dilluns, 27 de febrer del 2012

DUATLÓ DE PORQUERES

Porqueres
26.2.2012
7km + 15km + 3km
Classificació



L'any passat ja vaig fer aquest duatló de porqueres amb una victoria inesperada per mi, aquest any havia de tornar-hi a intentar revalidar-la.

A Porqueres deuen tenir un microclima especial, sempre que hi vaig, ja sigui amb duatlons o amb curses de BTT, fot una calor de collons, ahir vàrem arribar als 23ºC.

El d'ahir era el mateix circuit que l'any anterior, amb un retall petit en el tram de córrer, al fer el mateix circuit no m'agrada, per contra va bé perquè mentalment ja et fas un visionatge espaial ... aquí això, allà allò, a aquella pujada daixonses i aquella baixada dallonses, doncs...patapum xim pum, comencem com sempre a tota òstia, jo esbufegant i treuen mocs per tot arreu, em situo amb els primers, ui,ui,ui que vaig massa enganxat, i baixo una mica el ritme...ep però no gaire... del grupillo dels de davant sóc el darrer, ufff la primera pujada és d'asfalt i s'enganxa molt i em costa, agggggg. Arriba un terreny que m'agrada més i amb la baixada recupero alguna posició. Arribo a meta, apa tornem-hi una altra volta, ara les situacions ja estan més espaiades i puc començar a aixecar el cap i veure en quina situació estic, és difícil dec tenir uns 20 tius per davant, però com que es pot córrer per parelles, trios o individual no sé en quina situació estic.



A l'arribar a la transició l'speaker m'ho recorda vaig tercer, també em fa saber que si vull quedar primer com l'any anterior hauré de pencar molt. Vale, vale, oido, doncs ho intentaré que ara ve la bici i "en principi" és el meu terreny. Avui a la transició mhefututlapixaunlio, finalment surto i com l'any anterior als primers kms passo a molts corredors, però als darrers kms anava en tierra de nadie durant una estona,fins que a la pujada forta he atrapat al segon, però res se m'ha escapat, el tiu m'ha deixat amb un pam de nas, unes quantes pedalades fortes i apa adéu...doncs adéu. He fet la segona volta també a tope, el segon l'anava veient, però no hi havia maneres, algun problema al passar alguns corredors doblats, però que no m'ha fet perdre gaire temps. A una recta de plat gran, amb un tram de pedres, he traçat malament fotent un cop a una pedra que no s'ha volgut moure i que m'ha fet aixecar la bici, que ha provocat un cop als meus picarols, provocant-me un moment de desconcert testicular, del qual m'he hagut de recuperar amb un tacte posicional dels mateixos.

Arribo a la T2, aquest cop ho faig millor, i apa a fer el calvari, haig de superar la pujada d'asfalt, que és que el que més ràbia em fa...uff vaig fregit, al segon ja ni rastre, ara només m'haig de preocupar pel quart, vaig fent, vaig fent i collons en ve un que va com una bala, no pot ser que sigui individual, fiuuuu, ja ha passat quasi no el veig, fa parella, segueixo en tercera posició...arriba la baixada, je,je,je ara amb tranquilitat vaig arribant a meta pensant, que un altre podi de la general està molt i molt bé. Tercer!!! Això sí, crec que aquest any he patit més que l'anterior.



L'organització molt bé, molts controls, avituallament final perfecte amb botifarrada amb beguda sense límit i alguna pasteta (es perdona la coca-cola calenta per la calor que feia). Entenc que al ser un duatló popular l'hora d'inici sigui a les 10h30', però a mi em va millor més aviat. I el que crec han de millorar és el preu de l'inscripció 15€ crec és excessiu.

Porto set diumenges seguits competint...paro o no paro...haig de parar...o potser no...que diu el genoll?...no parla...millor...doncs potser no paro...la setmana vinent ho sabrem.

1 comentari:

  1. Ostia Edu!!
    Me he quedado alucinado!!
    Ya veo que si un día tenemos problemas..... Corriendo no te cojo seguro!!
    Saludos!!

    ResponElimina