TRANSALP 2013: 1 ETAPA MITTENWALD – MAYRHOFEN

Mittenwald

Baviera-Alemanya 

111 km  5h 59´

IBP Index: 240

Comencem bé!!! Dormint en una caserna militar, rodejats de banquetes i helicòpters…sembla que segurs hi estarem…o no! La imatge del dia és sortir de la caserna vestit de ciclista i que un tiu amb cara de mala llet et faci la salutació militar…Arrr…

El primer dia sempre hi ha nervis, els nervis jo els mesuro amb el total de pipis que faig abans de la cursa, en faig  5, per tant…estic nerviós. No sóc jo sol, aquests alemanys, austríacs, holandesos, belgues… també ho estan, ens hem despertat a 2/4 de 6 i la sortida és a les 9h!!!! Nosaltres que venim de Cassà molt a prop del Mediterrani esperem fins l'últim moment, tot i així una hora abans ja estem al calaix de sortida.

A les 9h00’00’’, puntualitat alemanya evidentment, fem la sortida. Quasi 1.200 beteterus, ens sobtem de que no hi hagin aglomeracions. Els calaixos de sortida han anat bé, amb en Carlus, ens ho agafem amb tranquil·litat, ens queden 700 km per fer en 8 dies i 21.000 m de desnivell positiu!!

Mittenwald és un poble alemany de l’estat de Baviera a la frontera amb Àustria, per situar-lo és molt a prop de Garmisch-Parterkirchen, famós pels salts de trampolí del primer dia de l’any, ideal per fer passar la ressaca de la nit anterior. L’entorn és fantàstic estem dins el parc natural del Karwendel un cim de 2.840 m, rodejats d’altres cims tots superiors als 2.000 m, realment impressiona.

Fem uns 10 km de planer, així ens anem estirant, de cop... fiuuuuu cap amunt, una zona de pins immensos que després de 5 km desapareixen i comença el paisatge d’alta muntanya. La pujada és suau, però llarga, en total 25 km per arribar al coll de Hochalm a 1.800m. A dalt parem, descansem, pixem, mengem, ens fem fotos…

Primera baixada important i llarga, sense dificultat tècnica però amb molta grava que fa extremar les precaucions, tot i així , aquests homenots del nord baixen com una merda, i els 15 km de baixada és un continu de passar gent. Fem un tros excepcional, és un bosc d’aurons, collons quins arbres, per moments m’he transportat a Canadà.

Al km.45 el 1 AV, on mengem, jo vaig de síndria i galetes alemanyes que han entrat molt bé. Ens espera una altra pujada de 10km, aquí les pujades per menys kms no s'hi posen, molt diferent a les nostres estimades Gavarres.  Pugem en direcció al coll del Plumsjoch a 1.700m, faig tota la pujada amb una noia txeca que es deia Kazanovaz m’ha fet gràcia, m’ha fet pensar amb la Casanovas companya de feina i amiga.

Al cim mentre espero en Carlus, hi ha un llibre d’anotacions, que he aprofitat per fer un bon escrit cassanenc i en català.. 

 

Després de la pujada, doncs cap a baix 5 km de disfrutar, de passar gent, de fer alguns interiors, vaja he fet una mica el “tontu”, fins  el 2 AV al km 65…més síndria i galetes alemanyes d’aquelles que no porten gens de calories, però gens, en serio, no en porten gens…valeeee…però ja les cremaré.

Ara toca carril bici asfaltat o com ells en diuen “cyclepath”, inicialment per un llac espectacular al poble de  Pertisau, ...de postal...tot verd, gent parant el sol, el tren fent la volta al llac, algú fent windsurf, moltes embarcacions de vela... Tornem a fer una baixada divertida amb moltes esses on travessem molts petits túnels, ha estat curiós.

Un cop a baix, uffff, més carril bici, 35km planers per carril bici asfaltat...he hagut de tirar de cocu,  m’he passat tots els km tirant, per sort teniem el vent a favor. Realment ha estat avorridot, s'ha arreglat una mica fent el tram del voltant del llac i el tram resseguint el  riu Inn que és l’afluent més llarg del Danubi.

Arribem a un altre poble magnífic, Mayrhofen.

TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 2

Després de la patacada del dia anterior, el diumenge al matí vaig fer una sessió d'intel.ligència emocional amb mi mateix...i vaig decidir continuar. Amb dos condicions...a cada avituallament havia de decidir si abandonava i sobretot evitar forçar, que volia dir totes les pujades a plat petit i pinyó gran...

Etapa 2
Castellnou de Bages - Santpedor
105 km
9h20'

A la sortida es nota que ahir, va ser un dia molt dur, aprop dels 90 abandonaments. Comencem el dia amb pujada, jo a lo meu tranquil·litat absoluta, per sort les cames responen bé. Després d'uns corriols de baixada tornem a pujar fins a La Torre de Castellnou.

Arribo a l'avituallament de Sant Cugat del Racó. Em trobo bé i segueixo. Sóc un senglar. M'integro en la natura, em sento camuflat entre corriols i alguna pinedes. Disfruto.

Arribo a l'avituallament de Balsareny. Cames bé, braços cap problema, cor fort com un roure, i el cap funciona a la perfecció. Segueixo. M'hidrato molt constantment, cada 15 min. xupadeta al Camelback. Jo sóc de beure poc i quan ho faig, doncs un bon trago. Noto que el cos m'ho demana.

Avui en Xevi ha decidit no sortir, segons comenta amb ahir en va tenir prou. Ho tenia molt clar, això que amb en Joan hem insistit, però quan tens una cosa tan clara ningú et fa canviar. En Joan ha acabat.

A diferència d'ahir el circuit és més puja i baixa sense grans pujades, trobo encara més corriols que la 1ª etapa. Això és bestial, tenen corriols per tot arreu. Pensant en tonteries, pensant amb el que em va passar ahir, pensant que he estat tot l'hivern entrenant per aquesta cursa, doncs arribo a l'avituallament de Cornet.
Hidrato i menjo i tornem-hi. Fa estona que anem un grup de 5-6 on hi ha l'Ada Xinxó la primera noia. Aquest grup ja no el deixaré fins al final, de tant en tant vaig fent la goma, a les pujades em deixen una mica en canvi a les baixades els atrapo de seguida.

Estem al pic de la calor, arribem a Artés, parada i fonda. Ara sí que ja tinc clar que arribaré sense problemes, bé...arribaré... però cuit com un calçot el mes de febrer. Segueixo mantenint el ritme "verano azul" .

Creuem una riera, que anava força plena...em trec el casc i em poso a dins, l'aigua està fresca i m'ajuda, segueixo, collons potser m'hi hauria d'haver tirat tot sencer.  Mig km més i el tornem a travessar....je,je,je...tot, m'hi he fotut sencer, amb sabates i vestit. Anava amb el grup de l'Ada que m'han deixat, però jo, en aquells moments estava en un moment de felicitat!!!!!

Ara ve potser la pujada més exigent del dia, un camí que es va convertint en corriol i cada cop més tècnic, que a la part final hi havia molta vegetació. Hi havien alguns trams que hem baixat de la bici, i és on he tornat a atrapar el grup.

Ens queden 30 km per acabar. Estem a la zona de Navarcles, molts anys enrere, potser 20, hi havia vingut a fer alguna Copa Catalana de BTT, tinc mig record dels corriols. I tant!!! potser hem fet 15 km seguits de corriols, enganxant un rera l'altre, impressionant.

Un cop arribo a Navarcles, ara només queda fer quasi tot pista per anar arribant a Santpedor.

Arribo content, destrossat sí, però molt content. Pensant que l'any vinent tornaré. Tot i el que em va passar ahir he disfrutat molt, però molt. Toca menjar fideuà. Em convé.

UFFF...això sí que és un repte majúscul. No tothom pot fer-ho. Has de preparar-te molt físicament però també mentalment. Aquests de Terra de Maquis, ho han organitzat molt i molt bé, vaja un excel.lent en tot. Recorregut bestial, avituallaments correctes (potser faltava una mica de salat), les coca-coles eren fresques!!!, estaven tots molt ben situats, en punts conflictius. Sempre tenies algú que et demanava si necessitaves alguna cosa, hi havia servei de mecànica, a l'arribada del primer dia t'explicaven què havies de fer. La Joana, una noia molt trempada, et guiava...has de fer això, anar cap allà, i després allà, bla,bla,bla... i creieu-me que en aquells moments el cap no estava per pensar i si algú et guia, doncs com els xais, tu cap allà. Gràcies per tot, sobretot per l'ajuda del primer dia amb l'assistència de la Creu Roja. Tornaré!!!

Ser un Maqui és una Actitud.

TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 1

Corriols, corriols, corriols, corriols....
Dur, molt dur, extremadament dur...
Calor, molta calor...insolació....

Aquestes paraules defineixen el Terra de Maquis, però també podria possar-hi: esforç, sacrifici, companyerisme, divertiment, patiment....

Però la millor seria: SENSACIONAL

La millor cursa que he fet mai!!!!

1ª Etapa
Santpedor-Castellnou de Bages
134km (abandonament al km 110)
9h 24'

Despertador a 2/4 de 5 del matí, el senyor que posa els carrers encara estava dormint, esmorzo fort i cap a Santpedor. Recullo dorsal, que és de fusta!!!!, i ja vaig cap a la Plaça on es dona la sortida. M'hi trobo amb gent coneguda l'Àlex, l'Òscar, els de la Bisbal, els de Palafrugell, els d'Olot,en Narcís, en Bosch, en Xevi i en Joan.

Sortim a tota óstia, com si fos una cursa de 30 km...i en queden 134!!!!. Fa calor, de bon matí ja estem a 18ºC. Sortida divertida, amb ja algun primer corriol, i passant pel costat d'una sèquia. Fins a Sant Joan de Vilatorrada anem com locus. Comença ja alguna pujada exigent, jo baixo el ritme, només portem 20 km!!!

Em trobo amb l'Ada Xinxó, va quedar primera, i el seu company en Santi:

-Hola Ada
-Hola.
-M'agrada el teu bloc
-Gràcies
-Feu més kms que en Correcaminos
-Jajajaja
-Esteu bojos, enganxar el Rally de Romagna i la Tracks del Diable, sense quasi dormir.
-Sí, va ser guai.
-Vinga ens veiem.

El tema ja es comença a complicar, per la zona del Castell de Castellfollit, hi ha una corriol de pujada que el vaig trobar súper exigent, aproximadament km 48, encara ens faltava arribar fins al Cogulló de Cal Torre a 860m alçada i km 55. Avituallament. Avui toca hidratar-se molt, la calor ja és insuportable i no estem ni a la meitat.

Tenim una baixada agradable, que ens porta fins a la zona de Sant Amanç on travessem la carretera, i hi ha avituallament/dinar. Intento menjar un plat de pasta, però no m'entra res. Només aconsegueixo menjar el de sempre, plàtans i fruits secs. Segueixo hidratant-me molt, la calor m'emprenya, aquest any encara no estàvem acostumats.

Quedi clar que la densitat de corriols és impressionant. Després de l'avituallament, i de fer algun corriol, com no, ens ve una pujada forta sense cap ombra i amb la cleca de sol del migdia. Els braços em cremen, la crema solar ja ha desaparescut. Arribem al següent avituallament, a prop de Fonollosa cap al km 82. Tinc un "amago" de rampes. Que estrany, és massa aviat. M'hidrato encara més.

Ens dirigim cap a la famosa pujada "Matapijus", hi arribo i tinc una rampa al bessó bestial, ui,ui,ui. No ho entenc, m'he begut 1 camelback i mig que són 3 l. aigua, 3 bidons, 1 l. més i a cada avituallament 2/3 gots de coca-cola o aquarius....uns 5 litres de líquid + gels GU i Powerbar.

Faig la pujada inicial a peu, amb la rampa emprenyant-me, aquí em trobo amb en Xevi. El sol és asfixiant. Pujo sobre la bici, es veu el Castell, deuen quedar uns 2 kms, m'ha passat un grupet i m'he quedat sol. De cop i volta...una forta punxada a l'estómac i PUAGGGGGGG....vomitera bestial. Semblava un sortidor. Collons, collons. Baixo, bec, em tranquil·litzo. 1 minut i torno a pujar a la bici, dos pedalades i...PATAPUM... se m'ha anat l'olla!!!! Una lipotímia!!!!

En aquest moment estic sol, sé que algú aviat arribarà i em podrà ajudar. No veig res. No tinc força. Per sort he caigut a un bon lloc. Aconsegueixo agafar el bidó i tirar-me l'aigua...en realitat era Aquarius... per sobre. Quan sento que em criden, és quan començo a recuperar-me. Arriba un company i m'ajuda. Em comenta que l'avituallament està a 1 km, al Castelltallat. 5 minuts pujo a la bici i després d'un km etern arribo a l'avituallament.

Jo m'he espantant, però els de l'avituallament també. Sembla que la meva cara demacrada ja deia que estava cuit. Torno a tenir ganes de vomitar. En Xevi em dóna ànims, arriba en Narcís, en Joan, i els dic que no puc, que abandono. Han avisat als de la Creu Roja, que en un moment són allà. El diagnòstic sembla que és una insolació o cop de calor. Estic cuit i emprenyat!!!!. M'estic molt de rato intentant recuperar, cap a una hora.

Ja mig recuperat, i veient el perfil de l'etapa, he fet allò que NO havia d'haver fet. Continuar!!!! Per al pròxim  avituallament quedaven 21 km (del 88 al 109) i amb un perfil de baixada. El noi i noies de l'avituallament, els hi agraeixo molt la seva ajuda, crec que quan m'han vist marxar han pensat "aquest tiu està locu... però si fa una hora estava mort!!!".  He arrencat amb els de Palafrugell, en Josep, un altre històric com jo, però ràpidament m'han deixat.

Per arribar al següent avituallament...les he PASSAT MÉS PUTES QUE CAÍN !!!!!! Sort que a mig camí m'he posat de caps a la Font del Ferro, i m'he revifat una mica. Sortint de la font m'he trobat amb un altre ciclista estirat a terra en la mateixa situació que estava jo una hora abans. Sembla que avui caurem com mosques.

Aconsegueixo arribar a l'avituallament d'Antius i aquí sí que abandono. S'acaba Terra de Maquis...o no.

Em porten a Castellnou, on puc dutxar-me amb tranquil·litat, i vaig a fer-me un massatge que em va perfecte. Ens trobem amb en Xevi i en Joan i petem la xerrada. Vaig hidratant el cos. Sopar...macarrons + espirals amb botifarra. Per sort entra bé. Realment estic molt dèbil però el cocu comença a funcionar. Què faré demà??? Crec ho tinc clar, però ho decidiré al matí.

Després de sopar, una mica de xerrada i cap a les 10h ja estava dormint, ho necessito.

Faré la 2ª etapa....Si????....No!!!!!......Sí!!!!!!!!.....No???????

TRACKS DEL DIABLE NON STOP

Torelló
1.6.2013 a les 6 a.m.
105 km 3000m D+

Un cop vaig acabar la ruta en dos dies de la Tracks del Diable, l'organitzador, en Jordi, em va comentar que  al cap de poc, organitzava la Non Stop. I jo que sóc un tiu fàcil, truco en Carlus li comento i diu que sí...però que farem la curta. Ok perfecte!!!!. Té collons dir-li curta a una cursa de 105km.

Que diferent és fer una ruta on el temps no compta per res i per contra fer el mateix recorregut en cursa. El primer vam tardar quasi 9h i la cursa 6h15', amb 15km afegits.

No m'enrotllaré amb els punts geogràfics, ja ho vaig explicar en l'altre entrada al bloc de la Tracks del Diable. hem fet el mateix recorregut excepte al final que abans d'arribar a Vidrà hem agafat el corriol del Forat Micó.

A les 4 a.m. sonava el despertador, arribem un quart abans de la sortida. Feia fresca 6º, comencem ja, que s'em glaçaran els picarols!!!! Alguns coneguts a la sortida. Sortim neutralitzats i sortim com si fos uns cursa de 30km. La sortida no m'agrada, planer i baixada, fins que no arribem a les primeres rampes i corriols, no agafo ritme, el fred també ha fet que hagi tardat més.

Aquests primers corriols m'agraden molt, es fan ràpid i no tenen cap complicació, no cal estar gaire concentrat. Això fa que els km's passin ràpid. L'esquirol, Cantonigrós, Tavertet, Rupit...sense adonar-me ja estem al km 50. Ja fa uns kms que vaig amb la companyia d'en David, un senglar dels del Sendicat del Pedal. Hem parlat una mica de tot, 40 kms junts donem molt de si.

Passem La Davesa i anem cap al Coll de Pixanúvies, com m'agrada aquest nom!!!, el que va posar aquest nom, en que devia estar pensant!!!. És una pujada molt tècnica, on fa 4 setmanes em vaig trencar el dit del peu. Hem fet la pujada amb en Carles que és de Sant Esteve d'en Bas i ens ha ben demostrat que estem al seu terreny. Jo crec que el dia abans hi va anar-hi per col.locar pedres en el lloc precís per pujar!!!Sabia ben bé on havia de posar la roda.

Voregem Cabrera i baixem cap a La Vola, sempre amb en David. Baixada on deixem els companys, som com senglars, i ens quedem en David i jo. Ja a baix, el cap comença a pensar amb la "pujada de la mort"...Eduard guarda't una mica...guarda...guarda....A l'avituallament de la pujada he menjat força i begut. Mentalment és bo. Començo a un ritme que he intentat no deixar en tota la pujada, intentant a la zona emporlanada aixecar-me de la bici. Plis, plas, plis, plas... noto que puc més, però... guarda...guarda.

Durant la pujada he deixat en David, gràcies noi ha estat un plaer!!! i he passat a 4 ciclistes, que anàven rostits. De cop...collons!!!! ja estic a dalt!!! però si se m'ha fet curta!!! tinc les cames senceres!!! M'ha entrat un neguit, de no haver-me exprimit al màxim, jo na guardant, na guardant. He fet la baixada a sacopaco, fins a l'encreuament de la volta curta i la llarga. Hem agafat un corriol que ens porta a Sant Pere, que ja havia fet per la Duatló de Bellmunt. Sensacional, quines pedres, he hagut de baixar de la bici 3 vegades per collons, que si no, no arribo. Aquí m'he polit a un parell més de ciclistes.

Vaig com una moto, les cames estan lleugeres, tot i portar 90km ara tot pica avall i és planer, excepte el mur de Sant Pere. He passat uns quants cadàvers. Ja vorejant el riu Ges érem un grup de 5 que jo anava estirant, jo solet, con un par..., M'he saltat un trencant i fiu m'he quedat sol, collons!!! Arribo a Torelló una mica caòtic per poder seguir el GPS i hem fet una mica de visita turística, jejejeje.

Al final crec he fet 12è de la general i 3r veterà, si no m'hagués equivocat al final hagués fet 6è o 7è. Molt content, sobretot per les sensacions. 105 km amb 6h15' i 3000m D+

Correcta organització, sortir a les 6 del matí...no té preu. El circuit perfecte, per mi potser massa pista, però ja sabia al que venia. El terreny estava perfecte, només ens hem trobat un tram d'uns 200 m amb molt de fang. Els avituallaments ben situats, i per mi hi havia que el necessitava. Únicament crec que per l'any vinent, l'arribada a Torelló s'hauria de marcar amb cintes/guix.

Pot ser ja estic preparat per Terra de Maquis.

Salut i km's.

ESPERXADA 2013

Porqueres 26.5.2013
70 km
3000 D+


Collons, collons, collons...com se les gasten els Sendicalistes del Pedal (altrament dit... sindicalistes del pàdel...jajaja). Sembla que comencem a tenir curses interessants, curses de BTT pur i dur, el de tota la vida, aquelles que si s'ha de baixar de la bici...es baixa, aquell que si hi ha fang, o plou, o neva, o un tsunami...no passa res. L'Esperxada, segons la meva humil opinió, tinc clar que la poso al mateix nivell que La Tramun i la Guilleries Extrem. Ben col.locadeta a l'arxiu de curses "Pata Negra"

Sensacional!!! Quin circuit ens van preparar, uff, uff,uff, corriols i més corriols, pujades fortes a plat petit, travessar riu... molt bé, molt bé i molt bé. Per repetir l'any vinent.

A la sortida som pocs, però hi ha molt de nivell. El fet que durant tota la setmana hagi estat plovent i que la setmana anterior hi va haver La Tramun, em suposo que ha fet minvar l'assistència...ells s'ho han perdut. Del Cassà només hi he anat jo!!! Són uns cagadets i ja els he obert un expedient disciplinari!!!

Sortida neutralitzada cap a Camós, comencem pujant cap a La Bora per asfalt, va bé per estirar. El perfil de la cursa, fa tremolar, la primera pujada és directa cap a Rocacorba. Tram que feia temps no hi passava, m'anava recorda'n a mesura que hi passava, sobretot la zona de les lloses. Un cop a dalt 17km amb 1h15'.

Comencen els corriols salvatges, humits, plens de fang, lents, fantàstics. Fem una zona molt maca, fins el Coll Saposa. Baixem cap a Pujarnol, i tot fent una mica de volta pugem a Sant Patllari. Macu,macu...El ritme ja és més lent he fet 13km dels quals 7 de baixada també amb 1h 15'...aixó vol dir...pujades fortes i baixades tècniques!!!!! Que bé ens ho estem passant!!!!

Fins aquí, més o menys, el recorregut força conegut per mi, a partir d'ara i fins Serinyà tot nou, no en tinc ni fava del terreny, dels corriols, de les pujades...lo desconegut, la novetat...m'excita!!!

Ens fan passar pel Bosc de Can Ginebreda, travessem la carretera de Sant Miquel de Campmajor i pugem per la zona de la Serra de Ginestar, que molt de tros anem seguint la carena. Ens fan baixar un tram descomunal i divertit, fins a Can Pla on travessem El Ser amb aigua fins els genolls...je,je,je ens hem refrescat una mica i m'ha anat molt bé.

Aquesta zona érem tres que fèiem "la puta i la ramoneta". Un, a les baixades em deixava, però a les pujades l'atrapava, i l'altra jo el deixava a les baixades i m'atrapava a les pujades. Collons nois ens aclarim o què!! Al final els he deixat a tots dos, i això que eren força jovenets. Ja ho dic veteranus power!!!

Travessat El Ser... territori conegut. Pugem cap a la Creu d'Hortós, ja portem 45km i 3h 44'. Ui,ui,ui...o apreto una mica més o no arribo al dinar de Festa Major de Cassà. Aquesta zona sempre m'ha agradat, sobretot el corriol de baixada, ràpid, de fàcil fer i revirat és al-lucinant, tot i tenir algun sustu. Tornem a travessar El Ser,sense mullar-nos, i fem una pujadeta cabroneta, que vàrem fer per la Territori Bora.

Em sento molt bé, les cames em responen, tinc la sensació que puc apretar més i ho faig, deu ser el dinar de Festa Major...ummmm...Canelons amb tomata de la Mare i vedella amb esbergínies ummmm.... uff que se m'en va l'olla.

Fem una pista de pujada fins a una urbanització, crec es deia Caselles, on hi ha avituallament. Recordo que n'hi m'he parat. Ja portem 60km, només en falten 10km. Queda poc. A l'avituallament s'ha posat a roda un ciclista que hem anat junts, bé, en realitat, que ha xupat roda, aquests últims kms, fins a la pujada de la Canova. On no sé si ha sigut la pujada, o l'espant del mig senglar penjat d'un arbre, que l'he deixat.

Ja feia uns kms que estava anant a més, l'arribada ha estat pletòrica, forçant, potser 30 km més m'haguèssin anat millor, jejeje... i entro a meta amb un sonriure...de 70km..i de 5h25'...i 14è classificat.

Pel que he "palpat" aquests Sendicalistes, estan una mica tocats, són senglars,senglars...com jo!!!! Molt bé per ells, el recorregut extraordinari, avituallaments moooolt correctes, classificacions penjades el mateix dia, fotos penjades el mateix dia, preu de la inscripció correcta. Per ser la primera, una felicitació de veritat.
...tot i així...sempre hi han coses a millorar...je,je,je...Jo començaria la cursa a les 8 del matí, és molt subjectiu i l'altra, en algun tram el marcatge era fluix... tot i que, entenc que marcar 70km ha de ser una currada bestial.

Salut i km's

LA TRAMUN 2013

19.5.2013

Les Preses - Salt

69 km

Feia uns quants anys que no feia la Tramun en bici, sempre per una tema o altre no podia. Fa dos anys uns quants la vam fer corrents i vaig al.lucinar dels corriols que s'anaven incorporant. Aquest any tenia els astres en línia i a última hora m'hi vaig inscriure. Com a senglar que sóc una cursa senglanera a Girona no s'hi pot fallar.

-Ei, Eduard, vas fer algo diumenge?

-70 km en bici, de Les Preses a Salt.

-Quant vares trigar?

-Quasi 6 hores

-Collons! Si que estàs cardat! És tot carril bici i pica avall!!

-JAJAJAJAJAJAJA

-Què rius?

-És molt llarg d'explicar

Mira que n'estem de malalts poguent  fer 50 km per carril bici, en fem 70 km i sense un putu planer, poguent tardar 2 hores en tardem 6 hores....l'espècia humana és així!!!

Som-hi!!!! Sortida des de Les Preses, una mica de carretera per començar a pujar a Xenacs, uns quants km per estirar el grup i per escalfar les cames. Mira que és estrany, tot i la meva al-lèrgia a l'asfalt, m'ha anat molt bé, hem fet un grup els del club, Dani, Berna, Jaume, Joan i jo, tots junts semblava que féssim tàctica d'equip.

Un cop a dalt, comença La Tramun de veritat, comencen els corriols eterns, trialeres, passeres, lloses, pedres.... BANZAAAAAAIIIIIIIIIIIII. Estic espitat, excitat, il.lusionat...és l'edat!!! Cada cop més d'aquestes curses les vull disfrutar al màxim i ho faig, ja no tinc aquella pressió d'intentar fer el millor lloc, tot i que segueixo sent competitiu. Això et fa veure les curses d'una altra manera. Evidentment m'agrada quedar com més endavant millor, però culmipixu si quedo 15 o 25 o 35. 

Primer corriol fins a Coll de Bas, amb algun sustu, però cap problema, encara hi ha algun ciclista de nerviós...PAS...PAS...PAS... collons!!! tan fàcil que és dir: Em deixes passar si us plau o Atenció que passo per l'esquerra (per la dreta no, que ja tenim els del PP). Després d'aquí pujadeta cabroneta i torne-mi amb corriol cap a travessar la carretera de Sant Iscle.

Enfilem direcció el Volcà del Traiter (no confondre amb en Marc Trayter, jejeje), no hi arribem i girem en direcció cap a Les Medes (no confondre amb les Illes Medes, jejeje...festival del humor...). És una zona que sempre m'ha agradat, suposo que deu ser per les vegades que hi he vingut. 

Un cop a Les Medes, baixada impressionant d'uns 5 km fins a Sant Aniol. Aquest corriol m'ha fet ballar la padrina. La traçada estava superclara, doncs jo, sempre per fora. Vinga Eduard concentrat!!! Posa't a la traçada bona...futut burru, tornem-hi, quin desastre. No sé que carai m'ha passat. Potser ha sigut el forat al quadre de la bici? potser ha sigut les lletres de Club Ciclista Cassà al maillot? el forat a les sabates? el llimac que he aixafat sense voler? el cop de cap a un tronc? que m'estic pixant?....va, cabories!!!

A Sant Aniol parada i fonda. Menjo...bec...menjo...bec...bec...i torno a menjar i bec. Enfilo a la bici i...POR TUTATIS...que bé que m'ho estic passant. M'atrapa en Dani, i anem junts un ratet. Jo suposo que després de la baixada desastrosa que he fet deuria estar un pel cuit i li dic:

-Dani, tira que jo afluixo una mica

-No home, enganxat.

-Vés, ves.

-Va Eduard, ens necessitem mútuament (Conversa mode homosexual)

-Val, doncs en poso jo al davant i tu al darrera...jajajajajaja

Hem anat junts, ara ell davant ara jo. Un cop a Dalt del Coll del Portell, en no sé quin tram del corriol, se m'enganxa la roda del davant i surto disparat "tal com un fletxa del seu arc", per sort me pogut abraçar a un arbre, gràcies, i no ha passat res. Pujo a la bici i a la búsqueda i recerca d'en Dani, jejeje. L'atrapo, passem la carretera de Les Encies, un petit planer i ara sí baixada agradable fins al famós Hostal del Fang. 

On faig l'avituallament juntament amb en Dani, però ostres el tiu menja una merda i se'n va ràpid. Jo amb el donut a la boca, a perseguir-lo. Quilvaparir. És que sóm competitius fins a la mèdula!!! Ens posem un dorsal  i maricón l'últim....

Es fot a ploure. Aigua=fang, Molta aigua=Molt fang. I a més fang asquerosillu, d'aquell que s'enganxa la roda...però deixeu-m'ho dir...és més divertit!!!.

Anem cap a la zona del Bruguer, plou molt, a diferencia d'altres anys ens desviàvem cap a PuigDalí i Roca Ballera, l'any passat i aquest ens fan passar cap a La Barroca i Santa Lena. És un terreny diferent al primer tram, però m'ho segueixo passant igual de bé. Arriba la puta pujada (perdoneu) de les pedres, on ho he passat malament, aquí sí que he donat el 120%. Costava molt traccionar la roda de darrera, constanment patinava. Tot moll i les pedres tant llises...és lu que té. 

Direcció a passar el cingle de Sant Roc...aaggggghhhh....com he disfrutat aquesta zona, he hagut de posar peu a terra un parell de cops, perquè ufff, no ho veia clar. Fa molts km que vaig sol i això m'emprenya, vulguis o no, sempre baixes una mica el ritme. Ja estem cap al km 50 km, en queden 10 de na fent amb un corriol i la resta planer.

L'últim corriol estava fet un fàstic, el corriol era una riera, la roda patinava, ja comences ha estar cansat, puaff, m'ha anat fatal, i a més he tornat a caure, me enganxat amb unes bardisses, que m'han fet un tall a la ferida de la cuixa. M'ha entrat un mal rotllo quemecagoentoloquesemenea. En aquells moments per sort m'ha passat un ciclista i l'intent de seguir-lo m'ha fet espavilar. Espavilar només un poc, perquè ha estat arribar al planer, que he fet una desconnexió i he posat el piloto automático a ritme verano azul.

Tot i aquest ritme, jejeje, en tenia un parell a davant que m'han ajudat a accelerar-lo, però quan he volgut atrapar-los no m'ha estat possible. En aquest planer final, rebaixant la concentració en la cursa, i començant a pensar altres coses, m'ha vingut aquell sentiment friki de: que bé m'ho estic passant, vull que no s'acabi i l'altre de: que bé que s'acaba, necessito un dutxa. Per majoria unàmine meva ha guanyat el vull que no s'acabi....i... si un cop a Bescanó...fem mitja volta i tornem a fer La Tramun al revés!!!! Al.lucinant!!! Jo m'hi apuntaria. 

Fidel i organitzadors de La Tramun...ja teniu una proposta: Sortir de Salt anar fins a Les Preses i tornar...us estalviareu els autobusos i els camions per les bicis. jajajaja.

Arribo a meta molt, i molt satisfet, durant el recorregut molts cops he estat xiulant i cantant/taralalajant, crec que no he estat l'únic. Pel meu nivell crec he fet un bon temps 5h 45' si hi trec totes les excuses, hagués pogut rebaixar-ho en 15', però aquestes excuses les té tothom: caure, fang, massa rato a l'avituallament...M'he trobat molt millor a partir de l'Hostal del Fang, i m'he quedat amb la sensació de voler-ne més. Podria dir que avui ha estat un dia que he tingut una magnífica Píndola de Felicitat.

L'organització....cada cop ho foten més bé, es nota que es una cursa feta per ciclistes que s'estimen el BTT de veritat, el de sempre. Tot molt bé els avituallaments perfectes, el recorregut extraordinari...un 11!!!! 

Va, una crítica...la recollida de dorsals. Els que van anar el dissabte a buscar-lo, el diumenge vam haver de tornar a fer cua per agafar el xip.

Ep, els macarrons en botifarra perfectes

Res, que m'ho he passat de collons!!!!

Ara si em perdoneu vaig a dutxar-me que encara tinc fang a les orelles i al forat del cul!!!!!!jajajajajaja

M'espera Terra de Maquis.

TRACKS DEL DIABLE

Feia temps que volia fer la Tracks del Diable. La zona per on passa sempre m’ha agradat, i fer-ho en dos dies era un bon repte. Així que m’esperàven 96km el primer dia i 122 km el segons, el desnivell, pufffff…..3000+3000. Casi res amb un ras ras està fet.

Una de les coses bones del “feisbuc” es que pots estar en contacte amb altres ciclistes amics, coneguts i saludats...un d’aquests és l’Alex, que també va fer la Transpyr i desde llavors estem en contacte. Ell em va comentar que ho volien fer, i jo que sóc un tiu fácil…m’hi vaig apuntar de seguida.

Pos re…el dijous passat com un clau estaba a Torelló a 2/4 de vuit. En Jordi de SherpaTours, l’organitzador d’aquestes rutes, ens fa una mica de briefing dels dos dies…ejem…al cap de cinc minuts ja m’havia perdut .

Dia 1: Torelló - Vidrà 96 km 2.970 D+

Va som-hi, l’Alex, el seu company Oscar i jo, pugem sobre les bicis i a fotre-li que ens queden unes quantes hores…  8??? 9??? 10????  Que al.lucinant és pensar que estaràs tot el dia pedalant!!!.

Passem a prop de Sant Pere de Torelló, anem a travessar el riu, i ens acollonim. Baixa molta aigua, i tot just portem uns kms…ens hem de mullar els peus?, doncs No! Sabates i mitjons fora i a passar, que l’aigua està molt fresca. Aquí menció especial per l’Alex, que va voler ensenyar-nos que sap nadar, i va fer unos largos de picina, jajajajaja. ..va caure i va quedar xop com un ànec!!. Llàstima que al caure es va fer mal al dit de la mà. Collons comencem bé.

Per mi, ara bé el millor tram de tota la ruta, anem agafant corriol rera corriol, de pujada, de baixa, planer…impressionant i així fins a L'Esquirol, passem per la famosa Foradada. Arribem a Cantonigrós i fem parada i Fonda, mai més ben dit, entrem a Can Colom, ens ho havien recomenat de l'organització. La senyora molt amable va començar a treure embotits i formatge...haviem de fer un tastet, i vam sortit tips com uns porcs!!!! Impressionant la senyora no parava de xerrar i de tallar embotit, i vinga nosaltres na li fotent, fins i tot vam fer servir el porró de vi. Si ens haguèssin fet control antidòping, donem positiu segur!!!.

Fins a Tavertet també tram impressionant igual que el tram fins a Rupit.

Abans d’arribar a Rupit… averia mecánica  de l’Alex, collons noi avui has trepitjat merda!!!. Per sort falta poc per arribar al poble. Truquem a en Jordi, l’organitzador, i li diem que necesitem una roda 29”…i ens l’ha portada…ens hem esperat quasi dues hores, però hem pogut seguir la ruta. Molt bé per l’organitzador!!! Portem 50 km. Hem aprofitat per menjar i veure rodejats de guiris francesos.

De Rupit baixem cap a Sant Joan de Fàbregues, per resseguir el penyasegat, passem pel Salt de Sallent, mentre’s pedalem  l’Agullola que ens vigila i el Far que ens il.lumina de molt a prop.

Deixem el penyasegat i anem cap a l’interior direcció a La Davesa, quan ens comença a ploure. Per sort només a estat uns kms/15 minuts. El tram següent és el mateix que vaig fer per la ruta de Volcanolimits, amb molts de corriols de pujada, alguns força tècnics, que t’exprimeixen  més del 100% i que arriben fins al Puig de la Bastida.

Durant la pujada he picat contra una pedra, i m’he enviat el dit petit del peu a pendre pel cul. Heu pedalat totalment marejats i que tot et doni voltes, sense caure? Doncs ho vaig aconseguir! És una tècnica nova, com la dels borratxos, que són els únics capaços de percebre el moviment giratori de La Terra...jejejeje.

Passem molt de tros per la Serra de Cabrera, un cop a dalt comencem a baixar, que ja toca, passem a prop de Sant Andreu de la Vola, tornem a fer un corriol dels bons, fins arribar al Castell.

Ara bé lo bo, “la subida de la muerte”, res un repetxonet de casi 5km, i algún tram del 23%. Realment es fa bé, però clar, ja portem 80 kms a les cames i es noten. De tant en tant anem divisant el Santuari de Bellmunt, una magnífica talaia amb vistes a la plana de Vic. Ja comencem a olorar Vidrà, el nostre final d’etapa, baixem un bon ratet i fem una mica de Dragon Khan per arribar al poble. Que ens rep amb una vaca morta al costat del matí, ui,ui,ui mal presagi, a veure si els vilatans ens esperen amb aixades i xerracs estil Matança de Texas.

Per sort no ha estat així i a la Fonda Serrasolsas ens han atès molt bé. Després d’un bon sopar cap a dormir aviat que el dia següent ens espera una altra bona etapa.

Dia 2: Vidrà-Torelló 122km 2940 D+

Comencem el dia amb boira espesa i amb pluja, puaggg!!!, quina merda, la boira si que em fot, no veure el paisatge m’emprenya. Després d’un planer ens enfilem i fem la pujada més llarga del dia. Això si que és un bon començament, arribem prop del Castell de Milany auns 1.350m d'alçada. Passem per un tram força famós per la gran quantitat de fang que hi ha, i si que n’hi ha si i molt!!!! És un tram que es fa molt lent i és emprenyador.

Estem en un terreny de molt pedra i comença la baixar…i em fa mal el dit del peu. Després del cop d’ahir una vegada a Vidrà es va inflar molt i estava tot morat, semblava que tenia cangrenat, durant la pujada el notava, però no em molestava, però baixant i amb els cops de les pedres, ufff, he estat a punt de fer un forat a la sabatilla per treure el dit petit i així evitar-me els cops. Per sort no ho he fet, finalment he trobat la manera de posar-me sobre la bici perquè em fés el menys mal possible.

La Baixada ens portara fins a Santa Maria de Besora i tot seguit Sant Quirze de Besora, havent passat a cavall de la bici com a mínim 10 vegades la Riera de la Foradada. A Sant Quirze esmorzem...donut + croissant de xocolata, per carregar de sucre.

Tram feixuc, molta pista i anar fent pujadetes, ens ha plogut una mica, el cami està enfangat, passem a propr de Sora i fem baixada per arribar a Alpens, on parem un ratet per esmorzar/dinar que ja toca, però marxem ràpid perquè comença a fer una fred que pela, anem cap a Sanya Eulàlia de Puig-Oriol, passant per la Roqueta.

Direcció a Perafita, amb parada al Forn Franquesa, molt coneguts per les seves reixes de crema, xocolata, cabell d'àngel....que vam tastar evidentment!!!!

Portem molts kms que anem per pista, amb algun corriol de tant en tant, pistes amb molts de tobogans. Arribem i passem Sant Boi de Lluçanès, ja "només" ens queden uns 40 km, anem direcció cap a Bajalou, ara només ens queda...baixada...pujada...baixada...planer. Això s'acaba!!!! Ens agafa un "rampell" i després de casi 190 km a les cases, a la pujada ens fotem un "hatxassu", per quedar encara més baldats.

Ara ja més tranquils anem arribant a Torelló, passant per Sant Pere i Sant Vicens, i posant com a punt i final el local de Sherpatours.

Han estat dos dies fantàstics, de pur MountainBike, amb dos bons companys, l'Alex i l'Oscar, que ens hem entès molt bé. una ruta inmillorable, amb un primer dia estratosfèric. Tot Perfecte. Llàstima dels dits.

Ja m'estic pensant fer la Tracks del Diable non-stop.

Salut i Kms.

RAID BOMBERS DE LA PERA

La Pera

14.4.2013

35 km

Per mobbing familiar, vaig  fer el 1r Raid dels Bombers de La Pera (Memorial Sergi Cuevas). Era per parelles i jo i el meu germà Enric en formàvem una i el meu germà David amb en Teixi una altre.

La situació inicial va ser estil pel.lícula "No me chilles que no te veo", l'Enric arrastrava un problema físic i jo un altre. No estem dins el grup d'esportistes hipocondríacs, aquells que sempre et trobes a les curses i sempre han estat malalts, han dormit malament, estan encostipats, que surten d'una lesió...je,je,je. Nosaltres calladets així que "con un par de..." ens posem a primera línea de sortida i a disfrutar.

El Raid era 10 km bike - 7km kayak - 8km run - 10km bike.

Sortida ràpida per entrar al camí a davant i evitar algun possible tap , ja en el 1km ens situem en primera posició. Realment m'ha sobtat el circuit, tot i ser curt, em creia que seria molta pista, doncs ha estat força divertit, amb corriols i poc tram de pista. Nosaltres ens hem mantingut juntets com bon germans, altres han passat de tot i han deixat la parella. El fet d'anar junts ens ha beneficiat respecte a altres parelles.

Arribem a la transició, molt ben indicat amb molts de controls ajudant, ens posem les bambes i els xalecos, fem un tram corrents per arribar al riu i agafar el kayak. Ui ara!!! Anem primers i amb un bon marge sobre el segons, però...collons això del kayak sembla que no és lo nostre. Els inicis han sigut una mica còmics,  amb descoordinació total, anant en diagonal, fins i tot un moment ens hem quedat clavats en una zona en poc cabdal, que hem hagut de treure peus i mans i sortir d'allà. Un parell de km més avall sembla que ens hem estabilitzat. Ja tenim a sobre els segons i per darrera en venen molts més.

Collons com costa remar, els braços comencen a fer figa, no estem acostumats ni jo ni l'Enric, i anem perden posicions, la situació comença a ser dramàtica, catastròfica, espeleluznante....estem cuits!!!! Per sort ja veiem el final. D'anar primers amb força avantatge a sortir del kayak en 8ena posició.

Sortim del kayak l'hem de carregar uns metres, ens traiem el xaleco, avituallament... i a córrer. Tot pista, envoltats de camps de conreus, hem anat fent amb un trote cochinero, però sempre mantenint el mateix ritme, la lesió de l'Enric ha fet no poder augmentar el ritme. Tot i així no hem perdut cap posició. El fet d'anar per pista se m'ha fet una mica avorridot, he trobat a faltar algun tram per fer el senglar.

Arribem a la transició, canvi de bambes agafem la bici i fiuuuuuuu. Quasi el mateix recorregut d'anada ara el fem de tornada, i hem reitero, que ha estat una sorpresa agradable. Tinc l'Enric una mica cuit, però és masell hi aguanta, hem fet tot el recorregut amb una altra parella, que al final, als últims metres,...zàs...hatxassu...som veteranus, i entrem a meta per davant d'ells, creiem en 7ena posició.

Contents perquè ens hem divertit, el kayak ha estat un fart de riure, els trams de bici molt aconseguits, el córrer per mi, senglar de mena, molt avorrit. L'organització se la de felicitar, ha estat perfecte, constantment et trobaves controls per tot el recorregut, els avituallaments correctes. La botifarrada final perfecte. Els obsequis standards. Per ser el primer cop que es fa, felicitar a tota l'organització. 

I ara bike, bike, bike.... m'esperen uns quants reptes importants: Tracks del Diable, Terra de Maquis i Transalp i entremig d'aquestes segurant la Tramunbike, potser l'Esperxada i potser el repte del Ter.

Salut i kms

BTT SANT HILARI "GUILLERIES EXTREM"

Per què m'agrada tant aquesta cursa?

Per què cada any i torno?

Per què cada any pateixo tant?

Per què cada any caic?

Per que cada any rebento dues vegades?

Per què cada any em perdo?

Per què?

Serà pels donuts dels avituallaments?

Serà per la Paella de dinar?

Serà per les trialeres/corriols impossibles?

Serà per les pujades llaaaaargues?

No ho sé...algú m'ho pot explicar!!!!!

Dissabte al matí, quedem per sortir amb uns quants del club, ens dirigim cap al Ridaura a deixar-hi la nostra empremta, ho fem passant pel carril bici, res de ritme "verano asul", a tope a més de 30km/h. En una de les passeres de porland, em patina la roda de davant i PAAAAAMMMMM. Quin ostiot que m'he fotut. M'aixeco i sembla que res, només rascades vàries, o sigui xapa i pintura. La bici amb la patilla del canvi trencat.

Truco a la dona, que molt amable ella em ve a buscar (no és ni la 1ª, ni la 2ª...potser ja ha vingut 6 o 7 vegades. És la meva mànager i m'ha de cuidar)

A casa ja noto que el dit petit de la mà dreta està malament i sobretot el dit gros de la mà esquerra està malament. Arreglo la bici...jo sol!!!!. Surto a fer uns kms per provar-la, i la bici bé però les mans fatal, quasi no puc agafar el manillar.

No recordo si vaig ser jo o en Sergi, però al migdia  em trobo a la clínica veterinaria UETUS de Caldes, la d'en Sergi, sentat a una cadira, al costat d'una senyora amb un gosset que estava malalt, que de tant en tant em mirava, suposo que buscant quin animal portava...EL QUE NO SABIA ERA, QUE L'ANIMAL ERA JO!!!!!JAJAJAJAJAJAJAJAJA. En Sergi, el meu doctor/veterinari personal em fa radiografies a les mans i no tinc res trencat. He estat un animal de fàcil portar, ni he miulat, ni he bordat i he fet tot el que m'han dit.JAJAJAJAJAJA. Realment seré un SENGLAR?????  (Gràcies Sergi)

Dissabte 12:00.......2 Voltarens

Dissabte 17:00.......2 Voltarens

Dissabte 22:00.......2 Voltarens

Diumenge 7:00.......2 Voltarens

Diumenge al matí...totalment dopat de voltarens cap a Sant Hilari, esperant que els dels controls antidopatge no apareguin. Si em treuen sang...em sancionem a perpetuïtat!!!!

Cada any som menys i sempre els mateixos. Els que ja sabem al que anem. Una cursa que va començar només de BTT, acabarà sent només de RUN. Del Club som en Berna, en Sacot, en Freixas i jo.

En Pep ens avisa que hi ha neu a les parts altes. Ens retallen 1 km a Sant Miquel de les Formigues que tardarem un 25% més de temps per acabar...ui,ui,ui...que en Pep digui això vol dir que si ell diu ...hi ha neu, pels mortals vol dir mooolta neu. 

Comencem suau, tots junts cap a St.Miquel, fem el primer corriol de baixada, el terreny està humit, no sé si és bo o dolent. Comencem a fer les primeres pujades fortes, estic bé, em sento a gust, la mà aguanta bé. Em costa canviar de plat, però no és problema.

Arribem quasi a Sant Miquel que el rodegem per la cara nord, i trobem la primera neu!!!!! Apa 2 km a peu per la neu, uns 30cm de neu, arrastrant la bici. Cap problema, ja m'agrada baixar de la bici. Els 10 primers ens trobem tots junts, però ai làs!! arriba la baixada/corriol/trialera/camí impossible/on és el camí/però si tot són fulles/....fins casi a tocar a Osor. La gent campi qui pugui. Jo un parell de caigudes normals, alguna rascada amb alguna pedra, al meu ritme i n'ha fent. La mà bé. A baix avituallament donut+coke.

Passem la Riera i bé el tram més cabró. Una pujada a peu arrastrant la bici i tot seguit un camí ple de pedres que costa molt avançar. Arriba la pista...allà voy....amb la 29r....plis...plas...plis...plas, pujada llarga de força em noto valent uns 6km per la zona de La Coma, passo a uns quants ciclistes, pocs, perquè n'hi han pocs!!!!. Arribo a dalt i em passo el trencant i faig 1 km més, aggggggggg.  Avituallament donut+coke.

Tot i només venir un cop l'any, ja em sé el recorregut, i sobretot sé el que em queda. Ara bé un zona guai de baixada, aquí la mà ja estava per l'arrastre i cada bot era un ai, aquesta zona es fa amè, divertit. Fins a travessar la riera (no en sé el nom) Tornem a pujar a peu, agafem pista i vinga amunt, tornem-hi, aquest cop la pujada més curta, però a dalt ens tornem a trobar neu, apa 2 km més a peu sobre la neu. 

M'ha vingut a visitar una guineu/guilla, ja veia borrós i no l'he distinguit, i per segon cop m'ha tornat a visitar. Per mi que ha vingut a certificar que ESTAN BOJOS AQUESTS HUMANS, PER TUTATIS!!!!!

Avituallament...je,je,je...donut+coke.

Baixada mínima, i vinga tornem a enfilar pujada pista plena de neu = a patejar. Ara anava amb la companyia d'en Saborido, que lluita amb mi per ser el 1r veterà. Ha fet uns càlculs mentals, amb màster MBA i llicenciatura d'econòmiques, que si ell queda 1r i jo 2n, la general tal, si jo 3r i ell 2n, tal i qual...bla,bla,bla... Ha estat bé, perduts en mig del no res, ple de neu i parlant de posició, quan tots dos anàvem a peu, arrastrant la bici. Avituallament donut+coke. 

Comencem a baixar tots dos, i de cop FFIIIIUUUUUUUUU, apa la coberta estripada. Veus, Saborido tots els numbrus que em fet, ara ja no serveixen per res. Poso càmara, a penes i treballs. No podia treure anella del pitorru, amb la mà així m'ha costat molt. Som-hi pujo, arrenco i vinga que ja queda poc. Acabo de fer la baixada i quasi a baix de tot FFFIIIIUUUUUUUU, collons!!!!!! Igual que l'any passat dos rebentades. Ara si que ja no depenia de mi, sense càmara per canviar. Doncs vinga, parat no faig res i em poso a còrrer.

Carai, no passa ningú, 2 min, 5 min, 8 min, collons eeeeoooooo, eeeeooooo que hi ha algú?????  10 min, que passa on són???. Sembla que estigui en el "Mecanoscrit del Segon Origen". Fart de còrrer, crec que als 13-14 min ha aparegut un ciclista. AAAAAAHHHHH SOS...tens càmara???? SI  Uffffffffff. Gràcies

Vinga que queden pocs kms, amb una rampa molt cabrona, quasi al final i un cop a dalt, baixada divertida fins arribar al pavelló de sant Hilari.

5h31' per fer 44km. Impressionant!!!!! Només van acabar 27 ciclistes. 3r veterà.

La mà destrossada, però molt content.

Paella per dinar, juntament amb la família.

L'any vinent???? Si em pogués inscriure ja, ja estaria inscrit!!!!!!

Visca els Senglars!!!!

PD: Aquest any en Pep farà els 100km !!!!!!!!!!!!!!!!! 28.4 allà hi seré!

CURSA BTT SANTA COLOMA DE FARNERS

Farners
27.1.2013
Clasificacions


A l'igual que Riudarenes, anar a Santa Coloma és diversió assegurada. Realment ha estat així!!! Ens han preparat un circuit impecable. Llarg. Dur. Corriols per donar i per vendre. Feiem un corriol, arribàvem a la pista, però als pocs metres un altre corriol. Un excel.lent pels que han fet el circuit i per a tota l'organització.

Jo he anat força bé, començar en pujada forta m'agrada,  es fa una selecció i a l'entrar als corriols vas més tranquil. Sempre me he estat movent al voltant del 15è, però, que ho diria a la meva edat..., els corriols de baixada, m'han fet anar guanyant posicions. Entre la zona del Rocar i la zona de sobre les Termes Orion, hem fet els casi 35 km. la majoria corriols. El circuit ha estat un trencacames constant, circuit de força, amb baixades divertides. Vaja que he disfrutat molt.

Molts kms he anat darrera en Codinach que a l'última pujada forta l'he passat, és una bona mesura pel meu estat de forma i m'ha passat un del Farners, que anava com una moto i que ja no he intentat seguir. Finalment he quedat 2n veterà, en Pertu ès inabastable, i 10è de la general

La pròxima Sant Hilari Extrem!!!! La millor de totes.

CURSA BTT RIUDARENES

Riudarenes
13.1.2013
30 km
Classificacions

Poca gent a Riudarenes, el mes de gener encara estan tots al cau, a l'espera de que millori el temps. I és una llàstima, perquè els del REM, amb en Lluís Mas al capdavant, sempre fan una circuit de cullons, bona organització, obsequi, bon esmorzar i inscripció 10€!!!

Hi he anat desde Caldes en bici, semblava que faria bon temps, però cap al final s'ha futu a ploure i els companys del Cassà m'han hagut de tornar. Ens hem trobat uns quants del Club, en Dani àlies "McAskill", en Sacot, en Berna i jo...poker de club ciclista Cassà. També ha vingut en Joan, però ha fet la cursa a peu.

Sortida neutralitzada, fins deixar l'asfalt, i vinga fotem-li, la gent ja està a tope. Uns primers km per pista, un cop passem la barraca dels caçadors, arriba un tros de línia, i hem tingut una mica de tap, tots parats...bé excepte un...en Permanyer que ens ha passat per allà no es pot passar, però ell hi passa...vaja un senglar!!!

Anem direcció a la Torre de l'Esparra, que no hi havia estat mai, arribem a l'Esparra, i...vingui cap amunt fins a Argimon. Pujada que sempre tinc la sensació que se m'entravessa, però veien els temps, tot i tenir la sensació, he fet un bon temps. Un cop a dalt, primera trialera important, la"trialera de darrera d'Argimon", molt divertida, la passo sense problema. Anem direcció el Rieral, per pujar cap a Ca l'Agustí, famosa zona a prop de Santa Coloma.

No arribem a dalt, i fem una altra famosa trialera, "la trialera dels bolets". Cada cop em sento més cómodo amb la 29" i les trialeres ja no son un problema. Desde Argimon que vaig sol, estic en tierra de nadie, enn Dani l'he deixat a la pujada i en Berna i l'Albert vés a saber on són.  Torno a pujar, per anar a prop de Ca l'Agustí per anar a agafar, una altra trialera important, "la trialera del sucre".  Divertida i amb uns quants saltets importants...boing...boing...boing...boing.

Arribem a la carretera de l'Esparra, ens queden uns 8km que són molt planers, rodadors, ufff...això si que em costa, segueixo anant sol. Per sort ja fa uns kms que vaig passant a gent de la volta curta i gent de la cursa a peu, i sembla que estiguis més acompanyat.

I amb el plat gran i pinyó petit fins a l'arribada al camp de futbol.

Finalment he fet 14 de la general i 3 veterà, els del REM es portem molt bé i ens han donat un farcell amb un pa de kilo i una llonganissa...si senyor!!!.


Aquesta setmana crec que hi tornaré a fer el circuit...aixxx aquestes trialeres.