SAN MARTINO DE
CASTROZZA – CRESPANO DEL GRAPPA
Quin contrast
avui!!! De dormir a 1.500m a fer-ho a 200m. De no tenir calor a tenir molta
calor o el pitjor, molta xafogor.
Hem començat molt
diferent a altres dies , durant uns 20km hem fet baixada i planer, ens ho hem agafat
amb molta tranquilitat. Un cop al poble de Mezzano, el tema ja ha canviat. Port
de muntanya molt tancat entre muntanyes, que deiem, com carai han pogut posar
un caminet per aquí. Durant el trajecte hem passat 6 o 7 túnels petits, sempre
sentint el soroll de l’aigua, feia fresqueta tot i pujant.
Arribem al refugi de
Vederne, on ens despedim dels magnífics Dolomites. Que ens han acompanyat
durant 4 dies amb els seus massissos de pedra, aixecant-se verticalment cap al
cel amb formes retallades i de diferents relleus, situats al nord d’Itàlia i on
hem constatat que el turisme esportiu per fer escalada o esquí hi té molta
influència.
Hi havia un tram, on
hi han hagut moltes rebentades de rodes, potser hem vist 25 ciclistes , ha
estat estrany, nosaltres ens n’hem escapat. Després de baixar el port com
sempre mariconlultim, em fet un enllaç
per carretera d’uns 15km fins arribar al poble de Rocca d’Arsiè, que està al
costat del llac di Corlo al peu de l’històric Monte Grappa.
El Monte Grappa va
ser molt important durant la 1ª i 2ª guerra mundial, lloc de defensa dels austríacs
primers i dels nazis després, per això està ple de coves a les parets de roca,
i tot un seguit de tombes en memoria de soldats.
La pujada són uns 10 km descomunals, d’una exigència
aclaparadora, rodejats de vegetació que ha fet que estiguèssim sempre a cobert.
Hem fet un desnivell directe de 1200m, per tant la mitjana del 12%, els que sou
ciclistes ja sabeu que suposa això. Gran suada. A la part de dalt i durant 5 km i teniem un camí amb
dificultat tècnica pel terreny, que ens ha “ratllat” una mica. Abans d’arribar al 2AV fem un petit corriol
amigable, que ens ha deixa un bon sabor de boca.
Seguim fins arribar
al Croce del Lebi a 1.577m i a partir d’aquí el històric i famós “Sentiero 155” , que era el corriol que
feien servir els militars per pujar al Monte Grappa per la part sur. 10 km d’un corriol exitant,
libidinós i eróticament maravellós, amb un constant de curva a dreta i curva a
esquerra , que teniem que estar concentrats, un pas en fals a alguna curva i…daltabaix
de l’estimberri... i ara no estaria escrivint aquest rotllo de crònica. Cap al
final es suavitza per arribar a Crespano del Grappa amb una xafogor com la que
tenim a la Costa Brava. Aixxxx…ja trobo a faltar els Dolomites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada