dimarts, 8 de maig del 2012

MARATÓ DEL CAP DE CREUS ACCIDENTADA



Avui una crónica diferent. M'hagués agradat explicar com ha anat la marató, però us explicaré el merder que vaig provocar.

Aquesta Marató havia de ser la última cursa a peu que feia, per ja dedicar-me exclusivament a preparar-me per la Transpyr de principis de juliol. I així ho havia comentat als companys de Caldes que vàrem pujar junts amb el cotxe, en Sergi, en Xavier i en Josep....mal fet!!!! No sóc superticiós, però no havia de dir res!!!!

Estava il.lusionat de fer aquesta Marató, sobretot pel lloc i per ser força tècnica, la setmana anterior i vaig venir a fer la Marató en BTT... vaja que era perfecte per mi, curses de les que m'agraden. Un començament tranquil per asfalt, fa que amb en Sergi ens situem entre 15-20, quan començava a tenir urticària per l'asfalt, comencem a enfilar cap al Pic de l'Àliga, primer suau, i al cap de poc tots a caminar, amb en Sergi recuperem alguns llocs. Comencem a baixar, baixada tècnica de les que m'agraden, ens avisen de la dificultat allà mateix i crec que en el briefing inicial també, passo a en Sergi, ja m'atraparà penso.

De cop, i ara ve lo bo, no sé com ensopego, crec que amb una arrel, caic posant la mà i braç dret per parar el cop, la baixada és forta i començo a caure bocaterrosa cap avall. En un instant sento un mal terrible  i noto que he quedat penjat. Òstia què passa, el mal no em deixa pensar, crido, m'adono que estic enganxat a una arrel. No sé com aconsegueixo desenganxar-me, el mal és terrible, suposo que els meus crits, es podien sentir de molt lluny.  Estic estirat a terra mirant el cel i el cap per avall. Recordo cridar molt, aconsegueixo aixecar-me una mica i veig la ferida...collons!!!!! Però si veig l'ós, veig el fèmur!!!!!(ara sé que no era ós, era greix) i tot de carn penjant. Ufff...una  imatge que la recordaré molt de temps.

El mal és terrible, com si m'estiguessin estripant. Ara hi ha un periode de temps confús per mi. Recordo molt bé que arriba en Sergi, que a part de ser un bon corredor, és una millor persona, ahhhhh i que per un animal com jo...és veterinari. Doncs ell aguanta la ferida i l'embolica, primer amb una estelada, Visca Catalunya, i després amb venes d'una corredora francesa. El mal comença a ser insuportable i provoca que em comenci a desmaiar, no veig res. Es va parant gent, que em fan preguntes, com em dic, on sóc... no sé ni si contesto bé, sé que hi ha molta gent, m'han dit que algun corredor al veure la ferida, s'ha marejat, recordo veure en Llorenç el del cap pelat i el pantaló independentista, recordo en David de Bici Oci  "pedal damm it", em segueixo desmaiant. El cos és savi, quan el mal passa a ser insuportable...desmai, recuperar i tornem-hi i així unes quantes vegades...potser 15...moltes. Moltes vegades intentant vomitar, em sembla però que al final no ho he fet. No es separen de mi en Sergi, en Xavier i en Sam. Tinc molta fred tremolo, alguns corredors porten manta tèrmica i em tapen, en Sam per sort porta un paravents de goretex, recordo notar escalfor quan me la posen, jo segueixo estant KO, desmaiant-me, però sé que estic ben acompanyat.



Arriben els primers bombers i els tècnics sanitaris, els demano calmants, però no en porten o no m'en poden donar. Amb una camilla em situen uns metres més enlaire, suposo que m'inspeccionen, descarten que tingui el fèmur trencat. Arriba l'helicòpter que fa una aproximació i baixa un bomber GRAE, que segurament devia ser metge. A partir d'aquí la cosa ja canvia, han obert una via i m'han injectat nosequè,  finalment el mal comença a tranquilitzar-se. A partir d'aquest moment ja tenia més conciència, no em marejava, hi veia perfectament i sabia què passava en tot moment. Començo a veure el merder que havia organitzat. El GRAE dominava la situació a la perfecció, ara només era qüestió d'"empaquetar-me" perquè l'helicòpter em  baixés al parc de bombers de Roses, que ja m'esperava una ambulància per anar cap a l'hospital de Figueres, després d'una mica més d'una hora d'espera.

Un cop a l'hospital ja us ho podeu imaginar, una mica de carnisseria, algun mareig més, i aclarir què tinc realment. Finalment, de tenir la cuixa destrossada i el fèmur trencat, ha quedat que tinc un magnífic esquinçament de carn a la cuixa esquerra, que per sort quasi no ha tocat el múscul i ossos, lligaments...estan perfectes. Els doctors i infermeres em van demanar si podien fer fotos d'aquesta magnífica ferida.

Us poso una foto d'un cop cosit, la que tinc amb la ferida oberta millor que no...això és un bloc esportiu i no un bloc gore.
 
Apartat molt important, els agraïments:
  • Sergi Bañeras: Tenir-te al costat en tot moment va ser un alleugeriment, sempre parlant-me, intentant que estigués el millor possible, patint amb mi. No deixant-me fins que vaig està cosit. Com he dit, bon corredor i millor persona. Aviat tornarem a quedar el dimarts. Mil Gràcies.
  • Xavier Bermúdez i en Sam Rodríguez: També vàren estar tota l'estona al meu costat, suposo que patint, fins que l'helicòpter se'm va endur. Gràcies pel paravents, no saps que bé que em va anar.  Gràcies.
  • Els Bombers de Roses i els Sanitaris: que van haver de pujar a peu amb la conseqüent suada, un plaer tenir-los a prop.  Gràcies.
  • Els GRAE: Qualitat, eficència, domini de la situació.  Gràcies.
  • L'Hospital de Figueres: que em vàren atendre ràpid i eficienment. La Dra.Ciudad i el Doctor que em va cosir que tenia un domini bestial. No us cobraré el copyright de les fotos que em vàreu fer.  Gràcies.
  • A tots els corredors que vàreu passar pel meu costat, i vàreu patir un moment per mi, que vàreu ajudar i em donàveu ànims us sentia...però poc...  Gràcies.
  • A tots els que em doneu ànims a través del correu, facebook, telèfon...  Gràcies.

Ufff...us he futut un rotllo, que si heu arribat fins aquí te mèrit...Gràcies a tots per tot.

Tornaré!!!!!




17 comentaris:

  1. Hi ha altres maneres de fer-se un bon "tatoo" i mira que ets animal!!!
    Me'n alegro molt que t'ha hagis agafat així. Una abraçada
    Catacrack!

    ResponElimina
  2. Home, Edu, quin ensurt més gran! La ferida posa la pell de gallina i el teu escrit m'ha fet venir llàgrimes als ulls. Sempre fent-nos patir! Uix, uix...ara porta't bé, uns dies al menys, mentre estiguis estacat...i després torna a córrer però...vigila!
    Molts petons, estimats!
    Marisa

    ResponElimina
  3. Aquest punts serveixen per anar a l´ultra del Montblanc????
    Jejejeje, vinga va que la Transpyr ens espera. Anims.
    JOSEP PERA.

    ResponElimina
  4. Quan et vaig veure alla a baix embolicat amb la manta térmica i amb el teu amic abraçante i parlant amb tú,m'en vaig adonar altre cop de la força de l'amistat i l'esport.
    Molts anims campió,una abraçada molt forta per a tú i el teu gran amic!

    ResponElimina
  5. ànims, a recuperar-te ràpid i fer la Transpyr amb en Carlos.

    ResponElimina
  6. punts extres per Montblanc, no?? Admiro la teva resistència en un moment tan difícil, em trec el barret!!

    ResponElimina
  7. Molts ànims company, esperem que et trcuperis tan ràpid com sigui possible. Certament els que vàrem passar pel teu costat vàrem patir però hi havia molta gent ajudant i això fa que un vegi la generositat d'aquest esport. Una abraçada

    ResponElimina
  8. Edu: És una ferida de guerra. ens veiem aviat
    Marisa: Ara em portaré bé uns dies, però després...
    Josep: Has estat fi, je,je,je ufff Montblanc els meus genolls no ho aguantarien
    Marc: Gràcies. I si, en Sergi va estar impressionant, de part teva el tornaré a abraçar.
    Estels: gràcies, no sé si arribaré a la Transpyr, però ho intentaré
    Eva: je,je,je en aquests moments segur que tu tindries la mateixa resistència.
    Oriol: Realment jo no ho veia gaire, però notava que hi havia molta gent. Esperem que aquesta generositat perduri i no es perdi. Gràcies

    ResponElimina
  9. Collons nanu!!!! m'he merejat llegint la crónica. Recupera't aviat i cuida't la ferida que d'aqui 6 setmanes ens espera la Transpyr i et vull veure en plena forma.
    Salut.

    ResponElimina
  10. Molts Ànims Eduard! Recupera't ben aviat! :)

    ResponElimina
  11. Dudu, per favor!!! Mira que n'ets de valent. Després d'això (i amb el teu currículum) definitivament ets en la meva llista de superhomes!
    Cura't bé i no tinguis pressa, que s'ha de curar 100%!
    Una abraçada gegantina.
    Xecu&Maria

    ResponElimina
  12. Ostres Edu, que m'has fet posar vermell!
    Ens vam quedar en Xevi, en Sam i jo com podrien haver-se quedat un grapat de corredors. Si tothom et volia ajudar! Benes, mantes, consells, ànims...
    Feies patir tant, que hagués desitjat tenir el maletí dels gossos per punxar-te un parell de calmants. Ja hi pensaré per la propera vegada! jeje
    L'únic que vam fer va ser fer-te companyia i donar-te la tavarra perquè t'oblidessis de la cama. Tot plegat, un plaer haver estat al teu costat. Ets un crack!
    Sergi

    ResponElimina
  13. Pere: gràcies, intentaré ser-hi
    Rutes: gràcies. Tens un bloc interessant.
    Xecu i Maria:je,je de superhomes res, sóc un palatreku, i a sobre caic i m'han de venir a buscar en helicòpter, je,je,je
    Sergi: Sense paraules. Tothom em diu el mateix...aquell teu amic, que et parlava i abraçava...

    ResponElimina
  14. Ara es una putada, però dintre de quatre dies estaràs més que orgullós de la teva batalleta!. Fins aviat

    ResponElimina
  15. Ostres Edu.
    Sembla que vas organitzar una gran moguda. Amb les animalades que fas amb la bici i te la fots corrent a peu. Son coses negatives que comporta l’esport. Ara que ja estàs pedeçat, sobretot recuperat be que la Transpir sempre pot esperar i no es mourà de lloc
    Ànims Edu i recuperat que tu t’ho mereixes.
    Narcís

    ResponElimina
  16. No ens coneixem pas, però després de veure't patir quan passàvam pel teu costat m'alegra mooooolt saber que estàs bé i amb forces per recuperar-te i tornar-hi!!
    Una abraçada ben forta!!

    anna de tàrrega*

    ResponElimina
  17. Martí: Orgullós de l'ajuda que vaig tenir i les mostres de suport.
    Narcís: Ja veus, quan m'hi poso ho faig espectacular.
    Anna: sobretot els que vàren veure la ferida oberta, si que vàren patir. A dia d'avui ja puc fer 4-5 pases i la cosa va bé. gràcies un plaer.

    ResponElimina