïnes del Castell Anglès. No queda res de menjar, només aigua i taronges, ui,ui,ui lleig, molt lleig. Sort que sempre portem provisions com barretes i gels.

Fins aquí marquen el temps final, a nosaltres com que això del temps no ens ve ni ens va, parem poc i seguim que encara ens queden 30km per arribar al final. Acabem de pujar fins al cim de 530m ara ja per carretera i comencem una baixada de 10km que combinem pista, algun corriol i carretera que ens porta fins a Errenteria. Les vistes són magnífiques, veien Donostia al fons, el mar Cantàbric, ja olorem la sal marina.

Un cop a baix, ens enganxem amb un grupet, que anem junts passant per Lezo i arriban a Pasaia. Aquí hem de travessar el port de Pasaia amb una barca on carreguem les bicis i que molt amablement el patró ens porta a l'altre costat.

Comencem a enfilar-nos per el monte Ulia i per carretera arribem fins el Far de la Plata on ens espera el 3 AV, avui amb xistorra i una copa de Sidra. Ens afanyem i agafem el corriol per acabar de fer el cim i començar a baixar cap a la Platja de Zurriola on hi ha l'arribada. Entrem contents i satisfets. Ho hem aconseguit. 825km en 8 dies, de Roses a Donostia, del Mediterrani al Cantàbric.

TRANSPYR 2012 (7 de 9)

ETAPA 7   6.7.2012
ISABA - ELIZONDO
100 KM 2300 D+  7h 26'
IBP: 292

Magnífica etapa, disfrutant de la natura, amb molt de verd!!!

Per començar fem 5km de carretera fins al poble de Uztarroze, on agafem pista que puja 1km i tot seguit agafem un corriol de bestiar, força tècnic i que ens portarà a 1.260m a uns prats que fan les nostres delícies, poden passar per on vulguem. No cal seguir el track, la visibilitat és total i pots agafar varis camins per arribar allà mateix.

Fem una baixada per pista per arribar al Port de Laza, on ja agafem carretera per seguir baixant, fins agafar trencant a la dreta per enfilar cap al port de Pikatea on hi ha una antigua aduana i el nostea AV1 situat al km 27.

Ha partir d'ara entrem a la famosa Selva d'Irati, frondosos boscos, arbres alts, grands...vius!!! Estem incomunicats, no tenim senyal de móbil, m'agrada, durant 25 km disfrutant d'aquesta natura exhultant, impassible al pas dels ciclistes. Passem per l'embassament de Irabia i anem resseguint el curs del riu Irati. Anem intercanviant corriol amb pista.

Un cop sortim de la Selva d'Irati agafem carretera i als pocs kms ens trobem amb el 2 AV situat al km 57 i al costat de l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaitzeta, que encara manté les parets, curiosa imatge. Agafem pista de muntanya i anem pujant, el desnivell és suau i el camí agradable, quan arribem a dalt ens creuen amb una parella de ciclistes i el seu fill que ens saluden en català....collons, estem a per tot arreu. Fem una petita baixada sense problema per arribar al famós poble de Roncesvalles, punt d'inici de molts peregrins.

Per carretera seguim pujant fins al Port d'Ibañeta, agafem trencant a l'esquerra per enfilar-nos encara més, quasi a dalt de tot tenir una potent rampa del 22% de desnivell que ens fa suar de valent, arribem a 1200m, un cop al Collado Burdinkurutx, comencem a baixar i ens endinsem a França amb un paisatge espectacular. Baixada divertida, perdent desnivell ràpidament, uns bons frens es necesiten, enganxem carretera francesa, passant pel mig d'una Vall molt agraïda, pel poble de Urepel i el poble de Aldudes on hi tenim el 3AV.

Segons diuen ens espera la pujada més forta de la Transpyr. Agafem forces i comencem a enfilar, carai de cop una rampa impressionant, vinga plat petit i pinyó gran i força, molta gent a peu...jo a sobre, vaig descansat i l'haig de fer, són 3 km aprox. al 32%, la meitat per carretera i l'altre per pista, supero la carretera, fem esses, estic a la pista, estic suant a xorro, em comença a faltar l'aire, tots a peu, jo a sobre, un basc de Altza, em segueix i arribem a dalt tots dos, l'hem feta!!!! Ens felicitem. Ha estat criminal, ens hem posat a prova, però hem reduït dos dies la nostra vida pel gran esforç que hem fet. Estem a 726m ara queda tot de corriols puja i baja, entre mig de falgueres verdes, molt verdes i espectaculars. A 5 km de meta comencem a baixar bruscament, arribem a Elizondo. La millor etapa de la Transpyr.

Per celebrar-ho anem a pendre un entrepà de truita amb pernil al casino del poble, ens avisen i només demanem un entrepà pels dos, bestial lo gran que era, preu 4€. Això a Catalunya mínim 8€. Estant bojos aquests navarresos!!! Per Tutatis!!!

TRANSPYR 2012 (6 de 9)

ETAPA 6  5.7.2012
JACA - ISABA
85 KM   2700 D+ 8h 19'
IBP:  242

A les 5 de la matinada tots drets...ha fotut una tormenta que hem quedat tots acollonits. Això ha fet que la sortida enlloc de les 8 del matí, passés a les 9h. La gran tromba d'aigua ha fet modificar el recorregut i com era de preveure han tret la part més tècnica (ja té conya) i faran passar el trajecte per...carretera (encara més conya).

Hem començat el dia  amb 8km de carretera neutralitzats, després pista amb un pujada collunuda....tothom a peu!!! Molt de fang que feia impracticable pujar la pujada amb bici. Qüestió de carregar la bici a coll i cap a munt...45' patejant que m'han sentat molt bé. Per primer cop m'he trobat amb els de davant.

Un cop a dalt, mentre espero en Carlus, faig fotos, i vaig petant la xerrada amb altres ciclistes. Avui hi han molts llocs intercanviats, alguns de davant estan al darrera i a l'inversa. Fem la baixada amb pedres molles i fang = a divertida i disfrutable. Fem una mica d'asfalt per arribar fins a Sinués al km.23 per fer el AV1. La gent està muda, no parla, l'esforç de la pujada a peu es nota...tant que m'ha agradat a mí.

Comença un tram idoni, corriol i trialera de pedres. Baixant la gent va a peu nosaltres a sobre la bici i cap avall, je,je,je,je a les pujades tothom a peu nosaltres com sempre intentem fer-ho a sobre la bici. Moltes vegades ens és imposible pedalar i hem de baixar, però sempre ho intentem. Plou, les pedres es mullen i cada cop rellisquen més, fem un corriol/camí de baixada, plou molt, el camí ha desaparescut i ha aparegut una riera...doncs a seguir la riera. Arribem a Urdués on hi ha l'AV2. Xops fins al moll de l'ós, però satisfets, per primera vegada hem fet vertader mountain bike.

Agafem una carretera que ens portarà a Hecho al km.45, aquí ens desviem del recorregut i ens fan passar per carretera fent un port de muntanya, que se'ns fa llaaaaaaaaaaaaaarg. Empalmem amb el port de Zuriza, que tot i ser per carretera és molt agradable de fer, carretera estreta vorejant el Riu Veral. Ara el temps acompanya amb bona temperatura. Un cop a la part més alta 1300m. anem baixant per corriol inicialment, després carretera i finalment pista per arribar a Isaba, poble típic Navarrés.

                                 Avui tots ens hem hagut de rentar la roba

Avui sopem de buffet d`hotel i el tema millora. Fins ara hem dormit en poliesportius, avui en un  frontó. Llàstima que s'ha anul.lat el tram més tècnic, segur que ens ho haguèssim passat molt bé.

TRANSPYR 2012 (5 de 9)

ETAPA 5  4.7.2012
AINSA - JACA
100KM 2000 D+ 7h 27'
IBP: 227

Comencem inicialment per pista i després per carretera, pla, però guanyant alçada suaument, uns 20 km. Començar d'aquesta manera...ens mata. Nosaltres som senglars!!! La carretera ens fa al.lèrgia!!! El GPS no em funciona, no acaba d'agafar el track, per sort el d'en Carlus funciona a la perfecció.

Deixem la carretera i passem per dins el poble abandonat i fantasmagóric de Jánovas, després Ligüerre de Ara, Sant Juste, Borrastre i Fiscal on hi ha l'AV 1, tornem a estar per asfalt i ara ja comença a pujar, arribem a Bergua, on passem a pista de muntanya. Fins ara la dificultat tècnica és: zero.

Aquesta pista ens portarà sense cap complicació fins al Santuari de Santa Orosia a 1650m. on hi tenim l'AV2. Avui macarrons. Mengem tot el que podem i sant tornem-hi o com diu en Carlus ...Si s'ha de fer...ho farem...que encara hem de pujar fins a casi 1800m. vorejant el cim Oturia de 1.921m.

Planegem una mica envoltats de vaques, que a diferencia de les que ens haviem trobat fins ara, no s'apartavem ni que les toquéssis. El terreny és molt pedregós, i la baixada no és difícil però si exigent pels braços, sobretot per mi que sóc un mindundi en aquest sentit. En Carlus està més catxes. A la baixada ens hem trobat amb una parella de guiris que a totes les etapes sempre ens hem anat passant, estàven assentats al costat amb el meu superanglès els hem preguntat si tot bé...no problem...it's allright...carai sort, el tiu tenia la clavícula trencada.

Hem enganxat un corriol....iiiuuuujjjjjuuuuu...curt però intens que ens ha fet arribar al poble de Senegué, per sort ha estat curt, en Carlus estava començant a quedar-se sense frens. A partir d'aquí 25km de planer amb petites pujadetes...idoni pels carreterus. Pedalar, pedalar i pedalar. Passant pel l'AV3 per refrescar-nos i tornar-hi. Passem per Larrés, Pardinilla, Ulle i ja veiem Jaca. Ens fan fer una volta "turística" pel poble per arribar a la Ciutadela de Jaca.

Sense voler ser pedant aquesta etapa que, tot i tenir el seus 100 kms, ha estat de recuperació. A l'arribada he hagut d'anar amb la doctora, a la ferida de la cuixa m'han sortir un parell de puntets que em feien patir, per sort no ha estat res.

TRANSPYR 2012 (4 de 9)

ETAPA 4   3.7.2012
EL PONT DE SUERT - AINSA
100 KM  2530 D+  8h 33'

IBP: 322

Avui deixem el Pirineu Català per entrar a l'Aragonès.

Comencem amb una pujada que ens fa treure la son de les orelles molt ràpidament. Per sort aquesta nit ha estat la primera que he dormit 6 hores seguides i es nota molt. Amb pocs metres agafem alçada, arribem a Bonansa a 1256m. aquí enganxem la carretera asfaltada i baixem el port que ens portarà fins al primer AV situat a 20 km al poble d'Espés. Avui la Fina, la senyora encarregada d'aquest avituallament, ens ha donat mango deshidratat, que m'ha agradat molt. Carreguem forces i cap amunt.

Tenim el pic del Turbon a prop de 2492m. Nosaltres l'anem vorejant fins a una alçada màxima de 1627m, amb alguna pujadeta de pit i collons. Un cop a dalt  20km de baixada, que no vol dir baixar i baixar, sino anar perdent alçada, però amb alguna pujadeta. Arribem a Seira on agafem una carretera espectacular, amb un rocam de por, passant pel costat del riu Esera. 

A la presa del riu comencem a pujar camí de l'avituallament que aquest cop està situat a Senz. Mengem espirals, bevem molt, torna a fer calor, posem el cap sota la font i tornem a engegar. Seguim per asfalt fins al poble de Viu, on ja agafem pista que ens portarà a 1540m havent fet algunes pujadetes de cremar-ho tot, amb un desvinell del 22%. Suada de les fortes. Si seguim aquest ritme acabarem amb els ossos i la pell...això si que és una operación bikini com Déu mana. Arribem a dalt a uns prats magnífics plens de bestiar, hi ha una font/abeurador que sense pensar-ho ens hi fotem de caps, només 5 segons no podem aguantar més de tant freda que està.

Durant uns 10 kms estem a 1500m per corriols de muntanya i camins fem una punta de 1564m, el terra és pedregós, els braços s'en ressenteixen. Sempre tenim visible la Peña Solana un cachu roc que fa por de lo gran i alt que és. Ja anem baixant. De cop en un canvi de direcció sobtat, queda a la nostra vista la Peña Montañesa una roca encara més espectacular que l'altre de 2291m.

                                                               Peña Montañesa 2.291m

A partir d'aquí comença l'alegria, un corriol de casi 6 km espectacular, a cops més tècnic, altres no tant, que fa que ens esgarrinxem!!!!!! Fins avui encara no ho havíem fet. 6 km de felicitat, alegria i joia... fa que no m'enrecordi de tot l'asfalt que ens hem "menjat" el dia d'avui. Cantant i xiulant, content com un senglar hem arribat a Oncins, AV 3, on dos entrepans de Nocilla ens estàven esperant. "Només" ens queden 18km.

Sortim tips, per carretera que anem combinant amb corriol, fins i tot un moment hem passat per un circuit de BTT, amb els seus pertinents salts que no hem desaprofitat, ja veiem Ainsa, arribem al poble però hem de pujar fins al casc antic, i té una pujadeta de mil dimonis i el fet que hem arribat amb una altra parella, hem apujat el ritme i ens hem castigat una mica més les cames.

A Ainsa m'esperava la dona i els nens. Hem anat a sopar a fora...macarrons + entrecot. S'ha posat molt bé.

TRANSPYR 2012 (3 de 9)

ETAPA 3   2.7.2012  (Etapa Reina)

LA SEU D'URGELL - EL PONT DE SUERT

130 KM  4000 D+  9h 48'

IBP: 370

La primera etapa calor extrema, la segona tempesta d'aigua i fred i la tercera...averia mecànica!!!

Comencem l'etapa amb 15 km de bon fer, per pista planera i baixada, de cop agafem carretera...asfaltada i comencem a enfilar amunt, ens esperen 21 km i 1000m de desnivell. Quan portem uns kms...catacric...catacrec...catacric....catacrec... cagumdallonses i més... en Carlus acaba de trencar el buje de la roda de darrera. després d'uns quants renecs per treure allò que tenim a dins. Parem, inicialment ens pensem que és el canvi, ens ajuda en Pere Guinó de Llagostera (Gràcies Pere), canviant la posició de la patilla del canvi, sembla que podrem continuar aduraspenas.

                                             El Pedraforca desde prop La Guàrdia d'Ares

De l'etapa anem últims o casi. Fem els enganxosos 21 km de pujada i arribem a Guàrdia d'Ares on hi ha el AV 1 a casi 1600m. Entrem en un tram molt inhóspit, sempre vorejant els 1600m durant 25km per pista de terra passem per dos poblets: Taús i Els Castells i...hi viu gent!!!! no tenen, ni carretera asfaltada, ni rotonda, ni semàfors!!!!! Vaig sentint en Carles renegar pels seus catacrics i catacrecs del canvi. Arribem a Sant Sebastià de Buseu km.55 i  1575m. Comencem la baixada pronunciada, per pista, inicialment després una mica d'asfalt i finalment corriol/trialera...iiiuuuuuuujuuuuuu...una trialera!!!!!! Banzaiiiiiiiiii....... aparteu-vos que voyyyyyyyyyy!!!!!!. Poques trialeres que trobem, quan en tinc una davant em transformo. Finalment arribem a Gerri la Sal .

AV 2 en un lloc preciós. Espaguettis calents!!! amb tomata, tenim un bar i demanem una coca-cola que se'ns posa d'allò més bé. A 1600m no feia calor, però 600m ja en fa i estem al migdia. Ens hi estem un bon ratet, tenim parasols, estem al costat del Noguera Pallaresa, bon menjar i coca-cola...costa tornar arrencar. Va que segons el perfil només queden dos pujades.

Fem la carretera direcció La Pobla de Segur i a prop del congost de Collegats, carai quines roques, sembla que et caiguin a sobre, just al Monument dels Raiers comencen a pujar cap a un poble molt nacionalista...Pujol!!! Pujada dura, sense ombra i en ple migdia...suada de les bones. Aquí coneixem a la parella de Ainsa, que els hi hem posat el motiu dels "puja i baixa", doncs quan van a menys de 6 km/hora baixen de la bici, això equival a que a totes les pujades molts trams els fan a peu, uff quin pal.

Després de Pujol anem cap a Cortscastell, d'aquí ja per carretera asfaltada fins al cim de Serrat del Bosc de 1150m. Fem baixada fins a Senterada on hi ha l' AV 3, on fem parada i fonda. Fa calor i l'etapa és molt llarga. Després agafem, com no, carretera de pujada, no puja molt però s'enganxa i a més a mig camí hi han camions i màquines que l'estan reasfaltant, fa calor són 12 km de pujada. Aquí les pujades no són com a les Gavarres o Cadiretes de 1,2 o 3 km aquí quan s'hi posen, s'hi posen de veritat. Arribem a la part més alta a 1353m ara toca anar baixant, però amb repetxonets constants. Quan arribem a Adons tornem a agafar carretera asfaltada, fins a Viu de Llevata i d'aquí fins al Pont de Suert.

Ja tenim l'etapa reina al sac, per mi no era tan reina com em pensava. la he passat molt bé sense cap dificultat. En Carlus l'averia li ha fotut l'etapa enlaire.

TRANSPYR 2012 (2 de 9)

ETAPA 2  1.7.2012
CAMPRODON - LA SEU D'URGELL
114 KM  3100 D+ 8h 42'
IBP: 289

Al briefing d'ahir es va dir que avui tocava pluja/tempesta a partir del migdia, collons de temps, passem dels 40º d'ahir als 12º d'avui.

Hem dormit fatal, jo només he pogut dormir 2 hores seguides. La resta entre els sorolls, la llum, els pets i els rots, res de res. Cap a les tres de la matinada...cloc... cop de cap a terra, tenia el matalàs totalment desinflat, rebentat? No, sembla que ahir a l'inflar-lo no vaig tancar-ho bé i perdia aire...no oli.

Comencem per la carretera que va a parar a Vallter, passem per Llanars, a la Roca girem i enfilem cap a Abella, ara puja i força. Per sort està núvol i es suporta bé. Arribem a la Collada Verda al costat mateix del Puig Rodó i el Refugi de Pla de Sotllo. Baixada ràpida fins Pardines, magnífic poble, i avituallament a Ribes de Freser km.27.

Sortim en direcció a Campelles, fem 6km de pujada forta per asfalt (collons d'asfalt!!) Ens queden 6km més de pujar per pista envoltats de magestuosos pins. Agafem alçada molt ràpid. Comença a ploure i ens posem el chubasqueru, anem passant colls, de l'Erola, de Prat de Jou, de Roig a sota mateix del Cim de Pla de Pujalts (2.056m). A parat de ploure, però fa fred i seguim amb el chubasqueru. Passem pels plans de la muntanya del Nevà, prats verds amb xais pasturant, vigilats d'aprop d'un gran Sant Bernardo, que al veure's molestat de la seva migdiada, a començat a perseguir ciclistes amb no gaires bones intencions. Portem uns 20 km entre 1700m i 1800m. Fem el punt més alt de la Transpyr  1.836m.

Tot arrossegant la bici per un corriol que només es pot fer a peu. Fem el Collet de les Fontetes al costat del cim de Pedra Picada (2010m) i comencem a baixar per agafar la carretera...asfaltada!!! de Castellar de n'Hug,  veiem el poble però no hi passem, llàstima uns croissants ens anirien bé. Anem en direcció al Coll de La Crehueta. Fem 9 km i agafem un tram de pista d'esquiar de La Molina per arribar a la mateixa estació.

- Que tal, com anem?
- Bé, disfrutant.
- Per cert, el senyor que va amb tú quants anys té?
- En Carlus? Doncs 53!!
- Carai!!
- Si noi, ja m'agradaria arribar a la seva edat amb aquest estat de forma.

Avituallament 2, Km.60 macarrons + caldo, fot fred, tremolo. Hem de marxar sino quedarem glaçats. Baixant per la carretera ens trobem en Joan Antoni Flecha que puja...com una flecha...ja,ja,ja festival de l'humor. Fem un corriol fins a Alp, que ens satisfà d'alló més. Ens queden 45 km que piquen cap avall, anem passant poblets de la Cerdanya. Estoll, Porrodon, Prats, Baltarga, Coborriu, Vilella, Pi, Santa Eugènia, Sant Martí i fins a Martinet. Tempesta!!! Està caient molta aigua, anem totalment molls. I jo sóc de secà!!! 'caguentoloquesemenea!!

Fem AV 3 al km 89...entrepà de Nocilla, repetixo dos cops. Nocilla o Nutella? Jo per descomptat Nocilla...leche...cacao...avellana...i...azúcar....nocilla!!  Sortim de Martinet amb tempesta, per un corriol molt bonic, amb molt de verd d'aproximadament 8 km, llàstima de l'aigua que queia, s'hauria pogut disfrutar molt més. Passem pel Pont de Bar i tot seguit agafem la carretera de La Seu fent uns 10 km, per girar a a esquerra cap Alàs que tot resseguint el segre arribem a La Seu d'Urgell , molls, xops, fastiguejats d'aigua, i enfangats, amb ganes d'agafar la dutxa que...llei de Murphy...no hi havia aigua calenta. Casumdena

TRANSPYR 2012 (1 de 9)

ETAPA 1  30.6.2012
ROSES - CAMPRODON
120 KM  3000 D+ 9h 45'
IBP: 273

Roses ens rep amb boira matinera. Ahir divendres ja vam fer el check in, avui només era arribar deixar la bossa i cap a la sortida. Nervis? Sí. A la sortida hi ha el meu germà Emili que ens ha portat, visita inesperada del president del club, en Quim i el cosí de la Marta, en Lluís. Moltes cares conegudes de corredors de Girona.
Collons...que comenci ja!!!...ja porto tres pipis!!! ...Música de Coldplay...petard...i som-hi!!!!
Ja estem en marxa, amb en Carlus ens esperen 8 dies de només pensar en pedalar, pedalar i pedalar.

Sortim de la Ciutadella de Roses, fem volta pel poble, ens dirigim cap a Vilaüt, després a Marzà, d'aquí cap a Peralada, Cabanes i Pont de Molins on hi ha el primer avituallament km.31 tot planer i molta pols. Portàvem l'equip nou que és negre i ha quedat blanc. Tocarà netejar-lo. En Carlus es queda al planer...ai. Després de repostar una mica hem començat a agafar alçada paulatinament, no molta, però amb algun repetxonet interessant, agafem un corriol que ens porta a Llers. Comença a fer calor...molta calor. Passem per Cistella, per Lladó on ens parem a refrescar-nos a la font de la plaça...en Carlus està blanc...ai. Fa molta calor. Agafem la carretera que puja a Mare de Déu del Mont, fem 3km i la deixem a mà esquerra.

Carretera de Mare de Déu del Mont

Fa molta calor, fem camins sense cap ombra, en Carlus es va quedant, que estrany... km.58... KO anatómic d'en Carlus, ui,ui,ui està blanc, blanc, blanc. Ens posem a la poca ombra que hi ha, realment està cuit. Un cop de calor? Segur. Aigua-Isotónic-Un gel-Una barreta-Un ibuprofé-Un altre gel-Més aigua-Descans. Estem parats més de mitja hora, en Carlus es recupera una mica...és masell...és de Cassà. Ha estat un moment difícil, i el primer dia.

Resseguint el GR-2, molt tranquis arribem a Beuda on hi ha el segon avituallament al km.64. Aquí tenim la visita de la meva família. Parem mitja hora més per intentar que la recuperació d'en Carlus sigui l'adequada. Fa molta calor. Mengem, bevem, ens fem fotos i quan en Carlus decideix continuem.

                                                             Avituallament de Beuda

Per pista i carretera anem cap a Tortellà i fins el magnífic Pont del Llierca. Fem parada. Agafem carretera, passant per davant del Camping Montagut, i al bar del Mas El Pi, ens parem...necesitem una Coca-Cola freda i amb molt de gel, darrera nostra també es parem uns quants ciclistes. Sembla que el que li ha passat a en Carlus, ha passat a molts altres.

Tot seguint la carretera asfaltada, ens incorporem a la carretera que arriba fins a Oix. Anem agafant alçada a poc a poc. Arribem al 3 AV, km.92  Tothom està molt cuit, veig les primeres vomiteres i cagaleres. Fa molta calor...però molta!!! Mengem molt i bevem, m'he pres 3 gels i 2 barretes a aquest ritme en quatre dies m'acabo les existències. Iniciem la marxa, fem un corriol de baixada cap a Oix, la gent ho fa a peu nosaltres a sobre la bici. Arribem a Oix...ara ve lo bo. Comencem a pujar ens esperen 5 km de pujada forta, el sol apreta molt, un ciclista ens diu que estem a 38º, les poques ombres que hi ha a la pujada estan ocupades per ciclistes descansant i rebifant-se, nosaltres anem fent fins que necesitem una ombra...aquesta...no, està ocupada...aquesta, també ocupada...collons!!...afanyat que hi ha una ombra lliura. Descansem-bevem-mengem-bevem-bevem-bevem-bevem....Per un moment m'ha semblat estar en un pel.lícula d'en Hitchcok..."Cadàvers a l'ombra de la carretera"...starring...Transpyr cyclist...co-starring...SUN.

Finalment arribem al Coll de Salomó, on deixem la carretera i agafem camí de muntanya, aquest cop amb ombra però exigent tècnicament, al haver-hi moltes pedres. Ens enfilem cap al punt més al del dia a 1.160m a tocar del Mont del Llor, d'aquí cap al Pla de Resclusanys i ara si que planer i baixada cap a Camprodon, pel coll d'Arrencafels, el coll de la Bau, coll de Canemar, camp de la Teula, Creixenturri i resseguint el Ter fins al destí final. Passant pel famós pont de Camprodon.

Banyada merescuda al Ter, sota el pont, no som els únics.

Han vingut la dona d'en Carlus i el Presi i la dona anem a sopar a fora...Macarrons + Entrecot...ens ho mereixem.

HE TORNAT !!!!!!!!!!!!

...1 mes després de l'accident...

...15 km bici ...

...3 km corrents...

...sensacions negatives...

...però, la moral pels núvols...

...definitivament, aniré a fer la Transpyr...

...això ja està fet...

...10 dies més i totalment recuperat...

...tot arriba...

...segueixo fent steeps...

PROGRESSA ADEQUADAMENT....

...doncs sí.

Després de 10 dies yasevelaluzalfinaldeltúnel, ja m'han tret els punts externs. I això que vol dir??

Que he fet bondat!!!!  (El seny dels de més de 40 anys)

Que m'he fotut totes les pastilles que m'han dit!!!!  ("Julio amaba las pastillas, rojos, verdes y amarillas. lo encontraron frío dentro una farmacia..." Ilegales dixit!!!

Que m'he netejat la ferida, minuciosament cada dia!!!! (M'he convertit en un expert en curar ferides)

Que he anat al CAP a fer les cures!!!! (He ajudat a rebaixar la mitjana d'edat dels malalts)

Que m'he llegit 3 llibres i vaig pel quart!!! (Valeeeeee, dos ja els tenia començats)

Que he fet 3 cursets on-line!!!! (Ei, no és conya)

Que m'he llegit 7 magazines de La Vanguardia endarrerits!!!! (Quines coses que diu en Monzó)

Que he contestat totes les mostres de suport que he tingut!!!! Segur que m'he deixat algú.

Després d'uns 3-4 dies inicials difícils, de mal, molèsties, de no poder dormir, d'haver de molestar a tothom per tot, a partir del dijous passat ja vaig notar un canvi important. Tot i així, tornava a pendre antibiótic. Un punt suporava i no hi havia maneres de parar-ho. El diumenge em varen treure "a passejar", i la ferida/genoll es va carregar molt. Però a partir del dilluns, cosa fina!!! Em vàren treure la meitat dels punts i vaig poder començar a posar el peu a terra i fer un parell de passes, la cara ja se m'il.luminava. Ahir dimarts ja vaig caminar una mica més i avui m'han tret tots els punts!!!!

Estic començant a fer vida normal, la casa comença a caure'm a sobre, necesito sortir i segur que en els pròxims 2-3 dies ja podré. 

Tot arriba, la il.lusió no s'ha de perdre, heu vist que la ferida té forma de V de victòria??? Arribarà, com deia en l'anterior entrada...Tornaré.

Gràcies per tot a tots.

MARATÓ DEL CAP DE CREUS ACCIDENTADA

Avui una crónica diferent. M'hagués agradat explicar com ha anat la marató, però us explicaré el merder que vaig provocar.

Aquesta Marató havia de ser la última cursa a peu que feia, per ja dedicar-me exclusivament a preparar-me per la Transpyr de principis de juliol. I així ho havia comentat als companys de Caldes que vàrem pujar junts amb el cotxe, en Sergi, en Xavier i en Josep....mal fet!!!! No sóc superticiós, però no havia de dir res!!!!

Estava il.lusionat de fer aquesta Marató, sobretot pel lloc i per ser força tècnica, la setmana anterior i vaig venir a fer la Marató en BTT... vaja que era perfecte per mi, curses de les que m'agraden. Un començament tranquil per asfalt, fa que amb en Sergi ens situem entre 15-20, quan començava a tenir urticària per l'asfalt, comencem a enfilar cap al Pic de l'Àliga, primer suau, i al cap de poc tots a caminar, amb en Sergi recuperem alguns llocs. Comencem a baixar, baixada tècnica de les que m'agraden, ens avisen de la dificultat allà mateix i crec que en el briefing inicial també, passo a en Sergi, ja m'atraparà penso.

De cop, i ara ve lo bo, no sé com ensopego, crec que amb una arrel, caic posant la mà i braç dret per parar el cop, la baixada és forta i començo a caure bocaterrosa cap avall. En un instant sento un mal terrible  i noto que he quedat penjat. Òstia què passa, el mal no em deixa pensar, crido, m'adono que estic enganxat a una arrel. No sé com aconsegueixo desenganxar-me, el mal és terrible, suposo que els meus crits, es podien sentir de molt lluny.  Estic estirat a terra mirant el cel i el cap per avall. Recordo cridar molt, aconsegueixo aixecar-me una mica i veig la ferida...collons!!!!! Però si veig l'ós, veig el fèmur!!!!!(ara sé que no era ós, era greix) i tot de carn penjant. Ufff...una  imatge que la recordaré molt de temps.

El mal és terrible, com si m'estiguessin estripant. Ara hi ha un periode de temps confús per mi. Recordo molt bé que arriba en Sergi, que a part de ser un bon corredor, és una millor persona, ahhhhh i que per un animal com jo...és veterinari. Doncs ell aguanta la ferida i l'embolica, primer amb una estelada, Visca Catalunya, i després amb venes d'una corredora francesa. El mal comença a ser insuportable i provoca que em comenci a desmaiar, no veig res. Es va parant gent, que em fan preguntes, com em dic, on sóc... no sé ni si contesto bé, sé que hi ha molta gent, m'han dit que algun corredor al veure la ferida, s'ha marejat, recordo veure en Llorenç el del cap pelat i el pantaló independentista, recordo en David de Bici Oci  "pedal damm it", em segueixo desmaiant. El cos és savi, quan el mal passa a ser insuportable...desmai, recuperar i tornem-hi i així unes quantes vegades...potser 15...moltes. Moltes vegades intentant vomitar, em sembla però que al final no ho he fet. No es separen de mi en Sergi, en Xavier i en Sam. Tinc molta fred tremolo, alguns corredors porten manta tèrmica i em tapen, en Sam per sort porta un paravents de goretex, recordo notar escalfor quan me la posen, jo segueixo estant KO, desmaiant-me, però sé que estic ben acompanyat.

Arriben els primers bombers i els tècnics sanitaris, els demano calmants, però no en porten o no m'en poden donar. Amb una camilla em situen uns metres més enlaire, suposo que m'inspeccionen, descarten que tingui el fèmur trencat. Arriba l'helicòpter que fa una aproximació i baixa un bomber GRAE, que segurament devia ser metge. A partir d'aquí la cosa ja canvia, han obert una via i m'han injectat nosequè,  finalment el mal comença a tranquilitzar-se. A partir d'aquest moment ja tenia més conciència, no em marejava, hi veia perfectament i sabia què passava en tot moment. Començo a veure el merder que havia organitzat. El GRAE dominava la situació a la perfecció, ara només era qüestió d'"empaquetar-me" perquè l'helicòpter em  baixés al parc de bombers de Roses, que ja m'esperava una ambulància per anar cap a l'hospital de Figueres, després d'una mica més d'una hora d'espera.

Un cop a l'hospital ja us ho podeu imaginar, una mica de carnisseria, algun mareig més, i aclarir què tinc realment. Finalment, de tenir la cuixa destrossada i el fèmur trencat, ha quedat que tinc un magnífic esquinçament de carn a la cuixa esquerra, que per sort quasi no ha tocat el múscul i ossos, lligaments...estan perfectes. Els doctors i infermeres em van demanar si podien fer fotos d'aquesta magnífica ferida.

Us poso una foto d'un cop cosit, la que tinc amb la ferida oberta millor que no...això és un bloc esportiu i no un bloc gore.

 

Apartat molt important, els agraïments:

• Sergi Bañeras: Tenir-te al costat en tot moment va ser un alleugeriment, sempre parlant-me, intentant que estigués el millor possible, patint amb mi. No deixant-me fins que vaig està cosit. Com he dit, bon corredor i millor persona. Aviat tornarem a quedar el dimarts. Mil Gràcies.
• Xavier Bermúdez i en Sam Rodríguez: També vàren estar tota l'estona al meu costat, suposo que patint, fins que l'helicòpter se'm va endur. Gràcies pel paravents, no saps que bé que em va anar.  Gràcies.
• Els Bombers de Roses i els Sanitaris: que van haver de pujar a peu amb la conseqüent suada, un plaer tenir-los a prop.  Gràcies.
• Els GRAE: Qualitat, eficència, domini de la situació.  Gràcies.
• L'Hospital de Figueres: que em vàren atendre ràpid i eficienment. La Dra.Ciudad i el Doctor que em va cosir que tenia un domini bestial. No us cobraré el copyright de les fotos que em vàreu fer.  Gràcies.
• A tots els corredors que vàreu passar pel meu costat, i vàreu patir un moment per mi, que vàreu ajudar i em donàveu ànims us sentia...però poc...  Gràcies.
• A tots els que em doneu ànims a través del correu, facebook, telèfon...  Gràcies.

Ufff...us he futut un rotllo, que si heu arribat fins aquí te mèrit...Gràcies a tots per tot.

Tornaré!!!!!

MARATÓ BTT DEL CAP DE CREUS

29.5.2012
Roses - Cap de Creus
80 km
web - classificacions

Comarca Daliniana del Cap de Creus, un món  a part, paisatges molt diferents als que estem acostumats...doncs el passat diumenge vaig fer la Marató en BTT del Cap de Creus, i ... perquè collons en diuen Marató si vàrem fer uns 80 km???? Un misteri per resoldre... haurem de trucar en Sebastià d’Arbó.


Aquesta marató ha estat com una “prova”  de la TRANSPYR que faré aquest juliol amb en Carlus. El fet d’haver d’utilitzar el GPS, el kilometratge i haver-ho de fer per parelles era idoni per anar-hi.


Vam començar neutralitzats pels carrers de Roses. Amb en Carlus com que no anàvem a competir sino a passar-ho bé i a “entendre’ns” , ja t’ho prens d’una altra manera... feia temps que no començava una cursa a ritme de veranoazul.  Direcció cap a les magníques cales de l'Almadrava i de Canyelles, ja per començar a pujar, i pujar, passant pel costat del'antiga zona militar de Punta Falconera, en direcció a Roques Altes, el Puig de la Malaterra, el Puig Rodó i vorejar Pedres Negres i Puig Alt (492m.). 


El dia s’ha aixecat collunut la nit anterior va ploure, i hi ha una netedad ambiental impresionant, amb un airet fresc que ens acarona i ens va d’alló més bé. Al guanyar alçada les vistes comencen a ser impresionants, tota la Badia de Roses s’ha aixecat radiant, esplèndida...ha estat una llàstima no portar la camàra de retratar. Un cop a dalt  cap avall per camí/corriol amb força pedra que ens porta directament a la Cala Montjoi, paradís del ex-restaurant El Bulli.


Agafem la pista, direció Cadaqués, passant per la Cala Pelosa, el Cap Norfeu, la Cala Jóncols, passant per la Font de la Regullosa i fer el coll de la Manyana abans de començar a baixar cap a Cadaqués, uuuuauuuuuu les vistes de Cadaqués mentre’s anàvem baixant, acollonants, un paradís!!!!. Arribem a Cadaqués, surrealiiiiiiiiisme en estat pur i anem a buscar la carretera per anar al Cap de Creus, passem per la zona de S’Alqueria, amb vistes de Port Lligat. Ja portem casi 40 km a prop de l’avituallament sólid, amb en Carlus, per ara, cap equivocació amb el GPS i un bon ritme, sense anar “apretats”, vaja, disfrutant. Al principi hem passat a molta gent, però a partir dels 20km ja ens hem situat al nostre lloc,. Hem anat un ratet amb els de l’Escoleta de BTT, que estan a tot arreu, i fins a Cadaqués amb un equip de Bici Oci. 

                                                         Foto feta pels escolaterus


Hem fet uns 5km per carretera, quan ja començava a tenir urticària, ens han fet sortir de l’asfalt, però.........on és l’avituallament??? Deien al km 40, però en portem 45!!!, finalment al 47 km els hem trobat. Parada i Fonda. Òstia xoriço!!!, Vinga a menjar tacus de xoriço, tacus de formatge, tacus de pernil, alguna barreta i  3 gots de coca cola, per netejar l’estómac. Un pet, un rot i tornem-hi. Seguim per un camí guapo, feréstec, rodejats de vaques, amb la visió constant del Puig Pení , amb els famosos collons dels americans.


“Està fuera de trayecto”, collons!! Carluuuuussss, que ens hem equivocat!!!!, segur???? Siiiiii. Doncs reculem. Ep Carlus cap aquí, segur?? això és un corriol força brut. El GPS ho marca doncs som-hi. Comencem un corriol llarg  i acollonant, sempre amb vistes el mar, tot i que si aixecaves gaire el cap et foties d’orus, que ens ha dut quasi a tocar del Port de la Selva, ja portem 55 km.Tornem a pujar fins al Puig de l'Oratori, per baixar per la trialera més guai de tot el recorregut, amb moltes pedres. Arribem a tocar de Selva de Mar, que hi arribem per la carretera. Avituallament.


Tornem a pujar, ens espera una pujada d'11 km suau però constant, amb ràfegues de vent importants, amb una trialera final de pujada que ens ha fet suar, per arribar al Puig Vidriera de 340m. Travessem la carretera de Cadaqués per agafar la carretera que va cap el Pení durant 2 km fem asfalt de pujada amb vent contra, fem el Pla de Can Causa.

Ja queda poc, i el poc quasi tot és baixada, anem cap al Puig Rodó, on agafem un tram, que ja havíem fet d'anada,però ara tot baixada fins arriba a la carretera de la Cala Montjoi, i d'aquí direcció cap al Dolmen de la Creu de Cobertella, per aquesta zona ens hem futut la pixaunliu, i hem perdut dues vegades el trajecte, el fet que estàvem molt a prop de l'arribada hem tirat pel dret.Arribem amb 5h 18' a la posició 11. Contents.


Hem de millorar o concentrar-nos més en el GPS, sobretot a les baixades. Dinar i cap a casa. Organització correcte, potser jo començaria a les 8h i el primer avituallament una mica lluny, en positiu, els pocs controls que hi havien molt ben situats, el circuit, tot i ser molt pisteru, molt recomanat. El dinar correcte i l'obsequi també. Circuit per repetir.


I el pròxim diumenge al mateix lloc Marató del Cap de Creus, aquest cop a peu. Potser sí, acabaré empaltat de surrealisme. 

CURSA DE LES PEDRERES DE GIRONA

22 d'abril de 2012
Girona
21 km
Classificació

Aquest diumenge volia fer l'Open tàctic de BTT, però una vaeria mecànica el dissabte, va fer que hagués de canviar d'opció i vaig anar a parar a la Cursa de Les Pedreres de Girona.

Tres de Caldes estàvem a la sortida, jo, en Sergi i en Josep, dia ennuvolat, però bona temperatura per exprimir-te i suar la cansalada. El recorregut ja sense fer-lo, segur que ens agradarà, és el que té que l'hagi fet en Toti.

Comencem pujant cap a l'Universitat, la pujada s'enganxa força, agafem el corriol per anar a Sant Daniel, he començat bé, situat entorn el 20è, passem la font d'en Fita, em passen uns quants asfalterus, també la Louise la primera fèmina, en Sergi i en Josep ni els veig, han volat,  anem resseguint la Riera de Galligants i... fot-li fort que comença pujada forta.

Començo tranquil, però no gaire i vaig guanyant terreny als que tinc al davant, el tram que passem és conegut per mi, els havia fet en BTT a l'època que vivia a Girona fa....casi 15 anys. Anem en direcció cap al Puig Estela, que el rodegem i passem per Cal Dineret (Sempre em fa pensar amb el conte d'en Patufet...ja veus). He recuperat força, ara em sento millor i les cames van lleugeres. Avituallament i toca fer planer i baixar.

Arribem a la ctra. dels Àngels i pel costat passem per Can Pol, comencem a baixar, i baixant recupero. Comença un tram que està fora dels meus paràmetres...pista ample planera...però cap al final comença a baixar i m'animo. Atrapo en Josep que com bon enrampat de la montanya, això de la pista planera tampoc li va bé, a la baixada el deixo, perquè en veig un parell a davant i he decidit que...a por ellos...per Tutatis.

A baix tornem a resseguir el Galligants però per l'altre costat, fem una pujada "puta" km 17, i que notar els bessons, a dalt atrapo els dos de davant, travessem la variant de Girona, a les baixadetes els deixo de molt, però als planers m'atrapen. A sota el Pirulí hi ha una pujada a quatre grapes, que m'ha servit per deixar-los enrera i atrapar a un altre corredor.  A dalt ja només queda planer i la zona de Les Pedreres. Passem pels Caputxins i la Torre Gironella per enfilar cap a La Torre Alfons XII, a sobre mateix de Les Pedreres.

M'ha passat un asfalteru amb pinta de triatleta, però el vaig veient, el tros final és un puja i baixa, amb unes escales finals, que he tingut la sensació de volaaaaaaar, els veig a davant, salto i salto i salto,...però res... m'ha tret 2 segons.

Arribo a meta content, bon circuit, bon lloc, temps idoni, he quedat 3r veteranillu i 13è de la general, amb bones sensacions i el genoll sencer.

El millor de la cursa: l'speaker!!!!!! Sabeu qui és la mare del Puput......la puputamare!!!!!

Ara tocarà anar cap a l'espai surrealista d'en Dalí, el Cap de Creus. El 29 faré la marató en BTT del Cap de Creus 75km i el 6.5 el Trail Cap de Creus 42 km a peu, a veure si m'enganxa al surrealisme histriónic de monsieur Dalí

DE... "LA SUADA" D'AGULLANA A... "L'EXHAUST" DE PUIGDEFROU

El divendres de Setmana Sant vaig anar a Agullana a fer "La Suada". Ja fa uns anys que la faig i sempre en tinc un bon record.(crónica 2011). Aquest any el recorregut a variat en l'inici i el final, la resta idèntic a l'any passat. La pujada al punt més alt el Puig Pruners de 832m, molt maca, no gaire exigent, es va intercalant camí de bosc amb corriol.

Un cop a la zona de dalt es va resseguint la frontera amb França, passant pel costat d'alguna creu fronterera. Aquesta és la zona que més m'agrada, corriol força tècnic amb pujada de treure el fetge al Puig dels Pruners i fins al Coll de la Manrella corriol "amigable" de baixada. Enganxem el corriol més feréstec i disfrutat per seguir amb uns quants kms de camins entre alsines sureres. Aquest any no hem fet el tram de la línia elèctrica.

Suposo que la crisi ha fet que s'hagi encarit la inscripció, tot i així el gran avituallament final amb pinxus i arengades, l'obsequi de samarreta tècnica i el recorregut, fa que els eurus estiguin ben invertits.
Classificacions



Ahir dissabte vaig anar a fer l'Exhaust. Puigdefrou le pujat moltes vegades, però sempre amb BTT, mai a peu. Recordo els corriols de baixada amb la bici i sobretot la Font del Bassi. Magnífica Font que un Juliol de...fa 20 anys ens hi vam banyar!!!!

El nom d'Exhaust està molt ben triat, 16 km amb un D+ de casi 1200m. Amb pujades indecents i baixades immorals...planers? Només el tram del costat del Ter i potser feia 1,5 km. Aquest tram desequilibra el recorregut, je,je,je. Jo l'any vinent el faria passar per dins el Ter!!!

Felicitar a l'organització el recorregut sensacional!!! quan podies aixecar el cap, amb unes vistes acollonants. La pujada final de 700 m de desnivell seguit, amb algun tros fet a quatre grapes amb els bessons a punt d'explotar i els quadríceps demanant auxili, ha estat acollonant. Un cop a dalt, fer un cop d'ull a la magnífica vista i ...banzaiiiiii, m'esperen 4km de baixada frenètica de corriols i més corriols. Amb alguna aterrissada merescuda, per imprudent però a la vegada disfrutada. Arribo a baix molt satisfet. Píndola de felicitat.
classificacions

DUATLÓ DE SILS

Sils...terra de makis
25.3.2012
9.5km + 27km
Classificacions + web



Un podium inesperat...tercer...copa+farcell+samarreta tèrmica...molt agraït als makis!!!! Llàstima de farcell(m'explicaré al final).

No era la meva intenció fer aquesta duatló, el fet de que sigui molt planera, sense desnivells importants em tirava enrera...però collons un duatló que fan al costat de casa si ha d'anar.

Aquesta vegada l'Enric també ha vingut. Era un duatló "llarg" 10km run + 27km btt, que jo l'he fet encara més llarg, perquè hi he anat en bici desde casa 11km anar + 11km tornar.

El sector de córrer uffff, uffff, l'he fet a un ritme de 4'9'', feia temps qe no corria a aquest ritme. Rectes llaaaaaaargues, visibilitat del circuit, ufffff...amb aquests circuits pateixo mentalment. Jo sóc senglar i prefereixo córrer per dintre bosc, dreta, esquerra, amunt, avall, esgarrinxada...passa a la dreta, jauuu.

Amb la bici, m'he trobat millor, m'esperàven 27 km per un terreny que em coneixo molt bé, i a part del tros de línea, la resta ja l'havia fet. Circuit amb poc desnivell, quasi no he tret el plat gran. Gràcies a la pluja del dimecres el circuit estava en perfectes condicions...sort, sec haguèssim menjat molta pols. Ja d'un principi he atrapat a molta gent, cap al km 5 hem fet un trio, amb en Mas i un noi dels Serragrenyada, que ha anat molt bé i de tant en tant podiem descansar. Algú m'ha cantat que anava segon...collons...pos que bé. En Mas s'ha despenjat i hem anat fent amb aquest noi.

Als km finals m'ha passat un radikal, que per la velocitat que portava, m'he dit que devia competir per parelles, però no!!!! era individual i al final he quedat tercer. Ha guanyat en Boix, que està quesesale.

Aquests makis s'ho munten molt bé. Cada any alguna cosa o altre faig amb ells, he fet la mitja marató, la marató, aquest any el duatló i sempre, sempre l'organització és perfecte. Llàstima que tinguin unes contrades tan planeres. L'avituallament final és perfecte...beguda sense límit, donuts (aquest cop 3), pastisset, butifarrada, tot això a davant del pavelló amb gespa per poder fer estiraments...i el solet que feia,...de collons. Per fer una petita crítica constructiva, els nois dels avituallaments del circuit hauríen de ser proactius en donar aigua.

Molt content per la samarreta tèrmica Hoko que m'han donat per haver acabat tercer, el trofeu, els nens ja el fan servir per jugar-hi i respecte al farcell que m'han donat ple de productes de la terra, doncs, com he dit que havia anat a Sils amb bici...ja portava la motxil.la molt plena i només hi he pogut posar un fuet...la resta, farcell inclós he vist un cassanenc i li he donat, espero que li hagi anat de gust.

Salut i kms

DUATLO D'ARBÚCIES

Arbúcies
El Montseny
18.3.2012
4,5km + 15km + 2km




He tornat ha anar a Arbúcies a fer el duatló. L'any passat (crónica 2011) em va agradar molt els circuits, l'organització perfecte, amb bon esmorzar, un molt bon preu d'inscripció...només 6 € i l'afegit d'haver fet podium

Doncs he tornat a fer podium, segon!!! darrera d'en Beni Montero, igual que l'any passat.

Aquest any anava una mica més confiat, però en el primer tram de córrer, me sentit carregat de cames, suposo que els 70 km de BTT del dissabte es notàven. He fet la pujada com he pogut i a la baixada a topeeeeeeeeee, fins que sense saber com, me futut un pinyu...correns!!!! Aixecar-me d'una revolada i cap avall, als 100 metres un altre cop!!!, Collons que passa!!!! òstia són les wambes...haig de canviar de wambes. Els Salomon només les porto per les duatlons perquè són ràpides de cordar en les transicions però, són molt velles i tenen la sola molt gastada, ara si que han arribat a la seva fi.

Arribo cap el 10, agafo la bici començo a pujar fort, i en un moment ja me posat tercer, carai ho van parats o jo vaig com una moto. Passo en Pep Montsant (guanyador de la marató de Sant Hilari, això si que té mèrit), passo l'Albert, un molt bon atleta de Cassà, i em situo primer. L'alegria a durat poc, de manera imprevista i sigilosament en Beni Montero m'ha passat com una bala.

He intentat seguir-lo, però semblava un isard endimoniat saltant pel Montseny. M'he menjat el meu ego...vas segon, està molt bé, estigues per lo teu, que aquest porta un altre ritme.

El circuit és molt divertit combinant algun corriol, amb pista, amb camí de bosc, més corriol, algun de més tècnic, però tot ciclable. Era el mateix que l'any anterior, no m'agrada, m'estimo més que el canviin, si no sé el que ha de venir m'ès més excitant. Lo desconegut me pone.

Al primer ni l'oloro, però al tercer tampoc...tierra de nadie...malament. Arribo a baix, transiciono ràpid i a fer els últims 2 kms, molt divertits i revirats per la Riera d'Arbúcies. Arribo a meta en 2ª posició. Casi 2 minuts menys que l'any anterior i amb un any més al cos. Classificacions:



Magnífic duatló popular, molt ben organitzat, 6€, butifarrada, amanides, beure sense límit, netejabicis, pel Montseny, bons recorreguts. Perfecte

BTT SANT HILARI - GUILLERIES EXTREM

4 de març de 2012
44 km
4h 58'
2610m D+
2 rodes rebentades
1 llanta a pendre pel cul
6 òsties
etc...
etc...


He disfrutat com un autèntic mandril en zel!!!!!

Sant Hilari o Pep Permanyer, equival a duresa, els ciclistes ja ho saben i a la línia de sortida erem pocs. El circuit llarg uns 30 ciclistes, que com que ja sabíem al que veníem suposo que tots hem disfrutat com camells, excepte algun ciclista perdut que era la primera vegada que venia.

Pujades llargues i dures, baixades trialeres impossibles, molts trams a peu, els kms passen a poc a poc, duresa molta duresa.

Personalment m'he trobat molt bé. Patint a algunes trialeres, els trams a peu cap problema i a les pujades anava molt fi. He fet els primers 25 km amb en Dani i en Berna, que ens ho hem passat molt bé. Hem començat a ritme suau, sabent el que ens esperava, a prop de Sant Miquel de Solterra ja hem començat a apretar una mica. Hem coronat el cim 1.205m i a fer la baixada impressionant cap a Osor, passant arran de la Roca de Cercenedes, hem baixat junts i hem rigut molt, també hem caigut. Moment àlgid quan en Dani ens deleitava amb moviments tipus Danny MacAskill. Un cop a la Riera d'Osor tram a peu de pujada fins a agafar la pista i vinga cap a munt, prop del Boscà, aquí ja he vist que anava un punt millor que ells. A dalt els he esperat a l'avituallament, i cap avall tots junts, altra cop, cap a la Riera d'Osor. A la següent pujada, el camí de Can Busquets, els he deixat i he anat fent sol, passant per Sant Francesc, i dirigint-me cap al Coll de Querós. Avituallament...avui vaig de coca-cola i donut...3 gots i un donut, tornem-hi vaig passant alguns ciclistes, em sentia molt bé, estrany perquè el dia anterior m'havia castigat anant fins a Tossa i pujant Cadiretes uns 55 km.

Jo a lo meu, anant disfrutant com un carcamal fins que a uns 10 km he rebentat, he estripat la cuberta. Estava per la zona de la Gavarra a uns 1050m. Apa a posar camara, he estat parat la tira de temps, segons el GPS uns 14 minuts, no podia treure el pitorro, amb el líquid sellant havia quedat tot enganxat. Quan ho aconsegueixo al moment de posar aire l'ampolla de CO2 m'ha caigut i no he pogut acabar d'inflar, vaja un desastre. En aquest moment passen en Dani i en Berna, m'hi enganxo a penes i treballs, amb la roda quasi totalment desinflada, totes les pedres que enganxava fotia llantassu, era un patir. Tard o d'hora sabia que tornaria a rebentar, i ho he fet als últims kms, als planers abans de fer la última baixada cap a Sant Hilari. Com que ja m'agrada córrer, m'he futut un sprint de baixada bestial.

Fa anys vaig llegir, que era la cursa de BTT més dura de l'estat espanyol, jo opino que és molt dura, però pels rara avis com jo, el que és més important és que disfrutem molt animals. Que la nostra fi sempre és una: Disfrutar

És una cursa que s'ha de fer en BTT i a peu. Crec que en BTT ja le fet 4 vegades i una a peu. Més o menys al meu nivell es tarda el mateix, aquest any en BTT 5 hores i el 2010 corrent 5h 15'. Potser corrent la disfrutes una mica més.

El parte médics és: esgarrinxades/rascades/ferides a totes les extremitats...menys una. També tinc cruiximents al braç dret...el que feia servir per aixecar la bici en els trams a peu. A part d'això em sento molt bé.

Una altra píndola de felicitat

DUATLÓ DE PORQUERES

Porqueres
26.2.2012
7km + 15km + 3km
Classificació



L'any passat ja vaig fer aquest duatló de porqueres amb una victoria inesperada per mi, aquest any havia de tornar-hi a intentar revalidar-la.

A Porqueres deuen tenir un microclima especial, sempre que hi vaig, ja sigui amb duatlons o amb curses de BTT, fot una calor de collons, ahir vàrem arribar als 23ºC.

El d'ahir era el mateix circuit que l'any anterior, amb un retall petit en el tram de córrer, al fer el mateix circuit no m'agrada, per contra va bé perquè mentalment ja et fas un visionatge espaial ... aquí això, allà allò, a aquella pujada daixonses i aquella baixada dallonses, doncs...patapum xim pum, comencem com sempre a tota òstia, jo esbufegant i treuen mocs per tot arreu, em situo amb els primers, ui,ui,ui que vaig massa enganxat, i baixo una mica el ritme...ep però no gaire... del grupillo dels de davant sóc el darrer, ufff la primera pujada és d'asfalt i s'enganxa molt i em costa, agggggg. Arriba un terreny que m'agrada més i amb la baixada recupero alguna posició. Arribo a meta, apa tornem-hi una altra volta, ara les situacions ja estan més espaiades i puc començar a aixecar el cap i veure en quina situació estic, és difícil dec tenir uns 20 tius per davant, però com que es pot córrer per parelles, trios o individual no sé en quina situació estic.



A l'arribar a la transició l'speaker m'ho recorda vaig tercer, també em fa saber que si vull quedar primer com l'any anterior hauré de pencar molt. Vale, vale, oido, doncs ho intentaré que ara ve la bici i "en principi" és el meu terreny. Avui a la transició mhefututlapixaunlio, finalment surto i com l'any anterior als primers kms passo a molts corredors, però als darrers kms anava en tierra de nadie durant una estona,fins que a la pujada forta he atrapat al segon, però res se m'ha escapat, el tiu m'ha deixat amb un pam de nas, unes quantes pedalades fortes i apa adéu...doncs adéu. He fet la segona volta també a tope, el segon l'anava veient, però no hi havia maneres, algun problema al passar alguns corredors doblats, però que no m'ha fet perdre gaire temps. A una recta de plat gran, amb un tram de pedres, he traçat malament fotent un cop a una pedra que no s'ha volgut moure i que m'ha fet aixecar la bici, que ha provocat un cop als meus picarols, provocant-me un moment de desconcert testicular, del qual m'he hagut de recuperar amb un tacte posicional dels mateixos.

Arribo a la T2, aquest cop ho faig millor, i apa a fer el calvari, haig de superar la pujada d'asfalt, que és que el que més ràbia em fa...uff vaig fregit, al segon ja ni rastre, ara només m'haig de preocupar pel quart, vaig fent, vaig fent i collons en ve un que va com una bala, no pot ser que sigui individual, fiuuuu, ja ha passat quasi no el veig, fa parella, segueixo en tercera posició...arriba la baixada, je,je,je ara amb tranquilitat vaig arribant a meta pensant, que un altre podi de la general està molt i molt bé. Tercer!!! Això sí, crec que aquest any he patit més que l'anterior.



L'organització molt bé, molts controls, avituallament final perfecte amb botifarrada amb beguda sense límit i alguna pasteta (es perdona la coca-cola calenta per la calor que feia). Entenc que al ser un duatló popular l'hora d'inici sigui a les 10h30', però a mi em va millor més aviat. I el que crec han de millorar és el preu de l'inscripció 15€ crec és excessiu.

Porto set diumenges seguits competint...paro o no paro...haig de parar...o potser no...que diu el genoll?...no parla...millor...doncs potser no paro...la setmana vinent ho sabrem.

DUATLÓ DE LES GAVARRES - CELRÀ

Celrà (El poble de l'Enric)
19 de febrer de 2012
4,5km + 20km + 2km
Classificacions




Amb els anys he deixat de preocupar-me, o potser millor he posat en segon terme, els temps i de les classificacions...però és plaent veure que, tot i el pas irremediable dels anys, que estic situat en posicions capdavanteres.

Amb els anys noto que la capacitat de recuperació d'un esforç és més llarga, noto que ja no sóc tan explosiu, noto que les curses llargues em van millor... i noto que he millorat considerablement en la satisfacció i plaer del que faig.

Després d'aquesta filosofada a l'estil Schopenhauer...

Celrà, bon ambient, alguns triatletes, alguns corredors de muntanya, pocs btterus, gent bona a la línia de sortida (sense haver-hi línia, collons no costa res posar una línia de guix encara que sigui torta).

10,9,8,7,...JA!!!! Agggg, uffff, agggg, ufffff...situem-nos... nervis fora,....dels deu primers, bé...seguim...agggg, uffff, agggg,... a veure, periscopi...Almendros a 10 metres, bé, Arnau Julià al costat, molt bé, seguim...agggg. uffff, agggg, uffff, porto 3 kms i crec que encara no he respirat!!!! Respiro...falta 1 km de planer...al ataqueeeee, per Tutatiiiiissss!!!

Arribo a la transició pels voltants del 10, transiciono molt ràpid (n'he après) i surto com un llamp... escuat...flis, flas, flis, flas. Començo a pujar tinc un grup davant, que atrapo i deixo enrera, collons semblut un jovenet de 20 anys!!!, tira,tira,... els quadríceps em cremen...tant, que hi podria coure carn a la brasa, veig el cap de cursa...David per davant, Almendros a darrera i més separats Julià i Oriol...a por eeeeellooooooos. flis, flas, flis, flas...collons que no arribo. A veure Cabarrocas tercer o li fots més canya o no els atrapes!!!! Som-hi agggg, uffff, aggg, ufff... i els atrapo!!!! Estic en situació de podi.

Segueixo fort fins al Puig Estela, m'ha semblat que els deixava, però ha estat un miratge, estaven a darrera enganxats, apretant i jo que m'havia de recuperar de l'esforç de la pujada, i aquests a darrera...collons...moment interessant...els he perdut. El podi s'ha esfumat. M'he quedat sol.

Avituallament...aiguaaaaaaa....gràcies....corriol cap aquí corriol cap allà, ara comença la part divertida del circuit, direcció cap a Sant Miquel, però sense arribar-hi. A l'anar sol baixes una mica el ritme i...a una pujada de pista em giro, i óstia que en tinc dos al acecho, vinga noi posa't les piles, m'he recuperat una mica i sort que ara ja bé baixa, fiuuuuuu.......



-Cabarrooooocaaaaasssss.....quèèèè.....vas de puta mare.....valeeeeeeee.....els elefants mai moreeeeennnnnn..... Un altre que s'enracorda de la meva edat.

Una baixada divertida, a baix hem resseguit la Riera de Masvalls, Fins a la Font de Les Escales, per ja encarar el camí cap al pavelló

Faig la T2, molt ràpida, avui si hagués fet una cursa de transicions guanyo segur, i vinga a sacopaco, que entinc dos darrera i no vull patir. Porto un km em giro i ailamarequelvaparir, collons em tocarà patir fins al final un que em va retallant.

Respiro, torno a respirar, penso, m'ho repenso...aquest m'atrapa segur, que faig, he estat ràpid mentalment...hi havia una zona de 300m. de mala petja, el de darrera fa pinta d'asfalteru, i he decidit esprintar aquests 300m. i acabar els últims 400 d'asfalt com pugui i m'ha sortit bé....he acabat 4rt!!! Medalla de fusta!!!!!

I la setmana vinent més duatló.

PD: Agraïr a la dona d'en Joan Roura les fotos. L'he anomenada fotografa oficial. Gràcies